dilluns, 28 de juliol de 2014

Altre ex polític entre reixes



Hui, 28-07-2014, ha entrat en presó, l’expresident del Govern Balear i ex ministre d’Aznar, Jaume Matas. Una noticia que semblava que no anava a produir-se mai. Ja era hora!

Ara està pendent d’entrar en presó l’ex president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. 
  
Pregunta: Algú creu que Carlos Fabra entrarà en presó?

S’admeten apostes, però nosaltres pensem que no entrarà.

Qui assessora ala Generalitat



El Tribunal Superior tomba una altra decisió de la Generalitat

El dilluns 21 de juliol, el Tribunal Superior de Justícia de Valencia, va declarar nul l’acomiadament forçós, dels metges majors de 65 anys que va dur a terme la Generalitat Valenciana. Ara, la sentència obliga a readmetre-los en els seus respectius llocs de treball, i a cobrar els sous que tingueren pendents. Una altra sentència que tira per terra les xapusses de la Generalitat.

Per què, no és la única clavada de pota. En el que respecta a la TV valenciana, ara resulta que, per una demostració de co...?, la Generalitat, o va ser Fabra? van decidir tancar-la i acomiadar als seus treballadors; i ara resulta que no tenim TV. Però per si no teníem prou desgavell, una altra sentència judicial, va declarar nul l’ERE, en l’obligació de readmetre als treballadors acomiadats en el seu lloc de treball.

Ara resulta que tenim una TV tancada, uns treballadors que tenen que ser readmesos en un lloc de treball que ja no existeix, i que segueixen cobrant  en teoria sense fer res; i el que és més greu, la Generalitat que està contractant espots publicitaris de tot tipus en cadenes de TV privades.

Arribat a aquest punt és obligat preguntar-se: qui assessora a la Generalitat? Cobren per fer aquest servei?

dimarts, 22 de juliol de 2014

Una més de la Generalitat

Esta setmana s'ha confirmat el que no voliem, l'enviament dels residus a Ròtova per imposició judicial i política. Aquesta imposició, front a la que hem estat lluitant els últims dos anys a la Vall d'Albaida, ens aboca a l'entrada en el Consorci.
Açò suposa, entre altres qüestions, dos conseqüències immediates: Primer, que el nostre fem es durà a la planta de Fontcalent, Alacant (encara més fem per a Fontcalent!!), una de les plantes de tractament i abocador més criticades, per les seues irregularitats i denúncies, com per exemple que no es recupere ni el 2% dels residus entrants, molt per baix del mínim exigit.
I segon, que aquesta barbàrie mediambiental ens costarà aproximadament el doble a cadascú de nosaltres. Aproximadament ens costarà 125€ per vivenda a Ontinyent, 132€ per vivenda a l'Olleria,
136€ per vivenda a Bocairent, la Pobla del Duc, Benigànim, o Aielo, i la grossa per a Bufali i Alfarrasí, amb 154€ per vivenda. Però també els comerços i empreses de la Vall veuran augmentades les seues taxes.
Però, a més, aquesta imposició deixa molts punts obscurs que de segur portaran cua, entre ells que no planteja cap acord amb l'actual empresa que gestiona el fem, Recisa. Esta deurà deixar de realitzar el transport, valorització i eliminació del fem, mentre que la recollida, que no interessa econòmicament a FCC (Consorci), es deixa per a altres empreses, com ara l'actual Recisa. A més de la pujada de la taxa haurem d'assumir el cost de trencament del contracte actual amb Recisa, que de segur exigirà la seua indemnització.
I mentrestant, cal un nou contracte amb Recisa per a la recollida del fem, ja que incomplirem l'actual? A d'açò s'unix el reiterat problema amb el cobrament dels treballadors de Recisa pel fet que diferents pobles de la Vall van deixar de pagar la taxa del fem (encara que els seus ciutadans sí la pagaven). Li han preguntat estos ciutadans al seu alcalde que feia amb eixa recaudació que després no abonava a la mancomunitat? El principal motiu, entenem des de la plataforma, que ha sigut el fet de generar inestabilitat i impulsar l'entrada al Consorci. Les conseqüències, les paguen els treballadors de Recisa i tots els ciutadans.
Per tot açò, des de la plataforma del fem de la Vall d'Albaida demanen a la Consellera de Infraestructures, Territori i Medi ambient, Sra. Bonig, la modificació del decret que ens obliga a este desficaci econòmic i mediambiental, permitint la gestió comarcal dels nostres residus amb l'implementació del Pla de Minimització de la Vall d'Albaida aprovat en 1.999.

                                                             Plataforma del fem

dilluns, 21 de juliol de 2014

el calvari de fabra


      Madrid ens margina, veritat senyor Fabra?

No es la primera vegada que toquem el tema de l’enfrontament dels empresaris i la Generalitat; una cosa que en principi sembla una bona senyal per a els valencians, ja que són les mateixes agrupacions empresarials que fins no fa massa temps, anaven de “palmeros” en les fantàstiques polítiques que aplicaven els respectius governs de la Generalitat (del PP).

