Setmana Santa

El dissabte de Glòria i la

“LA NIT DELS PANADEROS”

No cal que diga que en vaig quedar intrigat al escoltar de rampaina aquestos titulars en un informatiu dels dissabte de Ràdio Ontinyent; tant és així, que sense ser un “forofo” dels informatius de l’emissora, vaig fer el possible per tornar-los a escoltar en un següent informatiu, mentre em feia una i mil preguntes. Què haurien inventat els “panaderos” per a la nit de Glòria? Com el meu nebot que es forner no m’havia dit res amb les vegades que havia parlat amb ell?

No estava disposat a que s’hem passara per alt el següent informatiu, i vaig ser tot atenció; i no, no havia escoltat malament: en Ontinyent el dissabte de Glòria s’havia inventat un acte nou que era la “nit dels panaderos”.

La locutora ho explicava molt bé, que en el barri de la Vila desprès del toc de Glòria, diversos grups de gent farien soroll “con ristras de latas que en Ontinyent siempre se han llamado ‘panaderos”. Quina barbaritat!

Ara va i resulta que per obra i gràcia d’una errada, una informació mal donada o per manca d’atenció, els “panderos” de tota la vida, s’havien convertit en “panaderos”.

Desconec si el gremi de forners ha pensat en presentar una queixa per “colpejar-los” el dia Glòria.

El més trist de tot, es que els informatius es van repetir fins la sacietat, i els “panderos” van estar tot el dia convertits en “panaderos”, sense que ningú posara fi al desgavell, el que tampoc deixa en molt bon lloc al que va donar la informació, per què ni tan sols la va escoltar, i per tant, corregir.

Sols en queda confiar, en que, en properes edicions de la Setmana Santa, deixen tranquils als forners, i que els panderos tornen a ser això, “els panderos”.

“Aquells panderos (perols, cassoles, bidons, paelles, orinals, etc.) que els xiquets havíem anat arreplegant i amagant durant moltes setmanes, per a que no ens els furtaren els xiquets  d’altres barris, i així, en el  moment de ‘tocar a Glòria’ i després de rentar-nos els ulls en la font més pròxima, arrossegar el rastre de panderos per tota la barriada, mentre la resta de colla, anava colpejant-los amb branques de fusta i els veïns sortien al carrer”, com arreplega Gaspar Conejero al seu llibre Paisatges de la memòria. Entesos?