dimarts, 26 de juliol de 2016

Agafem el diccionari

Què vol dir "negociació"?


Alguns sembla que no s'hagen assabentat. Però en internet i als diccionaris i enciclopèdies està. Negociació vol dir discutir o tractar (d'alguna cosa) amb algú per tal d'aconseguir-la, d'establir-la, d'arribar a un acord.

Ho ha fet ja el senyor Rajoy?

dilluns, 25 de juliol de 2016

Seguim esperant

15 mesos després, Jorge Rodríguez
no ha donat cap resposta a l'oferiment
dels Banys de Don Lisardo

Punt del barranc Gran o de Morera on es troben baix els Banys de Don Lisardo

Fa quinze mesos, els propietaris del paratge dels Banys de Don Lisardo, es van posar en contacte amb l'Associació de Veïns el Llombo per veure de donar al municipi el terreny on es situaven els històrics banys, els primers que va tindre Ontinyent. 

El Llombo va contactar amb l'alcalde Jorge Rodríguez, qui es va agafar un temps prudencial per veure el tema. 

Com no deia res, fa un temps, li van demanar una entrevista per agilitzar l'assumpte. Seguint els dictats dels propietaris, que és la família Miquel, el pare del quals va ser alcalde d'Ontinyent de 1949 a 1958, i resideixen a hores d'ara en Dénia, Madrid i Barcelona, li vam demanar a Rodríguez que diguera o sí, o no, però que no mantinguera en el temps sense donar cap tipus de resposta. 

Passats 15 mesos, es veu que encara està debantint-se-ho. Perquè els informes dels tècnics (la socorrida arma a la que s'agafen tots els polítics) fa més d'un any que estan fets i són favorables. Per tant, per a quan, senyor alcalde?

dissabte, 23 de juliol de 2016

Lo que està clar, està clar, no està obscur

El Llombo fa l'estudi que vol l'Ajuntament
per saber l'origen de la sequera 



Hui, en premsa (El Periòdic d'Ontinyent) apareix la notícia que la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Ontinyent vol un estudi sobre l'origen de la sequera. 

Doncs bé, l'Associació de Veïns el Llombo s'ha posat mans a la faena, i ja ha fet l'estudi per esbrinar l'origen d'on dimonis ve la sequera que afecta al Pou Clar. 

Tenim gent majors a l'entitat que ens ha dit que si no plou (és a dir, que no cauen gotes d'un líquid incolor, inodor i insípid, en posició vertical, però de dalt a baix, és a dir, que no cau res, però res, i a més a més es prolonga en el temps), aleshores es produeix la sequera.

Possibles solucions n'hi ha. Una d'elles és que els pardals voladors (avionetes, helicòpters) deixen caure aigua. Però si no hi ha prou, poden optar per una solució molt més radical. Dinamitar la part baixa de la serralada Ibèrica, així les borrasques que entren per Galícia, no tindrien cap impediment per arribar i ploure. Del contrari, com arriben ja debilitades i baixes, s'estavellen contra la serralada i ací no arriben ni els núvols ni menys encara l'aigua. 

De res. 

divendres, 22 de juliol de 2016

Primer desaparegut

Un ciclista desapareix al caure per un badall del camí del Llombo



Un ciclista del Llombo, no identificat, va desaparéixer ahir quan transitava pel camí del Llombo en caure per un dels badalls que té el camí.

El ciclista, que va eixir de casa per fer una volta volta matinera, pretenia fer la ruta Almansa-Albacete-Requena-Morella-València-Castelló-Ontinyent no va poder acabar la volta, perquè a penes la va començar quan segons fonts ben informades va caure i va ser engolit per l’obertura del camí, sense que a hores d’ara s’haja tingut cap notícia d’ell.

Anit es va escampar el rumor que no havia desaparegut, en aparéixer a la porta de sa casa, però el fet podria evidenciar que els badalls són més grans del que semblen i estar comunicats en el subsòl.


Segons notícies de darrera hora, l’esportista no hauria arribat a eixir de casa, per tant no hauria agafat la bicicleta, per tant no hauria passat pel camí del Llombo i, per tant, no hauria caigut i per tant no hauria desaparegut. Però una cosa sí queda clara, que el camí del Llombo necessita urgentment una passada d’asfalt. 

dijous, 21 de juliol de 2016

"el Llombo", d'aniversari

"el Llombo" compleix 25 anys



La revista el Llombo complirà el proper mes de setembre el seu 25é aniversari. I ho farà amb un número extraordinari. Per això em començat a preparar-lo ja. Com sempre, la primera pàgina a maquetar ha estat la contraportada. És una costum que tenim. I aprofitant l'efemèride, hem volgut posar el nostre país, el País Valencià en la contra. 

El número que hem començat a embastar tindrà algunes notícies i coses sorprenents. No perdau detall perquè comença ara. I durant les vacances d'agost, anirem donant-li forma.

En setembre, coincident amb l'aniversari, eixirà el número de tardor. 

Qui vullga el mapa, l'hem penjat en bona qualitat perquè se'l puga descarregar. Format TIFF, dimensions 30 x 21 cm., de 2677 x 3699 píxels. En format de color CMYK, que és el que utilitzen les fotocopiadores. 

dimecres, 20 de juliol de 2016

Una bona notícia

Prohibit morir-se abans del 2021


A vegades, els polítics fan coses excel·lents. Com allargar la vida dels ciutadans uns anys. Ahir, Carmen Montón, consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, i Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent, van signar la construcció del nou hospital comarcal d'Ontinyent i de passada, tres anys més de vida per a cada ciutadà ontinyentí.

Podien haver començat ja, i el període de construcció ser de dos anys. Però, així, al 2018 la gent podria ja morir-se tenint un recinte com cal. Per això, perquè viscam més anys, amb bon criteri, els responsables d'una i altra Administració van acordar començar-lo d'ací dos anys, i que després estiguen tres anys per fer-lo, amb la qual cosa ens hem guanyat tres anys de vida. I fins el 2021 ningú pot morir-se. 

Ah, per cert, no es fa on estava inicialment projectat i on es troba el cartell que encapçala aquest breu. Quan serà el dia que Lina Insa (o el PP, perquè Insa ja no està a l'Ajuntament) ens diga quan ha costat anunciar que l'hospital es fa on no deia el cartell? 

dilluns, 11 de juliol de 2016

Reedició del llibre

"Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944)"
ja està al carrer



La segona edició del llibre Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944) està ja al carrer. L'edició, corregida i ampliada, compta amb 250 pàgines, mentre que la primera tenia 120 pàgines. 

Encara que siga un obra incompleta (és impossible aconseguir que siga completa, perquè falta molta informació), s'ha fet un esforç absolut perquè apareguen recollit tots els noms que ha quedat constància, tant d'un bàndol com de l'altre, en la vintena de llistats que apareixen.

Aquestes relacions s'han obtingut de la recerca per esbrinar els ontinyentins morts en el front de batalla, i que han estat els gran ignorats i les víctimes anònimes del conflicte armat. Si bé s'han obtés prop de 200 morts en el front, queda clar que no estan tots, per quan de segur la xifra va ser superior a les dues centenes. 

La portada recull el poble en primer terme, i al cel una violenta tronada amb els núvols negres, molt negres. A més a més, el campanar de la Vila, referent pels ontinyentins que van anar a la guerra, apareix com si estigués enderrocant-se, realitat que no sabien si tornarien o no, per donar a entendre el que el poble va viure en aquella època. 

El llibre es pot comprar a La Llibreria (C/ Martínez Valls), Juanvi (Av. Jacinto Benavente) i al local de l'Associació de Veïns el Llombo (C/ Jaume I, 7-baix). El PVP és de 15 euros. 

divendres, 1 de juliol de 2016

Reedició

Aquest mes de juliol es publica l'edició corregida i augmentada de
"Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944)"


Aquest mes de juliol, en que es commemora el 80 aniversari del començament de la Guerra Civil, es reedita un llibre que, quan es va publicar al 2009, es va exhaurir de seguida. Ara, després de cinc anys de treball a la recerca de les dades del que van ser protagonistes indesitjats d'aquella guerra, es posa a la venda l'edició corregida i augmentada.

