dilluns, 28 de setembre del 2015

Radiografia d'una realitat (4)

Comprant silencis?



Equip d'investigació

La mostra d'Ovidi Montllor sembla que porta cua. Després de publicar que sí s'havia pagat per ella quan fa pocs mesos que es va exhibir en Ontinyent, portada de manera altruista pel Casal Jaume I, ara tenim més informació que, ens ha arribat, precisament, al publicar la notícia. I ens ha vingut des d'Alcoi, d'on era Ovidi Montllor. 

Doncs sí. S'ha pagat. Però no una quantitat que segons l'especialista consultat pel Llombo estava ben pagada en una quantia que ell situava entre 1.200 i 1.800 euros. Ha estat bastant més. Fins 2.500 euros, és el que ha pagat l'Ajuntament d'Ontinyent per ella.

I a qui? Doncs segons sembla un sindicat amb una llarga trajectòria reivindicativa és qui ha fet d'intermediari. Desconeixem si amb la "jugada" es vol comprar algun silenci, es pretén tindre'ls contents, es vol fer una obra de caritat però, en qualsevol cas, ens sembla escandalós que una exposició duta fa un mesos torne ara i es pague per ella. 

dissabte, 26 de setembre del 2015

Radiografia d'una realitat (3)

Confirmat: s'ha pagat per l'exposició de l'Ovidi



Equip d'investigació


L'exposició de l'Ovidi Montllor amb motiu del 20é aniversari de la seua mort, que ha fet el pintor alcoià Antoni Miró, i que els ciutadans d'Ontinyent han pogut contemplar per segona vegada durant el passat mes d'agost, que s'ha pagat en aquesta ocasió. 

A diferència de la primera oportunitat que es va exhibir, portada pel Casal Jaume I, que la va mostrar gratuïtament, aquesta vegada (recordem: la segona vegada que s'exposa en pocs mesos i en el mateix lloc, la Casa del Barons de Santa Bàrbara) sí que ens ha costat uns diners als contribuents ontinyentins. 

La mostra ha vingut, segons unes informacions, per ser un compromís personal de l'alcalde Jorge Rodríguez, encara que també es diu que ha sigut l'anterior regidor de Cultura, José Antonio Calabuig Oviedo, qui l'ha portada. A aquesta versió no li donem credibilitat, per quan fa mesos que ha deixat de ser regidor i no està en l'Ajuntament. 

De moment, seguim sense saber la quantitat exacta que ha costat la mostra, i a qui ha anat destinat el pagament. Una exposició que, segons una persona que ha estat en el muntatge de bastants mostres, calcula que el seu preu deu haver segut d'uns 1.500 euros, aproximadament. "Jo calcule que entre 1.200 i 1.800 euros, l'exposició està ben pagada, o molt ben pagada". A aquesta conclusió s'arriba després de veure la mostra, la proximitat d'on ha vingut (d'Alcoi), l'autor (Antoni Miró) i al fet que no siga la primera ocasió que s'exhibeix a Ontinyent. "De tota manera, el més sorprenent és que vinguera debades i ara que torne i es pague per ella", ens afirma aquest bon coneixedor del tema cultural. 

En la mostra hi havia uns xicotets catàlegs amb els logotips de l'Ajuntament d'Ontinyent i del sindicat Comissions Obreres.


El Llombo cobra la subvenció de 2014

En altre ordre de coses, el passat 18 de setembre, l'Associació de Veïns el Llombo va percebre la subvenció municipal de 2014. La quantitat ha estat de 1.333,33 euros. 
   

dimecres, 23 de setembre del 2015



L'opulencia d'uns i la desmemòria d'altres

 

Cada dia que passa, els valencians descubrim noves coses curioses que passen en la Comunitat.

El dimarts 23 de setembre, els mitjans de comunicació anunciaven que l’Ajuntament de Valencia havia posat a la venda 6 motos Harley Davidson d’alta gama (cada moto val 20.379’31 €), que l’ajuntament havia comprat per a… la visita del Papa Benet XVI. Unes motos que s’utilitzaven una vegada a l’any.

I va, i quant encara no havíem eixit de la sorpresa, apareix  en TV la ex consellera de Turisme de la Generalitat Valenciana Milagrosa Martínez, en el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana, i a una pregunta de la fiscal li contesta: “Yo no sabía ni lo que era Fitur”.

Una bona contestació per una ex  consellera.  

dimarts, 22 de setembre del 2015

el Llombo 87

Ja podeu descarregar-la de la columna de la dreta.
També la revista 'La trinxera', baix.


Radiografia d'una realitat (2)

Negligència o prevaricació?


Equip d'investigació

Ja sabem què ha passat amb l'exposició de l'Ovidi, que deixàvem obertes les possibilitats en l'article "L'hora de la veritat de Jorge Rodríguez" (pàgines 4 i 5 de la revista "el Llombo" núm. 87). Tenim fins tres versions distintes, però que se'n van ben poc unes d'altres i, en definitiva, permeten fer-nos una imatge de la realitat, o absolutament fidedigna, o molt aproximada al què ha passat.

Després d'aparéixer la revista, que ho farà hui o demà, seguirem amb la radiografia d'una realitat, amb diferents anàlisis sobre els mitjans de comunicació locals i sobre l'activitat municipal. 

Seguirem el repàs contant el perquè ha vingut en pocs mesos dues vegades la mateixa exposició d'Ovidi Montllor.  

diumenge, 20 de setembre del 2015

Radiografia d'una realitat (1)

"El Periòdic de Jorge",
aquell mitjà 'independent'



Una vegada entrada la revista en impremta, amb l'article "L'hora de la veritat de Jorge Rodríguez", en el qual es feia un repàs a la trajectòria de l'alcalde d'Ontinyent i president de la Diputació de València, i de passada, també, en el que s'han convertit els mitjans de comunicació locals, van veure, amb estupor? sorpresa? còmicitat? aquesta informació en El Periòdic de Jorge. La crònica la signa la veterana periodista del mitjà i directora en ocasions, Arantxa Vidal.
Una cosa és no descobrir cap notícia, cap, i una altra és fer un panegíric seudopoètic que delata al mitjà com una opció que es diu independent però que s'ha abocat definitivament als encants de l'alcalde.  
Solament el començament de la crònica ja paga la pena: "Jorge Rodríguez iba sin traje de buzo, ni escafandra, cuando se adentró en el maremágnum de la Diputación de Valencia". Més avall, on diu "El reparto de peces se ha hecho con criterio poblacional, dejando de lado amiguismos y distinciones" és com si un mitjà fer-ha una notícia de "el sol ix tots els matins". En realitat tot l'article és una apologia, una llaor absoluta i personalista. Definitivament, la labor social, crítica, d'obrir els ulls, que té que tindre un mitjà se'n ha anat pel desaigue. Poderós senyor es don euro. 

En referència a l'article del Llombo, que apareix publicat en la revista de tardor i va ser penjat en aquest blog, cal dir que sense fer cap soroll, s'ha convertit en la segona notícia més vista de la història del blog, solament per darrere dels resultats electorals municipals de 2011. Prop de 400 entrades directes a la pàgina per llegir l'article donen compte que, a Ontinyent, també es lligen els treballs que no son solament laudatòries. 




dimecres, 16 de setembre del 2015

Un treball del número 87 de la revista "el Llombo"

L’hora de la veritat per a Jorge Rodríguez




L’alcalde i la mà dreta
“El gran actiu de Jorge Rodríguez, de portes cap a fora, és el seu caràcter, el tindre habilitats amb la gent, el què en castellà es diu ‘tener don de gentes’. Açò, i més tenint en compte de l’època d’on veníem, on hi havia una alcaldessa que l’última paraula l’havia de dir sempre ella, encara resulta més cridaner”, assegura Leocadi (nom inventat), un funcionari municipal amb una certa relació amb el gabinet d’alcaldia i que vol preservar la seua identitat.

“De tota manera, si jo fora socialista, a qui li faria un reconeixement enorme seria al secretari de l’alcalde, el periodista xateví Ricardo Gallego. D’ell, més que de Rodríguez, és el mèrit d’haver trencat la banca traient 14 regidors en les últimes eleccions locals”, continua Leocadi.

Ricard Gallego, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i màster en Comunicació Política i Electoral per l’Autònoma de Barcelona, era allà per 2010 el delegat del diari Levante-EMV a Xàtiva i d’ell depenia l’edició macrocomarcal del diari (la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés). Home d’idees socialistes, el popular Alfonso Rus, home fort aleshores en tot en Xàtiva i president de la Diputació de València, va exigir al signar un contracte publicitari de la Diputació amb el diari que Gallego abandonara periodísticament Xàtiva. No el volia a sa casa. Així va ser com va aterrar en València en la delegació d’esport. Del seu exili el va traure Jorge Rodríguez al ser elegit alcalde i se’l va portar a Ontinyent.  


