tag:blogger.com,1999:blog-52815184345833003712024-03-13T12:55:51.937+01:00Associació de Veïns el LlomboAssociació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.comBlogger823125tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-78121133662548135192021-02-21T13:31:00.001+01:002021-02-21T13:31:36.297+01:00<p style="text-align: center;"><span style="background-color: white; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #800180; font-family: verdana; font-size: x-large;"><b>Es busquen els familiars</b></span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="background-color: white; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #800180; font-family: verdana; font-size: x-large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #800180; font-family: verdana; font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MtRKMhlvo18/YDJSPRSKYyI/AAAAAAAAFsA/vFBRFbkZwYcIO12J5oTATKLMaT0-kLVIQCLcBGAsYHQ/s960/republica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="644" data-original-width="960" height="430" src="https://1.bp.blogspot.com/-MtRKMhlvo18/YDJSPRSKYyI/AAAAAAAAFsA/vFBRFbkZwYcIO12J5oTATKLMaT0-kLVIQCLcBGAsYHQ/w640-h430/republica.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: inherit; font-size: x-large; text-align: left; white-space: pre-wrap;"><p style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: inherit; font-size: x-large; text-align: left; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p>Desde la Asociación de Familiares de las Víctimas del Franquismo de la Fosa 63 del Cementerio de Paterna, estamos tratando de localizar a familiares de los siguientes represaliados el 25 de noviembre de 1939:</span><p></p><div class="kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">(Agradecemos la máxima difusión)</span></div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">JOSE APARICIO PEREZ (Ademuz)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">ELISEO VIDAL GALLEGO (L´Alcudia De Crespins)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">FRANCISCO APARICIO ALMIÑANA (L´Alcudia De Crespins)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>JERÓNIMO BENEYTO MONERRIS (Bocairent)</b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>PASCUAL CANTÓ UREÑA (Bocairent)</b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>ENRIQUE DOMENECH BENEYTO (Bocairent)</b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">PEDRO ZANÓN GARCÍA (Bugarra)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">MANUEL ASUNCION VIDAL (Casinos)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">FÉLIX NACHER BALLESTER (Massanassa) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">FRANCISCO CORZO FERNÁNDEZ (Mislata) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>ANTONIO FERRERO MARTÍ (Ontinyent) </b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>VICENTE FERRI MOYA (Ontinyent) </b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>ENRIQUE FRANCÉS SOLER (Ontinyent) </b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>JOSÉ REIG TORMO (Ontinyent) </b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>CARLOS GONZALEZ MORALES (Ontinyent) </b></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">MANUEL MOLINA CONEJERO (Valencia)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">ISIDRO UBIEDO PÍO (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">SIMÓN CARNICERO MAZA (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">EMILIO COSTA SAPERAS (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">ANGEL CORTINA GIMÉNEZ (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">FRANCISCO SANZ CALVO (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">LUIS CORBERA MARTINEZ (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">FRANCISCO CHIRIVELLA CIFRE (Valencia)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">FRANCISCO SAPORTA FLORES (Valencia)</span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">DELFÍN JOANES BLASCOS (Valencia) </span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">AURELIO JULIAN HERRAIZ (Vilar del Arzobispo)</span></div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;">*Puedes contactar con nosotros a través del correo eléctronico: </span></div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; text-align: center; transition-property: none !important;"><span style="font-size: large;"><b>familiars63.paterna@gmail.com</b></span></div></div>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-13051923680497431892021-02-16T12:00:00.001+01:002021-02-16T12:00:05.716+01:00<p style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: x-large;"><b> <i>el Llombo</i>, la revista degana d'Ontinyent, amb 31 anys d'història, va pel número 111, sense plegar-se mai a les exigències de ningú i mantenint en tot moment l'ànima lliure, perquè no som de cap partit polític, ni ens venem per diners</b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: red; font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-bozgVX_TiE8/YCrRIWjV1QI/AAAAAAAAFqw/15vYerhn2BAMjJz4nV-UDoUEB2l0bK0lwCLcBGAsYHQ/s2048/PORTADA%2BBONA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-bozgVX_TiE8/YCrRIWjV1QI/AAAAAAAAFqw/15vYerhn2BAMjJz4nV-UDoUEB2l0bK0lwCLcBGAsYHQ/w464-h640/PORTADA%2BBONA.jpg" width="464" /></a></span></div><span style="color: red; font-size: x-large;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Gf-OW83dtq0/YCrRRYgVbsI/AAAAAAAAFq0/CYFjNhOgXF460PQxAa7XdHYQ3E34hF4-gCLcBGAsYHQ/s2048/cinc%2Bmil%2Bmilions%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-Gf-OW83dtq0/YCrRRYgVbsI/AAAAAAAAFq0/CYFjNhOgXF460PQxAa7XdHYQ3E34hF4-gCLcBGAsYHQ/w464-h640/cinc%2Bmil%2Bmilions%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-RM17ILu6Fp8/YCrRV3W7kvI/AAAAAAAAFq4/kFhlfzeIHLsw392NxRjiJ8gBnFggOrrfwCLcBGAsYHQ/s2048/contracronica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-RM17ILu6Fp8/YCrRV3W7kvI/AAAAAAAAFq4/kFhlfzeIHLsw392NxRjiJ8gBnFggOrrfwCLcBGAsYHQ/w464-h640/contracronica.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-OiZRCrXD1bo/YCrRYvl3Z3I/AAAAAAAAFrA/0t8IHbart7U5ubxotSCZvKXNlZTAJvOegCLcBGAsYHQ/s2048/cos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-OiZRCrXD1bo/YCrRYvl3Z3I/AAAAAAAAFrA/0t8IHbart7U5ubxotSCZvKXNlZTAJvOegCLcBGAsYHQ/w464-h640/cos.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ij65OMc_pC4/YCrRecf6JeI/AAAAAAAAFrE/3SOLJImbuS4jfNJDz1i7a0flwBAlHvcbwCLcBGAsYHQ/s2048/madrid%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-ij65OMc_pC4/YCrRecf6JeI/AAAAAAAAFrE/3SOLJImbuS4jfNJDz1i7a0flwBAlHvcbwCLcBGAsYHQ/w464-h640/madrid%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-G9zR7Uvj0G8/YCrRlc6EXuI/AAAAAAAAFrM/6EwK3iQny_0CtCVc1nzONT0OFIEjbf7FwCLcBGAsYHQ/s2048/paco%2Bgarrido%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-G9zR7Uvj0G8/YCrRlc6EXuI/AAAAAAAAFrM/6EwK3iQny_0CtCVc1nzONT0OFIEjbf7FwCLcBGAsYHQ/w464-h640/paco%2Bgarrido%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-nSvddzucZ7g/YCrRyzQ3sXI/AAAAAAAAFrc/VXhDIGvCI-shQ34T4e5UemhttmyHygxBQCLcBGAsYHQ/s2048/partal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-nSvddzucZ7g/YCrRyzQ3sXI/AAAAAAAAFrc/VXhDIGvCI-shQ34T4e5UemhttmyHygxBQCLcBGAsYHQ/w464-h640/partal.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KGOMsXwcrzo/YCrRnyj4u8I/AAAAAAAAFrQ/v2HFiSy8Rh8PQXlrDJZGy3jYnsd6a19mgCLcBGAsYHQ/s2048/publicitat%2Bdeportat%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-KGOMsXwcrzo/YCrRnyj4u8I/AAAAAAAAFrQ/v2HFiSy8Rh8PQXlrDJZGy3jYnsd6a19mgCLcBGAsYHQ/w464-h640/publicitat%2Bdeportat%2B2.