divendres, 30 de novembre de 2012

Llibres

Hui és el dia de les llibreries. I encara que siga d'un temps de mal record, portem ací l'eslògan que es va fer famòs als anys 60-70


Un libro al año no hace daño, pero es costumbre más sana, un libro cada semana
Ara que anem a entrar en desembre...


dimarts, 27 de novembre de 2012

Jordí Èvole

Les elèctriques demanen el cap de Jordi Èvole

Jordi Èvole
Les companyies elèctriques, eixe oligopoli que ens estafa un dia sí i a l'altre, també, han demanat a José Manuel Lara, president del grup Antena 3, propietària de Antena 3 i La Sexta, el cap del periodista Jordi Èvole, qui la setmana passada va posar al descobert l'estafa que les elèctriques fan als ciutadans en el seu programa "Salvados".
Per Jordi, tots amb ell. Veu Salvados

dilluns, 26 de novembre de 2012

Els desnonaments


No hi ha ningú que prenga mesures?


El passat divendres 9 de novembre, en Barakaldo, una dona de 53 anys, casada i amb un fill de 23 anys es tirava pel balcó quant van arribar els encarregats de tirar-la al carrer dels seu piso.
Esta notícia en va possar, com se sol dir de “mala llet”, cosa que lamente, per què quant u està així, no te la tranquil·litat suficient per a ser reflexiu. Però… es difícil ser reflexiu, quant era la tercera persona que es tirava pel balcó per la mateixa causa en a penes tres mesos. Algú pot arribar a comprendre, fins a quin punt de desesperació van arribar estes persones, per fer el que van fer?
Una setmana abans, un veí entrava en una sucursal bancària, i després de fer eixir fora a tots els treballadors i clients, li prenia foc. En teoria, este senyor és per a la societat que vivim i per a la Llei, un delinqüent, i amb tota seguretat, pagarà per eixe fet. Dona el mateix, per quin motiu li prenguera foc a la sucursal bancària; no importava tampoc si tenia un negoci, s’havia quedat sense financiació, i per un deute de 20.000 euros, el banc li llevara una finca valorada en molts més diners.
Per contra, els bancs que han portat fins la desesperació a estes persones que s’han tirat pel balcó i al veí que va incendiar la sucursal, no han fet altra cosa que complir la llei: cobrar allò que li devien, encara que fora amb una usura que tomba de cul.
Si una societat es capaç d’admetre estes injustícies, es que és una “ merda de societat”. I si els polítics que tenim: els de ara i els de abans, no són capaços de donar solució als problemes que te la societats actual, és que són “una merda de polítics”.
Cóm pot ser que mentre la gent, desesperada (500 desnonaments diaris), es tira pel balcó, el tema principal siga la possible independència de Catalunya o, pitjor encara, si Cristiano Ronaldo està trist o no, o si el Madrid no guanyarà la lliga?
Cóm pot ser que es traga la Constitució per parlar dels estatuts d’autonomia, i no es comente res dels articles constitucionals que parlen: del dret a l’honor, dret al treball, dret a una vivenda digna, dret a una educació i sanitat dignes, dret...
Hi ha un bon grapat  d’articles constitucionals més, que parlen dels drets dels ciutadans, i que en els difícils anys que estem passant, devien ser una prioritat; articles que són premeditadament ignorats per la classe política.
Si una llei permet, que desprès d’estar mitja vida pagant la vivenda, que a u li la lleven, i que damunt tinga que seguir pagant-li al banc la resta de vida, és a tots els efectes una llei injusta, encara que u haja firmat quaranta papers.
Com pot ser que uns governants que han segut capaços de reformar la Constitució en un “plis plas”, per garantir que en cas de necessitat, els primers en cobrar siguen els bancs, hagen segut incapaços de modificar la llei que regula els deshaucis que té  més d’un segle d’antiguitat? En què estan pensant?
Sincerament, crec que no pensen –o soles pensen en els seus interessos– per que si sapigueren el mal que estan fent-li a la nació –Espanya– a la que tant diuen defensar, actuarien d’altra manera.
No pot ser que a un treballador que perd el lloc de treball, damunt li lleven la vivenda; i que a altres els deixen un sou de misèria. I davant la manca d’expectatives, la gent més preparada, se’n va d’Espanya. Com sempre.
Antigament, als xiquets en l’escola ens deien d’una forma solemne allò de: “La Patria es tu madre”. Doncs bé, una mare mai abandona als seus fills, i si finalment els abandona, es que és una “mala mare” i per tant...     

divendres, 16 de novembre de 2012

Estem preparant un nou Llombo

El Llombo canvia de disseny i de seccions

A hores d'ara el Llombo encara una profunda remodelació. Després d'uns anys en els quals solament s'han introduït xicotets canvis en la maqueta, aquesta vegada arribar la reforma a fons. 

Hi haurà canvi de disseny, amb tipografia Garamond i Perpètua com a principals i canvi en el model de pàgina, que mantindrà el seu format. Canvien també els peus de foto per fer-los més llegibles. Així mateix hi haurà noves seccions per fer-la més visual i a l'hora més fresca. També hi haurà canvis a la portada, amb un recull dels temes de més calat que aniran per número.

Sí segueixen seccions per llegir, com per exemple Memòria històrica, que en el número de hivern oferirà un treball sobre el vall dels Caiguts, ara que fa 60 anys que van començar els tràmits per traslladar els "nacionals" que vullgueren a Cuelgamuros. 

