divendres, 29 d’abril de 2011

Avís

El proper dilluns, 2 de maig, és festiu a tots els efectes.
A pesar de ser festiu, HI HA MERCAT DELS DILLUNS

El camió del fem passa com qualsevol cap de setmana, sense variacions.

dimecres, 27 d’abril de 2011

activitat

Visita a l'església i campanar de Santa Maria i el palau de la duquessa d'Almodòvar
Dia: dissabte, 30 d’abril de 2011
Hora: 10:00 hores
Lloc: en la plaça de l’Església

diumenge, 24 d’abril de 2011

Setmana Santa


El dissabte de Glòria i la
“LA NIT DELS PANADEROS”

No cal que diga que en vaig quedar intrigat al escoltar de rampaina aquestos titulars en un informatiu dels dissabte de Ràdio Ontinyent; tant és així, que sense ser un “forofo” dels informatius de l’emissora, vaig fer el possible per tornar-los a escoltar en un següent informatiu, mentre em feia una i mil preguntes. Què haurien inventat els “panaderos” per a la nit de Glòria? Com el meu nebot que es forner no m’havia dit res amb les vegades que havia parlat amb ell?
No estava disposat a que s’hem passara per alt el següent informatiu, i vaig ser tot atenció; i no, no havia escoltat malament: en Ontinyent el dissabte de Glòria s’havia inventat un acte nou que era la “nit dels panaderos”.
La locutora ho explicava molt bé, que en el barri de la Vila desprès del toc de Glòria, diversos grups de gent farien soroll “con ristras de latas que en Ontinyent siempre se han llamado ‘panaderos”. Quina barbaritat!
Ara va i resulta que per obra i gràcia d’una errada, una informació mal donada o per manca d’atenció, els “panderos” de tota la vida, s’havien convertit en “panaderos”.
Desconec si el gremi de forners ha pensat en presentar una queixa per “colpejar-los” el dia Glòria.
El més trist de tot, es que els informatius es van repetir fins la sacietat, i els “panderos” van estar tot el dia convertits en “panaderos”, sense que ningú posara fi al desgavell, el que tampoc deixa en molt bon lloc al que va donar la informació, per què ni tan sols la va escoltar, i per tant, corregir.
Sols en queda confiar, en que, en properes edicions de la Setmana Santa, deixen tranquils als forners, i que els panderos tornen a ser això, “els panderos”.
“Aquells panderos (perols, cassoles, bidons, paelles, orinals, etc.) que els xiquets havíem anat arreplegant i amagant durant moltes setmanes, per a que no ens els furtaren els xiquets  d’altres barris, i així, en el  moment de ‘tocar a Glòria’ i després de rentar-nos els ulls en la font més pròxima, arrossegar el rastre de panderos per tota la barriada, mentre la resta de colla, anava colpejant-los amb branques de fusta i els veïns sortien al carrer”, com arreplega Gaspar Conejero al seu llibre Paisatges de la memòria. Entesos?

dijous, 21 d’abril de 2011

Joc

Com venen uns dias en que tot s'atura, ací els deixem un joc, perquè s'entretinguen:

Sí a TV3

Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià
València, 19 d’abril de 2011
ACCIÓ CULTURAL NO HA VENUT CAP REPETIDOR

 
ACPV desmenteix les afirmacions publicades per Las Provincias i exigeix al diari que es moleste a contrastar la informació abans de publicar falsedats
 
ACPV desmenteix l’afirmació publicada avui per Las Provincias, segons la qual l’entitat hauria venut algun dels repetidors des d’on s’emetia el senyal de TV3 (fins que, el passat 17 de febrer, van cessar les emissions a causa de les amenaces del Govern valencià de noves multes).

El fet de publicar afirmacions falses sense ni tan sols haver-se molestat a contrastar-les tal com exigeix l’ètica periodística mostra un nivell de seriositat i credibilitat que no hauria de ser propi d’una capçalera històrica, i posa seriosament en dubte la veracitat de la resta de les informacions que publica aquest mitjà.

ACPV demana a Las Provincias que reconega públicament el seu error i demane disculpes. En cas que no es produïra aquesta correcció, hauríem de pensar que no es tracta d’una lamentable lleugeresa, d’un error sense intencionalitat.