Mèrits propis o aliens?
Creus que els mèrits de Rodríguez han estat tants? li preguntem a un expresident de l’Associació de Veïns el Llombo, qui és un magnífic analista de la realitat local. La resposta és clara. “El mèrit de Rodríguez ha estat saber jugar les seues cartes millor que ningú. Ací, s’han ajuntat el menjar i les ganes de menjar. Rodríguez, ha sabut vendre la faena que s’ha fet, l’haja fet qui l’haja fet, i la resta de forces polítiques, ho han fet rematadament mal. Tots. Compromís i Esquerra Unida per no defensar la seua parcel·la front a les ingerències propagandistes socialistes. I després, el PP, que ha estat desaparegut en combat 4 anys. Es diria que Filiberto Tortosa creia que de 5 o 6 mil vots no baixaria, perquè era el sòl del PP. Però quan el desconnectes, l’electorat acaba passant factura”. 

“La dràstica reducció del dèficit municipal ha estat mèrit de Compromís. Però qui l’ho reconeix? Una ínfima part d’ontinyentins. ‘L’Ontinyent participa’ ha estat mèrit d’Esquerra Unida. Qui els ho reconeix? Ningú. D’una i altra cosa, per al poble, han segut mèrits de Jorge Rodríguez. Ha sabut vendre-ho”, acaba l’expresident.


Els mitjans dependents
Si al fet de saber comunicar el què s’ha fet, com “ho hem fet”, s’afegeix la factura municipal publicitària, potser tingam la quadratura del cercle, expressió que els agrada als socialistes d’Ontinyent.

Per què cap mitjà de comunicació critica a l’alcalde o el que fan els socialistes?, li preguntem a Víctor (nom inventat) un periodista local en l’atur que segueix tota l’actualitat del poble: “El Periòdic d’Ontinyent ha esdevingut la voz de su amo, el doberman de Loclar s’ha convertit en un xiuaua, Ràdio Ontinyent s’ha convertit en altaveu del bé-bo-i-barat que són els qui manen, els socialistes; la MK Televisió i la Televisió Comarcal actuen per diners. Fins i tot, un mitjà suposadament imparcial com Vilaweb s’ha escorat perillosament cap al rodriguisme”.

Alguna cosa deu hi haver quan a començaments d’enguany, la Diputació de València, aleshores sota la presidència del xateví Alfonso Rus, va concedir 40.000 euros a Ontinyent per canviar els jocs dels parcs. En la mateixa partida a Xàtiva se’n van concedir prop de 200.000 euros per al mateix concepte. Doncs bé, Ràdio Ontinyent ha venut la notícia com què “la Diputación de Valencia, que preside Jorge Rodríguez, ha concedido...”, o el dissabte 1 d’agost de 2015, El Periòdic d’Ontinyent va eixir al carrer amb ¡14 fotografies! en les quals apareixia Jorge Rodríguez.

“En el diari El Mundo va eixir publicat fa unes setmanes un reportatge sobre els homes del president. Apareixia Jorge Rodríguez flanquejat per Ricard Gallego i Manuel Reguart, fill del que fou alcalde d’Ontinyent. Perquè en un diari d’àmbit estatal, per més que tinga edició al País Valencià, apareix sovint Rodríguez i sempre per bé? Doncs, probablement, perquè El Mundo és l’únic diari que disfressa el publireportatge com a informació o reportatge. És a dir, ixen noticies de Rodríguez, sí, però pagant-les. Açò que dic és una suposició, però amb moltes probabilitats de ser certa.

De Las Provincias i Levante-EMV, parlen bé perquè els interessa”, acaba aquest professional en l’atur.

Els interessa. Paraules clau. Perquè ací és on entra en joc el periodista Ricard Gallego.


Factura publicitària desbocada
“Ho he dit als partits polítics amb representació municipal durant molt de temps. Porte anys dient-ho. Què l’Ajuntament d’Ontinyent estava gastant-se més de 200.000 euros a l’any en publicitat. Ningú s’ha volgut donar compte fins que estàvem damunt de les eleccions locals i que eixa publicitat tenia un fi, com era beneficiar a l’alcalde infinitament més que a l’Ajuntament”, ens conta Andreu (nom inventat), un polític exregidor de l’Ajuntament d’Ontinyent. No eren 120.000 euros els que figuren en el pressupost d’enguany? D’on eixen els diners? “Una alcaldia té recursos suficients per traure’ls d’altres partides pressupostaries sense que ningú s’assebente. En la legislatura passada es van gastar com a poc un milió d’euros i, probablement, en quede no sé si curt o molt curt.”

