dilluns, 31 de març de 2014

Llombo número 82

La revista d'estiu el Llombo amb suplement
75 anys de l'exili
(12 pàgines a tot color, 1 euro)







dimarts, 25 de març de 2014

activitats el Llombo 2014

Ens vam anar a Terrateig, a conéixer les herbes mengívoles, de la mà de Casimir Romero

Casimir moments abans de començar la seua magistral lliçó, somriu a la càmara

Ens posem en marxa

Casimir en plena disertació sobre les plantes menjívoles

Anem fent camí cap el riu-rau

Explicació de com es feia la pansa, al riu-rau




Com ens han quedat unes fotos molt punyents, en la revista farem la crònica i la contracrònica en pla d'humor amb les imatges d'aquesta jornada festiva.

dijous, 20 de març de 2014

Manifestació


Plataforma del fem

NO AL CONSORCI DE RESSIDUS, NO A LA DIPUTACIÓ

Divendres 21de març, a les 19’30 de la vesprada, en la plaça de Sant Domingo CONCENTRACIÓ en defensa del Pla de Minimització de Residus de la Vall d’Albaida.

VINE I PARTICIPA!

LA VALL NO VOL PAGAR EL DOBLE, PER FER EL MATEIX SERVEI QUE ES PRESTA ARA.

diumenge, 16 de març de 2014

Visita cultural

El Llombo visita el molí Descalç

En una visita oberta a tothom, hui em anat al molí Descalç en una excursió cultural que ha servit per coneixer un poc més d'Ontinyent i de passada, fer una bona estona de camaraderia. 
L'excursió ha començat a les 10 del matí des del parc del Llombo. Ens hem anat a la font de la Puríssima i, per la senda que ha recuperat l'Ajuntament i que va pel barranc, em eixit a la zona verda del vell escorxador. Per pont Nou hem anat al molí Descalç, on ens han explicat, i molt bé, la història i els devindre dels dies en aquest emblemàtic lloc. També algunes coses no tant agradables, producte de la prepotència històrica d'alguns senyors. Després, hem tornat pel riu. Ha estat un matí per enmarcar.Vos deixem aquestes fotografies, per als que no heu pogut vindre, que vos se façen les dents llargues....





divendres, 14 de març de 2014

Whatsapp



Va de falleres



Varies falleres majors de Valencia contesten:

“Nosotras entendemos el valenciano pero no lo hablamos”.

Una fallera d’Alzira contesta:

“Igualet que el meu gos”.

El Cogrés



Un congrés de partit
La proximitat de les eleccions europees, fa que estiguem assistint a tot un seguit de congressos extraordinaris dels partits majoritaris, que crec que ixen a un per setmana.


Els congressos dels partits polítics, són una cosa molt seria, i cal prestar-los molta atenció, ja que de tant en tant, ens mostren situacions curioses, i al final, sembla que es trauen conclusions i tot; i fins i tot, es veuen coses interessants en el reportatges que desprès trau la TV. 


Un congrés, en cara que ho parega   no te res a veure amb un míting (que te entrada lliure), i per assistir a un congrés es necessita acreditació. Això els fassen o els fassen, sempre assisteixen el mateixos: el líder, els segons líders, els tercers líders, els líders regionals... i e ls “palmeros”. Un congrés com cal necessita de molts aplaudiments i moltes abraçades per a que el líder, els segons líders, els tercers líders i els líders regionals es senquen a gust i prenguen ànims. I sembla que és una tàctica que dona resultats, si no, no soltarien les barbaritat que solten de tant en tant, que de vegades sembla que s’han fumat algo.


El diumenge 9 de març apareix González Pons en una intervenció en el congrés de Valencia, i en un to serio i transcendental que ell domina molt be diu: “Si ganan los socialistat volverá la crissis”.

Doncs te raó el senyor González Pons. Ara que ací a la Comunitat Valenciana em superat la crisi, tenim “pleno empleo i nadem de panxeta”, no més falta que tornen els socialistes. NO HIJO NO!


Ara, la feina la va rematar el nostre president don Alberto, quan va afirmar en to contundent que: “Aquí no hay corrupción, la corrupción está en Andalucía”. Segurament ho va dir convençut i va convèncer als seus, per que la gent no més feia que aplaudir.


Una cosa si que cridava l’atenció, i és que els nostres líders del PP, los más valencianos, a pesar de que els dos actes van ser en la Comunitat Valenciana, no en van soltar “ni una” en Valencià. I això que són “los que más defienden la cultura i valores valencianos.


Al se’n demà la TV ens va mostrar a la fallera major diguent: “Senyo pirotècnic, pot començar la mascletà”. I desprès vam endevinar com Rita Barberà vo-ca-lit-za-va molt contenta, això de: “Unastoretavelletapalafallasantjosep, el tio Pep.........”. I se la veia satisfeta de veritat.    

dimecres, 12 de març de 2014

La cançò d'Eurovisió



La marca Espanya i Eurovisió
He llegit que la cançó que representarà a Espanya en el Festival d’Eurovisió, serà cantada tota en anglès, es diu: Dancing in the rain. En principi m’he quedat sorprès; però no soles jo, ja que el director de la Real Acadèmia Espanyola li ha enviat una queixa al director de TVE, que evidentment no li ha fet cas. La xica que la canta diu que vol que Europa sàpiga que la joventut espanyola està preparada per a eixir fora. Una bona excusa.


Reconec que no li preste cap atenció a l’esmenta’t festival, al que fa anys que no veig, però això de l’anglès, m’ha recordat el folló que es va armar en l’any 1968 amb el famós LA LA LA de Masiel –que va guanyar el primer premi–; una cançó escrita pel Duo Dinámico, i que tenia que cantar Joan Manuel Serrat, en Català. Allò va ser “l’any 10”, fins que Joan Manuel Serrat va decidir no cantar-la, i es quant es va buscar a Massiel.


Però clar una cosa és el Català i altra molt diferent l’anglès, un idioma que tots els espanyols  majors de quaranta anys dominen a la perfecció. I de passada millorarà la marca Espanya, i l’autoestima dels espanyols.        

diumenge, 9 de març de 2014

Activitat

El diumenge 16 de març de 2014, fem una activitat.

Consistirà en anar a peu, pel riu, al molí Descalç, on ens l'ensenyaràn tot i ens explicaràn la seua història. Després, tornarem per la senda habilitada del barranc de la Puríssima (o al revés, que no ho sabem).

Lloc d'encontre: parç el Llombo.
Hora: 10:00 del matí.
Duració de l'activitat: de 10 a 13 hores. 
Alguna cosa que calga saber: portar sabates còmodes. Oberta a socis i veïns. No hi ha que pagar res. S'ix esmorçat. I res més.

dissabte, 8 de març de 2014

Assemblea general

Rafael Gandia Llàcer, nou president del Llombo

Aquesta vesprada s'ha celebrat l'Assemblea anual de socis que ha tingut una molt bona assistència de socis i veïns, ja que s'han donat cita mig centenar de persones.
L'acte, que tots els punts de l'ordre del dia s'han aprovat sense discusió, ha vist com la presidenta, María José Reig Sanchis li cedia el testimoni al nou president de l'Associació de Veïns el Llombo, Rafael Gandia Llàcer.
A més dels canvis en els vocals (cosa normal en el Llombo, ja que tots els anys canvien) han hi hagut altres canvis, com és que el tresorer Paco Mollà acaba, sent substituit per Antoni Tortosa, qui a la vegada deixa la secretaria que passa a ocupar-la Guillem Llin.

Mig centenar de veïns s'han donat cita

Rafael Gandia es dirigeix als assistents. Al seu costat, María José Reig

Assemblea general

Hui, dia 8 de març, a partir de les 6 de la vesprada, hi ha assemblea general de socis.

Qui serà el nou president?

Els presidents que ha tingut, o tindrà, el Llombo

dijous, 6 de març de 2014

Plataforma



 Plataforma del fem

Divendres 7 de març al les 19’30, en el Teatre Echegaray, xerrada  informativa sobre la problemàtica del fem, entre la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, i el Consorci.

Acudeix i informat!

No entiendo nada



A vueltas con lo mismo
María José Muñoz Peirats

No entendía ya nada, cuando las primeras y esperanzadoras elecciones de 1977. No entendía aquel ciego furor que atacaba todo lo catalán, no se salvaban ni las aspirinas Bayer, fabricadas en Barcelona. Recuerdo una de las primeras reuniones de UCD: el nefasto (con perdón) Abril Martorell, venido de Madrid (Castilla), rígido y confiado, llevaba aires de superioridad en la mirada. Osé decirle que aquello era una locura, me miró con un cierto paternalismo: «Confía en mí», dijo. «No le conozco contesté, confío en los liberales: Burguera; Noguera de Roig; Muñoz Peirats?» (Que ahora nadie se adjudique un falso liberalismo. Aquel liberalismo sucumbió con la caza a muerte de los auténticos liberales. Franco ya los odiaba y temía.)
El aullido, los rugidos insultantes de aquella lejana noche me vienen a la memoria como un golpe seco. Supe, desde el primer momento, que allí, como no existían ideologías, se vendían emociones al pueblo sediento de democracia y, en la búsqueda enloquecida de votos, esas emociones se traducían en odio: ¡Los catalanes nos invaden! Nunca había vivido nada semejante, llamaban amigos catalanes que tampoco entendían nada. Amenazas; insultos; pintadas? asediaban la ciudad.
Escribo invadida de tristeza por este antiguo reino al que amo profundamente. Los que provocan esta sinrazón y los que se suman a ella ni siquiera profundizan en nuestra historia, no interesa. Desconocen El dialogo de la lengua, de Juan de Valdés del siglo XVI, publicada en 1736 por Gregorio Mayans. No hay un solo romanista mundial que no diga que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Se atreven a plantar cara al Diccionario de la Real Academia de la Lengua Castellana y pedirle que cambie la definición de su diccionario. Una institución de trecientos años y en cuyos sillones se sientan los mejores especialistas sobre las distintas lenguas que se hablan en España y el por qué unas y otras se influyen.
Sería conveniente que nos detuviéramos en obras de teatro de los siglos XV y XVI, en las cuales los personajes, representados por los actores, hablaban la lengua de la nación a la que se decía pertenecían, sin que los espectadores dejaran de entenderles. Lluis del Milà escribió Lo Cortesano a la par en castellano y valenciano. El gran Camões, el autor de Os Lusiadas, en su juventud escribió en castellano y portugués sin dar lugar a conflictos lingüísticos.
Con todo respeto, me pregunto, si el actual decano de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, el segoviano Enrique de Miguel, habla valenciano, y si todas las cuestiones administrativas y de funcionamiento interno, de esta Real Acadèmia, se escriben en nuestra lengua.
¿Por qué se tiene que dudar e insultar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que lleva doce años trabajando en el Diccionari Normatiu? La forman auténticos catedráticos de la Universitat, reconocidos internacionalmente. Veinte académicos entre los mejores lingüistas de la lengua valenciana. Fue creada por la ley de la Generalitat 7/1998, del 16 de septiembre, aunque no se constituyó hasta el 23 de julio de 2001. En 2006 pasó a ser el único organismo competente en la regulación del valenciano con personalidad jurídica propia y autonomía.
Pero ¡ay! las pintadas agresivas con frases amenazantes en la casa del presidente de la Acadèmia, Ramon Ferrer, nos llevan a vueltas con la triste historia de este pueblo. ¡Que los políticos no lo distraigan! Porque este pueblo es ya una sociedad distinta, que ha evolucionado y lo que le preocupa es la crisis; los puestos de trabajo; los precios de nuestras cosechas; las corrupciones; los gastos suntuosos? y estamos todos entristecidos por haber perdido Bancaixa, el Banco de Valencia y la CAM, y ahora hablan de catalanismo aquellos que han vendido la CAM y el Banco de Valencia a grandes financieras catalanas, y lo que nos faltaba: ¡¡el Valencia C.F. a punto de ser vendido también!! Eso sí es quebrantar el compromiso político, y robarles a los valencianos el sentimiento de pueblo. Como dice El Roto, «En política, si no sabes cómo resolver un problema, crea otro».
Y yo tengo 70 años y ya no me callo.

Levante emv 1-3-2014