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-YBHP--Yb2ks/YCrR1DWtbXI/AAAAAAAAFrg/hyDpDEVSqrcL-iS9aQFyKJbk6aLCnBm_ACLcBGAsYHQ/s2048/tautero%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-YBHP--Yb2ks/YCrR1DWtbXI/AAAAAAAAFrg/hyDpDEVSqrcL-iS9aQFyKJbk6aLCnBm_ACLcBGAsYHQ/w464-h640/tautero%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WqCIy5uMT_I/YCrR2ES0qRI/AAAAAAAAFrk/U6sUT_quCsoKKkhiDT_hqzNZNVDPtRAnQCLcBGAsYHQ/s2048/siset%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-WqCIy5uMT_I/YCrR2ES0qRI/AAAAAAAAFrk/U6sUT_quCsoKKkhiDT_hqzNZNVDPtRAnQCLcBGAsYHQ/w464-h640/siset%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><b><br /></b></span><p></p>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-4547027161280029332021-02-15T12:18:00.001+01:002021-02-15T12:18:46.328+01:00<p style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><b> el Llombo 111</b></span></p><p style="text-align: center;"><b><span style="font-size: large;">El número 111 de la nostra revista està ja al forn. Ací van algunes pàgines del que serà l'exemplar</span></b></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5u-QHv47778/YCpWVpThhwI/AAAAAAAAFpM/_0Wk594_T9E-9rG5wmCEd5v876mQdv0fgCLcBGAsYHQ/s2048/portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-5u-QHv47778/YCpWVpThhwI/AAAAAAAAFpM/_0Wk594_T9E-9rG5wmCEd5v876mQdv0fgCLcBGAsYHQ/w464-h640/portada.jpg" width="464" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7iS1zhwJKM0/YCpWa9zqaPI/AAAAAAAAFpQ/fCGmT8wu5twFMxGeQcjCj0-Bdf1IvVRiACLcBGAsYHQ/s2048/1941%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-7iS1zhwJKM0/YCpWa9zqaPI/AAAAAAAAFpQ/fCGmT8wu5twFMxGeQcjCj0-Bdf1IvVRiACLcBGAsYHQ/w464-h640/1941%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kdAn_xGuBns/YCpWgKOqrwI/AAAAAAAAFpU/q9XML8kM8eoS9wxoqFQoPFMpost7ead8ACLcBGAsYHQ/s2048/1941%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-kdAn_xGuBns/YCpWgKOqrwI/AAAAAAAAFpU/q9XML8kM8eoS9wxoqFQoPFMpost7ead8ACLcBGAsYHQ/w464-h640/1941%2B2.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XmyIk6HpcW4/YCpWsA2GRJI/AAAAAAAAFpg/XnntrVjZd08RB89NRfGJea7k8JTuD3PcwCLcBGAsYHQ/s2048/david%2B1992..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-XmyIk6HpcW4/YCpWsA2GRJI/AAAAAAAAFpg/XnntrVjZd08RB89NRfGJea7k8JTuD3PcwCLcBGAsYHQ/w464-h640/david%2B1992..jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2iT1yvqvigk/YCpW0XvIKdI/AAAAAAAAFps/1tdLiuLqL84H2Nd4nX36-veY_KKlFtvrwCLcBGAsYHQ/s2048/nadal%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-2iT1yvqvigk/YCpW0XvIKdI/AAAAAAAAFps/1tdLiuLqL84H2Nd4nX36-veY_KKlFtvrwCLcBGAsYHQ/w464-h640/nadal%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-PPIET56zquA/YCpW500X90I/AAAAAAAAFpw/0TxIXOxwvrQVbXBx4hgGshfLQphd9z5HQCLcBGAsYHQ/s2048/nadal%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-PPIET56zquA/YCpW500X90I/AAAAAAAAFpw/0TxIXOxwvrQVbXBx4hgGshfLQphd9z5HQCLcBGAsYHQ/w464-h640/nadal%2B2.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eoYfNw1nTQM/YCpW_fFChSI/AAAAAAAAFp4/yT5OaqWuxA4ZUHRZRxYPjdGjydvYMpLsQCLcBGAsYHQ/s2048/nadal%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-eoYfNw1nTQM/YCpW_fFChSI/AAAAAAAAFp4/yT5OaqWuxA4ZUHRZRxYPjdGjydvYMpLsQCLcBGAsYHQ/w464-h640/nadal%2B3.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-uXuWCbED_pU/YCpXCyU01xI/AAAAAAAAFp8/7KTpF-ymNLkDCEvFMUp-jeaId5dnetZXgCLcBGAsYHQ/s2048/pagina%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-uXuWCbED_pU/YCpXCyU01xI/AAAAAAAAFp8/7KTpF-ymNLkDCEvFMUp-jeaId5dnetZXgCLcBGAsYHQ/w464-h640/pagina%2B3.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-v9hkRStRXj0/YCpXMd-0p2I/AAAAAAAAFqA/TQATcT3-UYwBaY9xkA4pCDFE0DWMo1JRgCLcBGAsYHQ/s2048/carta%2Bal%2Bfutur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-v9hkRStRXj0/YCpXMd-0p2I/AAAAAAAAFqA/TQATcT3-UYwBaY9xkA4pCDFE0DWMo1JRgCLcBGAsYHQ/w464-h640/carta%2Bal%2Bfutur.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0CtN0WN_DcQ/YCpXR8CCxCI/AAAAAAAAFqE/nzY4gr_-kS80NhbZDSzsXhvduDaFjuF-ACLcBGAsYHQ/s2048/ELS%2BJOCS%2BI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-0CtN0WN_DcQ/YCpXR8CCxCI/AAAAAAAAFqE/nzY4gr_-kS80NhbZDSzsXhvduDaFjuF-ACLcBGAsYHQ/w464-h640/ELS%2BJOCS%2BI.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ehR8Ys8Gm3g/YCpXcw76zXI/AAAAAAAAFqU/dqCusJZKryQ8eU35kPc9dkUpYSreY1vbQCLcBGAsYHQ/s2048/david%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-ehR8Ys8Gm3g/YCpXcw76zXI/AAAAAAAAFqU/dqCusJZKryQ8eU35kPc9dkUpYSreY1vbQCLcBGAsYHQ/w464-h640/david%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2r9N3sG4-iE/YCpXcZLlafI/AAAAAAAAFqQ/lG15hrWQPcISqqeNz1DEI3retylqIzngQCLcBGAsYHQ/s2048/cuina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-2r9N3sG4-iE/YCpXcZLlafI/AAAAAAAAFqQ/lG15hrWQPcISqqeNz1DEI3retylqIzngQCLcBGAsYHQ/w464-h640/cuina.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZEZ2V2x4uLE/YCpXisPe8pI/AAAAAAAAFqY/0wF6oZ66kHk111BhwFjuNKzdQyG3i8EBACLcBGAsYHQ/s2048/mirades%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZEZ2V2x4uLE/YCpXisPe8pI/AAAAAAAAFqY/0wF6oZ66kHk111BhwFjuNKzdQyG3i8EBACLcBGAsYHQ/w464-h640/mirades%2B1.jpg" width="464" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-iqm-RQY52Dw/YCpXkplSVtI/AAAAAAAAFqc/s8fJ1VXqM-Ybdw2okQp8Pe7dfJOw_2DBQCLcBGAsYHQ/s2048/PERE%2BRODRIGUEZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-iqm-RQY52Dw/YCpXkplSVtI/AAAAAAAAFqc/s8fJ1VXqM-Ybdw2okQp8Pe7dfJOw_2DBQCLcBGAsYHQ/w464-h640/PERE%2BRODRIGUEZ.jpg" width="464" /></a></div><br /><b><br /></b></span><p></p>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-51298723298391278002021-02-14T10:59:00.000+01:002021-02-14T10:59:31.459+01:00<p><span style="color: #800180; font-size: x-large;"> César Orquín, la petjada d'un home excepcional</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_SmiPAqTGck/YCjsm08fpjI/AAAAAAAAFnE/W4QkZnspQOEAwpT2EoVE0RhCiC-jeiDWACLcBGAsYHQ/s757/17..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="757" data-original-width="545" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-_SmiPAqTGck/YCjsm08fpjI/AAAAAAAAFnE/W4QkZnspQOEAwpT2EoVE0RhCiC-jeiDWACLcBGAsYHQ/w460-h640/17..jpg" title="César Orquín en una foto d'estudi" width="460" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">César Orquín en una foto d'estudi</span></td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-valencia"><span style="color: #800180; font-size: medium;">Hui, 14 de febrer, fa 33 anys que
va morir César Orquín Serra. Orquín, valencià, anarquista, va ser uns dels
republicans que van perdre la guerra (in)civil. Parlava francés i alemany. Se’n
va anar exiliat a França on va estar en els camps de concentració que el govern
francés va habilitar per donar cabuda al mig milió d’espanyols que van fugir de
la repressió franquista. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-valencia"><span style="color: #800180; font-size: medium;">Va integrar la CTE 114, va ser fet
presoner pels alemanys i fou deportat al camp de concentració de Mauthausen.
Lluny d’acoquinar-se en un lloc tant terriblement inhòspit, va començar a
maniobrar per aconseguir eixir en un kommando [subcamp, sucursal] exterior,
únicament format per republicans espanyols. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-valencia"><span style="color: #800180; font-size: medium;">Així, a més de sobreviure ell, va
salvar entre 300 i 400 republicans d’una mort segura després d’estar quatre
anys i mig en l’infern del camp de concentració. Ell sol, sense l’ajuda de
ningú. Sempre va actuar per lliure. No debades, els fills dels deportats que
van estar amb ell, recorden com els seus pares es referien a César Orquín com
l’home més intel·ligent que mai havien conegut. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-valencia"><span style="color: #800180; font-size: medium;">Aconseguida l’alliberació de
Mauthausen el 5 de maig de 1945, a les dues setmanes estava treballant com a
cap de vendes en una empresa austríaca, al mig any s’havia casat amb una jove
austríaca i a l’any eren pares d’una xiqueta. En 1946 va fundar l’Organització
Republicana d’Espanyols d’Àustria (OREA).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-valencia"><span style="color: #800180; font-size: medium;">En 1950, va emigrar junt la seua
família amb passaport diplomàtic de la República Argentina al continent
americà. Es van establir en un primer moment a Buenos Aires i, al cap d’un any,
a Mendoza, on va desenvolupar una exitosa carrera com a docent, empresari i
activista cultural. Mai va renunciar als seus ideals anarquistes i republicans.
Mai va renunciar a ser valencià. Sempre va ser una ànima lliure. Mai va tornar
a l’Estat espanyol. </span><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rGx-JZ6ZMtc/YCjvi4drOlI/AAAAAAAAFno/w2FFY9Y7WJIh0ZhVBVJbLPV2-B7baxcTwCLcBGAsYHQ/s1370/41.%2BCredencial%2BRevista%2BMusical.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="915" data-original-width="1370" height="428" src="https://1.bp.blogspot.com/-rGx-JZ6ZMtc/YCjvi4drOlI/AAAAAAAAFno/w2FFY9Y7WJIh0ZhVBVJbLPV2-B7baxcTwCLcBGAsYHQ/w640-h428/41.%2BCredencial%2BRevista%2BMusical.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Carnet de corresponsal de la revista madrilenya "Ritmo"<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VSx4Q72pcjg/YCjv8iUwyvI/AAAAAAAAFnw/6U8XhhxuP8cEleKUG4pF28ZnEIW9aRCmwCLcBGAsYHQ/s1772/18.%2B%253B%2BOrqu%25C3%25ADn%2BSerra%2Ben%2BAustria%2B1070.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="1295" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-VSx4Q72pcjg/YCjv8iUwyvI/AAAAAAAAFnw/6U8XhhxuP8cEleKUG4pF28ZnEIW9aRCmwCLcBGAsYHQ/w468-h640/18.%2B%253B%2BOrqu%25C3%25ADn%2BSerra%2Ben%2BAustria%2B1070.jpg" width="468" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Recent fundada l'OREA, acte de celebració de l'alliberament de Mauthausen al mateix camp<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rTu-jFcH2J4/YCjwXQgB9BI/AAAAAAAAFn4/EHqqSLIWZloL-zCZ-ih7Unsf9cxxFZm0wCLcBGAsYHQ/s2048/84.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="2048" height="334" src="https://1.bp.blogspot.com/-rTu-jFcH2J4/YCjwXQgB9BI/AAAAAAAAFn4/EHqqSLIWZloL-zCZ-ih7Unsf9cxxFZm0wCLcBGAsYHQ/w640-h334/84.tif" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Cementari a Mendoza on es troba soterrat César Orquín i la seua esposa Luisa<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-CaatermtwFc/YCjw0NavHZI/AAAAAAAAFoA/rNh6orLxcow_spXg_MJ-IjaOYuyXLcItACLcBGAsYHQ/s2031/116.%2Bluis%2Bi%2Bmausi%2Bfebrero%2Bvocklabruck.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1381" data-original-width="2031" height="436" src="https://1.bp.blogspot.com/-CaatermtwFc/YCjw0NavHZI/AAAAAAAAFoA/rNh6orLxcow_spXg_MJ-IjaOYuyXLcItACLcBGAsYHQ/w640-h436/116.%2Bluis%2Bi%2Bmausi%2Bfebrero%2Bvocklabruck.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">César, amb la seua filla Luisa Ana, "Mausi", en la localitat austríaca de Vöcklabruck en 1947<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qvVLHlK-8B4/YCjxch8EziI/AAAAAAAAFoI/hTF-6Y2G1zopQ6-Yu67pp2VDnc5STKCSQCLcBGAsYHQ/s2048/107.%2Bternberg%2Bb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1242" data-original-width="2048" height="388" src="https://1.bp.blogspot.com/-qvVLHlK-8B4/YCjxch8EziI/AAAAAAAAFoI/hTF-6Y2G1zopQ6-Yu67pp2VDnc5STKCSQCLcBGAsYHQ/w640-h388/107.%2Bternberg%2Bb.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">El kommando de Ternberg, un es van passar des de maig de 1942 a setembre de 1944<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_zdyJRyebnc/YCjx5ZZwYiI/AAAAAAAAFoU/19CX2788Pv4EKqd0Zhyk17y6AEY2LsalgCLcBGAsYHQ/s2048/99.%2Barribant%2Ba%2Bmauthausen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1202" data-original-width="2048" height="376" src="https://1.bp.blogspot.com/-_zdyJRyebnc/YCjx5ZZwYiI/AAAAAAAAFoU/19CX2788Pv4EKqd0Zhyk17y6AEY2LsalgCLcBGAsYHQ/w640-h376/99.%2Barribant%2Ba%2Bmauthausen.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">La "famosa" costera d'arribada a Mauthausen<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-GidJkVOPFps/YCjyNaNFVZI/AAAAAAAAFoc/DYpfdhTJUZcxdTsArQL3MYTDO1y5f2jlQCLcBGAsYHQ/s2030/103.%2BV%25C3%25B6ckabruck%2Ba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1763" data-original-width="2030" height="556" src="https://1.bp.blogspot.com/-GidJkVOPFps/YCjyNaNFVZI/AAAAAAAAFoc/DYpfdhTJUZcxdTsArQL3MYTDO1y5f2jlQCLcBGAsYHQ/w640-h556/103.%2BV%25C3%25B6ckabruck%2Ba.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">En el kommando de Vöcklabruck César va començar a escriure la pàgina més gloriosa de la deportació republicana<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-hY8FkwIoFt0/YCjyzD9gSNI/AAAAAAAAFok/ANmUhU4bLQAc3jJO7a6rUKn_93EP-2GYgCLcBGAsYHQ/s2048/112BN.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1448" data-original-width="2048" height="452" src="https://1.bp.blogspot.com/-hY8FkwIoFt0/YCjyzD9gSNI/AAAAAAAAFok/ANmUhU4bLQAc3jJO7a6rUKn_93EP-2GYgCLcBGAsYHQ/w640-h452/112BN.tif" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">César, darrere a la dreta, en un programa musical de ràdio que feia per a xiquets i xiquetes </span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-valencia"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7OYt0Sr9DE0/YCjuNL1B4LI/AAAAAAAAFnQ/5MXRZIjkmw4V92f2btNYRwvxeX94jSKogCLcBGAsYHQ/s1447/07%253B%2BCesar%2BOrquin%2Bretocada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1447" data-original-width="1009" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-7OYt0Sr9DE0/YCjuNL1B4LI/AAAAAAAAFnQ/5MXRZIjkmw4V92f2btNYRwvxeX94jSKogCLcBGAsYHQ/w446-h640/07%253B%2BCesar%2BOrquin%2Bretocada.jpg" width="446" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">César Orquín durant la guerra (in)civil com a comissari de la Brigada Internacional XV, l'Abraham Lincoln</span></td></tr></tbody></table><br /><span style="color: #800180; font-size: medium;"></span></span><br /><span lang="ca-ES-valencia"><span style="color: #800180; font-size: medium;"></span></span><br /><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-w2BeaejU53Y/YCj0JkEBH5I/AAAAAAAAFpA/oxddsxEhtQELWtMmLjti53fFowB8g6P7wCLcBGAsYHQ/s2048/56.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1457" data-original-width="2048" height="456" src="https://1.bp.blogspot.com/-w2BeaejU53Y/YCj0JkEBH5I/AAAAAAAAFpA/oxddsxEhtQELWtMmLjti53fFowB8g6P7wCLcBGAsYHQ/w640-h456/56.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Targeta de deportat de Mauthausen feta a l'entrar en el camp de Mauthausen</span></td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-9166181750759914102021-02-06T22:45:00.000+01:002021-02-06T22:45:02.555+01:00<p style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"> César Orquín es
fa present</span></p><p style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--e4JgLSqH_s/YB8NPa5jfpI/AAAAAAAAFmw/3lmgT4NnxW8Y0pZe0kr4XIxnR7fWskptgCLcBGAsYHQ/s2048/74.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1413" data-original-width="2048" height="442" src="https://1.bp.blogspot.com/--e4JgLSqH_s/YB8NPa5jfpI/AAAAAAAAFmw/3lmgT4NnxW8Y0pZe0kr4XIxnR7fWskptgCLcBGAsYHQ/w640-h442/74.tif" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;">César Orquín presidint una tenida a finals dels anys seixanta del segle XX</span></td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="text-align: left;">La publicació del
llibre </span><i style="text-align: left;">César Orquín Serra. El anarquista
que salvó a 300 españoles en Mauthausen</i><span style="text-align: left;">, de Guillem Llin Llopis i Carles
Senso Vila pretenia dos coses. D’una banda, fer justícia al valencià davant la
gran mentida que es va muntar i que va fer que el protagonista desapareguera establint-se
a l’altra punta del món (en Mendoza, República Argentina) cansat d’haver fet
una gesta enorme en el camp de concentració i ser maltractat i amenaçat de mort;
per altre costat, fer visible el seu nom a tots els indrets.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: medium;">El llibre, que es
va publicar en autoedició en Amazon per arribar a l’Argentina, ha aconseguit el
seu objectiu amb creixences. César Orquín va ser maçó entre moltes altres coses
i va formar part de diferents lògies. Doncs bé, la lògia Agustín Alvárez, amb
seu a Mendoza, qui ostenta actualment la número 1 de l’actual Gran Oriente
Federal de la República Argentina, ha establert a partir del seu 80 aniversari,
la distinció “Paz Masónica–César Orquín Serra”. A la distinció està oberta a
les persones físiques o institucions. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La lògia Agustín
Alvárez es va constituir el 28 d’octubre de 1941, quan César Orquín es trobava en
el kommando Vöcklabruck, en el camp de concentració de Mauthausen i havia ja planificat
la forma de salvar la major quantitat de republicans que li fora possible. El
proper octubre celebrarà el seu 80é aniversari i, a hores d’ara, gaudeix d’una
salut excel·lent, després d’haver </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“sobrevivido
a gobiernos militares, fanatismos religiosos e incluso hasta vecinos molestos
con la existencia de los librepensadores”</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, es diu en el comunicat de creació de la distinció. César Orquín va morir
a Mendoza fa ja 33 anys, el 14 de febrer de 1988.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Entre els motius
per a la creació del guardó, la lògia destaca que volen </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“recordar al muy querido Hermano César
Orquín Serra, hoy internacionalmente reconocido como el «español que salvó del
holocausto nazi a más de 300 compatriotas» dedicando el resto de su vida
profana y masónica a la lucha por la paz y el entendimiento entre los hombres”.
<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: medium;">Cal fer referència
que entre els membres de la lògia maçònica Agustín Álvarez hi ha alguns noms de
primeríssim nivell de la societat mendocina. En l’escrit on s’informa de la
constitució del premi figura, entre altres il·lustracions, la portada del
llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">César Orquín Serra</i>. </span><o:p></o:p></span></p>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-48281778095306423552021-01-31T10:44:00.000+01:002021-01-31T10:44:01.054+01:00<h2 style="text-align: center;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"> Un llibre sobre els deportats de Monòver</span></span></h2><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-3jq5sPQCX9o/YBZ6v5KSXpI/AAAAAAAAFmA/IORnFQVp9QUd9fR7uceQefIH0xo5y7rAQCLcBGAsYHQ/s2048/MONOVER%2B-%2B0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1469" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-3jq5sPQCX9o/YBZ6v5KSXpI/AAAAAAAAFmA/IORnFQVp9QUd9fR7uceQefIH0xo5y7rAQCLcBGAsYHQ/w460-h640/MONOVER%2B-%2B0002.jpg" width="460" /></a></div><br /><span style="font-weight: normal;"><br /></span></div><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per una vegada i
sense que servisca de precedent, parlem d’un llibre que no és de l’Associació
Veïnal el Llombo, encara que en el mateix ha participat un veí i membre de
l’entitat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Acaba d’aparèixer
el volum <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monovers als camps de
concentració nazis</i>, de Guillem Llin Llopis i Ferran Díaz Poveda. El llibre
recull la història dels tretze ciutadans de Monòver que van ser deportats als
camps de la infàmia. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Com ha estat la
gènesis d’aquest llibre? Tot va començar en el número del programa de festes de
Monòver de 2018. En ell, Guillem Llin va publicar un extens reportatge sobre un
monover, Luis Moreno Sabater, amb una quantitat de fotografies considerable, en
que feia un repàs de la vida d’aquest veí del poble sense deixar cap període de
vida en l’anonimat. La vida de Moreno era, com tots els deportats, plena
d’infortunis i de passatges sorprenents, però aquesta, més si cap i molt rica
en aventures. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Luis Moreno va
nàixer producte d’una violació feta per un familiar. El bo de Luis, es va posar
a treballar als 10 anys, no va anar a escola, se’n va anar a Alger de paleta,
cosa que li resultaria després molt útil perquè va aprendre l’idioma francès,
se’n va anar a la guerra voluntari tan prompte el van deixar perquè no tenia l’edat
preceptiva, va perdre la guerra i va passar la frontera en un exili molt penós.
Es va apuntar a una Companyia de Treballadors Estrangers, el van apressar els
alemanys, el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, va estar
quatre anys i mig i, a l’eixir, es va canviar d’identitat. De Luis Moreno va
passar a ser Luis Orquín Serra; en lloc de nàixer el 13 d’abril, el 8 d’abril,
i en lloc de nàixer en Monòver, en Elda. Com el tots els registres posa que va
nàixer en Elda, ningú a Monòver sabia que era d’allí. Però en l’esmentat reportatge
apareixia la prova irrefutable de que era de Monòver: la partida de naixement. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-b0KqlQXFSQo/YBZ7rC0eeqI/AAAAAAAAFmI/tUdYqAGyVp0FfmCKm6WDHuxemG9chYnaQCLcBGAsYHQ/s1927/MORENO%2B-%2B0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1927" data-original-width="1247" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-b0KqlQXFSQo/YBZ7rC0eeqI/AAAAAAAAFmI/tUdYqAGyVp0FfmCKm6WDHuxemG9chYnaQCLcBGAsYHQ/w414-h640/MORENO%2B-%2B0002.jpg" width="414" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Una vegada en
llibertat, va fer totes les feines de l’auca en Àustria, entre elles va ser
professor d’idiomes en la coneguda acadèmia de llengües Berlitz, ja que aleshores
parlava perfectament el francès, l’alemany, a més del valencià i el català,
segons ell mateix deia. Tenia una lletra preciosa i no feia ni una falta
d’ortografia, tot i que la seua “escola” havien segut unes classes setmanals a
sa casa, després de la dura jornada de treball. La seua xicota (o més que
xiqueta, perquè en 1936, quan van deixar de veure’s per anar-se’n Luis a la
guerra, tenia 13 anys), va fer el viatge a Innsbruck, via París, i en la ciutat
austríaca es van casar. Al cap de poc de temps, van decidir anar-se’n a la
República Argentina, junt al gran heroi del camp de concentració de Mauthausen,
el valencià Cèsar Orquín Serra, i es van radicar en el Gran Buenos Aires, si bé
van canviar diverses vegades de residència, però com diem, sempre en l’ària
metropolitana de la capital. Orquín, per la seua banda, va posar més de mil
quilòmetres de distància: se’n va anar a Mendoza, al peu de la serralada dels
Andes. Era l’any 1950. Allà naixerien els dos fills del matrimoni entre Luis i
Julia (Atlántico i Amiel Orión), allà es posaria a treballar de rellotger en la
més prestigiosa i cara rellotgeria del país (la Tostirelli) fins a la seua
jubilació. El matrimoni es va trencar i l’esposa va tornar a l’estat espanyol.