Algú s’imagina que el cost en publicitat siga tant elevat què iguale a l’activitat què es fa i s’anuncia? Doncs sí. En el manual de Ricard Gallego està. Figura que el mateix cost ha de tindre, posem per cas, els Jocs Florals d’Ontinyent (nom inventat) que la difusió de l’acte, la qual cosa no deixa de ser una exageració.

[En 2011, en plena època de retallades, A les associacions de veïns –sense anar més lluny– se’ns va retallar el 67% de la subvenció. Va baixar de 3.000 a 1.000 euros. El Llombo va estar d’acord, la qual cosa li va valdre crítiques d’altres col·lectius que, ara, temps passat, hem de reconéixer que tenien raó. Perquè l’Ajuntament va incrementar, ja en el 2011, primer any de l’alcaldia de Jorge Rodríguez, la partida pressupostaria en publicitat d’una forma exponencial.]


Mèrits, però tots?
Què ha fet bé en els quatre anys d’alcaldia de Jorge Rodríguez? Evidentment, algunes coses, però menys de les que s’ha apuntat al seu bagatge. La primera i més important, rebaixar el nivell de crispació que hi havia. El seu tarannà és excel·lent i una de les seues principals armes polítiques. “Ontinyent participa” i la reducció del deute, ja ho hem parlat. Apropiar-se no es sinònim de mèrit. Algunes empreses, xicotetes, han vingut al poble. Deixant clar que han passat a millor vida les empreses mitjanes a Ontinyent, i que totes són xicotetes, potser d’alguna d’elles siga mèrit de Rodríguez. La Universitat? En aquest cas ha estat una confluència d’interessos mutus que l’entitat que presideix Esteban Morcillo haja apostat, en temps de retallades, per Ontinyent. Sí, perquè la Universitat de València, la més antiga del País Valencià, s’havia quedat endarrerida front a la Universitat Politècnica de València, que tenia ja un Campus com cal a Gandia i un altre a Alcoi. La Universitat de València, amb Campus a València i a Burjassot (com si fora València) tenia una extensió educativa a Ontinyent. Si no fem alguna cosa, es quedem endarrerits, qui sap si per sempre. Solució: a Ontinyent fem un Campus universitari. És a dir, que en aquest aspecte ha estat la conseqüència d’una necessitat mútua.

Fora d’aquestes coses, quin gran projecte ha aconseguit Rodríguez? L’hospital? L’institut? El tren? La rotonda del Llombo? No, cap. Ni una rotonda que, segons els últims estudis, costa uns 300.000 euros, l’ha aconseguida. Encara que en seu descàrrec cal apuntar que amb la Generalitat Valenciana en estat de virtual fallida i de color polític diferent, poques coses es podien traure.


Què ha passat amb el llibre del Meló d’Or?
Cap, ningú dels implicats (polítics de l’anterior corporació, de l’actual, i funcionaris “a mi no em claveu en cap embolic”, ens va arribar a dir-nos un d’ells) ha volgut parlar sobre el què ha passat amb l’edició del llibre El Meló d’Or d’Ontinyent. Durant la passada legislatura, el Meló d’Or va tindre un defensor fidel, constant i decidit com va ser el regidor de Medi Ambient, Fran Quesada. Dins la promoció del meló, estava preparant-se un llibre: El Meló d’Or d’Ontinyent. No l’hem vist, encara. Però sabem que apareix una presentació a càrrec de Jorge Rodríguez i cap de Fran Quesada, quan estava previst que figurara. Què s’ha fet la introducció de l’anterior regidor de Medi Ambient? I, sobretot, s’han fet una o dues impressions? S’ha destruït la primera impressió?

A tot açò, a pesar d’anunciar-se en novembre de 2014 que l’Ajuntament anava a pagar les subvencions a les entitats com el Llombo abans d’acabar el 2014, aquest és el moment (setembre de 2015) que el Llombo no ha vist ni un euro de la dita subvenció, tot i presentar-la correctament en temps i forma.


Per què s’exposa dos vegades l’exposició d’Ovidi?
Ens alegrem sobremanera que a l’Ajuntament d’Ontinyent li haja entrar l’Ovidimania. D’altra manera no s’explica que a començament d’any feren una exposició del pintor Antoni Miró sobre l’Ovidi Montllor i que, ara, la tornen la fer. La-ma-te-i-xa. L’anterior vegada la va portar de franc el Casal Jaume I. Però aquesta vegada ens asseguren que no. Hi ha més entitats, com el sindicat CCOO. Ha vingut debades? Qui l’ha portada? Per què es torna a exhibir? Ens fa mal olor el muntatge, perquè ens pareix inversemblant que ningú a l’Ajuntament no s’haja donat compte.


Per què ningú vol donar la cara?
Sorprén que en democràcia la majoria del interlocutors amb els que hem parlat per fer aquest reportatge no estiga disposat de bones a primeres a que el seu nom aparega. O reticències parcials o absolutes. En vista de l’èxit hem optat per mantindre l’anonimat de tots els entrevistats. Per què hi ha por si no estem vivint en un estat policial?


El futur està per escriure
Ontinyent podrà amb el pas del temps vanagloriar-se de tindre un polític anomenat Jorge Rodríguez? El temps ho dirà. Amb tot, arriba l’hora de la veritat, ara, Rodríguez tindrà que decidir. I fer. No es qüestió de dir el que la gent vol sentir, solament. Ricard Gallego se’n ha anat a la Diputació de València on, entre altres coses, tindrà que gestionar el capítol de publicitat, que segons el pressupost aprovat per a l’any 2015 per l’ens provincial, serà sis vegades superior al de l’Ajuntament d’Ontinyent, superior al milió dos-cents mils euros. També Rodríguez ha renunciat, o renunciarà, al sou municipal i cobrarà únicament de la Diputació de València, cosa que l’honra. Ens trobem davant el moment determinant. Cal tenir present que Rodríguez és el tercer president ontinyentí de la Diputació. És un fet històric. Caldrà veure com s’escriuen les pròximes pàgines, perquè seran determinants per saber si hi ha fusta de líder i Ontinyent pot aspirar a tot amb un polític jove o si no es compleixen les previsions. Ara, per exemple, aquesta tardor, haurà d’enfrontar el tema del consorci de residus, el COR, on haurà de convèncer als responsables de la conselleria de Medi Ambient què és millor el Pla de Minimització que el COR, i que té als ciutadans d’Ontinyent i de tota la comarca en suspens. Per exemple. Una bona prova per saber què hi ha.  

Equip d’investigació


Humor

Un poc bèstia, però genial


dimarts, 15 de setembre del 2015

40 milions per al tren



Ferrocarril Xàtiva –Alcoi


El grup de Compromís ha presentat una esmena als pressupostos generals de l’Estat, reclamant 40 milions d’euros per al manteniment de la línea de ferrocarril Xàtiva-Alcoi; cal recordar que soles contemplaven 100.000 euros per al manteniment d’una línea que cau a trossos –i limitats soles a seguretat–. Al mateix temps ha sol·licitat un estudi per unir la línea Xàtiva-Alcoi amb Alacant. Desconeixem si aquesta reivindicació a segut recolzada per tots els grups, cosa que estaria be, ja que totes les iniciatives encaminades a revitalitzar la línea fèrria tenen que ser ben rebudes.

A pesar de que semble una ocurrència, la prolongació de la línea de ferrocarril fins enllaçar amb Alacant és un projecte que ve de molt antic, desestimat en el seu temps per qüestions polítiques. Partint de la base que en l’Espanya actual, som líders en la realització de projectes molt descabellats que no cal enumerar, algú s’ha parat a pensar lo complicat que resulta arribar a Alacant des de Ontinyent?   

Ja està maquetat


'el Llombo' 87 està maquetat

Ja, ja està. La revista 'el Llombo' està maquetada. Comencem, com és habitual, per l'última pàgina i acabem per la primera, la portada, què és aquesta.  
De vegades fer una portada costa. No hi ha manera d'encertar-la. No ha segut aquest el cas. Teniem el titular i vam recordar una fotografia de Harold Lloyd agafat a un rellotge i vam entrar en internet. Ací hi havien fotografies i cartells en quantitat. Li vam canviar el text i els logotips i en 10 minuts estava feta. Què vos agrade!!!

Harold Lloyd va rodar en 1923 la pel·lícula 'L'home mosca'. Malgrat els escassos avanços tècnics de l'època, no va córrer cap perill. 


