dissabte, 23 de gener de 2021

 

La intrahistòria d'un llibre:

"Apunts del Llombo", de Robert Sais



Robert Sais va ser un bon home i un ontinyentí exemplar. Volia un món millor i en eixe objectiu va posar de la seua part el que va poder. Vinculat al món associatiu, va participar bona part de la seua existència. Nascut en 1934 va morir en novembre de 2015. Eixe mateix any, l’Associació Veïnal el Llombo li va editar el llibre “Apunts del Llombo, d’un temps, d’un barri, d’una gent”.

 De mateixa manera que James Joyce, el gran escriptor irlandès, es deia que si un incendi destruïa Dublín, no hi hauria problema per tornar-lo a reconstruir tal com era atenent-se a les obres de Joyce, podem dir el mateix del Llombo després d’escriure ‘els apunts’.

 En efecte. Sais va escriure “Apunts del Llombo” en la segona meitat de l’any 2000. El text va formar part del llibre “El Llombo, apunts i records”, editat per l’Associació en la primavera de 2001. Però el text, massa llarg (s’haguera menjat per extensió la major part dels articles) va tindre que rebre la visita de l’editor. I encara que li dolguera, va tindre que tallar i tallar, fins deixar un text més d’acord amb l’obra coral que se estava fent.

Però l’editor no va quedar content. Així en 2014, va traure l’original (ja no estava igual el barri) i es va refer sota l’atenta mirada de Robert Sais. Aquesta vegada anaven a traure un llibre amb fotos, moltes fotos, en un format rompedor, en tapa dura. Era el primer llibre d’una nova col·lecció.

En el text, Sais fa un repàs, —i què repàs— per barri del Llombo des dels anys 50 als anys 70 del segle passat. Fa un recorregut per la geografia humana del barri. Per al llibre, va tindre que fer un exercici de memòria majúscul. Al remat, el llibre pagava la pena, pel contingut que era el retrat fidedigne —molt fidedigne— d’una altra època ja passada i que no tornarà, per les anotacions que s’havien posat per situat al lector en el espai adient, per les làmines de Joan Barberà que enriquia bastant l’obra i per la col·lecció de fotos del barri (i algunes d’Ontinyent) d’un altre temps. Tot això, amb un disseny encertat i un preu molt ajustat, va fer que l’obra s’exhaurira aviat.

 Títol: Apunts del Llombo, d’un temps, d’un barri, d’una gent

Autor: Robert Sais i Micó

Any edició: 2015

Editat: Associació Veïnal el Llombo

Format: 14,5 x 16,5 centímetres

Pàgines: 246

Enquadernació: cartoné

A color. Amb fotografies

PVP: 12,95 euros

Estat del llibre: Exhaurit

Nota: no obstant estar exhaurit, si algun lector esta interessat en el llibre, pot posar-se en contacte amb l’Associació Veïnal el Llombo per trobar una solució.  


Hola què tal? Déiem ahir...


Al llarg dels seus 30 anys d'existència, l'Associació Veïnal el Llombo ha publicat més de mig centenar de llibres. Ho ha fet sense cap de suport de l'Administració, més enllà que, puntualment, hagen donat suport econòmic a una proposta. 

Reprenem el fil on el vam deixar. I a partir d'ara, setmanalment, aniran apareixent els llibres amb una sinopsis del mateix perquè cadascú sapiga de què va. També publicarem la fitxa tècnica. 

dilluns, 30 de juliol de 2018

Levante-EMV

Publica la ressenya de l'aparició de
"La derrota perpètua"


El diari Levante-EMV va publicar el divendres de la setmana passada aquesta ressenya de l'aparició del llibre La derrota perpètua. En la publicació de la mateixa ha col·laborat l'Associació de Veïns el Llombo i l'EPA Sant Carles d'Ontinyent. Així mateix cal fer constar que a nivell d'ajuntament ha participat el de Xàtiva. 

diumenge, 29 de juliol de 2018

Palmeres

La rotonda de les palmeres secalloses




Cosa d'un any després d'haver-se plantat aquestes palmeres en la rotonda que dona accés al poliesportiu, no semblen oferir la millor imatge. Estan secalloses i, fins i tot, una ha corregut més, i ja s'ha secat. 

Com és un assumpte de gustos, hi haurà qui li agradaran les palmeres. De fet, necessiten molt poca aigua. És un arbre del desert i d'indrets on a penes plou. Però què volem que els digam? A nosaltres no ens agraden. Perquè ni fan ombra ni res.

Es dirà que en un rotonda perquè fer ombra. És cert. Però la 'moda' de les palmeres la va incorporar durant la seua alcaldia Lina Insa. Ella va poblar de palmeres l'avinguda de Daniel Gil, i allí sí que s'agrairia una mica d'ombra. Una palmera és un pal llarg amb un paraigües allà dalt. 

divendres, 27 de juliol de 2018

Una de jocs

A veure si sabeu qui és aquest jove


A veure si amb aquestes 10 dades sabeu qui és aquest jove, amb el cap embenat i que, segons sembla, es troba en un hospital.
1) Ha sigut un gran esportista.
2) Per més senyes, que li pegava puntades de peu a un baló, és a dir, futbolista.
3) Tot i que no era davanter, sinó mig-campista, marcava molts de gols. 
4) Tant és així, que va ser un any "Bota de Oro".
5) Posats a delimitar-lo geogràficament, és d'una illa.
6) Per més senys, se li va concedir el títol de "Sir".
7) Com encara està viu, li diuen de nom Robert. 
8) Jugava en un equip angles de reconeguda història.
9) Va ser campió d'Europa amb el seu equip i del món amb la seua selecció.
10) Va sobreviure a un accident d'aviació, d'on és la foto ací presa.
Ara, la solució, ací baix.
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
b
b
b
b
b
bo
bo
bo
bo
bob
bobb
bobby
bobby c
bobby ch
bobby cha
bobby char
bobby charl
bobby charlt
bobby charlto
bobby charlton

dijous, 26 de juliol de 2018

La rebotiga

Històries de darrere 
(Al voltant de "La derrota perpètua")



Guillem Llin Llopis

Hui em permetran que parle un poc de la història de darrere del llibre "La derrota perpètua". Història de l'editorial. D'una menuda editorial, d'Alzira i Sueca. Ells són Arturo Blasco i Laura Granell. 
La maquetació és molt original.
Un senzill cop d'ull i se sap si el deportat va morir en el camp de concentració.
El que van morir estan tatxats, els que van eixir amb vida, no.

Quan les coses no es fan per diners, normalment es nota. I aquest és un bon exemple. El que ens hajen deixat posar les mans en el llibre fins el darrer moment diu molt a favor d'ells. La paciència, la dedicació, l'estima i l'afecte que han dedicat a aquest llibre (i supose que a qualsevol altre llibre que facen) es nota en el resultat final. Ho fan per vocació (de fet, un llibre com aquest no el compres per menys de 25 euros quan "La derrota perpètua" està a la venda en 18 euros). És alguna cosa més: és, senzillament, estima, amor, pels llibres. 
Les cites estan destacades
Difícilment hi ha dos pàgines que siguen idèntiques

Crec sincerament que el haver-nos deixat clavar cullerada fins el darrer segon abans d'entrar en impremta ha estat un encert. Perquè s'han millorat coses (aparentment insignificants) que a la llarga, fan el llibre una obra única en cert aspectes. També s'ha de reconéixer, per contra, que qui ha fet la maquetació, ens ha hagut de patir. 
Exemple de maquetació original, dalt i baix

Als editors els recomanaria (si és que sóc per recomanar alguna cosa) que els llibres que facen que els posen en el carrer amb tot el cor. Com ha estat "La derrota perpètua". Gràcies!!!

dimecres, 25 de juliol de 2018

Vall si, Vall no

Qui és de la Vall?



Guillem Llin Llopis

Al realitzar el llibre La derrota perpètua uns dels nombrosos entrebancs que ens van trobar afectava solament a la Vall. 

Les altres dues comarques (la Costera i la Canal de Navarrés) no tenien el problema per una senzilla raó que eren de la zona respectiva aquells que, havent viscut, havien acabat en un camp de concentració. En la Canal hi havia un deportat nascut en Barcelona, però no presentava major problema per quan dos germans que també foren deportats eren de la Canal. Solament que els pares se'n van anar un temps d'emigrants a Barcelona, on va nàixer aquest fill. Era lògic i raonable posar els tres germans junts. 

Tampoc la Costera tenia el problema. Perquè si bé hi havia un deportat nascut a Caudet, vivia a Xàtiva. Però cap de la Costera (que se sàpia) vivia fora de la comarca. Aleshores era per interpretar que tots aquells que van viure en la Costera eren de la comarca.

Altra cosa distinta passà a la Vall d'Albaida, on hi ha deportats que, de ben menuts, havien emigrat amb els pares a altres indrets en busca d'una vida millor. Ara mateix, que recorde, estan els exemples de Rafael Torró Garrigós (se'n anà a Barcelona ben menut) i José Moll Momparler (era d'Aielo de Rugat, però se'n anà a França, on es va casar i va tindre tres fills francesos en el moment de la deportació).

Però també hi havia, en contrapartida, qui havia nascut en altres zones, fora de la comarca, i havien fet ací tota la seua vida en la Vall fins la guerra civil. 

Així doncs, qui és de la comarca? El que naix i se'n va? El que ve de menut i es queda? Tots? 

Tots no era lògic. Si un se'n va de menut i és de la Vall, no es coherent que 'també' ho siga aquell que ve de xicotet. Vaig optar pel que diuen els Registres Civils, que a fi de comptes, és el que compta. 

Així doncs, estan tots els nascuts a la Vall, la qual cosa no vol dir que estiguen tots els que, en 1936, vivien a la Vall d'Albaida i a la seua capital, Ontinyent. 

Significa això que eixos deportats queden en l'oblit? No. Rotundament. Perquè hi haurà ocasió de restituir-los la memòria com toca. I de fet, així es farà. Però en aquest llibre, no era l'ocasió. O per dir-ho amb altres paraules, no tocava.

dimarts, 24 de juliol de 2018

Al carrer

S'ha publicat "La derrota perpètua"



"La derrota perpètua", el llibre que durant any i mig han treballat de valent els autors per recollir els deportats als camps nazis de la Vall d'Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés ja està en les llibreries. 

De la mà de Reclam Editorial, una menuda productora d'Alzira i Sueca, s'ha fet un llibre extraordinari i a un preu senzillament únic. 18 euros, format 17 per 24 centímetres, a dos tintes tot el llibre i 320 pàgines, són exemples que donen fe de la faena ben feta i no per diners.

L'Associació de Veïns el Llombo ha col·laborat en aquest projecte. Modestament, com no podia ser d'altra manera. Però ha col·laborat. També l'EPA d'Ontinyent. I l'Ajuntament de Xàtiva.