dissabte, 22 de febrer del 2014

La visita de la Consellara



LA VALL DIU: NO AL CONSORCI!


El passat divendres 14 de febrer, va vindre al saló d’actes de COEVAL, la Consellera d’Infraestructures, Territori  i Medi Ambient Isabel Bonig Trigueros, invitada pel Círculo de Economía Libre, a impartir una CONFERENCIA-COLOQUIO  “El Corredor Mediterráneo y el Liberalismo Económico”. (Està be que el PP se’n recorde del Corredor Mediterráneo).


Assabentats –per casualitat– de la seua visita, ja que hi havia altres concentracions programades en altres llocs de la Vall a la mateixa hora, una representació de membres de la Plataforma en defensa del Pla de Minimització de Residus de la Vall d’Albaida, es va concentrar en les proximitats del centre de negocis, portant dos pancartes, per tal de mostrar-li a la Consellera el malestar de la Vall, pel comportament de la Generalitat i més concret de la seua Conselleria en matèria de recollida de residus, i dir-li: NO AL CONSORCI!


Volem destacar, que en tot el temps que vam estar esperant a la consellera, mentre veiem arribar a diversos càrrecs polítics –principalment del PP– alguns amb un somriure al veure’ns allí amb les pancartes, que no vinguera ningú a saludar-nos, ja que tots els que estàvem en les pancartes, érem molt coneguts en el món veïnal. Segurament volien marcar distàncies i encara no estem en eleccions. Fins i tot, la Consellera ens va dedicar un somriure.


Per cert: Què és el que els donava rissa als membres del PP?


Des de la Plataforma seguim digen: NO AL CONSORCI!

dimarts, 18 de febrer del 2014

La Generalitat i el Valencià



Vivan las caenas
josep miquel bausset


És aquest el crit i l'esperit dels absolutistes d'ara fa 200 anys, el que caracteritza el Govern de la Generalitat del País Valencià!
Davant l'autoritat científica de les Universitats de tot el món, el PP valencià s'obstina a menysprear la ciència! I és que l'últim atac de la Generalitat a l'AVL i a la llengua d'aquest País, està motivat, primer per la por a perdre les eleccions de l'any que ve, segon, per distraure'ns i amagar els casos de corrupció i finalment per l'esperit espanyolista d'aquest partit. Un partit que menysprea allò que diu defendre!
I és que el passat dia 12, el senyor José Císcar, vicepresident del Consell, deia, referint-se al dictamen que havia de fer el CJV, que «acataremos lo que digan los órganos estatutarios que nacen del Estatut de Autonomia». Però quin cas ha fet la Generalitat a l'AVL? Per què no han acatat les decisions de l'AVL? L'AVL, no és també, com el CJV, un dels «organos estatutarios que nacen del Estatut de Autonomia»?
I és que el Govern de la Generalitat, sense cap sentit comú ignora i menysprea el que ha determinat l'AVL!
Senyor Fabra: L'Académie Française no té cap autoritat per dictaminar sobre el francès? I la Real Academia Española de la Lengua, no pot dictaminar sobre el castellà? Però es veu que amb el PP, l'AVL no pot dictaminar sobre el valencià! Algú entén aquesta absurditat?
La Generalitat ha fet el ridícul més espantós enfrontant-se a l'AVL, i negant la seua autoritat en matèria de llengua. Perquè a vore si ens entenem: segons l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia, l'AVL és la institució normativa de l'idioma valencià!
El PP i la Generalitat han arribat al súmmum del ridícul en aquest sainet absurd! Com ha dit el bon amic Vicent Partal, «Com es concilia ser autoritat d'una cosa i no tindre l'autoritat de definir la cosa de la qual s'és autoritat?». Les decisions de la Generalitat en matèria de llengua són kafkianes!
Per altra part el PP se'n vanagloria de respectar sempre les decisions judicials! I per què no ha respectar mai les reiterades sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià, del Constitucional i del Suprem pel que fa a la unitat de la llengua? A més, les resolucions del CJV estan per damunt de les del Suprem i les del Constitucional?
El PP valencià sap massa bé que la llengua que parlem a Elx, l'Alcúdia, Manresa, Ciutadella, Alcoi o Lleida és la mateixa! Hi ha una unitat lingüística reconeguda per 46 sentències judicials i per totes les universitats del món! Però encara que no estiguera reconeguda la unitat de la llengua, és evident que a mi no em cal canviar de llengua quan passe el riu Sènia! Com al senyor Rajoy no li cal canviar de llengua quan va a Xile o a Colòmbia! La resta és ganes de prendre'ns el pèl i distraure'ns dels seus casos de corrupció! I també de fer el ridícul!

Información.es 14-2-2014

dilluns, 17 de febrer del 2014

Va de retalls!



Renuncia a la tutoria d'un discapacitat per...

Ricardo Peris es un jubilat alzireny de 79 anys, que ha dedicat tota la seua vida a treballar amb els discapacitats, i durant 12 anys va ser president de la patronal valenciana de centres que treballen amb discapacitats (FEAD). En l’any 1999 va assumir la tutoria d’un dependent que havia quedat orfe.

Ricardo Peris es va presentar el dia 11 de febrer davant del jutge, per tornar-li la tutoria del dependent que tenia al seu càrrec, com a mesura de protesta i que es fera càrrec la conselleria, ja que en els 13.000 euros que cobra anualment –el dependent– i degut a tots els retalls i copagos a la dependència (residències, medicaments, etc.), a penes li queden 190 euros a l’any per a tota la resta de despeses que puga necessitar el dependent (roba, asseo personal, despeses imprevistes, etc.); i la seua economia no li permet assumir més responsabilitats.

Un desgavell més.

dimecres, 12 de febrer del 2014

Opinió



Si era tan grave, ¿cómo no nos dimos cuenta?
Gregorio Martín

Aunque sea políticamente incorrecto enunciarlo, hay datos para pensar que la Generalitat Valenciana (GV) tiene muchas posibilidades de ser intervenida. Que ocurra o no, pertenece al mundo de las profecías político-económicas en cuyos vericuetos no es el rigor quien domina. Un rigor que pedía la reina Isabel II en su ya famosa pregunta a los economistas de la London School: ¿Si la crisis es tan grave, cómo no nos dimos cuenta antes para poner remedio? La anciana y espabilada Tudor recibió floridas explicaciones académicas, pero su perplejidad sigue. Cambien la palabra «crisis» por «deuda de la GV» y por «nos» entiendan nosotros, plebeyos valencianos.

Los 30.000 millones de deuda con que la GV ha cerrado 2013 se explican por tres razones: las abundantes tropelías, burbujas y despilfarros acaecidos en los entornos de la GV; las consecuencias de más de cinco años de crisis global; y las condiciones en las que algunos irresponsables aceptaron financiar los servicios básicos que gestionaban.

La dificultad para cuantificar el impacto de cada uno de los tres componentes de esta tormenta perfecta no es excusa para dejarse llevar por promesas mas o menos milagreras, que llegan tanto desde el actual Consell (4.200 millones mas del FLA, que en parte son ya refinanciación de préstamos anteriores de Montoro que no se han podido pagar, con lo que el taxímetro de la deuda no se para) como de los grupos de la oposición que no se sabe qué proponen exactamente para el día después de una posible victoria electoral. El supuesto consenso prometido no es tal, como muestran unas Corts en increíble puente vacacional con el silencio propio de la falta de diálogo interno, mientras se habla con otras comunidades autónomas (CC AA) como la reunión de hoy del president Fabra recibiendo a colegas del PP de otras CC AA, ignorando que Baleares financieramente tiene las cosas mucho más claras que la Comunitat Valenciana (CV) o Ximo Puig con su homólogo catalán hablando de quiméricas quitas a los bancos privados, cuando la mayoria de la deuda de la GV ya es con el Gobierno central. 

Entremos en materia. ¿Quiénes son los responsables de que, en 2011 en el llamado cápita (lo invertido por el Estado en cada español) la CV tenga las peores cifras, con más de un 7 % por debajo de la media nacional? No busquen fantasmas, la financiación actual no es un mantra promulgado por dioses madrileños o de otras CC AA, empeñados en buscar lo peor para la CV y lo mejor para ellos. Un reparto entre Gobierno y CC AA es el resultado de saber negociar con datos e inteligencia, algo que requiere simulaciones, racionalidad, firmeza y diálogo. Si los que actúan en nombre de un colectivo son competentes y honrados, hay esperanzas de conseguir resultados razonables, pero si estos representantes actúan anteponiendo sus intereses personales a los de las CC AA que dicen defender, el resultado puede ser como el que ahora vivimos en la CV.

Hoy conocemos causas que explican el papel de la negociación en el calvario que vivimos hacia las puertas de la intervención. Nuestra particular película de terror empieza en 2001 (a principios de 2002 todas las CC AA iban a tener transferidas educación y sanidad). Imaginen una gran mesa, presidida por Rato, vicepresidente y ministro de Economía representando al Gobierno central (por entonces sus actuaciones en el FMI y en Bankia estaban por llegar) con los representantes de la distintas CC AA. Muchas, no todas, fueron con los deberes hechos, preparadas para defender legítimamente su parte; pero el deber con su autonomía que allí representaban no era una virtud presente en los delegados de la GV. 

El Consell de entonces no agrupaba precisamente a dechados defensores de los intereses colectivos de la CV. Lo encabezaba Zaplana, a punto de marcharse a Madrid de ministro, obviamente sensible a lo que dijeran Rato y Aznar. Su recorrido posterior, además del cargo ministerial con portavocía del Gobierno incluída, se completó con un acta de diputado por Madrid hasta su actual puesto en Telefónica con su gran sueldo. El vicepresidente primero era Olivas, quien después de sustituir a Zaplana consiguió dar muestras de su concepto de defensa de la CV depredando nada menos que a Bancaja; hoy las demandas judiciales ya le llegan a un domicilio madrileño. El vicepresidente segundo, Ripoll, se retiró a Alicante donde continúa su singladura en el inacabable caso Brugal que le ha pillado de pleno. Al frente de Economía y Hacienda, Rambla, también conocido por sus declaraciones en sede judicial por la financiación del PP que no es exactamente la propia de la GV. A veces también viajó a Madrid el entonces conseller Blasco, cuya visión de la defensa de los dineros de los valencianos vamos conociendo a golpe de sesión judicial.

En el trozo de mesa virtual de la CV de aquellas negociaciones se apiñaban los protagonistas de los grandes casos (Terra Mítica, Gürtel, Brugal, Cooperación) objeto de la deteriorada imagen de la CV. ¿Creen que lo prioritario para aquel equipo era pelear a cara de perro con Aznar, Rato y el resto de las CC AA por una financiación justa? Cuando ya en 2002 se empezó a aplicar lo que se llamaría el modelo Zaplana, un programa improvisado sin previsiones de futuro y generando deudas sin cuento, el regocijo fue grande en el resto de negociadores que regresaron a sus CC AA con sus financiaciones bien estudiadas. Aquí se pretendía ser comunidad líder.
Ante la magnitud de la imprevisión, en 2009 hubo pequeños arreglos en el modelo, pero Camps utilizó el retoque mucho más para atacar a Zapatero, que para tratar de reducir la magnitud del desaguisado anterior. ¿Si era tan grave, cómo no nos dimos cuenta? Camps ignoraba todo lo que no fuera autocomplacencia, no atendía lo que decía la Sindicatura; los empresarios, sindicatos y académicos varios fueron incapaces de anunciar lo que se nos venía encima y así hasta hoy. 

No fue Madrid el traidor y el malvado. Los incompetentes (o deshonrados) salieron de la CV y así lucen los números actuales. Entenderán que hablar ahora de deuda histórica tenga poco futuro, ya que cuando hubo que evitarla elegimos un equipo cuyos respectivos currícula posteriores ponen muy difícil aspirar a cualquier comprensión por parte del resto de España. Si inevitablemente el Gobierno central se va a encargar de administrar el gota a gota que mantenga a la GV en el límite de supervivencia, quizás una intervención pactada y temporal sea aconsejable.

Hablamos de finanzas, no de sentimientos, y en ello hay que ser cuidadosos. El devenir del proceso catalán muestra lo difícil que resulta dialogar cuando ambas cosas se mezclan.

Levante emv 10-2-2014

dilluns, 10 de febrer del 2014

Les coses clares i la xocolata espesa

Article de Josep Miquel Bausset (monjo de l'abadia de Montserrat)

Allò que el PP no pot manipular, ho destrueix!!, per Bausset

 

Serafín Castellano torna a voler dividir els valencians




El Conseller Serafín Castellano s‘ha esborronat per la definició que ha fet l’AVL, en el nou Diccionari Normatiu Valencià, on els acadèmics veuen compatibles les denominacions català i valencià. I per això el Sr. Castellano ha manifestat que “esa definición se enfrenta al sentimiento de la mayoria del pueblo valenciano”.

Crec que abans d’haver fet aquestes declaracions, que ratllen el ridícul, el Sr. Castellano hauria d’haver parlat amb l’exconseller Font de Mora, perquè li explicara la seua batalla (perduda una i una altra vegada!!) amb el Tribunal Suprem. Perquè resulta que l’exconseller Font de Mora, que es negava reiteradament a reconèixer que el valencià i el català són la mateixa llengua, va vore com el Suprem, repetides vegades, afirmava que la titulació de Filologia Catalana acreditava els coneixements de valencià, desestimant així els recursos presentats per la Generalitat.

Fins a 48 sentències de la justícia (si no en són més!!) reconeixen l’equivalència de la doble denominació, català i valencià, tal i com ha reconegut ara l’AVL. I com ho han reconegut sempre, totes les Universitats del món!!! 
.../...

http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/3398/allo-que-el-pp-no-pot-manipular-ho-destrueix