ACPV entén que el mitjà en qüestió –igual com el Govern de Francisco Camps– no s’haja alegrat de l’extraordinari èxit de la manifestació del passat dissabte, ni de l’amplíssim suport sindical, empresarial, polític i associatiu aplegat per la nostra entitat, però exigeix respecte per als valencians: no ens mereixem una premsa de tan baix nivell.

Alhora, ACPV constata la coincidència dels insults contra els valencians realitzats el diumenge passat pels responsables electorals del PP i la publicació avui d’aquestes afirmacions per part de Las Provincias.

ACPV continua la campanya de recollida d’aportacions econòmiques per part de ciutadans i col·lectius per a poder fer front a la multa de 800.000 euros imposada pel Govern de Francisco Camps a la nostra entitat (després d’haver pagat una primera multa de 127.000 euros el passat octubre). I, en aquest sentit, anima els valencians i les valencianes a respondre als insults i al fals periodisme amb l’esforç constant i il·lusionant per un model de societat més democràtica, moderna i valenciana, i amb la solidaritat amb ACPV com a entitat que treballa en positiu per fer possible aquest model.

Nota del Llombo: Las Provincias no ha publicat cap rectificació o desmentit

dimecres, 20 d’abril de 2011

Aniversari de l'Associació


Hui fa vint anys...

Com la famosa cançó de Joan Manuel Serrat, hui “fa vint anys que tinc vint anys”, hui es compleixen dos dècades de l’assemblea fundacional de l’Associació de Veïns el Llombo. 

Va ser el dissabte 20 d’abril de 1991 al menjador del Col·legi Públic Lluís Vives. Més de 150 veïns van omplir de gom a gom el local en la reunió en la qual es van aprovar els estatuts, després d’un interessant debat, i abans d’enregistrar-los en la conselleria d’Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana. 

Aleshores, com el Llombo no existia per a l’ontinyentí com a casc urbà, més enllà que fora una partida d’horta d’Ontinyent, el tema central i les discussions van transcórrer en torn a l’àmbit d’actuació de l’Associació. En aquell temps era l’Avenida, com es coneixia la zona. Es va establir la quota, i membres que tindria la junta directiva. I es va començar a funcionar. Portem vint anys. Hui fa vint anys. Malauradament, a ningú se li va ocórrer fer unes fotografies per immortalitzar el moment. Després, ja aprovats els estatuts, al mes de setembre, una altra assemblea va elegir la primera junta directiva de l’entitat.  

dimarts, 19 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)


“Nooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!”

Nooooooooooo!!!!!!!!!!!!!! Ahir, la meua nòvia, em va deixar tancat en casa i no vaig poder anar a la presentació de la candidatura socialista. Com havia matinat molt, em vaig gitar a dormir la migdiada, i ella, a l’anar-se’n, no se li va ocórrer altra cosa que rodar la clau, la meua clau, que tenia que fer-li’n una per a ella. I no vaig poder obrir la porta. Quan va tornar, a les deu de la nit, estava que me’n pujava per les parets. Vaig voler saltar al pis del costat, però el veí m’ho va desaconsellar. El veí, Ramon, estava al balcó fumant, i em va dir “que si caus són cinc pisos. Dis-me quin epitafi vols, per si de cas”. Aleshores, m’ho vaig repensar.  
Estic decebut. Perquè no aconseguisc fer-me amb un candidat. Sortosament, ara me’n vaig una setmana de vacances. Abans, però, demà anem a Mestalla a veure com guanya el Madrid per 5, 8 o 10 a 0 al Barça. La Copa és nostra.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)

“Ara sí”

Ara sí que va de bo. Aquesta vesprada, a les 20:30, que són les huit i mitja, al teatre Echegaray, hi ha la presentació d’un grup polític: el PSOE. Parlarà en primer lloc una que no conec, Rebeca Torró, que va la número 17 en la llista autonòmica. De segur que és una candidata de Valencià capital, que parla en castellà i que l’han portada de telonera. Després, parla el candidat. M’he assabentat que li diuen Jorge Rodríguez, que no sé si és el nom d’un cantautor cubà o què. I tancarà l’acte un tal Jorge Alarte. Aquest sí que no sé qui és. Diuen que és el que més mana al partit ací, al País Valencià.
Per si de cas, jo pense anar a conèixer-los, i a que conegen les meues inquietuds com a ciutadà, i els problemes que tinc. A les 18:00 hores, que són les sis de la vesprada, estaré a punt. Aquesta vegada no em passarà de quedar-me fora de joc. Demà els ho conte.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)


“Ni un extraterrestre”

Com m’han assegurat que els de un partit que es presenta són quasi tots de la Vila i jo els diumenges vaig a missa a Santa Maria, que està en la Vila, doncs quan s’ha acabat l’ofici religiós m’he endinsat pels carrers del barri a veure si veia algun candidat del partit, o el que siga, perquè no tinc gens clar que siga un partit, ja que també diuen que són extraterrestres que han aterrat ací i al saber que hi ha eleccions han decidit participar.
Tenia molts interrogants que plantejar-los perquè me’ls aclariren. Partit de les casetes en la Vila? Són o no són extraterrestres? Quina llengua parlen, perquè el valencià, segons la líder, ET, no el parlen. Com puc comunicar-me amb ells? Per senyes? Jo domine llengües i puc parlar-los en la que siga, com per exemple, el servocroat o el siux, però eixos idiomes ET no sé si els parla. Moltes preguntes tenia perquè ET me les contestara. I tenia més coses, com fer-me una fotografia amb ET i que ET em signara un autògraf “de gent d’ontinyent al veí que va en busca dels candidats”. Però no vaig veure ningú perquè, segurament, se’n haurien anat a la caseta seguint les ordres d’ET. O a donar una volta per l’espai i ara tornen.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)

“Estic preocupat”

Ahir no vaig poder dormir la migdiada perquè estava preocupat. Una idea em rondava el cap: i si ara els polítics no ixen de casa a explicar el seu programa electoral, a qui votarem? Una campanya electoral sense polítics no és una campanya electoral.
Com l’assumpte es feia més gros i gran a cada estona que passava, me’n vaig anar a la plaça de Sant Domingo, per veure si els veïns allí asseguts m’aportaven alguna solució. Però no. Res. Cap. Ni una. Uns perquè eren immigrants i parlaven un castellà que no l’entenia; altres, pasotes, que estranyament estaven preocupats perquè ha tancat Ca Joaquinet i on comprarem ara la cervesa; altres, gent major, que diu que som joves, però que ja vindrà el temps de la fam, com va passar fa un grapat d’anys.
Deprimit (a mi aquestes coses en deprimeixen molt) me’n vaig tornar cap a casa. I per sort, vaig veure a Carme —o Carmen—. Em va dir que es presenta a les eleccions! De l’alegria que em va donar, vaig començar a parlar pels colzes. Es va excusar amb que anava a veure a una amiga per deixar-me abans d’arribar a sa casa. No sé. Tinc la impressió que, de l’emoció, li vaig fer un míting en tota regla i la pobra no el va suportar.

divendres, 15 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)

“Estic indignat”

Estic indignat. Perquè ahir em van dir que el CDL presentava al seu candidat. I que el número u del PSOE feia un acte en que la gent li podia preguntar i ell, fins i tot contestar. Així és que em vaig posar el vestit dels diumenges i me’n vaig anar al centre cultural de Caixa Ontinyent què és el lloc on fan aquest tipus d’actes. Però sorpresa. Estava tancat! Vaig preguntar als que passaven per allí, i ningú sabia res. Doncs serà en la sala Gomis. Me’n vaig anar fora d’Ontinyent anant cap a Agullent, a la sala multiusos, però allí tampoc era. Doncs serà en l’Echegaray. Ja de nit, em vaig plantar en Sant Domingo, però res.
Açò de fer actes d’amagat sembla ser una estratègia dels partits polítics per donar la nota o per tindre més ressonància. Fer els actes clandestins, com Carrillo feia les rodes de premsa quan anava amb perruca. Però així, és impossible saber-ho si no tens un bon contacte. Total, que no vaig poder ni saber qui són els del CDL, si de dretes o d’esquerres, o de centre, perquè es diuen de centre. Però com de centre, al 100%, o un 5%, o un 95% cap a un costat. Perquè el CDS se’n va anar a terra perquè es va escorar una mica cap a la dreta gràcies a Agustín Rodríguez Sahagun que tenia morbo de poder, i aquestes coses que semblen trivials, importen. No sé, volia avisar-los d’això. I pitjor del tot, que no vaig poder fer-li una pregunta al líder del PSOE, encara que pense, què li haguera preguntat jo a Jorge Rodríguez. Tindre que preparar-me una pregunta per si de cas hi ha una altra vegada. Com ho fan tot de sobte i d’amagat.  

dijous, 14 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)

“Aquesta campanya estranya”


Aquest matí, a l’alçar-me, a les set, he volgut saber com anava la precampanya electoral. Així que he eixit al carrer en busca dels candidats. He estat donant voltes al poble però res, no n’he vist cap. Al final, ja mosquejat, he decidit anar per ells i he acudit a l’Ajuntament. Estava tancat. M’esperat a que obriren. Però no m’han rebut, perquè m’han assegurat que estaven reunits. A aquestes hores, ja estan reunits? Els dels tres grups que tenen representació?, he preguntat. I m’han dit que sí. Bé, en realitat, m’han assegurat que encara no havien arribat, però que no ho diguera a ningú.
Així que he optat per anar a buscar-los a casa d’ells. Com sé on viuen uns quants candidats, he anat a cridar-los a la porta. El resultat ha estat decebedor. En uns casos, no m’han obert; en altres, m’han obert i m’han tractat amb caixes destemprades. Inclòs hi ha qui m’ha preguntat l’hora i a correu seguit ha afegit que aquestes no són hores d’anar molestant. 
Aquesta (pre)campanya sembla estranya. S’han amagat els candidats. I vas a buscar-los, i el trauen les excuses més pintoresques i peregrines per no donar la cara i el tracten malament. Estic pensant que hi haurà que idear alguna cosa per traure’ls de casa i que facen campanya electoral. Perquè del contrari, és com si no vingueren eleccions.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)


 "Hola, sóc jo"


Ahir hem va vindre a veure la meua veïna Carmen —jo sempre l’he anomenada Carme, però ella va signar Carmen, deu ser el valencià, que avança cap enrere—. El cas és que no hem trobava a casa i hem va deixar una nota a la bústia que per un costat posava “sóc Carmen”. Llàstima! M’hauria agradat parlar amb ella perquè crec que volia xerrar sobre les eleccions municipals. La veritat és que Carme, no sé si se li va oblidar o què, però va escriure certes inconcrecions al seu text. Ella es diu Rosario del Carme Buendia Santos, té cinc néts, tres d’ells són bonics de veritat, —com a sols, com bé va escriure—, però no diu res dels altres dos que té, lletjos com un mal de panxa per la nit. Hem diu que té dos fills, però no hem diu res del tercer, un xicot amb les mans llargues que a l’estar en l’atur, viu a Picassent, on té menjar i casa gratuïta, en espera de que vinguen temps millors. 
És veritat que Carme té la salut complicada. Dóne fe. Ha superat una malaltia molt seriosa, té problemes de cor, la tensió, sucre, i més. És pot dir que és una egoista, perquè vol totes les malalties per a ella. En aquestes condicions és normal que vulga un hospital. En l’escrit és mostra decebuda perquè l’alcaldessa va dir en les ames de casa que al 2011 podria anar, o vindre, a l’hospital. I no l’han fet. El que passa és que l’alcaldessa no es pensava que anava a tindre tanta feina ixin tots els dies en els mitjans de comunicació que porta incorporats com a llepasses, i que no li quedaria temps per poder gestionar que feren l’hospital. Quan torne, li ho explicaré, perquè hi ha qui no s’assabenta encara que les coses li passen davant els ulls.  

dilluns, 11 d’abril de 2011

 A l'Associació hem rebut aquest correu. Per si de cas, llegiu-lo atentament.


DECLARACIÓ DE RENDA. Alerta!!

"Molta atenció!!!!!!!!!!!

 He rebut un correu, teòricament del Ministeri d'Hisenda, dient-me que després de veure la meva declaració, havien detectat un error al meu favor de 284'00 € i que havia d'omplir un qüestionari que apareixeria al punxar a l'adreça e-mail. Com que m'ha fet olor a socarrim, he trucat i m'han dit que ja han tingut més trucades en aquest sentit. Quan els dones les dades del teu compte per a l'ingrés, te la netegen.
Així que vigileu. Us demano que l'envieu als vostres contactes."

divendres, 8 d’abril de 2011

El mapa de la corrupció

El mapa de la corrupció en Espanya

Punjeu en l'enllaç. Punts blaus, les poblacions amb corrupció del PP; punts roig, les del PSOE. Podeu fer més gran el mapa utilitzant la guia de l'esquerra. Si pulseu sobre qualsevol punt blau o roig, s'obri una finestra en que explica el cas de corrupció.

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&t=p&source=embed&msa=0&msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a&ll=41.47566,1.801758&spn=13.689666,28.081055&z=5

 (Al diumenge, l'article setmanal estarà dedicat al tema)

dijous, 7 d’abril de 2011

Eleccions municipals maig 2011

Calendari electoral de cara a les eleccions del 22 de maig de 2011

29 de març. Publicació del decret de convocatòria en el Butlletí Oficial de l’Estat
29 de març al 12 de maig. Sol·licitud del vot per correu.
4 al 11 d'abril. Exposició del cens electoral.
13 al 18 d’abril. Presentació de les candidatures.
20 d’abril. Presentació de les candidatures presentades.
23 al 27 d’abril. Sorteig per part dels ajuntament per nombrar als membres de les taules.
23 al 30 d'abril. Notificació de les designacions i lliurament del manual com a membres de la taula.
26 d’abril. Publicació de les candidatures proclamades.
6 al 20 de maig. Campanya electoral.
15 de maig. Últim dia per publicar enquestes electorals.
22 de maig. Jornada electoral.

dimecres, 6 d’abril de 2011

A partir del 7 de maig...

Una nova exposició del Llombo
La mostra versarà sobre les cases de camp
pròximament, més informació

dilluns, 4 d’abril de 2011

Desgavell urbanístic?

És normal aquest desgavell?

Segons l’Oficina Tècnica, SÍ



Les obres d’urbanització de la part de dalt del barri del Llombo (de l’avinguda del Llombo al carrer de Santa Teresa) segueixen. Segons els veïns i segons nosaltres, les esmentades obres són un desgavell absolut.

Al respecte, vam sol·licitar una reunió amb el ponent d’Urbanisme, Filiberto Tortosa. Per ell, visualment, les coses tampoc estan bé, però els tècnics diuen que sí. En la resposta oficial per escrit que han donat, els arquitectes municipals diuen que està tot bé, i que, en tot cas, és el que hi ha edificat el que està malament.

Nosaltres diem que les obres estan fent-les malament. I al marge de demanar una segona reunió amb Tortosa, estem fotografiant-ho i traient les directrius per demostrar que no és un efecte visual. Com a mostra, posem una fotografia del carrer d’Echegaray en la que es contempla la vorera i la seua falta d’alineació.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Les coses de la vida quotidiana


Quin col·lectiu va ser el primer i el segon en reclamar la instal·lació d’un mamògraf a Ontinyent perquè les dones majors de 45 anys no tingueren que desplaçar-se massivament a Xàtiva a passar la revisió?
Va ser el PSOE, que aleshores tenia l’alcaldia?
O va ser el PP, en l’oposició?
Seria, tal vegada, Unitat del Poble Valencià?
O Esquerra Unida?
O seria el representant d’Unió Valenciana?

(La resposta, demà, en la columna setmanal)

Les coses de la vida quotidiana

Des de que fa vint anys es van implantar massivament les revisions preventives del càncer de mama a les dones, les aproximadament 4.000 dones d’Ontinyent de més de 45 anys d’edat, s’havien de desplaçar a Xàtiva en autobús. La molèstia era enorme. Unes vegades feia tard el vehicle; altres, prompte; altres, era l’equip mèdic; altres, l’aparell; i sempre, anar per tot el  matí, com a poc.
El Llombo va demanar el mamògraf en 1997. En 1999 va tornar a sol·licitar-lo. Aleshores va ser quan els polítics i la resta de col·lectius van prendre consciència i van començar a moure's per instal·lar-lo a Ontinyent

En aquestes circumstàncies, l’Associació de Veïns el Llombo va demanar, ja en l’estiu de 1997 que s’instal·lara un mamògraf a Ontinyent i que vingueren de Xàtiva els especialistes. Ningú va fer aleshores cas. Però amb motiu de la següent revisió bianual, que coincidia a més a més amb la precampanya electoral de 1999, en el número 20 de la revista el Llombo (hivern 1998-99) van tornar a incidir en el tema. Dèiem en l’editorial que “quan allà a principis de l’estiu de 1997, va concloure l’anterior tanda de revisions, des de l’Associació de Veïns el Llombo ja vam fer pública la nostra contrarietat —i disconformitat— pel fet que les mamogràfies s’havien de fer a Xàtiva, ocasionant unes molèsties evidents a totes les afectades, i, ja anunciàvem què per a la següent ocasió reclamaríem que les exploracions es practicaren a Ontinyent. Coherent amb la nostra postura, el passat dia 3 de novembre [de 1998] vam instar l’alcalde d’Ontinyent —a través d’un escrit enregistrat a l’Ajuntament— a què, bé per gestió directa o bé per acord plenari de la Corporació Municipal, es reclame la prestació d’eixe servei a la nostra ciutat”. Aleshores, ningú havia dit res, ni partits polítics, ni associacions de veïns, ni entitats cíviques i ciutadanes.

El que ve és sabut per tots. En el següent període municipal (1999-2003) es va instal·lar el mamògraf a l’hospital, en bona part gràcies a Caixa Ontinyent. Des d’eixe moment, les revisions s’han practicat al poble. La molèstia massiva per a les dones, és història.

L’Associació de Veïns el Llombo mai ha segut una entitat cívica egoista. Sempre hem mirat primer pel bé d’Ontinyent i després, el barri. Un fet com aquest, demostra el tarannà i la filosofia de treball de l’Associació. El Llombo és una entitat que està per sumar, mai per restar. Per això ens sorprén que en aquest període municipal hi haja qui vullga fer-nos callar a tota costa i que diga que nosaltres ens hem enrocat en una postura intransigent. Fals.

El Llombo està on sempre ha estat. Fent les coses bé o malament però mirant a Ontinyent per damunt de tot. Si el poble arriba a tindre un hospital, serà perquè el Llombo va llançar l’idea en vespres d’una precampanya electoral, tot i que ja portàvem dos anys dient-ho. Després, els polítics, hauran fet la resta. L’hospital serà el que els polítics vullguen. Però nosaltres els hem fet moure’s. De la mateixa manera ara reclamem que per a la Universitat se li cedisca tot el nucli de cases d’on està el Lluís Vives, en lloc d’un solar xicotet i que no presta per a quasi res. Per això hem enregistrat una instància dient-ho i reclamant-ho. Per això, no entenem l’animadversió que certs polítics tenen pel què el Llombo fa a no ser que miren pel seu interés i el del partit que representen.

El Llombo, 3 d’abril de 2011


divendres, 1 d’abril de 2011

Llibres


Mort i repressió a Ontinyent en PDF

En novembre de 2009, l’Associació de Veïns el Llombo va publicar el llibre Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944), de Guillem Llin Llopis. Aleshores, una promesa incomplida de l’alcaldessa d’Ontinyent va fer que l’edició del llibre fora més xicoteta del inicialment previst. 

L’obra fou un èxit absolut. Així, tot i no posar-se a la venda en les llibreries més que una quantitat simbòlica, en dos mesos es van esgotar els 400 exemplars que s’havien fet. Teníem pensat tornar a editar el llibre. Però la decisió municipal de deixar-nos sense subvenció, ho fa impossible.

En atenció a les moltes persones que s’han posat en contacte amb nosaltres per què el volen i que esperaven una segona edició i, en particular, a aquells familiars de persones mortes en la cruenta guerra i que figuren al llibre, el Llombo, al no poder editar-lo ara per ara, ha decidit posar-lo a l’abast de tothom, en format PDF. En els pròxims dies serà col·locat en la pestanya “Llibres”.

Eleccions municipals

Tota la informació electoral de cara als comicis municipals del proper 22 de maig la trobareu  a la pestanya "Eleccions"