divendres, 22 de juny del 2012


¡Pero tú eres un radical!







–¿Has visto un banquero preso?
–Ehhh... ¿Quién? ¿A quién detuvieron?
–A nadie, a ninguno.
–Pero a ver, ¿a quién te refieres? ¿A aquel Mario Conde?
–Ah, es cierto. Tienes razón, ya no me acordaba. Aquel debió de correr demasiado para subir y meterse en un lugar que no le correspondía.
–Debió de ser así, le cortaron la carrera.
–Yo me refería a ahora, en medio de esta crisis. ¿Has visto a algún banquero o financiero preso? ¿O has visto a la policía cargando contra los especuladores?
–No, claro. Ya sé por donde vas.
–Es que, fíjate bien, ¿quién ha originado todo este desastre de la crisis? La banca y los especuladores en general, con el consentimiento de los principales gobiernos que lo permitieron. Sobre todo, el de Estados Unidos.
–¿Y pretendes que metan en la cárcel al anterior presidente de EE.UU. y sus ministros y a los banqueros de Wall Street y a los de todas partes?
–Pues sí, a los responsables de lo que nos está ocurriendo a todos, de la ruina de países.
–... En fin, qué quieres que te diga. No sé qué decirte.
–¿Pero tengo razón o no la tengo?
–Depende. Cuando algo es imposible no tiene sentido pretenderlo. Aunque tengas razón es un desatino.
–Entonces te parece normal, lo aceptas...
–Qué va, no está en mi mano, ni en la tuya, el aceptarlo. No tenemos capacidad para ello. ¿Pero tú qué pretendes?
–Que les peguen. Sí, que les peguen, como les pega la policía a los huelguistas y a los manifestantes. Los gobiernos les echan a la policía a los que protestan por los delitos que cometen los especuladores. ¿A ti eso te parece bien?
–No. No me gusta que le peguen a nadie. Y menos a los que padecen los abusos de otros.
–¿Entonces?
–Entonces, nada. ¿Qué quieres? Los banqueros no hacen manifestaciones, no alteran el orden público.
–Ya. Únicamente engañan a la gente y la arruinan, echan abajo sectores económicos, hunden países...
–Algo habría que hacer, pero sin violencia. Procesarlos.
–¿Y por qué no hacerle lo mismo que a los demás? ¿Entonces la policía sólo está para los de abajo? ¿Es eso? Pues no, si no hacen manifestaciones y no se les puede echar a la policía, entonces que los vayan a buscar a sus casas. Que echen la puerta abajo, les echen botes de humo, les peguen con las porras y los arrastren por los pelos. Como a los demás.
–Pero hombre, imagina por un momento. Un señor sentado en el salón de su casa, viene de trabajar...
–De arruinar familias, de hundir países...
–Bueno, lo que sea. Pero es una persona que viene cansada de vuelta a casa. Se descalza y se pone unas zapatillas, se tira en una butaca frente al televisor. A lo mejor viene un niño, un hijo o una nietecita y se le sientan en el regazo...
–Los arruinados también tienen hijos y nietas...
–Y dale. ¡Pero tú eres un radical! ¿Qué quieres, que echen la puerta abajo, que irrumpan y que le peguen?
–Sí.
–Y dale. ¿Y con eso qué arreglas?
–Lo mismo que cuando les pegan a los que protestan por sus fechorías. Sólo pido lo mismo.
–Así no arreglas nada.
–Quién sabe. Tú no lo sabes, porque eso nunca se comprobó. Que les manden a los antidisturbios con sus escopetas, sus cascos y sus porras y luego ya hablaremos.
–La violencia sólo engendra violencia.
–Exactamente.
                                                                                   
                                                                                     Suso del Toro
Magazine

dijous, 21 de juny del 2012

Ja podeu descarregar-se la revista el Llombo número 74, 

punjant damunt de la portada xicoteta de la dreta


dissabte, 16 de juny del 2012

Editorial de la revista


Un llibre que farà Història

L’Associació de Veïns el Llombo va a editar la pròxima tardor el llibre Segunda República y Guerra Civil: La Vall d’Albaida, 1931-1939, del professor de la Universitat de València, Antonio Calzado Aldaria.

