dissabte, 2 d’abril de 2011

Les coses de la vida quotidiana


Quin col·lectiu va ser el primer i el segon en reclamar la instal·lació d’un mamògraf a Ontinyent perquè les dones majors de 45 anys no tingueren que desplaçar-se massivament a Xàtiva a passar la revisió?
Va ser el PSOE, que aleshores tenia l’alcaldia?
O va ser el PP, en l’oposició?
Seria, tal vegada, Unitat del Poble Valencià?
O Esquerra Unida?
O seria el representant d’Unió Valenciana?

(La resposta, demà, en la columna setmanal)

Les coses de la vida quotidiana

Des de que fa vint anys es van implantar massivament les revisions preventives del càncer de mama a les dones, les aproximadament 4.000 dones d’Ontinyent de més de 45 anys d’edat, s’havien de desplaçar a Xàtiva en autobús. La molèstia era enorme. Unes vegades feia tard el vehicle; altres, prompte; altres, era l’equip mèdic; altres, l’aparell; i sempre, anar per tot el  matí, com a poc.
El Llombo va demanar el mamògraf en 1997. En 1999 va tornar a sol·licitar-lo. Aleshores va ser quan els polítics i la resta de col·lectius van prendre consciència i van començar a moure's per instal·lar-lo a Ontinyent

En aquestes circumstàncies, l’Associació de Veïns el Llombo va demanar, ja en l’estiu de 1997 que s’instal·lara un mamògraf a Ontinyent i que vingueren de Xàtiva els especialistes. Ningú va fer aleshores cas. Però amb motiu de la següent revisió bianual, que coincidia a més a més amb la precampanya electoral de 1999, en el número 20 de la revista el Llombo (hivern 1998-99) van tornar a incidir en el tema. Dèiem en l’editorial que “quan allà a principis de l’estiu de 1997, va concloure l’anterior tanda de revisions, des de l’Associació de Veïns el Llombo ja vam fer pública la nostra contrarietat —i disconformitat— pel fet que les mamogràfies s’havien de fer a Xàtiva, ocasionant unes molèsties evidents a totes les afectades, i, ja anunciàvem què per a la següent ocasió reclamaríem que les exploracions es practicaren a Ontinyent. Coherent amb la nostra postura, el passat dia 3 de novembre [de 1998] vam instar l’alcalde d’Ontinyent —a través d’un escrit enregistrat a l’Ajuntament— a què, bé per gestió directa o bé per acord plenari de la Corporació Municipal, es reclame la prestació d’eixe servei a la nostra ciutat”. Aleshores, ningú havia dit res, ni partits polítics, ni associacions de veïns, ni entitats cíviques i ciutadanes.

El que ve és sabut per tots. En el següent període municipal (1999-2003) es va instal·lar el mamògraf a l’hospital, en bona part gràcies a Caixa Ontinyent. Des d’eixe moment, les revisions s’han practicat al poble. La molèstia massiva per a les dones, és història.

L’Associació de Veïns el Llombo mai ha segut una entitat cívica egoista. Sempre hem mirat primer pel bé d’Ontinyent i després, el barri. Un fet com aquest, demostra el tarannà i la filosofia de treball de l’Associació. El Llombo és una entitat que està per sumar, mai per restar. Per això ens sorprén que en aquest període municipal hi haja qui vullga fer-nos callar a tota costa i que diga que nosaltres ens hem enrocat en una postura intransigent. Fals.

El Llombo està on sempre ha estat. Fent les coses bé o malament però mirant a Ontinyent per damunt de tot. Si el poble arriba a tindre un hospital, serà perquè el Llombo va llançar l’idea en vespres d’una precampanya electoral, tot i que ja portàvem dos anys dient-ho. Després, els polítics, hauran fet la resta. L’hospital serà el que els polítics vullguen. Però nosaltres els hem fet moure’s. De la mateixa manera ara reclamem que per a la Universitat se li cedisca tot el nucli de cases d’on està el Lluís Vives, en lloc d’un solar xicotet i que no presta per a quasi res. Per això hem enregistrat una instància dient-ho i reclamant-ho. Per això, no entenem l’animadversió que certs polítics tenen pel què el Llombo fa a no ser que miren pel seu interés i el del partit que representen.

El Llombo, 3 d’abril de 2011


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada