dilluns, 28 de febrer del 2011

Censura institucional

La Generalitat Valenciana impedeix queixar-se pel tancament de TV3


La Generalitat Valenciana, per mitjà de la seua pàgina web en internet (http://www.gva.es/portal/page/portal/inicio/mi_opinion_cuenta/mop_envio_mail?id_cons=0), assegura que l’opinió del ciutadans compta i recull els suggeriments i reclamacions que la gent vullga fer.

Ara bé, si vosté està en contra del tancament de la TV3, no intente fer-ho saber a la Generalitat. Perquè han capat la paraula “TV3” i qualsevol queixa o reclamació que continga aquesta paraula, a l’hora d’enviar el missatge, dona error, una vegada, deu o cent vegades.  Per protestar contra el tancament hi ha que posar la televisió catalana, o la tv de Catalunya, però mai TV3. Un altre exemple de pluralitat que caracteritza els polítics valencians. Una cosa semblant al què va passar en la pàgina web dels populars a Ontinyent per valorar la gestió d'Insa i l'equip de govern. Si la puntuació era bona no hi havia cap problema, però si era dolenta, donava error.

El Llombo als mitjans de comunicació

El Periòdic d'Ontinyent, dissabte 26 de febrer de 2011

Levante, dissabte 26 de febrer de 2011

dissabte, 26 de febrer del 2011

7 en 7


Les caixes, un problema creat pels polítics

Les caixes d’estalvi van irrompre en el panorama econòmic i social en el segle XIX des dels monts de pietat que havien nascut per possibilitar l’empenyorament d’objectes de les classes més desfavorides de la societat. Al llarg del darrer segle i mig, és pot assegurar sense discussió que el paper de les caixes d’estalvi ha estat fonamental per una gran quantitat de persones humils i han desenvolupat un paper impagable a la comunitat. 
(Continuarà demà a la pestanya "7 en 7")

dijous, 24 de febrer del 2011

Feu sentir la vostra veu

 Us adjuntem un enllaç i un arxiu amb la queixa al Síndic de Greuges pel tancament de TV3.
 
Només heu d’anar a l’enllaç, emplenar les dades i adjuntar el document, ja que el text sencer no cap a l’espai de la queixa i dóna error.

El temps

Gatonera


dimecres, 23 de febrer del 2011

El País

Hasta que llegue CiU
 
JOSEP TORRENT 22/02/2011 
 
El presidente de la Generalitat catalana, Artur Mas, cree que el apagón televisivo de TV3 en la Comunidad Valenciana es “completamente absurdo” y que valencianos y catalanes están haciendo “el ridículo” al permitir semejante disparate. Generoso y solidario, el presidente catalán, incomprensiblemente, se ha colocado al mismo nivel que su colega Francisco Camps, responsable máximo de una tropelía de la que ha participado y es cómplice todo su Gobierno, incluidos los demócratas a la violeta que, cuando se manifiestan en privado se refieren despectivamente a sus compañeros de gabinete con un “éstos del PP”, como si la feria no fuera con ellos. Nada más incierto. “Ellos”, los que gallean de liberales y exhiben medallas de luchadores antifranquistas, son tan responsables de este atentado a la libertad de expresión como los más conservadores.
 
Detrás de la persecución política a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) no solo está el ancestral anticatalanismo que anida en las capas más reaccionarias e iletradas de la sociedad valenciana, incapacitadas para asumir cualquier signo de modernidad que no les reporte ventajismo electoral. Su hipócrita defensa de “los intereses valencianos” no sirve ni para tapar medianamente el objetivo que persiguen: un múltiplex que —lejos de permitir la reciprocidad entre Canal 9 y TV3, como torticeramente se dice— posibilite al Consell la concesión de varias licencias de televisión digital terrestre que irían a parar a manos amigas del PP, incrementado así el control mediático de este Consell empeñado en berlusconizar esta sociedad. Las cínicas invocaciones al Ejecutivo de Zapatero para que les otorgue el múltiplex que acabaría con el conflicto no son más que un chantaje al Gobierno imposible de aceptar en un sistema democrático.
 
Por extraño que pueda sonar ahora el futuro de la TV3 en la Comunidad Valenciana puede estar en manos de Mariano Rajoy si llega a la Moncloa y precisa del apoyo de CiU para gobernar. Será entonces cuando Mas pida que se le evite a Camps (o a quien entonces esté en la Generalitat) seguir haciendo el ridículo. Ya pasó con el idioma y pasará con TV3. Cuando el PP no tiene mayoría en España, Convergència también gobierna en la Comunidad Valenciana.

Va ser el 23 de febrer de 1991


Hui fa vint anys va començar a anar
l’Associació de Veïns el Llombo

Dissabte, 23 de febrer de 1991. Hui fa 10 anys de l’intent de cop d’Estat que va protagonitzar el tinent coronel Antonio Tejero Molina. Al Llombo, a una aula del Centro Parroquial hi ha una reunió que han convocat Antonio Tortosa Silvestre i una salmantina que viu a Ontinyent, Fidela González: volen veure si es pot constituir una associació de veïns al barri, una vegada s’ha celebrat per primera vegada la festa dels valencians, el 9 d’Octubre de 1990 i la valoració, tot i que va ploure, és positiva.
La convocatòria té una bona rebuda, i de la reunió ixen noms interessats a formar part del projecte i, qui no, dona suport dient que l’apunten con a futur soci.
En els mesos següents és constitueix la comissió gestora que redactarà els estatuts després d’una assemblea multitudinària celebrada al menjador del col·legi Lluís Vives, té lloc l’assemblea constituent, es publica el primer número de la revista el Llombo i es busca un local. De tot això, fa vint anys. De tot això, conforme és compleixa la corresponent efemèride, donarem compte revivint aquells temps.

dimarts, 22 de febrer del 2011

La Voz de Galicia

  tribuna Analista electoral : *Jaime Miquel

Callejón sin salida de Zapatero

Fecha de publicación:
Martes 22 de febrero de 2011
E l barómetro de enero del CIS nos ha venido a decir que 1,4 millones de votantes del PSOE del año 2008, ahora son populares; solo por este desplazamiento el PP ganaría las elecciones generales con 1,8 millones de votos de ventaja sobre el PSOE. Pero la situación que define este barómetro es mucho más preocupante para los socialistas. El PP está en disposición de conseguir 11,5 millones de votos, 1,2 millones más que en el año 2008, superando con claridad su ya clásico 30% sobre censo, para situarse con el 32,7% -hacia el 47% de los votos válidos-, 3 puntos más de lo que admiten los de Presidencia. La alta movilización del electorado del PP, que no ofrece más fugas que hacia UPyD, y el ingreso de los votantes del PSOE del año 2008 les asegura su mejor resultado conocido en unas elecciones generales. En estas condiciones, los populares obtendrían de sus votos una rentabilidad mayor que la proporcional, y es así por la desmovilización de 2,1 millones de electores socialistas, que se restan del total de votos que se computan como válidos; en la medida en que IU o UPyD no capturen a estos votantes, el PP mejorará su posición relativa, y en consecuencia el número de escaños, con el mismo resultado.
El PSOE ha quedado reducido a 7 millones de votos; su resultado ganador del año 2008 -11,3 millones- se ha dispersado, transfiere 500.000 votantes a IU, 350.000 se incorporan a UPyD, y 600.000 regresan a otros partidos que hicieron voto útil en el año 2008, o se van al voto en blanco. Podría decirse que el PSOE tiene recorrido hasta los 9,1 millones de votos si logra movilizar a todos sus abstencionistas actuales, pero la alternativa está medida: un escenario distinto con otro líder nacional apenas sumaría 3 o 4 puntos de censo, que es un millón de votos. Tal como están las cosas, para que el PSOE pueda perder con dignidad, sus electores desmovilizados deberían votar a IU o a UPyD, y este último partido ganarle algunos puntos de censo a los populares, condiciones que ahora mismo no se están dando. Otro líder nacional que explicara la única política económica posible en la zona euro, como nos dicen desde todos los frentes, no resolvería ahora el problema de los socialistas. Ganaría el PP con mayoría absoluta.
Aunque peor sería no hacer nada, porque 7 millones de votos con Zapatero, el 20% del censo electoral -hacia el 30% de los válidos-, sería el peor resultado de los socialistas en unas elecciones generales en España, y esto, siguiendo el manual, obliga a hacer algo si estamos en vísperas de unas elecciones municipales. Aunque se deduce que la función de los asesores de Zapatero en esta materia debe de ser ornamental, porque tampoco está en el manual quitarle hierro a la imagen del principal adversario mediante un pacto de gobierno en el País Vasco, ni la escenificación del cierre de una central nuclear, la de Garoña, o la respuesta unánime de Montilla. Es, con diferencia, el peor PSOE que hemos conocido en términos de estrategia electoral, aparentemente carece de ella. Algo debería hacer el que decide para salir del callejón sin salida en el que se ha metido. Pero a ver quién se lo dice, se preguntarán sus asesores.

*Jaime Miquel és analista polític, col·.laborador del diari La Voz de Galicia i nét del que fora alcalde d'Ontinyent Jaime Miquel Lluch, entre 1949 i 1958

diumenge, 20 de febrer del 2011

Ara


"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS”
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. 

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

Carles Capdevila
Director de l'Ara

dissabte, 19 de febrer del 2011



TV3 o els polítics com a problema

No és casual que la recent enquesta del mes de gener del Institut Nacional d’Estadística (INE) els polítics s’hagen convertit, per al conjunt de la ciutadania, en el tercer problema que té la societat actual, immediatament per darrere de l’atur i de la situació econòmica. 
(Segueix a la pestanya "7 en 7")


Convocatòria de l'Assemblea Ordinària de socis (en l'apartat "Agenda")

S'han col·locat els presidents de l'entitat (a l'apartat "l'Associació")

dijous, 17 de febrer del 2011

Última hora


Atemptat contra la llibertat de comunicació

La Generalitat, el PP i Camps se’n eixen amb la seua

Aquesta nit deixa d’emetre TV3

Aquesta nit, del 17 al 18 de febrer de 2011, la televisió catalana TV3 té previst tallar les seues emissions al País Valencià, segons ha acordat aquesta vesprada la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencia (ACPV).
ACPV acumula unes sancions per més de 600.000 euros per emetre, il·legalment segons el govern valencià. A més a més, la Generalitat ha fet una llei específica per la qual imposa una sanció de 60.000 euros cada 15 dies que emitisca TV3. Demà comença a contar la primera d’aquestes sancions.
Davant l’amenaça de noves multes, ACPV s’ha trobat en la disjuntiva de ser ella mateix qui tanque les emissions, perquè d’haver persistit en la seua voluntat haguera comportat la desaparició de l’entitat cultural, en no poder pagar les descomunals sancions econòmiques a una entitat sense ànim de lucre. La mesura suposa una censura sense precedents en temps democràtics.

dissabte, 12 de febrer del 2011

La represàlia municipal

El preu de la independència

L’Ajuntament deixa sense subvenció al Llombo

En tres anys, el govern del PP ens ha llevat prop de 10.000 euros

Enguany, no es podrà fer la festa del barri


El govern municipal ens ha privat de:

2.500 euros en 2008 (unes factures rebutjades perquè no eren correctes)

1.200 euros en 2009 (diners promesos i no pagats per la reedició de Perfiles)

6.000 euros en 2010 (el total de la subvenció per a l’Associació i la festa del barri)
El preu de la independència té un cost. Elevat, molt elevat per a l’Associació de Veïns el Llombo, que malgrat aplicar des de sempre una política econòmica espartana, ens ha permés fer tot un seguit de coses i, això, pagant els socis solament 6 euros a l’any en concepte de quota.

El govern municipal considera que ha millor manera de perdre una veu independent és callar-nos per sempre. No ho ha aconseguirà, tot i que la llista ja comença a ser llarga: Info TV, la revista Crònica, els informatius de l’emissora de ràdio Ritmo, o la delegació de Levante a Ontinyent. El govern popular vol que els mitjans estiguen per fer el que han de fer: alabar-los, com passa en la major part dels que queden. En el nostre cas no ho aconseguir-ha: ens anirem a casa quan vulgam, i no quan des del consistori desitgen i vulguem.  

Malgrat tot l’apuntat i en el que es ratifiquem, hi ha que dir que l’Associació de Veïns el Llombo també té part de culpa de haver perdut la subvenció de l’any 2010. Se’ns va passar i no la vam presentar en el període que l’Ajuntament va posar.
Dit açò, que és cert i ho diguem el primer, cal afegir també una sèrie de coses, per donar-se compte de l’alegria municipal al haver presentat la sol·licitud fora de termini. 

—Altres anys a les associacions que se’ls ha passat, després un decret d’alcaldia ha solucionat el problema. Aquest any, a més a més del Llombo, hi ha una altra associació de veïns, i dos comissions de festes. Tot fa pensar que en estar el Llombo pel mig, s’ha decidit aplicar mà dura i intransigent. 

—L’argument esgrimit per la regidora d’Hisenda, d’estar en una crisi molt forta, no és sosté, tot i ser veritat. El Llombo va publicar que hi havent crisis econòmica, el més lògic era que les subvencions i ajudes als col·lectius diversos és veieren afectades. Per a nosaltres, una reducció del 30% era una cosa lògica i coherent. Estàvem —i estem— disposats a estrènyers el cinturó. La sorpresa va ser que es mantenien totes idèntiques a l’any 2009. 

—A uns els telefonen, cosa que no és el nostre cas. Estem localitzables sempre, menys per al període de subvencions.

—L’Associació no té un alliberat per saber quan ix un escrit que ens interessa. La fluctuació de dates fa molt difícil encertar quan ix publicat. Així és normal que se’ns puga passar, oblidant-ho, i registrar-lo al mes d’octubre. Per posar un exemple, la Generalitat Valenciana, que convoca ajudes per la promoció i ús del valencià, la convocatòria de 2010, la va fer pública en desembre de 2009, i la de 2011, encara no ha eixit publicada. 

—Segons la regidora d’Hisenda, María Abad, la convocatòria va eixir publicada a tots els mitjans de comunicació locals, entre ells els periòdics Loclar i El Periòdic d’Ontinyent. Cosa que és fals. A El Periòdic d’Ontinyent no és va publicar, com bé sap ella i podem demostrar nosaltres. 

Aquesta represàlia municipal ha provocat que el Llombo, en les dos darreres reunions de la junta directiva s’haja replantejat el calendari de 2011. La primera mesura ha sigut la desaparició de la festa del 9 d’Octubre de l’agenda prevista. Enguany no podrem fer la festa dels valencians perquè així ho ha decidit l’Ajuntament. De tota manera, esperem que solament siga un any la suspensió de la mateixa. Hi ha que tenir en compte que la festa és molt deficitària, i que gràcies a la subvenció municipal era possible fer-la com passa en la major part de les festes del poble. 

En quan a l’Associació de Veïns s’ha establert que pel 2011 no hi ha calendari d’activitats. De tota manera, s’ha decidit que si hi ha diners, puguen fer-se activitats, si bé s’ha de buscar el difícil l’equilibri econòmic per no quedar-se entrampats. D’aquest calendari d’activitats i d’aquestes mesures d’urgència queda fora de les mateixes la publicació dels quatre números de la revista el Llombo i l’edició del llibre anual, per al qual s’ha començat a buscar patrocinadors o col·laboradors que facen factible la cita del Llombo amb la cultura. 

dilluns, 7 de febrer del 2011

Enquesta política

PODEU VOTAR LA ENQUESTA POLÍTICA QUE HI HA ACÍ A LA DRETA, BAIX DE LA REVISTA "EL LLOMBO"

La Universitat, al Lluís Vives

La Universitat, al Llombo

Redacció

El cos central de la Universitat estarà ubicada en el Lluís Vives
La Universitat de Valencià porta 13 anys en Ontinyent com Extensió Universitària, però pareix ser que, ara sí, comença a donar passos de cara a la construcció al barri del Llombo d’un Campus universitari.
El rector Estebán Morcillo és un ferm partidari de potenciar la institució docent a la nostra població. Una vegada més, ho va deixar clar en la reunió del Consell de Govern de la Universitat de València celebrada el passat dia 1 de febrer. Eixe dia, és va posar a votació l’acceptació o no d’una parcel·la a Ontinyent, al costat de l’emblemàtic edifici del Lluís Vives, per a la construcció d’instal·lacions docents, i la decidida aposta de Morcillo i del delegat del rector a la població, l’ontinyentí José Pla, van aconseguir que l’esmentat Consell de Govern aprovara l’acceptació per 29 vots a favor, 2 en contra i 6 abstencions.
Fonts universitàries asseguren que per al curs 2012-2013 aquest nou edifici, amb capacitat per 500 alumnes, podria entrar en funcionament.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Joan Barberà, Levante 5-febrer 2011

Article de Joan Barberà publicat al diari Levante el dissabte 5 de febrer de 2011

Joan Barberà és membre de l'Associació de Veïns el Llombo

dijous, 3 de febrer del 2011

El Llombo li fa un càlid homenatge a Paco Muñoz

Redacció
No es va defraudar cap expectativa. Ni el cantautor Paco Muñoz ni el públic assistent van eixir decebuts. L’acte de presentació del DVD “Paco Muñoz, concert a la Nau”, celebrat en el local social el Llombo el dissabte 22 de gener es convertí en un càlid homenatge que l’Associació de Veïns el Llombo li va tributar al cantautor valencià. 

David Mira, escriptor, Paco Muñoz, cantant i Pep Barberà president de l'associació
 L’acte el va encetar Pep Barberà, president de l’entitat, qui li va donar la paraula al poeta David Mira, qui li va dedicar a Muñoz una rondalla feta poèticament en la qual l’autor de Serra de Mariola era l’aigua a la que van a beure molts valencians i un punt de referència quasi obligatòria, malgrat els governants que fan tot el possible perquè no és done aquesta circumstància en la seua pretensió d’uniformitzar-ho tot: “Vàrem conéixer Paco Muñoz... ja fa tants anys, fa molt de temps d’allò (...) vam trobar una font... feta de veu claríssima: una aigua melodiosa feta cant cristal·lí, i alhora dolç... com collarets de llum... Era una font de poble, que havia conegut aquella altra font, també d’antiga arrel de poble i batejada amb un nom de desig: ‘Llibertat’...”.

Públic assistent a l'acte de presentació del DVD de Paco Muñoz.
Posteriorment es van passar quatre cançons del DVD, que van estar presentades i adobades amb anècdotes pel propi cantautor. Cal tenir present que no va cantar cap tema atés que els problemes coronaris li ho impedeixen. Com a cloenda, l’artista Miquel Ferrero li va fer lliurament d’una escultura del País València amb la llegenda “d’un País”. En el seu parlament, Paco Muñoz va donar les gràcies a tots els assistents i, en broma, va assegurar que havia estat “a traïció” el muntatge de l’acte per quan ell solament acudia a la presentació. 

Amb un vi d’honor i amb una amena tertúlia entre els assistents va concloure l’activitat en la que Paco Muñoz va poder comprovar de prop l’afecte que li té el poble d’Ontinyent.
 
Membres de l'Associació de Veïns amb Paco Muñoz.
 

dimecres, 2 de febrer del 2011

Ontinyent, en els 38.000 habitants

Ontinyent té 37.935 habitants, dels quals 5.479 són estrangers

Ontinyent té, a data 1 de gener de 2010, 37.935 habitants, dels que 5.479 són estrangers, la qual cosa representa el 14,44% de la població, segon les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La nacionalitat que més habitants té és Romania, amb 1.949 residents. En segon lloc està Bulgària, amb 1.058. Són els dos únics països que passen dels mil habitants.
Segueixen, Amèrica (sense especificar), 793; del continent africà (excepte Marroc), 718; Marroc, 616; Equador, 424; Regne Unit, 421; Colòmbia, 191 i Alemanya, 53.
D’aquestos estrangers, 3.706 són de països de la Unió Europea, i de la resta d’Europa en n’hi ha 185 persones. (Font: diari Levante).