dimecres, 24 de setembre de 2014

José Ramón Cerdà Bellver

El valencià, la llengua de casa

"Mare no vaig a l´escola
que el mestre no em deixa parlar
en la llengua que a casa
sempre hem parlat. 

Diu que parlar així
és de maleducat. 

I que és la meua llengua
jo li he contestat. 

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat. 

Que problema tinc jo,
és molt fort el que em passa,
pense en valencià
el que sempre hem parlat a casa. 

Per més facilitat
escric en castellà,
que és la llengua que obligat
en l'escola m'han ensenyat. 

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat. 

Moltes vegades pense... 
Que fart estic!!!
sempre que faig un escrit
he de traduir el que dic. 

No se per que collons
m'han posat este castic. 

De que em deixen tranquil
són les ganes que tinc.

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat.

Tan greu és expressar-me
en la llengua que tant estime? 
 Som oberts i confiats
i no tenim maldat. 

Nomes exigisc per a mi
i els meus paisans,
poder expressar-nos i viure
i sentir-nos... VALENCIANS!!! " 

Aquest poema ha estat agafat de la pàgina de Facebook de José Ramón Cerdà Bellver, de Xàtiva i descendent de Ramon Morales Espí, alcalde d'Ontinyent en guerra. 

dimecres, 10 de setembre de 2014

LLIBRES



 EL CINE EN TEMPS DE FRANCO



El tercer títol de la col·lecció gràfica que edita l’Associació de Veïns el Llombo, amb la col·laboració d’Editorial Víctor, incorpora alguns canvis davant dels dos primers. En primer lloc, el preu, més econòmic, a 10 euros, i en segon lloc, aquest sí que té text, poc, a manera de presentació, i en el titular: [El cinema en temps de Franco]. Tota la resta és conegut; 140 pàgines a tot color, amb més de 500 reproduccions de cartells de pel·lícules que van de 1939 a 1975. Hi ha una altra novetat, aquesta menor però no per això menys important, i és que a cada cartell apareix al costat l’any en què va ser rodada la pel·lícula

[El cinema en temps de Franco] dóna per a molt, però no està recollit en el llibre. Com diem, és una successió de cartells la que se’ns ofereix. Per mirar. Per a qui no li agradi llegir. Per a qui se’ls amuntonen les lletres. És per assaborir les imatges, especialment aquells o aquelles qui van veure les pel·lícules i no recorden res perquè forma part de l'oblit. És una bona ocasió per rememorar vivències del passat

Diem que el títol del llibre dóna per a molt, perquè a Franco li apassionava el cinema. Hi ha diversos exemples. Des del rodatge de la superproducció espanyola de 1941, Raza, que va dirigir José Luis Sáenz de Heredia, amb guió del dictador camuflat sota el pseudònim de Jaime de Andrade, al seu permanent fidelitat a ficar-se en els guions gràcies a la censura, el que va donar situacions com en la llegendària pel·lícula Mogambo, on hi havia una relació extramatrimonial explícita, i els censors, per tapar l'adulteri no se’ls va ocórrer millor idea que convertir-los en germans, amb la qual cosa era pitjor el remei que la malaltia: convertir la relació en incestuosa.
 
El llibre, acurat en els detalls, és un plaer per a veure-ho. No de cop, sinó a poc a poc. Sembla que els editors van trobant el lloc ideal a la col·lecció. Amb aquest títol van ja tres: Eròtica, les postals eròtiques de començaments del segle XX; La publicitat en temps de Franco i aquest.