El llibre, que compta amb la col·laboració de l'Associació de Veïns el Llombo no té el suport de cap organisme oficial perquè així ho ha preferit l'autor, Guillem Llin.

L'obra de 254 pàgines, està dedicada bàsicament a les llistes que s'han confeccionat durant els darrers cincs anys. Així, a banda de les que ja es van publicar en la primera edició, s'han ampliat les mateixes i, a més a més, el lector trobarà els més de 550 ontinyentins que se'n van anar voluntaris a la guerra, amb l'edat, professió, estat civil, domicili i destinació. Encara que la quantitat és enorme, no està completa la llista, perquè en els convulsos anys 30 del segle passat, no tota la documentació s'ha conservat.

Es poden trobar així mateix els prop de 200 orfes de menys de 12 anys que va deixar la guerra, i al voltant de 120 viudes que va provocar la contesa, amb nom i cognoms, edat, parentesc i la causa de la mort, recalcant, no obstant, que les dos llistes estan incompletes.

També estan els llistats dels presoners a València en el temps de la República, els captius en el franquisme, amb prop de 300 noms i cognoms, data de naixement, professió i on estaven empresonats una vegada conclosa la guerra; i els internats en els Batallons de Treballadors. Altra relació que també apareix és la dones antifeixistes que hi havia i els xiquets desplaçats des dels diferents punts de la geografia espanyola a les colònies d'Ontinyent.

El lector trobarà, també, aquells que se'n van anar a l'exili, relació absolutament incompleta, perquè és del tot impossible saber quants se'n van anar fora de les fronteres per por al regim imperant. I la relació d'aquells que, derrota sobre derrota, van ser deportats als camps de concentració, amb la novetat que s'han incorporat tres noms a la primera relació publicada en 2009, i que també tenen relació amb Ontinyent. Fins i tot, s'ha sabut ara que va hi haver un ontinyentí que va morir en el camp de concentració d'Auschwitz. També incorpora aquesta segona edició la relació dels soldats o civils que van morir a l'Hospital Internacional d'Ontinyent, que era un dels més avançats de la part republicana.

Amb tot, la part més complexa de l'obra la representen els aproximadament 200 ontinyentins que van perdre la vida en el front de batalla. Queda clar que ni estan tots els que són i, probablement, tampoc siguen tots els que estan. Perquè la guerra té aquestes incerteses, absolutament indesxifrables. Però sí que s'ha aconseguit una aproximació notable de posar negre sobre blanc a les víctimes anònimes que el conflicte armat va deixar pel camí.

Tots aquestes llistes, més les que van aparéixer en la primera edició, com van ser els assassinats en els primers mesos de la guerra, els saqueigs i confiscació de bens, els comités, la composició de l'Ajuntament d'Ontinyent en els tres anys que va durar el conflicte, els afusellats posteriorment, els diferents canvis en la toponímia ontinyentina, amb l'explicació de cada nom què volia dir o qui era, amb la correlació de totes les denominacions hagudes, ajuden a fer-se una visió més real del que va passar,

Amb tant de nom calia un índex onomàstic per facilitar la localització dels que van ser protagonistes indesitjats de la guerra. Al llarg de 18 pàgines, i a tipografia format 9, hi ha més de 2.000 noms ordenats alfabèticament per facilitar la tasca.

Per a la realització d'aquest llibre s'ha comptat amb les llistes de Josep Gandia Calabuig, Vicente Gabarda Cebellán, Joan Josep Torró Martínez i Josep Màrius Climent i ha tingut la col·laboració d'Antonio Calzado Aldaria i Tomàs Bordera Bordera.