Editorial (després de les eleccions)

Adéu a l’Època Fosca

Entre 2007 i 2011 Ontinyent ha viscut el que, amb el temps, va a coneixer-se com l’Època Fosca. El període ha coincidit amb la majoria absoluta i l’alcaldia de Lina Insa. En eixe sentit, ja teníem l’esperança, al traure el número 69 de la revista el Llombo, que les coses foren com han segut. En aquell exemplar vam traure una foto nocturna de l’Ajuntament i el titular de “Bona nit!”, confiats en que tocara a la fi l’Època Fosca més negre d’Ontinyent en l’època recent. 

L’Associació de Veïns el Llombo som ciutadans, som veïns, som persones. Com a col·lectiu, de cap color polític. De cap. Ens importa Ontinyent, i punt. I com a ciutadans, com a veïns, com a persones hem vist que Insa ha fet quasi tot el que no deu fer una primera autoritat municipal. No tenim mania persecutòria a ningú, però si una alcaldessa ho fa (quasi) tot mal, el lògic és que ho digam. A més a més, el seu egocentrisme s’ha revelat nociu per a l’equip de govern i la seua egolatria, insuportable. Les seues filies i fòbies han estat malignes pel poble. En unes eleccions en que el PP ha arrasat en la pràctica en tot l’Estat, a Ontinyent, Lina Insa ha perdut vots. Això passa quan a la Generalitat Valenciana tenia una institució del seu mateix color polític, però el govern del molt imputat Francisco Camps l’ha ningunejada mentre ella es dedicava a escampar fum per ocultar les seues misèries. En darrera instància, s’ha dedicat, el que ha fet, que fora tot per Sant Rafael, en l’esperança de trobar allí els vots que li donaren altra vegada la majoria absoluta. Sant Josep, el Llombo, la Vila i el Poble Nou han estat els gran damnificats per l’alcaldia erràtica d’Insa. 

Així i tot, i d’acord amb els temps que corren, el PP ha estat el partit més votat el passat 22 de maig. Significa que Lina Insa deu ser investida alcaldessa el proper 11 de juny. La resta de partits polítics deuen ser conscients que és la candidata del PP qui deu ostentar la màxima representació municipal. 

Però sobretot deu ser ella qui ha de ser conscient que no es pot regir un poble des de la discrepància i des de la divisió quan es té l’alcaldia. No es pot regir un poble des dels mitjans de comunicació. No es pot regir un poble des de la desconfiança, fins i tot, cap als seus companys de partit. I no es pot regir un poble sense fer res, dedicant-se dia a dia a vendre fum. 

Lina Insa deu ser alcaldessa i deu començar a treballar ja. Descansada es indubtable que està. Porta quatre anys descansant. Deu posar-se les piles ja i amb el suport i treball de PSOE, Compromís i EUPV deuen traure Ontinyent del pou en el que es troba. Tots han de donar suport en allò que siga possible o des de la institució que representen. Si com pareix probable, el diputat en la Diputació de València va a ser l’ontinyentí Filiberto Tortosa, aquest deu ser un suport vital que Ontinyent deu tindre. A l’Ajuntament, tots els grups polítics deuen tindre regidories i ningú deu mirar cap a un altre costat quan es tracte d’arrimar el muscle. Perquè Ontinyent no solament pot eixir endavant, és que ha d’eixir, sense excuses. 

Lina Insa deu començar a treballar ja. Perquè té una tasca monumental. Primer que res, ha de establir ponts per restablir la bona relació i l’harmonia que amb la seua actitud ha dinamitat en els diferents sectors del poble, entre les quals s’incloguem. I a correu seguit deu començar a gestionar i demanar que l’hospital, un hospital digne, per quan abans estiga, millor; deu arribar a un acord amb la Universitat perquè més prompte que tard siga un Campus Universitari en lloc d’Extensió Universitària i, al respecte, cedir-li una parcel·la com cal junt el Lluís Vives; deu aconseguir que el vell institut de l’Estació el facen de nou, deu aconseguir la rotonda d’accés Sud al poble; cosa que està prevista però no se sap quan es realitzarà; deu portar la Tresoreria de la Seguretat Social i la Delegació d’Hisenda; deu aconseguir el Conservatori, que la Generalitat pague ja les butaques del teatre Echegaray; deu fer una bona política cultural i esportiva al poble ajustant el pressupost al moment actual de crisis; deu dinamitzar el sector industrial i el sector de serveis, especialment el turístic; deu eliminar alguns càrrecs de confiança que l’únic que fan es augmentar el dèficit municipal En fi, deu fer moltes coses, totes les que durant 4 anys no ha fet. I deu posar-se al capdavant del municipi en aquests moments d’incertesa.

Les coses han canviat. I en aquest context, no pot seguir de regidora de Cultura la més gran censora que ha tingut Ontinyent en temps recents. A Inma Martí, li se pot donar qualsevol regidoria, però no Cultura, perquè la seua gestió ha estat un insult a la ciutadania d’Ontinyent.

En els mitjans de comunicació, hi ha dos persones —els directors de Ràdio Ontinyent i el periòdic Loclar, Ximo Vilar i José Luis Torró— que deuen obrir un període de reflexió interna perquè si pensen que per un ideal polític (el PP) val la pena enfrontar el poble (de tots els colors) posant a diari crispació i visceralitat ciutadana en base a difondre mitges veritats i mentides, serà per tindreu en compte i saber on estan els enemics d’Ontinyent en aquests moments decisius. En aquest ordre de coses, no pot tornar a succeir una escena com la transmesa el migdia del dia 22-M. Mentre feien el informatiu, i parlava Lina Insa després de dipositar el vot, una mà anònima afagava una papereta del PP i la posava dins d’un sobre davant les càmeres de TVO.  

Insa deu seguir d’alcaldessa. Jorge Rodríguez no pot substituir-la per què ha perdut les eleccions. De fet, és el que més ha perdut. D’EU, que torna a l’Ajuntament, el seu líder Manolo Ruiz no pot dir que per ells “ni per activa ni per passiva governarà el PP el poble”. El poble som tots. I 8.010 veïns han apostat pel PP. I de Compromís esperem que tinguen el seny que els va faltar fa 10 anys quan li van fer una moció de censura a Insa perquè Rafael Portero poguera aconseguir el seu somni de ser alcalde.