dijous, 30 d’agost de 2012



Incendis forestals
Adéu a les serres valencianes
En el moment d’escriure estes línies, els noticiaris informen que s’ ha “controlat” uns incendis forestals en els termes de Benicolet, Albaida i Benissoda; a demés se’n han detectat altres en els termes de Manuel i rodalies, que segurament quan estes línees estiguen al carrer, també estaran ja controlats. 

Que en estiu es produïsquen incendis forestals, entra dins de la normalitat; però es que abans de produir-se els incendis anomenats, en la Comunitat Valenciana,en el que va d’estiu  –els incendis forestals– ja havien arrasat més de 61.000 hectàrees de massa forestal. 61.000 hectàrees, quasi res?

Açò ha passat quan des de principi d’estiu, totes les previsions meteorològiques, anunciaven un estiu sec i calorós, i que els nostres boscos tenien totes les condicions favorables per a que el vent de ponent els encenguera.

Si els nostres governants estaven avisats del perill d’aquest estiu, per què no es van prendre les mesures adequades?

No és que no es prengueren mesures; és que damunt, el govern valencià, en el seu dia,  va aplicar retalls a unes partides, que mai devien d’haver-se retallat, i una d’elles era la de la protecció dels nostres boscos. I el resultat ha segut catastròfic! I això que encara no s’ha acabat la calor.

Quants diners valen 65.000 o 100.000 hectàrees de massa boscosa arrasades? Quants diners ha costat l’extinció dels incendis? Més diners dels que s’han estalviat en els retalls?

Algú pot dir que en política es tenen que prendre decisions, i que de vegades u s’equivoca. És de veres, però es que els responsables de ara, són els mateixos que en 1994 –quant es van encendre les nostre serres–, clamaven contra l’altre partit, i al·legaven que ells si que sabien com tenien que gestionar els boscos.

Ara ja ho hem vist!



divendres, 17 d’agost de 2012


“Sanidad excluye la medicación del colesterol por debajo de 320 si no existe riesgo cardiovascular”

“La Sociedad Española de Cardiología (SEC) rechaza que la conselleria ordene al médico el nivel de inicio del tratamiento y los fármacos a elegir”


La sanitat en crisi


 En l’article de premsa venia fotocopiada part de una circular amb el logo de l’Agència Valenciana de Salut, on es llegien les recomanacions.

En dies posteriors, es van succeir les declaracions de polítics, col·lectius mèdics i, evidentment, els responsables volen justificar el que és injustificable. Però el mal ja estava sembrat en aquells col·lectius afectats pel problema. 

En què podia afectat esta mesura a tot aquell que tenia 280 de colesterol i ja estava medicant-se diàriament? Li suprimirien el tractament?

Afortunadament els professionals sanitaris s’han mostrat contraris a l’aplicació d’aquestes directrius, al·legant que, la salut dels seus pacients era exclusivament responsabilitat d'ells.

Fins a hui, sembla que la cosa no està clara del tot en el que afecta als que pateixen de colesterol alt. Però si que hi ha un fet constatable, i es que amb l’excusa de la crisi, estan desmantellant la sanitat pública.

Primer va ser la pujada del cèntim sanitari sobre els carburants (quatre cèntims i mig per litre als valencians), desprès va ser la no suplència dels metges, desprès el no pago a les farmàcies, desprès el “copago” (més be repago) farmacèutic, desprès la supressió de les ambulàncies, desprès les llistes d’espera, desprès el no pagament a les residències de majors, desprès...

Segurament, per justificar aquests retalls, ens diran això tan repetit que: “hem viscut per damunt de les nostres possibilitats”.

Un altre dia parlarem de: “qui es el que ha viscut per damunt de les seues possibilitat”. Que evidentment alguns hi ha. Sobretot de la classe política.



dilluns, 13 d’agost de 2012

LES MANIES

Diuen que les manies no les curen els metges, i jo estic preocupat per què li he pres mania, no ho puc evitar. I el cas es que fins no fa massa temps, despertava en mi una certa admiració.
Ell és un home d’aparença tranquil·la i moderada,  un empresari d’èxit, president d’una important cadena de comerços, tingut com a model a seguir, per l’èxit en la gestió al front de la seua empresa –de la que en considere un client... acceptable–. Una empresa, que a pesar de la crisis, ha seguit una política d’expansió, que a ell l’ha pujat a les més altes quotes de poder, estiguen considerat com un dels homes més rics del món.
Este home, que és un triomfador en l’ample sentit de la paraula (mèrit d’ell evidentment), va fer unes declaracions públiques arran de la crisi, en les que, d’alguna forma va dir que ací teníem que implantar el model de treball de la Xina.
Sempre mirant cap Alemanya, i ara tenim que ser com Xina. Que vol que treballem molt –jornades llargues i diumenges i tot– cobrar poc i que no tinguem cap de dret? Sincerament, que un empresari tingut com a referència en tot l’estat espanyol, que ha atresorat una immensa fortuna,  pense d’eixa manera, va causar en mi una gran decepció.
Què pensa dels seus treballadors? Que són uns malfeiners?
Sincerament, en la que està caient sobre la classe treballadora en retalls de sous, EREs, paro i pèrdua de drets, que un empresari de referència propose implantar el model xinés, és per a posar-se a tremolar.
Des de aquell dia de les declaracions, li he pres mania, i cada vegada que entre als seus establiments me’n recorde d’ell i en cabrege. I com no es qüestió d’anar al metge a que en recepte tranquil·litzants –10 % de copago sanitari per jubilats i 40% per a els treballadors– he decidit entrar als seus establiments  les menys vegades precises –si pot ser gens millor– i així m’estalvie el cabreig i les pastilles per als nervis. De segur que a ell un client menys no li representarà res i seguirà sent un referent empresarial. Si be a mi en deixa preocupat el pensament d’ell, i d’altres empresaris “il·luminats”, que volen reactivar l’economia, retallant els drets i els salaris.
Que Deu ens trobe confessats!    

divendres, 10 d’agost de 2012

Qui defensa els valencians? 

 

Guillem Llin

El dijous 19 de juliol de 2012, es va produir al Congrés de Diputats espanyol una votació sense més importància. Una de tantes. Era una iniciativa del representant de Chunta Aragonesista, i pretenia que donaren suport a la travessia central per la península, en compte del corredor mediterrani.

És clar que el corredor mediterrani és l’opció més coherent, més eficient, més necessària i més rendible. I així l’han imposat des de Brussel·les al govern fosc i obtús de Madrid.

Tothom té la legitimitat de defensar els seus interessos, per descomptat. I dic açò pel diputat de CHA, Chesus Yuste, qui va presentar la moció.

Però per la mateixa norma, els diputats valencians haurien d'haver votat en contra. El corredor mediterrani i el central no són, a dia de hui, compatibles. I fa fàstic que ni un sol d’ells no s’oposara a la iniciativa.

En primer lloc tenim els representants del PP (20 diputats) i del PSOE (11) —del PPSOE, en definitiva— que com són tots la mateixa cosa, voten el que els diuen de Madrid, encara que siga tirar pedres contra casa. És normal que aquests senyors, doncs, apedregaren casa seua. Després hi ha Toni Cantó, que mai no sabrem si és al Congrés fent de polític o d’actor rodant una pel·lícula. El representant d’UPyD, com no, va votar a favor de la proposta.

Ja no resulta tan normal que un diputat valencià del grup d'Izquierda Plural, Ricardo Sixto, d’Esquerra Unida, se’n pujara a la parra i votara, també, a favor que, recordem, era contra els valencians.

I el representant de Compromís, Joan Baldoví, què va fer? Perquè aquest senyor, que el primer dia va acudir al Congrés en bicicleta, devia votar en contra, no? Doncs no. Aquest senyor es va cobrir de glòria, i va votar a favor. O siga, en contra dels valencians. Passa que, després, va al·legar que s’havia equivocat, i va dir que remetria un escrit al president de la cambra, el polític fill de franquista Jesús Posada (cosa que no serveix per res) dient-li del seu error.

Com en política està quasi tot vist, res no ens sorprén. Demanar la dimissió de Baldoví, per mala fe o per incompetent, es com tirar aigua al mar. El que espere, pel bé dels valencians, és que aquest senyor no repetisca com a candidat. O sí vol fer-ho, a Aragó l’acolliran amb els braços oberts.