Aquest número tindrà excepcionalment 36 pàgines, i els números posteriors 28. Ens agradaria poder incrementar el número de pàgines, però la maleïda crisi ho impossibilita. 
Altra consideració és que el número 76 apareixerà abans del previst. La intenció de la junta directiva és que aparega a primers de desembre.

dimecres, 14 de novembre de 2012

Novetat editorial

El Llombo edita un nou llibre


L'Associació de Veïns el Llombo va acabar l'any 2012 publicant un nou llibre. El Betlem de Nicolau recull l'obra de teatre de Vicente Nicolau en traducció valenciana de Josep Sanchis Carbonell. A més a més, el llibre té una introducció molt interessant i fotografies de la representació del betlem de fa 40 anys.

Aquesta obra és la cinquena que edita el Llombo enguany. Segunda República y Guerra Civil, La Vall d'Albaida, 1931-1939, d'Antonio Calzado; Ontinyent, crònica borda del 68, d'Antoni A. Colomer; el llibre que s'anuncia ací dalt, més els catàlegs L'edat d'or de les postals eròtiques i Un segle de tren a Ontinyent constitueixen una aposta dedicida sobre tot en aquests temps de crisi, on en Ontinyent no hi ha qui publique res.

El llibre, El Betlem de Nicolau té 116 pàgines i el seu preu és de, solament, 5 euros.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Carta oberta




Carta oberta al regidor de Benestar Social

Manuel Ruiz Felipe

Sr. Manuel Ruiz Felipe:

El 21 de maig de 2009, el govern municipal, aleshores en mans del PP, va posar en marxa el centre social i cívic el Llombo que venia a cobrir una necessitat imperiosa del barri del Llombo. Per aquest fet, hem estat, estem i estarem agraïts a la que en aquell moment era alcaldessa d’Ontinyent, Lina Insa.

Inaugurat el centre, però, se’ls va oblidar que existia. Durant els dos anys que van estar manant fins a les eleccions, no es va fer res al local.

El nou ajuntament que va eixir en les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, va designar vosté com a responsable de Benestar Social i, per tant, del centre social el Llombo.

Deixant de banda les actituds incomprensibles que el local està cedit a l’Associació de Veïns el Llombo fetes adés i ara per responsables municipals (des de l’alcalde Jorge Rodríguez, el primer tinent d’alcalde Josep Francés, el regidor de cultura, José Antonio Calabuig, o la seua mà dreta a la regidoria, Miguel Colorado) constatem una actuació molt deficient per part seua en la gestió del local.

Davant les nostres queixes, en diverses ocasions ens ha dit que no vol tancar el local. Doncs bé. A hores d’ara, a aquestes paraules seues donem la credibilitat que ens mereixen: serà per acció o per omissió, però ens pareix que vosté vol tancar el centre social i cívic el Llombo.

Si li sembla, fem una repassada a l’any i mig que porta al front de la regidoria pel que respecta al local.

Ha llevat a la conserge municipal que hi havia (l’altre local al poble hi ha dos conserges, i aquestes no les ha tocat) i, en el seu lloc, en el darrer any, ha posat fins a sis responsables del centre. D’aquests responsables, hi ha hagut de tot: bons, dolents i molt dolents i, en global, podem dir que el comportament general no ha estat bo: dies tancat sense avisar, no respectar l’horari d’obertura, abandonament de les tasques assignades... Fins i tot podem dir-li de hi ha hagut qui es dedicava a demanar diners als usuaris del local per xicotets capricis. Al respecte, li volem recordar, que el primer d’aquests responsables, va arribar al Llombo després que l’altre centre del poble l’hagueren rebutjat quan en el mateix tenia que fer tasques d’assistència en lloc de ser l’únic responsable. Sortosament, aquesta persona que va estar diversos mesos, sent la que més a durat de totes, fou un conserge atent, serio, i amb un excel·lent nivell de responsabilitat.

En 18 mesos, les activitats que vosté ha programat per al local han estat nul·les. Zero. Diem més, en la programació anual que comença en el mesos de setembre/octubre encaminades per a la tercera edat, no ha segut per haver posat ni una sola activitat al Llombo, quan l’altre local de característiques semblants que té l’Ajuntament al poble compta amb una bona oferta. Ni gimnàstica, ni curs de memòria... res de res. Què no és podia haver fet unes coses a un local i, algunes altres, a l’altre? Oblit? Negligència? Fet deliberat? Solament vosté sap la resposta.

Senyor Ruiz, en solament any i mig al front de la regidoria de Benestar Social li ha fet al local un mal molt gran, potser irreparable. Una bona part dels veïns que acudien al centre, ha pegat a fugir veient la nul·la seriositat que hi ha en ell, cosa que posem en el seu deure particular.

Ens pareix que és impossible haver fet una gestió més dolenta del local. A aquestes alçades de la legislatura, qüestionem la seua labor, sent desconeixedors de les raons que l’han portat a fer una tasca tant decebedora.

No es pot dir que l’Associació no fa el que està al seu abast. Sense anar més lluny, nosaltres estem costejant el que val el servei de wifi per a aquells veïns que volen fer ús d’internet. A vosté, en canvi, li vam demanar dos jocs d’escacs, i ens va dir que sí però en la pràctica els jocs segueixen sense arribar al Llombo.

Li demanem que canvie des de ja mateix la seua actitud respecte al centre social i cívic el Llombo. Sap que pot comptar amb aquesta associació de veïns en el propòsit de fer que el local tinga una vida dinàmica. Del contrari, com ara, ens tindrà en contra.

Atentament,

La junta directiva de l’Associació de Veïns el Llombo




divendres, 9 de novembre de 2012

Islàndia

Islàndia és l'únic país del món que va portar els governant davant els tribunals de justícia i que va deixar caure el seu sistema bancari com a conseqüència de la crisis