Aquest llibre, si més no, ens sembla incomprensible que a hores d’ara cap estament o entitat amb pes a la nostra ciutat s’haja interessat en publicar-lo o, almenys, haja mostrat interés per saber d’ell. A l’Associació sabíem de la seua existència però ens semblava una obra que traspassava (per la temàtica, qualitat i importància del llibre) l’àmbit d’una modesta i a la vegada xicoteta associació veïnal per editar-lo. Finalment, davant la constatació que, o ens fèiem endavant, o corríem el risc d’observar com es quedava inèdit, ens hem proposat publicar-lo. El llibre comptarà, de moment, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent i de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) que adquiriran cadascú el 5% de la tirada total del llibre.

Segunda República y Guerra Civil: La Vall d’Albaida, 1931-1939 és un compendi excel·lent, sense cap mena de dubtes, del que va passar a Ontinyent i la comarca de la Vall d’Albaida en la dècada dels trenta del segle passat. Perquè diem excel·lent amb aquesta contundència? Doncs perquè Calzado ha tingut la gran virtut d’en, primer lloc, de buscar en un sense fi d’arxius, recollir un bon grapat de testimonis i estudiar la premsa de l’època per tindre un coneixement el més fidedigne possible de com van ser les coses. I, una vegada sabut i exposat, amb una capacitat d’anàlisi extraordinària, (la capacitat d’anàlisi que té Antonio Calzado) fa una dissecció detallada per saber el què va passar i, sobretot, perquè va ocórrer, navegant en tot moment, per la línia de la més absoluta equidistància i sense prendre, en cap moment, partit per una o altra opció. Simplement descrivint el què i el com. Senzillament magistral.

L’autor, Antonio Calzado Aldaria, no és un qualsevol. Imparteix classe a la Universitat de València d’on és doctor en Història. Encara que és manxec d’origen, resideix a la Pobla del Duc. I, a hores d’ara, és el millor cronista de l’època de la Segona República i la Guerra Civil de les comarques valencianes, on té publicats tot un seguit de llibres, sectorials o globals, que descriuen la que a la fi va resultar tràgica dècada dels anys trenta del segle XX. Així mateix, Calzado també és autor dels textos introductoris de La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, magna obra en 18 llibres, que va editar el diari Levante–El Mercantil Valenciano en 2006. I com a bon coneixedor de la matèria, és l’autor, junt Ricard Camil Torres Fabra, del volum vuit d’aquesta col·lecció, que es centra, precisament, en les històries locals de la guerra.

Amb la Segunda República y Guerra Civil: La Vall d’Albaida, 1931-1939, l’ontinyentí, el valldalbaidí, va a trobar-se un material de primeríssima qualitat per saber una part molt fosca de la nostra història recent i col·lectiva, i per fer-se una composició molt aproximada i fidel a la realitat que van viure els nostres avis. Una història, en uns casos, amagada per què els qui havien perdut la guerra volien a tota costa passar pàgina i oblidar aquella desfeta i també per la por i, en altres casos, molt manipulada, per quan al col·lectiu social únicament li arribava la versió reiterada i reiterativa del ban guanyador. Si a Ontinyent no li espanta la seua pròpia història, aquesta, la lliçó magistral d’Història la trobaran el proper mes d’octubre a l’Associació de Veïns el Llombo. Serà aleshores quan aparega l’obra Segunda República y Guerra Civil: La Vall d’Albaida, 1931-1939.  

dilluns, 11 de juny del 2012

Opinió


Seguim esperant 

Seguim esperant que aquests senyor entren en presó

Guillem Llin

Quan fa ja un mes que va esclatar el cas Bankia, seguim esperant que el president dimissionari, Rodrigo Rato, (vicepresident del govern del PP i ministre d’Economia, director gerent del Fons Monetari Internacional, empresari...) ingresse en presó per la mala gestió que ha fet al capdavant de l’entitat. Seguim esperant que Miguel Blesa, antic president de Caixa Madrid i que tenia com a únic mèrit, pel que sembla, ser amic de José María Aznar, ingresse en presó. I seguim esperant que el president de Bancaixa, José Luis Olivas, ingresse en presó, en presó. No, no és cap error la repetició de la paraula. José Luis Olivas té molta part de culpa del que ha passat en Bankia en particular, i en les caixes d’estalvi en general. Aquest senyor de Conca va aterrar en l’antiga Caixa de València, que mitjançant les fusions es convertí en Bancaixa, des de la presidència de la Generalitat Valenciana, però és que, a més a més, ell va ser el conseller d’Economia i Hisenda d’Eduardo Zaplana que va possibilitat el canvi de llei i va permetre als polítics assaltar les caixes d’estalvi. Així doncs, seguim esperant que els empresonen.