Però clar, aquells temps de “vi i roses”, en que la mamella no s’acabava mai –i no cal oblidar-ho– els empresaris aplaudien, han donat pas a un temps difícil en que des de alguns sectors acadèmics es dubta de la viabilitat de la Generalitat Valenciana.

Enrere han quedat els temps en que Camps i Fabra clamaven contra Zapatero, que ens tenia marginats. Ara, pobret –Fabra– va a Madrid, i Montoro li diu que de millorar el finançament, res de res, que ja te prou en que Madrid li pague les factures que no paren d’eixir pels calaixos, a base de préstecs del PPP i del FLA del que evidentment, cal pagar interessos. 

Però na acaba ai el calvari de Fabra. Va i en unes declaracions públiques, possiblement per agafar un poc de protagonisme, poc més o menys va afirmar que la Comunitat Valenciana es convertiria en el mur que pararia als nacionalistes catalans. Una declaracions que possiblement van despertar l’admiració del PP castellà.

I clar, quant va arribar a Valencia els empresaris li van cantar les quaranta. Li van dir que es deixara la bandera del “anticalanisme”, i que es centrara més en defensar els interessos dels valencians a Madrid, ja que les millors relacions comercials que te Valencia –intercanvis comercials– són, ai senyor!, amb els catalans. Que per cert, és on han anat a parar les institucions finançeres valencianes, i és on tenen que anar –els empresaris– a demanar diners.

I per si no hi havia prou, va Brussel·les, i ens acusa de falsejar els comptes.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Una més



La Justícia és igual per a tots


Entra en presó el sindicalista Carlos Cano, condemnat a tres anys de presó i 3.665 euros de multa, per participar en un “piquete”. Està pendent d’entrar l’altra sindicalista condemnada pel mateix delicte.


Segueixen sense entrar en presó banquers i polítics corruptes, i lladres de “guant blanc”.


Això si: “todos somos iguales ante la Ley”, menys alguns.


 Tots som Carlos!

divendres, 11 de juliol de 2014

Per demanar que no quede



 Socorristes en el Pou Clar
 
 

La policia municipal creu convenient posar socorristes en el Pou Clar. Una petició a la que de seguida s’ha sumat el PP: “el PP també demana socorristes per a el Pou Clar”.
Com a mesura de seguretat no està malament, però bastant sovint s’oblida que el Pou Clar és un paratge natural, on pot acudir qualsevol persona, al llarg del dia –i de la nit–; i on alguns van durant tots els dies de l’any que fa bon oratge.
Un paratge en el que possiblement? te més competència la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que l’Ajuntament d’Ontinyent.
Sincerament crec que alguns no saben el que damanen i altres no saben que fer per agafar protagonisme. I, segurament, la majoria d’ells, no han fet ús mai, del Pou Clar, ni de la piscina municipal.
Algú dels peticionaris s’ha parat a pensar (en cas de ser possible) quants socorristes farien falta per controlar el pou dels Esclaus, el Pou Clar, el pou Gelat, el pou de la Reixa, el pou Fosc i el pou dels Cavalls?
Durant quantes hores al dia estarien els socorristes, de 9 a 20 hores; de 8 a 21 hores? Desprès d’eixe horari, ja no es podria prendre el bany? Quí controlaria els accessos per a que ningú accedira al recinte?
I tenen la barra de comparar un recinte natural amb la piscina municipal, que és un recinte tancat de 50x25 metres, on no hi ha trampolins, i està prohibit pegar bots.
Estarà prohibit tirar-se a l’aigua des els trampolins naturals que són les roques, un dels principals encants del Pou Clar? No és podrà banyar en el pou Fosc, que obligatòriament tens que botar com a mínim d’uns 2 metres d’altura?
Els paratges naturals són això, naturals, verges. I amb una mínima ullada, qualsevol pot detectar els perills que tenen, que evidentment en tenen; sobre tot quant u no està en condicions, no coneix el recinte, va soles o el recinte està “massa solitari”. Això és perillós!
De xiquet acudia al pou l’Olleta en mon pare, i desprès durant més de 20 anys al Pou Clar. En tot eixe tems, no recorde cap ofegat en hores punta en els recintes habituals. Si recorde –els mirons– traure a molta gent que en un moment donat estava en perill d’ofegar-se, però generalment l’ incident no passava a majors. Per contra, si recorde ofegats en hores més tranquil·les i en llocs més solitaris. Si no estic equivocat, en els darrers 40 anys han hi hagut 4 ofegats al pou l’Olleta per un solament en el Pou Clar (en primavera).
Posats a demanar, per que no incloem socorristes per a tot el recinte del pou l’Olleta, o dels Viverets, o el barranc de Morera, o el pou del Canyís.


                                                 Gaspar Conejero Martínez