dimecres, 30 de gener del 2013
dilluns, 28 de gener del 2013
dijous, 24 de gener del 2013
dimecres, 23 de gener del 2013
dimarts, 22 de gener del 2013
No volem el Consorci
El Consorci de l'arreplegada del fem és una estafa
No al Consorcí
La Generalitat ens vol atracar
Fabra, quins interessos defenses?
dilluns, 21 de gener del 2013
diumenge, 20 de gener del 2013
dissabte, 19 de gener del 2013
divendres, 18 de gener del 2013
dijous, 17 de gener del 2013
dimecres, 16 de gener del 2013
dimarts, 15 de gener del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
dissabte, 12 de gener del 2013
La heroïna de
Newton
El passat
divendres 14 de desembre, en Nord Amèrica, un descervellat entrava en un
col·legi, carregat d’armes de foc, i matava a tirs a 27 persones, la majoria
d’elles xiquets xicotets.
Posava els
cabells de punta el relat de la mestra de 29 anys Kaitlin Roig (neta d’un valencià
de Paterna), de com, quan va sentir els tirs, es va tancar en els retretes junt
als seus 15 alumnes, i els va tranquil·litzar per a que no armaren soroll i
així passar desapercebuts per a l’assassí, cosa que els va salvar la vida.
Però
malauradament, van haver més heroïnes en esta tragèdia, si be no van tenir
tanta sort com Kaitlin i els seus alumnes; van ser les mestres Victoria Soto de
27 anys i Anne Marie Murphy de 52 anys, que van morir acribillades a tirs protegint als seus alumnes. Quina lliçó de professionalitat
i d’amor pels sues alumnes!
Una professionalitat
o millor dit “dignitat”, que estic convençut que tenen el cent per cent del col·lectiu
de professionals de l’ensenyament –entre ells els espanyols–, i al que des de
fa uns anys, des de un sector de la classe política, estan intentant
desprestigiar per tots els mitjans al seu abast.
Kaitlin,
Victoria, Anne, heu donat una lliçó al món.
Ara caldria
desitjar que els polítics que ens governen i els que intenten desprestigiar la
vostra tasca, tingueren la meitat de dignitat de la que vosaltres heu
demostrat, ja que, a pesar de totes les circumstàncies adverses per les que vos
estan fent passar –ací–: desprestigi, baixada de sous, etc., no dubtaríeu ni un
moment en fer el mateix, per defensar als vostres alumnes davant qualsevol incident
per dolent que fora.
dimecres, 9 de gener del 2013
El Periòdic
d’Ontinyent, te que contar millor
El passat divendres
dia 4 de gener, es va celebrar una reunió en la seu de les Ames de Casa, amb la
finalitat d’impulsar una plataforma ciutadana per defensar el que l’arreplegada
del fem segueix-ca fent-se des de la Mancomunitat, i de passada, dir-li a la
Generalitat, que no ens agraden les “formes” en la manera de fer –o millor
d’imposar– un rebut, per una feina que ja em pagat. Una reunió, en la que crec
que tots els que vam assistir, ens vam quedar sorpresos de la gran quantitat de
gent que va assistir (entre 45 i 49 persones), una cosa impensable, ja que no
es tractava d’una xerrada.
Era una reunió
important, i l’assistència crec que va superar les previsions més optimistes.
Fins i tot hi havia representants de la premsa escrita i de diverses Tvs. Un
fet important ja que tan interessant com fer la plataforma, era el que tinguera
difusió en els mitjans de comunicació. I clar, uns es van fer ressò i altres
simplement van passar.
El Periòdic
d’Ontinyent li va dedicar una fulla completa, cosa que cal agrair; però es va
equivocar a l’hora de contar als assistent, ja que per dues vegades destacava:
“cerca de treinta personas acudieron a la reunión”. I clar quant es per dues
vegades, no sembla una errata sino
més be un error.
Nosaltres
pensem que en la utilització de les xifres cal se justos, sinó caiguem en el
joc polític de com es conten els assistents a les manifestacions, que on uns
veuen un milió de persones, altres en veuen cinc mil. I en el tema que ens
afecta ens pareix que és important, per què no és gens fàcil –en
Ontinyent– ajuntar a 45 ó 49 persones a
la constitució d’una plataforma reivindicativa; per això em dit al principi,
que va ser tot un èxit, a banda dels resultats que puguen donar-se amb
posterioritat. Amés a més, que per deformació, quant u llig: “cerca de...”
tendeix a anar-se’n a la baixa.
divendres, 4 de gener del 2013
Carta als Reis Mags
Benvolguts Reis Mags d’Orient:
Aquest any, no vull que em porteu res. Aquest any, seré
jo que vos faça uns regals a vosaltres.
Vull regalar-vos:
—Un president de govern.
—350 diputats.
—Un grapat de banquers avariciosos.
—Una família reial amb gendre inclòs.
—I sis contenidors de polítics corruptes amb un bon
grapat de càrrecs valencians.
Espere que els disfruteu.
Signat: Un ciudatà cansat.
PD.–També vos envie 266 senadors, que no sé perquè
serveixen.
Nota: No s’admeteixen devolucions.
dimarts, 1 de gener del 2013
On estaven vostès?
Vicente Simó Sendra
La setmana
passada vam reproduir en este blog, l’article d’opinió de Vicente Simó Sendra La derrota de Almansa 300 años después. Ens
va parèixer interessant la seua publicació per l’anàlisi que fa de la situació
de les entitats financeres en la Comunitat Valenciana i quí es el que les fa.
Un article en el que estem plenament d’acord i fins i tot podem subscriure tots
el que ens sentim valencians de veres. El que passa es què Vicent Simó Sendra, parla
de la situació valenciana des de una actitud distant; com si arribara ara
mateix, i pensem que això no és així.
Si no estem
equivocats, Vicente Simó Sendra prové d’una família de terratinents convertits
en empresaris de bastant importància al llarg de quasi un segle en la Comunitat
Valenciana, i molt estimada i respectada en Ontinyent; una família important
també dins del Banco de Valencia, amb
lligams importants dins la burgesia valenciana, en la que el seu pare D. José
Simó Aynat, va arribar a ser president provincial honorífic de l’Associació de
la Lluita contra el Càncer. I segons referències, vostè també va fer els seus
“pinitos” en política.
Estem convençuts
que tot el que diu en el seu article és el que realment pensa, i és d’agrair;
com també ho és, el que encapçale una plataforma en defensa dels
afectats-perjudicats per la nefasta gestió duta a terme en el Banco de Valencia.
Però a l’hora de parlar de la “segona desfeta” aquesta vegada no d’Almansa,
sinó de València, i a càrrec del PP com vostè be puntualitza, alguns pensem recorrin
al castellà allò de: “a buenas horas mangas verdes” o en un llenguatge més
d’ací això de: “després del burro mort, la sivà al rabo”.
Sr. Simó, el
“Pacto del pollo”, que li va donar la majoria absoluta a Eduardo Zaplana, i de
passada es va menjar a “Unión Valenciana”, va ser propiciat per grups
empresarials, cosa que en un principi ens pot parèixer normal. Però... on estava
l’empresariat valencià i la burgesia valenciana, quant el sr. Zaplana va
començar a unflar de polítics els òrgans de direcció de les caixes valencianes
per tal de dominar-les, i es va llançar a fer
Terres Mítiques i totes les grans obres i desficacis que van vindre
després? On estaven vostès?
Col·laborant amb
ell! I fins i tot entrant com a socis en alguns dels seus projectes.
Sr. Simó, un
sector important de la societat valenciana podem acceptar que en un primer moment,
empresariat i gent important de València, seguiren de bon grau les idees del
PP, però les hemeroteques demostren clarament, com fins els últims anys, els
presidents dels empresaris –i vostè els coneix be– han actuat contínuament com
a “palmeros” del PP i de les seues polítiques, que finalment ens han portat a
la situació actual. Sense que cap veu “important” desqualificara les polítiques
que estava imposant el PP. Així és que, un poc de culpa si que tenen.
Per això és d’agrair,
que encara que siga un poc tard, el grup que vostè representa, haja vist la
llum al final del túnel del PP.
Ara no més cal
desitjar-los molta sort. I que de una vegada per totes, empresaris, burgesia
valenciana (si la hi ha) i tota la gent “important”, actuen com a vertaders
valencians, per a que pugam eixir del pou en que ens ha enfonsat les
polítiques del PP, com vostè bé
puntualitza en el seu article.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)