Mentrestant, solament els nacionalistes catalans, tan injuriats per molts valencians, van ser els únics que s'hi van oposar. És més, el portaveu en la comissió de Foment de CiU va fer tornar a llegir en el Ple l’article que s'havia de votar perquè tots foren conscients del sentit del vot. Doncs ni així va haver qui es va assabentar, veritat senyor Baldoví?

dimarts, 7 d’agost de 2012

HOMENATGE ALS REGIDORS DE POBLE






Josep-Vicent Ferre Domínguez (alcalde de Bocairent) Levante 18 de juliol de 2012


No són bons els darrers temps per a determinats col·lectius, als quals s'intenta fer culpables de la crítica situació social actual: funcionaris, aturats, dependents i persones que tenen cura d'ells, pensionistes, joves que no han trobat la primera ocupació, estudiants de les universitats públiques... Tots ells semblen responsables del dèficit, de l'augment desbocat de la prima de risc, de la crisi bancària i de tantes altres coses més. Ara, els ha tocat, també, als regidors dels nostres ajuntaments.

Vaig arribar a la política municipal fa, més o menys, uns cinc anys quasi per casualitat. No coneixia pràcticament cap regidor dels pobles de la Vall d´Albaida i, amb algunes excepcions concretes i notòries, he de dir que he trobat gent valuosa, sacrificada, compromesa amb els seus pobles, desinteressada..., que ha optat en un moment de la seua vida per dedicar part del temps lliure, o tot ell, a procurar per la millora de les seues poblacions i la vida dels veïns i veïnes. La majoria no tenen sou ni cap tipus de retribució, no trauen cap benefici propi, més enllà de la legítima satisfacció personal del treball ben fet, i a molts d´ells la broma acaba costant-los, fins i tot, diners de la butxaca.

Doncs bé. Ara, uns polítics que solen recórrer al regidors del partit propi quan hi ha campanya electoral i que solen cridar-los per a que actuen d´acòlits i piquen de mans quan visiten, ben poc per cert, aquestes terres, no han tingut altra ocurrència que presentar-los, davant de l´opinió pública, com a culpables de la penosa situació actual. I ara carreguen contra els regidors en general, sense fer cap tipus de discriminació positiva. Davant d´aquesta situació absurda, vull alçar la veu per tots els regidors i regidores dels nostres pobles que fan tasques que no els corresponen perquè el seu ajuntament no pot contractar personal adequat, per tots els que tenen les seues cases permanentment obertes a tots els veïns i veïnes per atendre les peticions i queixes, per tots els alcaldes i regidors que, de tant en tant, han d´anar a les capitals a pregar i suplicar ajudes i subvencions per a les necessitats bàsiques de les seues poblacions com si no fóra un dret que els correspon, per totes les persones que dediquen una part de la seua vida al noble art de la política a canvi de ben poc o res. Que no s´enganye ningú. La reducció indiscriminada o proporcional del nombre de regidors no és més que una altra cortina de fum que intenta tapar la incapacitat i paranoia d´alguns professionals, no m´atrevisc a nomenar-los polítics per no embrutar aquesta digna paraula, als quals la proximitat amb els veïns, la participació i la democràcia no els importa un rave.

La nostra comarca està plena de regidors i regidores del PP, el PSPV, EU, Compromís i independents que no es mereixen el menyspreu i l´atac que ara pateixen. Per a tots ells el meu homenatge sincer.

dissabte, 4 d’agost de 2012

Gran exclusiva del Llombo

Venda pre comercialització

Un llibre que farà Història


Títol: Segunda República y Guerra Civil; La Vall d'Albaida, 1931-1939
Autor: Antonio Calzado Aldaria, doctor en Història per la Universitat de València.
Pàgines. 320 pàgines.
Format: 14,8 x 21 centímetres
PVP: 18,00 euros
El llibre apareixerà a la venda el proper mes de setembre

OFERTA ESPECIAL DE PRECOMERCIALITZACIÓ:
Per tots aquells que tenen poc temps de llegir, els oferim la possibilitat de llegir-lo en agost.

Ontinyent: PVP: 15,00 euros (descompte del 17%)
Servei a domicili
Tindre-lo abans que ningú.

Altres pobles de la comarca: PVP: 16 euros (descompte de més d'un 11 per cent) s'han d'englobar en paquets de dos. 
 Si els recullen d'Ontineynt, les mateixes condicions d'Ontinyent.

Nota: La promoció no es validà per als socis del Llombo,que tenen la seua promoció especial i poden adquirir-lo ja.
Les comandes hi ha que fer-les a: avllombo@gmail.com