Sí, perquè vosté ha de saber, pare de família que està en l’atur, mare que es desviu netejant escales i el que es presente, xiquet que va l’escola, xica que estudia en la Universitat i a la que, per la crisi, l’han deixat sense beca, iaio o iaia que recull els néts a l’eixida de l’escoleta infantil que els pares paguen amb un món d’estretors, els mateixos néts innocents, que vulga-ho o no, tindreu que pagar més de 500 euros per cap per tapar el forat que aquestos impresentables han fet en Bankia. 23.500.000.000 euros. O 3.910.071.000.000 pessetes de les d’abans i no sabem si de les de després. A més a més, aquestos impresentables han enganyat a milers de persones, fonamentalment de la tercera edat, fent-los creure que comprant les participacions preferents de Bankia els seus diners estaven segurs, i després, que canviant les preferents per accions de Bankia anaven a fer-se rics si les coses anaven bé, i, si les coses anàvem malament, podien vendre-les i recuperar els diners. Això ho han fet amb gent sense cap cultura per la renda variable, per la borsa,  i, així, ara es troben amb unes pèrdues del 70%. El que ha baixat l’acció de Bankia des d’aquell dia de flors i violes en que Rato va inflar pit a l’haver eixit al mercat en un moment de tempesta. També ha de saber, que els responsables de l’entitat, a l’acabar 2011, van anunciar uns guanys de 300 milions d’euros. Ara, s’ha sabut, que s’havien equivocat contant: no eren 300 milions de beneficis; eren 3.000 milions de pèrdues. I, els gestors, se’n han eixit amb la cara ben alta i unes retribucions multimilionàries. Seguim esperant. Pobra democràcia.

El PP i el PSOE diuen que ara no és el moment d’aclarir qui té responsabilitats. Si davant d’un fet d’aquesta magnitud, diuen que no és el moment, quan serà eixe “moment”? Amb raó, els ciutadans consideren a la classe (casta) política el tercer problema de la societat.  Seguim esperant. I pobra democràcia.

Hi ha un aspecte del que ningú parla i que no vullc deixar passar per alt. Què fan a tot açò els sindicats grans, majoritaris, CCOO i UGT? Per quina raó no posen cap de querella contra els responsables? Si són la veu dels treballadors, què millor manera de defensar-los que tractant de retirar de la circulació a aquests nefasts personatges sense vergonya? Per què callen? Per què no diuen res? Què tenen alguna cosa a amagar? No ho sé. Mentrestant, seguim esperant.

diumenge, 10 de juny del 2012

Diari Ara

Ontinyent en la premsa catalana

El diari català Ara fa aquest diumenge 10 de juny un reportatge titulat “10 alcaldes contra la crisi”. La crònica devia ser el tema central de portada, però el rescat de l’estat espanyol aprovat ahir, l’ha desplaçat a un faldó en la part baixa de la portada. 

Així i tot, al reportatge apareixen 8 alcaldes de Catalunya, 1 de les Illes Balears i 1 del País Valencià, sent aquest el d’Ontinyent. 

El diari Ara el podreu trobar a la majoria dels quiosc del poble. 



Si voleu accedir des de la pàgina del diari Ara en internet: 

dissabte, 9 de juny del 2012

Activitat


 SOPAR DEL SOCI

Amic, amigues: 

Vos convidem. A passar una bona estona, al costat d’un bon sopar baix braç en un ambient de germanor i tertúlia.  Perquè no tot ha de ser males notícies: atur, bankia, crisi, intervenció...

Vos convidem a la 17é edició del SOPAR DEL SOCI. Que celebrarem el dissabte dia 16 de juny de 2012, a les 21:30 hores, al parc del Llombo.

L’Associació de Veïns posa cacau, tramús, taula, cadires, timonet i la música de l’escola de ball Dancing. També el bon ambient i la germanor de l’acte. O siga, igual que l’any passat.

Tot el demés, sabeu que ho heu de dur vosaltres.

Per fer-se unes previsions, ens heu d’apuntar els dies dilluns 11, dimarts 12 i dimecres 13, al local social el Llombo (carrer Jaume I, 7-baix) en horari de 19:30 a 21:00 hores.

Preu per persona: 1 euro.


Vinga, va, vingau!

El Llombo serà allò que els seus veïns vullguen que siga



La junta directiva