diumenge, 28 de desembre de 2014

Paco Muñoz 'rebenta' el Llombo

El cantautor Paco Muñoz deixa xicotet el local del Llombo

Diumenge 28 de desembre de 2014. 20:30 hores.





El local Cívic i Social el Llombo, on ha tingut lloc la presentació de Paco Muñoz el i el seu nou treball ‘Amic poetes’ s’ha quedat xicotet per rebre tota la gent que ha acudit a delectar-se amb el músic. Més de 150 persones s’han donat cita en una vesprada que no convidava precisament a eixir de casa.

Rafael Gandia, president de l’entitat ha sigut que ha obert l’acte, agraint als presents la seua assistència i parlant de Paco Muñoz com d’un valencià que exerceix de valencià.

Seguidament, Muñoz, ha parlat contant com ha segut el procés del treball que es presentava, ha contat anècdotes i ha intercalat les cançons que formen part del CD. Un públic fidel i entusiasmat ha seguit la intervenció de Paco Muñoz amb molta expectació. Cal fer esment al considerable número de xiquets que hi havia, i és que no es pot oblidar la faceta de cantautor per a infant desenvolupada per Muñoz.


L’acte ha conclòs amb un vi d’honor. 

dimarts, 23 de desembre de 2014

Torna Paco Muñoz

Reapareix Paco Muñoz i ho fa al Llombo

El cantautor Paco Muñoz presentarà el nou disc 'Amics poetes' en el local Social i Cívic el Llombo el proper diumenge 28 de desembre de 2014. Serà a les 6 de la vesprada, la qual cosa suposarà el retrobament del conegut cantant amb el seu públic. L'entrada és gratuïta i en acabar hi haurà un vi d'honor. 


dimarts, 11 de novembre de 2014

Presentació

Xe, una presentació excel·lent!!!

Si amics, la presentació del llibre 'Cançons populars valencianes' va ser excel·lent. Excel·lent l'afluència de públic, excel·lent la presentació que va còrrer a càrrec del músic Miquel Àngel Múrcia Cambra, excel·lent l'audició dels alumnes del Conservatori. 







dijous, 6 de novembre de 2014

Cançons populars valencianes

PRESENTACIÓ
DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE
A LES 20:00 HORES
LOCAL SOCIAL EL LLOMBO (JAUME I, 7-BAIX)

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Divendres, 7 de novembre de 2014, a les 20:00 hores



El Llombo edita ‘Cançons populars valencianes’





En 1950, la Diputació de València està presidida per Francisco Cerdà Reig (Ontinyent, 1897-València, 1958), quan la Institució Alfons el Magnànim posa en marxa un projecte que pretenia recollir les cançons populars d’arreu el País Valencià. La idea era editar un llibre al trimestre, i amb els quatre a l’any, fer un volum, però solament en van eixir publicats sis. El primer número estava dedicat als municipis d’Ontinyent i Bèlgida i a hores d’ara es introbable. 

L’Associació de Veïns el Llombo, dins la seua tasca de recuperació del patrimoni cultural, ha publicat el llibre d’acord a com va ser originàriament editat. Solament hi ha dues pàgines en que s’explica els avatars de la història. 

La presentació del llibre Cançons populars valencianes. Ontinyent i Bèlgida, tindrà lloc el proper dia 7 de novembre de 2014, a les 20:00 hores, al local social el Llombo (carrer Jaume I, 7-baix). L’acte correrà a càrrec de Miquel Àngel Múrcia i Cambra, músic, professor de Composició i llicenciat en Història Contemporània. Així mateix hi haurà una audició de temes populars del llibre a càrrec d’alumnes del Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis. La duració prevista és de 40 minuts. La presentació acabarà amb un vi d’honor.  

El format del llibre és 21 x 15 centímetres, té 80 pàgines i el preu és de huit euros.

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Bienvenido



FABRA VE A ONTINYENT


La notícia es  feia publica el dissabte en el diari Levante. Alberto Fabra, vindrà a presidir l’acte de celebració dels 130 anys de la Caixa Ontinyent.
No sé com li haurà sentat la notícia de vindre a Ontinyent al senyor president. Segurament des de ixe dia, no haurà pogut dormir, ja que el senyor Fabra, sempre que ha vingut a Ontinyent ho ha fet “amagant-se” i molt resguardat per la seua policia autonòmica. Una mostra palpable de que no coneix Ontinyent i la seua gent, de per sí, pacífica.
Una altra cosa és que vostè no tinga la consciència tranquil·la per la forma com la Generalitat que vostè presideix ens ha tractat. Un tracte com per a sentir-se orgullosos de ser valencians i del govern que tenim.
Vostè sap que tenim motius per fer-li, no una manifestació, sinó quaranta. Per les obres i equipament de l’Echegaray; per les mentires del nou hospital,de les que deuria caure’ls la cara de vergonya, i de la que perviu un lletrero de cinquanta mil euros; de la supressió de la partida de la rotonda de l’avinguda del Comte de Torrefiel, que segons el senyor Filiberto, el senyor Vila, i per si faltava algú, el senyor Domine, ja deuria estar finalitzada; de la creació del Consorci de residus, que per art de bili birloque, tindrà la virtut de pujar-nos el rebut de fem als usuaris per beneficiar als amiguets; podríem seguir, però per finalitzar, vull recordar-li les estranyes maniobres, que segons la Plataforma del tren, no te altra finalitat que carregar-se la línea Xàtiva-Alcoi. Això si, vostè podrà anar en tren AVE de Castelló a Alacant.
Senyor Fabra, tenim motius més que suficients per dir-li que... no vinga. Però una vegada la cosa està feta, ens agradaria que la rebuda fora apoteòsica, com en els anys cinquanta, en la plaça de la Concepció, en banda de música desfilant darrere de les autoritats cap al centre de cultura, cantant la cançó de “Bienvenido mister Marshal”. Evidentment, cantada en castellà, per a que el senyor Fabra l’entenga: "Le recibimos, Alberto Fabra con alegría...”.

dimecres, 24 de setembre de 2014

José Ramón Cerdà Bellver

El valencià, la llengua de casa

"Mare no vaig a l´escola
que el mestre no em deixa parlar
en la llengua que a casa
sempre hem parlat. 

Diu que parlar així
és de maleducat. 

I que és la meua llengua
jo li he contestat. 

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat. 

Que problema tinc jo,
és molt fort el que em passa,
pense en valencià
el que sempre hem parlat a casa. 

Per més facilitat
escric en castellà,
que és la llengua que obligat
en l'escola m'han ensenyat. 

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat. 

Moltes vegades pense... 
Que fart estic!!!
sempre que faig un escrit
he de traduir el que dic. 

No se per que collons
m'han posat este castic. 

De que em deixen tranquil
són les ganes que tinc.

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat.

Tan greu és expressar-me
en la llengua que tant estime? 
 Som oberts i confiats
i no tenim maldat. 

Nomes exigisc per a mi
i els meus paisans,
poder expressar-nos i viure
i sentir-nos... VALENCIANS!!! " 

Aquest poema ha estat agafat de la pàgina de Facebook de José Ramón Cerdà Bellver, de Xàtiva i descendent de Ramon Morales Espí, alcalde d'Ontinyent en guerra. 

dimecres, 10 de setembre de 2014

LLIBRES



 EL CINE EN TEMPS DE FRANCO



El tercer títol de la col·lecció gràfica que edita l’Associació de Veïns el Llombo, amb la col·laboració d’Editorial Víctor, incorpora alguns canvis davant dels dos primers. En primer lloc, el preu, més econòmic, a 10 euros, i en segon lloc, aquest sí que té text, poc, a manera de presentació, i en el titular: [El cinema en temps de Franco]. Tota la resta és conegut; 140 pàgines a tot color, amb més de 500 reproduccions de cartells de pel·lícules que van de 1939 a 1975. Hi ha una altra novetat, aquesta menor però no per això menys important, i és que a cada cartell apareix al costat l’any en què va ser rodada la pel·lícula

[El cinema en temps de Franco] dóna per a molt, però no està recollit en el llibre. Com diem, és una successió de cartells la que se’ns ofereix. Per mirar. Per a qui no li agradi llegir. Per a qui se’ls amuntonen les lletres. És per assaborir les imatges, especialment aquells o aquelles qui van veure les pel·lícules i no recorden res perquè forma part de l'oblit. És una bona ocasió per rememorar vivències del passat

Diem que el títol del llibre dóna per a molt, perquè a Franco li apassionava el cinema. Hi ha diversos exemples. Des del rodatge de la superproducció espanyola de 1941, Raza, que va dirigir José Luis Sáenz de Heredia, amb guió del dictador camuflat sota el pseudònim de Jaime de Andrade, al seu permanent fidelitat a ficar-se en els guions gràcies a la censura, el que va donar situacions com en la llegendària pel·lícula Mogambo, on hi havia una relació extramatrimonial explícita, i els censors, per tapar l'adulteri no se’ls va ocórrer millor idea que convertir-los en germans, amb la qual cosa era pitjor el remei que la malaltia: convertir la relació en incestuosa.
 
El llibre, acurat en els detalls, és un plaer per a veure-ho. No de cop, sinó a poc a poc. Sembla que els editors van trobant el lloc ideal a la col·lecció. Amb aquest títol van ja tres: Eròtica, les postals eròtiques de començaments del segle XX; La publicitat en temps de Franco i aquest.

dimarts, 26 d’agost de 2014

Anàlisi electoral

Jaime Miquel és analista electoral i nét del que fou alcalde d'Ontinyent Jaime Miquel Lluch. La seua lucidesa a l'hora de valorar les diferents opcions polítiques està fora de tot dubte.

 

¿Responde a un plan, o es producto de la incompetencia?

  

Jaime Miquel


25 de agosto de 2014 



Quizá ahora se entienda con más claridad lo que venimos explicando desde julio del 2012, y es que el sistema electoral general está fragmentado y sustentado por tres de cada diez personas, especialmente mayores o representativas del pasado. Dicho de otra forma, ya no existen posiciones hegemónicas de nadie en el territorio. Si el PP obtuvo el 37, 5 % de los votos válidos y el PSOE el 27,8 % en las elecciones municipales del año 2011, en las del año que viene se les espera hacia el 30 % y el 20 % respectivamente. Si esto es así, ¿cómo es posible que plantee el PP un corte en el 40 % de los válidos para fijar alcalde? Porque no lo han estudiado, lo han estudiado mal, o porque un corte inferior plantearía dificultades que no advertimos a bote pronto y no vamos a investigar.

Con independencia de la motivación de esta reforma, de lo que hablaremos luego, la única manera de valorar este tipo de propuestas es calculando los resultados que produce. Todo lo demás son conjeturas. La cuestión es que los resultados de las elecciones municipales del año 2011 no son la base sobre la que hay que hacer los cálculos, porque esa situación corresponde al ciclo hegemónico del PP, que finalizó en julio del 2012. La situación actual es otra, pluripartidista y de mayor fragmentación que la constituyente (1977-1979). Es necesario, por lo tanto, disponer de estimaciones actualizadas de la intención de voto para saber de qué estamos hablando exactamente, y es imprescindible conocer todos los detalles de la propuesta, lo que no es el caso.


Disponemos de las estimaciones de la intención de voto permanentemente actualizadas, lo que nos ha permitido calcular determinado supuesto de modificación de la ley, en uno de los ámbitos hegemónicos del PP, que es la Comunidad de Madrid, cuyos resultados municipales estimados son: PP, 32 %; PSOE, 19 %; Podemos, 16 %; UPyD, 11 %; IU, 6 %; Ciudadanos, 5 %; VOX, 4 % y otras candidaturas o voto en blanco, 11 %.

El supuesto que hemos calculado es el que asigna la mitad mas uno de los concejales a las listas más votadas que alcancen el 40 % de los votos válidos, y en caso de que ninguna lo haga, pasen a una segunda vuelta las que hayan obtenido el 15 %; porque entendemos que ahí se encontrarán el PP y el PSOE mejor que en una segunda vuelta entre los dos más votados, si es que de verdad están haciendo las cosas con números.


En concreto, hemos calculado este supuesto de ley en los 24 municipios de 30.000 o más electores de la Comunidad de Madrid, que reparten 620 concejales y suman 4 millones de electores, representando el 88 % del censo de esta comunidad. El PP solo alcanza el 40 % de los votos válidos en dos municipios, que son Torrejón de Ardoz y Pozuelo de Alarcón. ¿Lo saben? Imaginamos que sí, luego el objetivo de la reforma debe ser eliminar a terceras opciones mediante el filtro del 15 %, o de un modo más contundente, disputando una segunda vuelta las dos listas más votadas. En concreto, en la Comunidad de Madrid, IU solo pasaría a la segunda vuelta en Rivas Vaciamadrid, y UPyD en Las Rozas y Pozuelo de Alarcón, y no entrarían en contienda Ciudadanos ni VOX, aunque los primeros alcancen el 7 % en Las Rozas y los segundos el 9 % en Alcobendas.

Lo que suponemos que sabe el PSOE, es que ellos tampoco pasan el corte en Tres Cantos, Valdemoro, Torrejón de Ardoz, Alcobendas, Rivas, Las Rozas, Colmenar Viejo, Majadahonda, Boadilla del Monte y Pozuelo de Alarcón, que suman 10 de los 24 municipios que estamos estudiando. Sin embargo, esto es mejor para los socialistas que los dos primeros. Entonces tampoco pasarían en Pinto ni en San Sebastián de los Reyes.



Dicho de otra forma, lo que se plantea el PP es eliminar a terceros, para mayor concentración de la representación, sobre todo en candidaturas que hayan conseguido ser las más votadas, y esto es lo que abre el gran debate.

Lo primero es por qué ahora. Porque los resultados de las elecciones europeas han formalizado la fragmentación del sistema de representación, y es lo que se ve, pero han reducido drásticamente las expectativas electorales del PP y del PSOE en términos absolutos o en número de votos. Por lo tanto, las listas más votadas serán, en todo caso, listas muy poco votadas o muy al alcance de las sumas de terceros.


¿A quién beneficia?


Lo segundo es si lo han pensado bien o saben lo que significa, porque viene a representar la retirada del bipartidismo de Cataluña, el País Vasco y el norte de Navarra, las Castillas para el PP y Andalucía para el PSOE. Si esto responde a un plan, es aún secreto, aunque más bien parece incompetencia; no han calculado los costes cuantitativos y cualitativos, o los han calculado con información errónea. No le recomendaríamos al PP modificar esta ley en las circunstancias actuales.


Lo tercero es qué situación de facto plantea. Esos alcaldes fijos que hemos visto en el ejemplo madrileño, estarían respaldados en la calle por casi dos de cada diez vecinos, clara minoría social, por lo que están obligados a buscar acuerdos con terceros. Sucesos similares a los de Gamonal en Burgos, son la contrapartida a estos alcaldes fijos si no consiguen salir de la minoría social de la que parten y esto, tal y como están las cosas, es mucho más que peligroso.


Lo cuarto es a quién beneficia todo esto, tema de otro artículo. En el sistema general, la simplificación que propone el PP elimina a IU y UPyD, y le niega la entrada a Ciudadanos y Vox, luego en el medio plazo beneficia a Podemos, porque pasa el corte del 15 % en 19 de los 24 municipios de la Comunidad de Madrid de 30.000 o más electores que vimos antes, y es la segunda fuerza política en diez. Lo que nos lleva de nuevo a la pregunta de si responde a un plan o es incompetencia.


Lo quinto y último nos enseñará algo. Si el PP decide sostenella y no enmendalla en contra de todos, no hay plan que valga, porque estarán haciendo caso omiso a las peticiones de profundo cambio en la mentalidad y actitudes, y se demostraría que, como en la URSS de finales de los ochenta, el problema son los burócratas.