dissabte, 16 d’abril de 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)

“Estic preocupat”

Ahir no vaig poder dormir la migdiada perquè estava preocupat. Una idea em rondava el cap: i si ara els polítics no ixen de casa a explicar el seu programa electoral, a qui votarem? Una campanya electoral sense polítics no és una campanya electoral.
Com l’assumpte es feia més gros i gran a cada estona que passava, me’n vaig anar a la plaça de Sant Domingo, per veure si els veïns allí asseguts m’aportaven alguna solució. Però no. Res. Cap. Ni una. Uns perquè eren immigrants i parlaven un castellà que no l’entenia; altres, pasotes, que estranyament estaven preocupats perquè ha tancat Ca Joaquinet i on comprarem ara la cervesa; altres, gent major, que diu que som joves, però que ja vindrà el temps de la fam, com va passar fa un grapat d’anys.
Deprimit (a mi aquestes coses en deprimeixen molt) me’n vaig tornar cap a casa. I per sort, vaig veure a Carme —o Carmen—. Em va dir que es presenta a les eleccions! De l’alegria que em va donar, vaig començar a parlar pels colzes. Es va excusar amb que anava a veure a una amiga per deixar-me abans d’arribar a sa casa. No sé. Tinc la impressió que, de l’emoció, li vaig fer un míting en tota regla i la pobra no el va suportar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada