dimarts, 31 de maig del 2011

Propostes dels indignats 15-M (Rebut)

Propostes aprovades en l'assemblea de Sol



Hola a todos, estas son las propuestas aprobadas en la asamblea de la protesta de Sol. Difícilmente se oirán en los medios y la página web no para de caerse así que está bien difundirlas por email.

Haced un esfuerzo por leerlas!!

Estas son algunas de las medidas que, en cuanto ciudadanos, consideramos esenciales para la regeneración de nuestro sistema político y económico. ¡Opina sobre las mismas y propón las tuyas en el foro!

1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:

 
o   Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.

o   Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.

o   Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.

o   Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.

o   Reducción de los cargos de libre designación.


2. CONTRA EL DESEMPLEO:

 
o   Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).

o   Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.

o   Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.

o   Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.

o   Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.
3. DERECHO A LA VIVIENDA:

o   Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.

o   Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.

o   Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.


4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:
 
o   Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.

o   Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.

o   Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.

o   Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.

o   Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.

o   Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.

o   Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.


5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:
 
o   Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.

o   Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.

o   Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.

o   Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.

o   Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.

6. FISCALIDAD:

o   Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.

o   Eliminación de las SICAV.

o   Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.

o   Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.

o   Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).


7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:
 
o   No al control de Internet. Abolición de la Ley Sinde.

o   Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.

o   Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.

o   Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.

o   Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.

o   Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.

o   Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.


8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR
**************************

dissabte, 28 de maig del 2011

Editorial de la revista el Llombo número 70

Insa deu anar-se’n

El passat 23 de maig vam publicar en internet un llarg editorial amb la primera valoració del que havien estat les eleccions municipals i les possibles solucions. Una setmana després podem dir que Ontinyent té un problema afegit per la controvèrsia visceral que desperta Lina Insa entre els ciutadans del poble. Personalment, en els comentaris a l’editorial publicat en el blog, o en els e-mail rebuts, constatem que el poble segueix estant decantat en dos postures irreconciliables. O amb Insa o contra ella com, per altra part, ja se sabia. El que no coneixíem era fins a quin punt. Qui la vol, la vol; i qui no, l’odia. Passades les eleccions, que el poble continue sense minorar la crispació es preocupant, si bé la culpa primigènia no és seua. 

Insa no té cap motiu per sentir-se satisfeta de la seua alcaldia. S’ha encapotat en trobar tots els enemics imaginaris al poble i dels que hem fet relació darrerament. Ha menyspreat el món de la cultura, on Ontinyent ha sigut durant quatre anys un desert. La censura informativa ha estat impròpia dels temps actuals, sent intolerable. Els mitjans de comunicació pròxims a Insa —la TVO, Ràdio Ontinyent i Loclar— han fet d’altaveu propagandístic a l’estil dels vells règims totalitaris. En darrera instància, l’egocentrisme d’Insa, ha estat present a diari i ha resultat insuportable, fins i tot per a membres del seu equip de govern dels quals no es fiava. Tot això mentre el poble encarava una dinàmica perdedora i sense cap líder que es fera endavant i diguera “d’aquesta eixirem!”. Evidentment, posats a buscar un líder, qui ha tingut tots els números per abanderar la ciutadania ha segut l’alcaldessa. Però o no ha sabut o no ha volgut. Una llàstima i una pena. Perquè prou feina ha tingut ella mirant-se el melic, veient enemics, enfrontant monstres i lluitant contra els miralls. Per totes aquestes raons, l’alcaldia de Lina Insa serà recordada com una Època Fosca. En definitiva, si feia quatre anys encaràvem l’etapa amb les bones expectatives d’una majoria absoluta que devia servir per passar pàgina i començar a creure’ns en nosaltres mateix, l’alcaldia erràtica d’Insa ho ha malbaratat tot.  

Dèiem en l’editorial del dia 23 de maig que el PP havia estat el partit més votat i que era lògic que tinguera l’alcaldia en minoria, màxim tenint en compte el color polític de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i, d’ací poc, excepte sorpresa majúscula, el govern de l’Estat. En realitat, era aquesta darrera circumstància la que ens feia decantar pel PP, perquè no s’ha d’oblidar que l’esquerra ha tret prop de dos mil vots més que la dreta. Però aquella, potser, era una apreciació errònia veient el poble com es troba. No ajuda gaire que en els dies posteriors a les eleccions Lina Insa es despenje amb unes declaracions en les que recordava als ontinyentins el, per a ella, nefast paper del “Tripartito”. És el tarannà d’Insa. Senzillament poden dir que el tripartit és una figura política plenament legal i d’indubtable millor record que la seua alcaldia. 

Temps passat, de quan la moció de censura, vam dir que per passar pàgina calia mirar endavant i que els protagonistes s’apartaren a un costat. Dos dels tres ja no estan en l’escena política. Queda Insa.

En aquest context, som del parer que el dia 11 de juny isca d’alcalde el candidat del PP o del PSOE, res no es solucionarà si en l’Ajuntament està María Lina Insa Rico. Som de l’opinió que mentre siga present, hi haurà crispació. I com en els equips de futbol, que quan van malament tiren a l’entrenador fóra en lloc de als jugadors, Insa, per molt número u que siga, deuria dimitir per facilitar la convivència entre els veïns i fer possible l’enteniment en l’àmbit polític i institucional. Si de veritat s’estima el poble tant com assegura, no deu estar. Una cosa que li vam dir personalment en la campanya electoral no d’ara, sinó de 2007. Pot ser aquesta siga la raó de la tírria que ens ha dispensat en aquests quatre anys passats. 

Ací, cal recuperar aviat l’esperit que ha tingut sempre el poble. Un esperit que Antonio Serna Gil va encarnar a la perfecció. Serna, recordem-ho, fou el darrer alcalde de la Transició. Aleshores no va tindre bona premsa, però a cada dia que passa la seua figura s’engrandeix veient els polítics d’ara perquè l’home va ser conscient de ser alcalde en uns moments històrics i va interpretar magistralment el paper. Lògicament conservador, la seua ideologia no li va impedir donar l’ordre de retirar tots els símbols del Moviment en la mateixa setmana del Decret Llei promulgat per govern central. Encara hi ha poblacions on no els han llevat. I a pesar que estava en total desacord amb la revetlla popular de les festes de Moros i Cristians, li va donar suport i va assistir donant mostres de ser un alcalde molt conciliador i infinitament més tolerant que algun o alguna demòcrata d’ara.

dimarts, 24 de maig del 2011

Les obres del pont de Sant Vicent, paralitzades? (Rebut)

 Les obres del pont de Sant Vicent, paralitzades?

Les obres del pont de Sant Vicent es van encetar el passat 28 d'abril de 2011, un muntatge propagandístic amb finalitat electoral, una presa de pèl als ciutadans: Una màquina fa fer una retallada de xops i d'herbes i va posar tres tubs de cement al riu per passar per sobre la corrent de l'aigua. (Foto 1).
 
El 21 de maig no hi havia ningú treballant, eren reflexionant segurament, i una sola màquina aturada era l'únic testimoni mut que les obres podien continuar passades les eleccions. També havien deixat posat el cartell anunciador de la construcció del pont. (Foto 2).
 
El 24 de maig a migdia no hi havia ningú treballant ni cap màquina a la vista. Per què? No li han agradat els resultats electorals a l'alcaldessa i ha manat aturar les obres? Tot havia sigut només un engany això de l'inici de les obres per arrapar uns quants vots més als confiats votants?

Resultats electorals, Ontinyent, 22-maig-2011

dilluns, 23 de maig del 2011

Editorial (després de les eleccions)


Adéu a l’Època Fosca

Entre 2007 i 2011 Ontinyent ha viscut el que, amb el temps, va a coneixer-se com l’Època Fosca. El període ha coincidit amb la majoria absoluta i l’alcaldia de Lina Insa. En eixe sentit, ja teníem l’esperança, al traure el número 69 de la revista el Llombo, que les coses foren com han segut. En aquell exemplar vam traure una foto nocturna de l’Ajuntament i el titular de “Bona nit!”, confiats en que tocara a la fi l’Època Fosca més negre d’Ontinyent en l’època recent. 

L’Associació de Veïns el Llombo som ciutadans, som veïns, som persones. Com a col·lectiu, de cap color polític. De cap. Ens importa Ontinyent, i punt. I com a ciutadans, com a veïns, com a persones hem vist que Insa ha fet quasi tot el que no deu fer una primera autoritat municipal. No tenim mania persecutòria a ningú, però si una alcaldessa ho fa (quasi) tot mal, el lògic és que ho digam. A més a més, el seu egocentrisme s’ha revelat nociu per a l’equip de govern i la seua egolatria, insuportable. Les seues filies i fòbies han estat malignes pel poble. En unes eleccions en que el PP ha arrasat en la pràctica en tot l’Estat, a Ontinyent, Lina Insa ha perdut vots. Això passa quan a la Generalitat Valenciana tenia una institució del seu mateix color polític, però el govern del molt imputat Francisco Camps l’ha ningunejada mentre ella es dedicava a escampar fum per ocultar les seues misèries. En darrera instància, s’ha dedicat, el que ha fet, que fora tot per Sant Rafael, en l’esperança de trobar allí els vots que li donaren altra vegada la majoria absoluta. Sant Josep, el Llombo, la Vila i el Poble Nou han estat els gran damnificats per l’alcaldia erràtica d’Insa. 

Així i tot, i d’acord amb els temps que corren, el PP ha estat el partit més votat el passat 22 de maig. Significa que Lina Insa deu ser investida alcaldessa el proper 11 de juny. La resta de partits polítics deuen ser conscients que és la candidata del PP qui deu ostentar la màxima representació municipal. 

Però sobretot deu ser ella qui ha de ser conscient que no es pot regir un poble des de la discrepància i des de la divisió quan es té l’alcaldia. No es pot regir un poble des dels mitjans de comunicació. No es pot regir un poble des de la desconfiança, fins i tot, cap als seus companys de partit. I no es pot regir un poble sense fer res, dedicant-se dia a dia a vendre fum. 

Lina Insa deu ser alcaldessa i deu començar a treballar ja. Descansada es indubtable que està. Porta quatre anys descansant. Deu posar-se les piles ja i amb el suport i treball de PSOE, Compromís i EUPV deuen traure Ontinyent del pou en el que es troba. Tots han de donar suport en allò que siga possible o des de la institució que representen. Si com pareix probable, el diputat en la Diputació de València va a ser l’ontinyentí Filiberto Tortosa, aquest deu ser un suport vital que Ontinyent deu tindre. A l’Ajuntament, tots els grups polítics deuen tindre regidories i ningú deu mirar cap a un altre costat quan es tracte d’arrimar el muscle. Perquè Ontinyent no solament pot eixir endavant, és que ha d’eixir, sense excuses. 

Lina Insa deu començar a treballar ja. Perquè té una tasca monumental. Primer que res, ha de establir ponts per restablir la bona relació i l’harmonia que amb la seua actitud ha dinamitat en els diferents sectors del poble, entre les quals s’incloguem. I a correu seguit deu començar a gestionar i demanar que l’hospital, un hospital digne, per quan abans estiga, millor; deu arribar a un acord amb la Universitat perquè més prompte que tard siga un Campus Universitari en lloc d’Extensió Universitària i, al respecte, cedir-li una parcel·la com cal junt el Lluís Vives; deu aconseguir que el vell institut de l’Estació el facen de nou, deu aconseguir la rotonda d’accés Sud al poble; cosa que està prevista però no se sap quan es realitzarà; deu portar la Tresoreria de la Seguretat Social i la Delegació d’Hisenda; deu aconseguir el Conservatori, que la Generalitat pague ja les butaques del teatre Echegaray; deu fer una bona política cultural i esportiva al poble ajustant el pressupost al moment actual de crisis; deu dinamitzar el sector industrial i el sector de serveis, especialment el turístic; deu eliminar alguns càrrecs de confiança que l’únic que fan es augmentar el dèficit municipal En fi, deu fer moltes coses, totes les que durant 4 anys no ha fet. I deu posar-se al capdavant del municipi en aquests moments d’incertesa.

Les coses han canviat. I en aquest context, no pot seguir de regidora de Cultura la més gran censora que ha tingut Ontinyent en temps recents. A Inma Martí, li se pot donar qualsevol regidoria, però no Cultura, perquè la seua gestió ha estat un insult a la ciutadania d’Ontinyent.

En els mitjans de comunicació, hi ha dos persones —els directors de Ràdio Ontinyent i el periòdic Loclar, Ximo Vilar i José Luis Torró— que deuen obrir un període de reflexió interna perquè si pensen que per un ideal polític (el PP) val la pena enfrontar el poble (de tots els colors) posant a diari crispació i visceralitat ciutadana en base a difondre mitges veritats i mentides, serà per tindreu en compte i saber on estan els enemics d’Ontinyent en aquests moments decisius. En aquest ordre de coses, no pot tornar a succeir una escena com la transmesa el migdia del dia 22-M. Mentre feien el informatiu, i parlava Lina Insa després de dipositar el vot, una mà anònima afagava una papereta del PP i la posava dins d’un sobre davant les càmeres de TVO.  

Insa deu seguir d’alcaldessa. Jorge Rodríguez no pot substituir-la per què ha perdut les eleccions. De fet, és el que més ha perdut. D’EU, que torna a l’Ajuntament, el seu líder Manolo Ruiz no pot dir que per ells “ni per activa ni per passiva governarà el PP el poble”. El poble som tots. I 8.010 veïns han apostat pel PP. I de Compromís esperem que tinguen el seny que els va faltar fa 10 anys quan li van fer una moció de censura a Insa perquè Rafael Portero poguera aconseguir el seu somni de ser alcalde.

diumenge, 22 de maig del 2011

Eleccions municipals, ÚLTIMA HORA

Segons els primers vots escrutats, El PP perdria a Ontinyent la majoria absoluta

l’Ajuntament d’Ontinyent quedaria format per:
PP:Perdria la majoria absoluta al passar d'11 a 9 regidors
PSOE: Perdria un regidor, passant de 9 a 8
COMPROMÍS: Guanyaria dos regidors, d'1 a 3
EU: Tornaria a entrar en l'Ajuntament amb 1 regidor
CDL: No obtendria representació
ERPV: Seria el partit menys votat dels 7 que s'han presentat. No obtendria representació, i obtendria 0-1% dels vots
Gd’O: Tampoc arribaria al 5%. Estaria en torn al 2-3% dels vots
Es possible que el PP obtinga el 10é regidor o que el CDL obtinguera un regidor
El percentatge de vots en blanc es situaria en torn als 5-6% dels vots escrutats
Nota: la composició s’ha obtingut en base a una projecció de vots del 2%

dissabte, 21 de maig del 2011

Resultats electorals

Diumenge, a partir de les 20 h. oferirem una projecció de resultats electorals a Ontinyent, amb els primers vots escrutats i els regidors que obtindria cada partit polític.

dimarts, 17 de maig del 2011

Aquest diumenge, vota

El que s'ha fet. Reflexiona i vota:

Presentació i degustació


Presentació de l'exposició "Les nostres cases de camp"

La gent ompli el local

Acabant de penjar l'exposició

La presentació


La degustació d'olis




Parlament de la degustació

El local ple, com sempre en les activitats del Llombo

El vi d'honor

Degustant...

El públic, presta atenció

divendres, 13 de maig del 2011

HA HI HAGUT PROBLEMES AMB EL BLOGGER
"ÉS EMPAR"

Homenatge a la mestra, l'activista, l'amiga Empar Granell
Inici: 04/06/2011 10:00 - Fi: 04/06/2011 13:30
Lloc: Plaça sant Domingo - teatre Echegaray
Població: Ontinyent
10:00 - Activitats a la plaça Sant Domingo
Taller de pintura d'arbres Cristina Garcia i Escoleta El Llombo, grups d'animació ARMIDAM d'Aielo Malferit, danses del grup Cardaors de Bocairent i cercavila amb el
Ball dels arquets del CEIP Bonavista d'Ontinyent.
11:30 - Acte "És Empar" al teatre Echegaray (ubicat a la mateixa plaça Sant Domingo)
Espectacle entorn a la simbologia de les arrels, el tronc, les branques i els fruïts d'un
arbre, que encabiran diverses lectures, audiovisuals i actuacions musicals de Pep Gimeno "Botifarra", Toni Navarro "Violí" , el Grup Trobada i d'altres.
ENTRADA LLIURE PERÒ AMB TIQUET
*Aforament limitat: per a assistir a l'acte al teatre cal reservar entrada a través d'Escola
Valenciana al telèfon 96 347 27 83 o al correu electrònic escola.v@fev.org .
Especifiqueu el nom complet de la persona o persones que fan la reserva i el número d'entrades.
*Data límit de reserves: 27 de maig de 2011
13:00 - Cloenda a la plaça Sant Domingo
El Ball dels Locos de l'Olleria.

dimecres, 11 de maig del 2011

Homenatge a Empar Granell

"ÉS EMPAR"
Homenatge a la mestra, l'activista, l'amiga Empar
Granell
Inici: 04/06/2011 10:00 - Fi: 04/06/2011 13:30
Lloc: Plaça sant Domingo - teatre Echegaray
Població: Ontinyent

 
10:00 - Activitats a la plaça Sant Domingo
Taller de pintura d'arbres Cristina Garcia i Escoleta El Llombo, grups d'animació
ARMIDAM d'Aielo Malferit, danses del grup Cardaors de Bocairent i cercavila amb el
Ball dels arquets del CEIP Bonavista d'Ontinyent.
11:30 - Acte "És Empar" al teatre Echegaray (ubicat a la mateixa plaça Sant Domingo)
Espectacle entorn a la simbologia de les arrels, el tronc, les branques i els fruïts d'un
arbre, que encabiran diverses lectures, audiovisuals i actuacions musicals de Pep
Gimeno "Botifarra", Toni Navarro "Violí" , el Grup Trobada i d'altres.


ENTRADA LLIURE PERÒ AMB TIQUET


*Aforament limitat: per a assistir a l'acte al teatre cal reservar entrada a través d'Escola
Valenciana al telèfon 96 347 27 83 o al correu electrònic escola.v@fev.org .
Especifiqueu el nom complet de la persona o persones que fan la reserva i el número
d'entrades.
*Data límit de reserves: 27 de maig de 2011
13:00 - Cloenda a la plaça Sant Domingo
El Ball dels Locos de l'Olleria.

Editorial conjunt El temps, Avui, Vilaweb i El Punt


Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural



El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

diumenge, 8 de maig del 2011

Un veí se'n va de campanya (electoral)


Un president boig

Ahir, Francisco Camps, en un míting a Castelló, se li va escalfar la boca, o ell és així, i va soltar: "A mí mis abuelos me transmitieron ternura, cariño. La ternura y el cariño que los abuelos transmiten forma parte de la educación esencial de cualquier persona. El Gobierno de Rodríguez Zapatero comenzó con la historia de un abuelo, el abuelo de Rodríguez Zapatero, que pareció no le transmitió la ternura y el cariño que normalmente le transmiten los abuelos a sus nietos". Val a dir que l’avi de Zapatero va ser afusellat al començament de la guerra per mantenir-se fidel a la Segona República. Cosa que Camps sap ben bé, la qual circumstància ens indica que era conscient plenament del que deia.  
De Camps ja res estranya. Ni que cada vegada quede més clar que és un corrupte, ni les seues declaracions extemporànies, ni que s’amaga quan la veu mal parada, ni la seua voluntat inquisidora. El curita —com se’l coneix— és, amb molta diferència, el president més indigne i patètic que ha tingut mai València i els valencians.
Tant és així, que no sé si al llegir les seues declaracions la sensació que m’ha embargat ha segut de ràbia, llàstima o rialla. Perquè Camps es troba en un estadi en el qual la raó no sap on la té.

dissabte, 7 de maig del 2011

7 en 7

El “muerto viviente” o tingam la festa en pau

Així no. Encara que a la major part de la gent —inclosos periodistes— el fet els va passar desapercebut, el ben cert és que l’incident en l’acte que arrancava la campanya electoral el passat 6 de maig, al parc Mestre Ferrero, hi ha que enquadrar-lo en una (altra) eixida de pota de banc dels membres del PP. 
(Continua en la pestanya "7 en 7")

Un veí se'n va de campanya (electoral)

Una idea fantàstica
Veient l’altre dia una pel·lícula de dibuixos animats d’Asterix, Les dotze proves, amb el meu fill major, però que és xicotet, em va vindre a la ment una idea fantàstica. Tant em va emocionar, que no vaig poder dormir, i ahir, de bon matí, vaig anar a parlar amb el candidat que té un local d’assegurances. No estava, en va dir un xicot que em va atendre. Lògic, dic que, per la campanya electoral, s’hauria agafat dos setmanes sabàtiques. Em va dir que no, que d’això res. Aleshores, li vaig exposar la idea al noi confiant en que li ho fera saber al candidat.
Ontinyent està mal. Ho diuen tots. El remei que he discorrit és convertir-la de la nit al matí en una ciutat rica. Com? Ací està la cosa. Molt fàcil, i no sé com no se m’havia ocorregut abans. Anem a fer d’Ontinyent una ciutat de l’amor. La ciutat de l’amor. Hi ha dos formes: una, fent un complex gran, però molt gran, enorme, mastodòntic; i dos, fer moltes cases de l’amor, xicotetes, amb encanto. Personalment m’incline per aquesta segona opció, perquè em sembla més acollidora. Així posaríem a Ontinyent en el mapa, fent-la famosa, i a més l’enduríem un grapat d’euros bestial que ens entraria a xorro. De moment, hi hauria que reclutar una bona quantitat de dones i homes, però això, veient l’atur que hi ha, no seria cap problema. Després, és qüestió de portar els homes, i les dones a la ciutat de l’amor. A Benidorm hi ha molt turistes estrangers de la tercera edat i amb molt bon poder adquisitiu, i solament seria cosa de posar autobusos perquè vingueren. O, fins i tot, anar allí. La muntanya a Mahoma o Mahoma a la muntanya. El cas és que els alemanys, britànics, francesos, series clients preferencials perquè pagarien ben bé per donar-los una estona d’amor. Així Ontinyent podria eixir de l’estacador d’una vegada per totes.   
Al remat, el xic que m’atenia, no sé que pensava. Va posar cara un poc rara. Tant és així, que dubte que li ho haja dit al candidat. I a l’alcaldessa no vullc dir-li-ho, perquè segur que s’apropia de l’idea. O si no li agrada, que s’enfade, perquè m’han dit que té molt mal geni.  

divendres, 6 de maig del 2011

Un veí se'n va de campanya (electoral)


Per seguir creient en la democràcia





 








Per tots aquells que pensem que hi ha moltes coses que millorar en la democràcia (a cada cop, més), degut als polítics corruptes, als magistrats que voten en consonància amb els seus criteris polítics, al paper nefast que fan alguns dels mitjans de comunicació, anit era una de les últimes proves per seguir creient... o no.
Bildu estarà en les eleccions. A les 12 en punt de la nit es va filtrar la notícia (la resolució tardarà encara uns dies) que per 6 vots contra 5, el Tribunal Constitucional havia resolt que és legal. Cal recordar, i tenir present, que Bildu, a més de la gent independent que segons l’extrema dreta és ETA, està formada per Eusko Alkartasuna, partit format d’una escissió del PNB, i que el fundador fou el primer president autonòmic d’aquesta etapa, Carlos Garaitkoetxea; i per Alternatiba, una escissió de l’Esquerra Unida del País Basc. Així doncs, anem a seguir creient en la democràcia.
En Ontinyent, menys gent que de costum en la posada en marxa de la campanya electoral. De set partits, eren cinc. Va faltar el PSOE; que va preferir començar per Sant Rafael. No sé sap si perquè en aquest barri és on estan les possibles diferències a favor d’un o d’un altre en les eleccions o perquè en l’anterior arrencament de campanya el PP va jugar brut. Aleshores, en la foto, tots junts i amb un cartell del partit al que representaven... però per darrere oportunament va aparéixer una pancarta del PP, que alguns periodistes la van fotografiar, i després alguns mitjans, com l’Onclar, la van traure com si tots els candidats estagueren donant suports al PP. Va ser una jugada bruta que va caure molt malament en la resta de formacions polítiques.
D’ERPV no sé sap res. Si es van adormir, si no van eixir, o si es van equivocar de població, cosa altament probable, veient el trellat que porten.   
Com en les anteriors eleccions, aquesta vegada els ciutadans ontinyentins també tindran dos opcions de dreta per votar. Perquè a més del PP, podran fer-ho per Gent d’Ontinyent, que tot i que es diu independent, la seua orientació sembla ser clarament de dretes.  
Els que vulguen votar centre hi ha el Centro Democrático y Liberal. 
Els que preferisquen esquerres, estan el PSOE i Esquerra Unida del País Valencià. 
Finalment, els que es decanten pels nacionalistes trobaran Compromís i EUPV.   

dimecres, 4 de maig del 2011

Concert musical a la sala Gomis

El nostre veí del Llombo i soci d'aquesta entitat, el músic Miquel Àngel Múrcia Cambra actua el divendres a la sala Gomis, d'Ontinyent.

Dia, divendres, 6 DE MAIG.
Hora: 19:00 HORES.
Lloc: SALA GOMIS (ONTINYENT).

Aquest és el programa

AUDICIONS D'AHIR I HUI. 
TRADICIONS I AVANTGUARDA.
PART 1
______
TRADICIÓ : Audició Inèdita de les peces de GOMIS
 interpretades pel concert del Cicle de Cambra de l'Orquestra i Cor 
de RTVE del 26/03/2011 
programa:
J. M. Gomis (1791-1836)La Nuit de Noël 5.22
La Carême, 4.43
La Primavera 6'57
L'Inverno
 12'50

INTERPRETEN: 
B. Gómez, M. Caamaño, M. Mediano, C. Cordón, A. Viribay
________________

PART 2
AVANTGUARDA : Audició de Música Electroacústica de Joves Compositor@s Valencian@s.

programa:
*La sombra del perro. Isabel Latorre Sáez (estrena absoluta)
*Desarmonías. Paula Traver-Navarro
*pia-NO. Miquel Àngel Múrcia i Cambra
*Ayurveda. Esther Fito Navalón (estrena absoluta)


AL FINALITZAR TINDREM UN PETIT REFRIGERI A LA SALA GOMIS D'ONTINYENT

dimarts, 3 de maig del 2011

Un veí se'n va de campanya (electoral)


“Un poliesportiu bestial o més” 


M’ha arribat a la bústia un paper de propaganda electoral del PP. Encara que falten uns dies per al divendres, hi ha qui té tantes ganes que ja estan repartint publicitat. 

M’ha decebut. És aquest paper que he reproduït. Perquè diu “Preparem el millor poliesportiu de la Comunitat Valenciana”. Què la gent que governa no es dona compte de la realitat? Què no saben que Ontinyent es troba en la UVI? Jo, entre una sèrie de coses, tindre el “millor” poliesportiu la situaria en els darrers llocs. Ontinyent té moltes necessitats, moltes. I hi ha pocs diners a tot arreu. Ací, amb 22 milions d’euros de dèficit. A València. A Madrid. A més a més, amb els polítics que tenim, com s’ho faran? Per què no són capaços de traure res.  Volen dir que trauran diners pel poliesportiu i per a la resta de coses? Senzillament, NOOOO!!!!!

Aquesta és una mostra de no saber governar. Encara que així, a l’hora de vendre, venga molt tindre les paraules més grandiloqüents del planeta. Aquesta forma no pot ser seriosa. No és seriosa.

dilluns, 2 de maig del 2011

Un veí se'n va a seguir la campanya (electoral)

"He tornat!!"

De les vacances en la caseta. Quin plaer! Allunyat de tots els problemes. Tots. No estava per ningú. Solament per als partits polítics que s’han presentat, però com fan com que no em coneixen, no m’han convocat.
I això em preocupa. Perquè s’ha presentat aquestos dies passats el PP. I que no m’haja dit res solament pot ser per una d’aquestes dues raons. O tenen vergonya, atés la quantitat d’imputats que porten a les llistes, i les presenten de presa i correguda i amb recel, procurant que s’assabente el menor número de gent possible, o estan tant segurs de repetir majoria absoluta que aquells que encara no hem decidit a qui votar, eixos els sobren, perquè amb la gent fidel, en tenen prou. No sé.