"Hola, sóc jo"
Ahir hem va vindre a veure la meua veïna Carmen —jo sempre l’he anomenada Carme, però ella va signar Carmen, deu ser el valencià, que avança cap enrere—. El cas és que no hem trobava a casa i hem va deixar una nota a la bústia que per un costat posava “sóc Carmen”. Llàstima! M’hauria agradat parlar amb ella perquè crec que volia xerrar sobre les eleccions municipals. La veritat és que Carme, no sé si se li va oblidar o què, però va escriure certes inconcrecions al seu text. Ella es diu Rosario del Carme Buendia Santos, té cinc néts, tres d’ells són bonics de veritat, —com a sols, com bé va escriure—, però no diu res dels altres dos que té, lletjos com un mal de panxa per la nit. Hem diu que té dos fills, però no hem diu res del tercer, un xicot amb les mans llargues que a l’estar en l’atur, viu a Picassent, on té menjar i casa gratuïta, en espera de que vinguen temps millors.
És veritat que Carme té la salut complicada. Dóne fe. Ha superat una malaltia molt seriosa, té problemes de cor, la tensió, sucre, i més. És pot dir que és una egoista, perquè vol totes les malalties per a ella. En aquestes condicions és normal que vulga un hospital. En l’escrit és mostra decebuda perquè l’alcaldessa va dir en les ames de casa que al 2011 podria anar, o vindre, a l’hospital. I no l’han fet. El que passa és que l’alcaldessa no es pensava que anava a tindre tanta feina ixin tots els dies en els mitjans de comunicació que porta incorporats com a llepasses, i que no li quedaria temps per poder gestionar que feren l’hospital. Quan torne, li ho explicaré, perquè hi ha qui no s’assabenta encara que les coses li passen davant els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada