dijous, 29 de març de 2012

Eròtica interactiva

Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició  Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició Exposició 


Fins a finals d'abril

dimarts, 27 de març de 2012

Exposició

Durant març i el mes d'abril...


Una exposició per recordar



Originàriament, la postal eròtica era més petita que la postal normal per poder portar-la en la cartera i va estar molt amagada per força, per la repressió institucional i la repressió social. El format més habitual fou 8 per 5,5 centímetres. Presentava problemes legals per la fotografia, que molts països entenien com a pornografia, per la qual cosa no la permetien com a correu. En aquest context, amb l’entusiasme ciutadà amb què van ser rebudes, es van convertir en un objecte molt preuat. De postals eròtiques segellades i escrites n’hi ha ben poques, i generalment són de les més innocents i púdiques. La Unió Postal Universal, que s’havia fundat feia dècades, es va haver de reunir en 1904 per establir unes línies clares d’actuació que havien de ser signades pels països que hi estigueren d’acord a fi d’homogeneïtzar la qüestió. 

L’eclosió de la postal eròtica va fer que es repetiren les escenes una i altra vegada, tot i que els nous temps ja permetien els reportatges fotogràfics en interiors i exteriors. Són quasi infinites les visions d’una dona amb el vel embolicat pel cos, amb una tela, un ventall, arreplegant-se els cabells, tres xicones de cul o de cara, davant un espill, mirant-se; acabant de desvestir-se o començant a vestir-se, amb un para-sol, recolzada damunt un llit, en una gaveta amb aigua... I dones que són castigades per la senyora de la casa amb un batecul amb el cul a l’aire; i de cul, mostrant els pits, ensenyant el pubis i, molt rarament, amb les cames obertes. Trobem també homes colpejant la dona en el cul despullat i sobre les seues cames, unes escenes que, hui en dia, serien rebutjades pel comú de la gent, però aleshores, no.

En certs casos, els models tenen la cara girada o tapada amb qualsevol objecte, fins i tot utilitzen màscara. De vegades és el mateix fotògraf qui en revelar la fotografia ratlla la cara perquè ningú no puga reconéixer la dona. En aquella època no s’estila depilar-se, i alguns artistes acostumen a difuminar els pèls del pubis de la dona, el qual queda en un terme mig, entre un baix ventre amb vellositat i sense. Les dones de les postals eròtiques generalment tenen la mirada perduda, dipositada en cap lloc concret, extraviada. Precisament la fama d’EJ Bellocq rau en el fet que va trencar aquesta rutina. Fotografiant prostitutes, va saber donar-los un aire natural, desenfadat i fresc que superava l’estereotip imperant. La dona de la postal cobrava vida.

dissabte, 24 de març de 2012

Exposició

Exposició Eròtica Interactiva



Es pot visitar:
de dilluns a divendres,
de 10:00 a 13:00 hores
i de 16:00 a 20:00 hores

dimarts, 20 de març de 2012

Exposició

Eròtica interactiva



L’Associació de Veïns el Llombo presenta l’exposició «Eròtica Interactiva» sobre la base de les postals atrevides que van gaudir d’un èxit rotund ara fa un segle.
La mostra no és en si una exposició, sinó una representació (una cinquena part més o menys) de les postals que estan exposades i es poden veure. La resta estan tapades.
Ontinyent és un poble que s’escandalitza per no res, encara que té els pecats propis de qualsevol població. És per això que no hem volgut donar-li motius per a l’escàndol, ja que les fotografies que es veuen són les més innocents. Les restants estan cobertes per papers de colors: verd, taronja i roig. Com si fos un semàfor.
La persona que vulga veure les postals eròtiques amagades haurà d’actuar interactivament: ser ella mateixa qui alce el paper (verd, taronja o roig) per poder veure què hi ha baix. Així és que cadascú s’encandalitzarà o no, lliurement. Perquè si un creu que en un color determinat trobarà fotografies de fa un segle i no hi està preparat, que no actue.
Ah! Lògicament, com els semàfors, a cada color correspon un grau d’atreviment.

dilluns, 19 de març de 2012



 
Ja està al carrer el número 73 de la revista el Llombo. Si voleu descarregar-la, o veure-la, punjeu ací a la dreta en la icona més xicoteta.

diumenge, 18 de març de 2012

Ontinyent, un poble que s'escandalitza per no res

Una exposició que donarà que parlar i veure

Eròtica interactiva


 Oberta durant els mesos de març i abril

L’any 1898 obri a França l’eròtica casa de postals Bergeret. Dos anys després, aquesta emblemàtica casa distribueix i ven 25 milions d’unitats postals. El creixement en els anys següents serà quasi exponencial, fins arribar a 1909, que n’edita 100 milions. Com que als seus tallers tan sols pot produir 3 milions de targetes anuals, la resta han de ser produïdes en altres llocs.

En aquests anys apareixen un seguit d’empreses emblemàtiques com ara MF, JR, Editions Bert, WA, M. Boulanger, PC, A. Noyer Estudi, Editions Corona, Yvélaw..., la major part de les quals radicades a París.

Un dels principals fotògrafs de nus d’aquest temps és Julian Mandel, el qual publica les seues fotos en les productores parisenques PC i A. Noyer Estudi, i es va fer cèlebre en signar les postals. Un fet inusual, perquè això no era norma en l’època. Mandel era seguidor del moviment alemany Cultura del Cos Lliure, instaurat a mitjan segle xix, que va ser pioner del nudisme a Europa.

Altres artistes reconeguts són Arundel Holmes Nicholls i, des de l’altre costat de l’Atlàntic, John Joseph Ernest Bellocq, conegut artísticament com EJ Bellocq, amb les seues fotografies de dones nues que eren prostitutes de Storyville, el barri vermell de Nova Orleans, a l’estat nord-americà de Lousiana. EJ Bellocq era fill d’una adinerada família francesa traslladada al nou continent. Aquests fotògrafs són els continuadors del camí encetat en la segona meitat del segle xix, i per tant abans de l’edat d’or de la postal eròtica: Vallou de Villeneuve, Bruno Braquehais, Auguste Belloc, Alexis Gouin o Félix Jacques Antoine Moulin, els quals fotografiaren ja cossos despullats, de dones i d’homes i, en alguns casos, copulant.  
(Continuarà)
Al local social el Llombo, Jaume I, 7-baix