Com s'ho van fer? Així:


dilluns, 14 de setembre del 2015

el Llombo de tardor


el Llombo 87 + La trinxera 

A partir d'aquest número el Llombo incorpora a les seues pàgines una segona revista, encara que en el cos de la matriu: La trinxera & Idees + Debat, fetes pels estudiants i graduats universitaris. En aquest número 0 els dediquem 15 pàgines perquè puguen dir la seua. Son cinc treballs d'altres tants universitaris que posen l'accent en aquelles qüestions que els preocupen i que ens preocupen, però amb la mirada de la joventut.  

dijous, 10 de setembre del 2015

Increïble

Estimem molt a Ovidi Montllor, però...



A l'Associació de Veïns el Llombo estimem molt a Ovidi Montllor. Fou l'alcoià un cantautor que es feia de voler. I va tindre mala sort. Molt mala sort. Primer amb la dictadura. Després, amb la democràcia. I al final, el càncer. 
Però d'ací a organitzar dos vegades en pocs mesos l'Ajuntament la mateixa exposició per mostrar-la en la casa del Barons de Santa Barbarà ens pareix excessiu.Sí, és la d'Antoni Miro. L'anterior vegada va vindre de la mà del Casal Jaume I, i no va costar un euro. Aquesta vegada, qui l'ha portada? Quan ha costat la mostra? Misteris insondables té l'Ajuntament d'Ontinyent. 

dimarts, 8 de setembre del 2015

Tardor


el Llombo 87

Hem acurtat els terminis. En una setmana, a la impremta. 
Amb noves seccions. Com per exemple, aquesta:



diumenge, 6 de setembre del 2015

Revista

En dues setmanes,
a la impremta el número de tardor


Amb moltes novetats. El número tindrà 84 pàgines. Des d'aquest número, estem registrats en el ISSN, i obrim la revista al món acadèmic amb un suplement dins de la mateixa revista: La trinxera & Idees + Debat. Amb paper i PDF, a color i en blanc i negre. Te la vas a perdre?

dissabte, 5 de setembre del 2015

S'ha acaba el concurs

Tindre lògica, té premi




En quin ordre estan posats els números següents?

  2 9    8 5    3 6   1 7    4 0  

Resposta correcta:

Aleatòriament

No ho ha encertat ningú

*******
Quatre soldats que estan presoners s’escapen de l'enemic. Han de creuar un pont que solament suporta que passen de dos en dos, del contrari es trencaria. Com és de nit, tenen una torxa que té una autonomia de 24 minuts. Els soldats, degut a l’estat que presenten, per creuar el pont necessiten 2, 4, 7 i 10 minuts, tardant sempre el temps major del que passa. Com passen els quatre en 24 minuts?

Resposta correcta:

Una possible és:
Passen el que tarda 2 i 4 minuts. 4 minuts.
Torna el de 4 minuts. 8 minuts.
Passen el de 7 i el de 10 minuts. 18 minuts.
Torna el de 2 minuts. 20 minuts.
Passen el de 2 i el de 4 minuts. 24 minuts. 

Ho han encertat:

Annamari Mollà, d'Ontinyent, a les 10:30 del dia 03/09/2015
(s'endu de premi els tres llibres "Les nostres herbes")


Gràcies per la participació.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Caixa Ontinyent

Seguim igual: cues enormes en Caixa Ontinyent


Caixa Ontinyent no aprén, En l'oficina de Torrefiel, aquest matí les cues han arribat a ser monumentals. Fins una hora i mitja han tingut que esperar els patits clients per ser atesos. Una demora que ens fa tornar-nos a preguntar: qui paga als usuaris les hores extres perdudes? És eixe el servei del futur? És eixa la millor relació laboral amb els empleats? Mantenir una oficina amb tres empleats (dos, perquè una està de vacances) quan es l'única oficina bancaria del barri i, a més a més, la central de Sant Domingo està tancada per reforma és un greu error. 

Tindre lògica núm. 5

Tindre lògica, té premi

[Com fins el moment ningú ha encertat el problema d'aquesta setmana (és difícil, ho reconeixem) ací va aquest altre (més senzill) per què poseu a treballar el cervell.]


Quatre soldats que estan presoners s’escapen de l'enemic. Han de creuar un pont que solament suporta que passen de dos en dos, del contrari es trencaria. Com és de nit, tenen una torxa que té una autonomia de 24 minuts. Els soldats, degut a l’estat que presenten, per creuar el pont necessiten 2, 4, 7 i 10 minuts, tardant sempre el temps major del que passa. Com passen els quatre en 24 minuts?

El dissabte la solució dels problemes 4 i 5