Luis va morir en 2002 i mai més va xafar territori espanyol ni europeu. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Aquesta història
molt resumida, publicada com hem dit al programa de festes de Monòver en 2018,
va provocar la sorpresa entre els veïns del poble. L’aportació de diverses
fotografies, amb la seua cara d’un xic ben paregut que sembla no haver trencat
mai un plat va fer la resta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Com a resultat,
un historiador de Monòver es va posar en contacte amb Guillem Llin. Volia saber
què tenia que fer per rescatar de l’oblit als veïns del poble i, a més a més,
si estaria disposat a ajudar-li. Llin va respondre que sí. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">El resultat és el
llibre ara publicat per l’Ajuntament de Monòver. Prop de tres-centes pàgines on
es recull la biografia de tretze ciutadans i ciutadanes del poble (encara que
per ser rigorosos cal apuntar que hi ha alguns deportats que eren fills de
monovers que, a resultes de l’emigració produïda per assecar-se les vinyes en
1910 i quedar-se sense feina, se’n van anar emigrants i residien a França, i
els seus fills també patiren la deportació).<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Tot això, esta
explicat en un context històric adient, per facilitar la comprensió de per què
van poder anar a parar als camps de concentració ciutadans, en aquest cas
alacantins. </span><o:p></o:p></span></p>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-19796221677784759512021-01-23T19:20:00.002+01:002021-01-23T19:20:22.291+01:00<p> </p><h2 style="text-align: center;"><b><span style="color: #800180; font-size: x-large;">La intrahistòria d'un llibre:</span></b></h2><h2 style="text-align: center;"><b><span style="color: #800180; font-size: x-large;">"Apunts del Llombo", de Robert Sais</span></b></h2><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-RG5-M5Vd5X8/YAxmBuCNHcI/AAAAAAAAFlw/omw9aKahpHQSdG1ax5aLbxxC9GADffN-wCLcBGAsYHQ/s1600/APUNTS%2BDEL%2BLLOMBO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="1600" height="572" src="https://1.bp.blogspot.com/-RG5-M5Vd5X8/YAxmBuCNHcI/AAAAAAAAFlw/omw9aKahpHQSdG1ax5aLbxxC9GADffN-wCLcBGAsYHQ/w640-h572/APUNTS%2BDEL%2BLLOMBO.jpg" width="640" /></a></div><br /><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Robert Sais va ser un bon home i un ontinyentí exemplar. Volia un món millor i en eixe objectiu va posar de la seua part el que va poder. Vinculat al món associatiu, va participar bona part de la seua existència. Nascut en 1934 va morir en novembre de 2015. Eixe mateix any, l’Associació Veïnal el Llombo li va editar el llibre “Apunts del Llombo, d’un temps, d’un barri, d’una gent”.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">De mateixa manera que James Joyce, el gran escriptor irlandès, es deia que si un incendi destruïa Dublín, no hi hauria problema per tornar-lo a reconstruir tal com era atenent-se a les obres de Joyce, podem dir el mateix del Llombo després d’escriure ‘els apunts’.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">En efecte. Sais va escriure “Apunts del Llombo” en la segona meitat de l’any 2000. El text va formar part del llibre “El Llombo, apunts i records”, editat per l’Associació en la primavera de 2001. Però el text, massa llarg (s’haguera menjat per extensió la major part dels articles) va tindre que rebre la visita de l’editor. I encara que li dolguera, va tindre que tallar i tallar, fins deixar un text més d’acord amb l’obra coral que se estava fent.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Però l’editor no va quedar content. Així en 2014, va traure l’original (ja no estava igual el barri) i es va refer sota l’atenta mirada de Robert Sais. Aquesta vegada anaven a traure un llibre amb fotos, moltes fotos, en un format rompedor, en tapa dura. Era el primer llibre d’una nova col·lecció.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">En el text, Sais fa un repàs, —i què repàs— per barri del Llombo des dels anys 50 als anys 70 del segle passat. Fa un recorregut per la geografia humana del barri. Per al llibre, va tindre que fer un exercici de memòria majúscul. Al remat, el llibre pagava la pena, pel contingut que era el retrat fidedigne —molt fidedigne— d’una altra època ja passada i que no tornarà, per les anotacions que s’havien posat per situat al lector en el espai adient, per les làmines de Joan Barberà que enriquia bastant l’obra i per la col·lecció de fotos del barri (i algunes d’Ontinyent) d’un altre temps. Tot això, amb un disseny encertat i un preu molt ajustat, va fer que l’obra s’exhaurira aviat.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Títol: </span><i style="font-family: georgia; font-size: large;">Apunts del Llombo, d’un temps, d’un barri, d’una gent</i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Autor: Robert Sais i Micó<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Any edició: 2015<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Editat: Associació Veïnal el Llombo<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Format: 14,5 x 16,5 centímetres<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Pàgines: 246<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Enquadernació: cartoné<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">A color. Amb fotografies<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">PVP: 12,95 euros<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Estat del llibre: Exhaurit<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">Nota: no obstant estar exhaurit, si algun lector esta interessat en el llibre, pot posar-se en contacte amb l’Associació Veïnal el Llombo per trobar una solució. </span> </span></span></p></div>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-92138959511315788512021-01-23T11:54:00.004+01:002021-01-23T11:58:52.400+01:00<p><br /></p><p style="text-align: center;"><span style="color: #2b00fe; font-size: x-large;"><b>Hola què tal? Déiem ahir...</b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="color: #2b00fe; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe; font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-47d7Hxr7FZQ/YAv_ktRLYkI/AAAAAAAAFlY/UeNZSsz1u-cAhONEq1ZdNL_6yqxc8KhZQCLcBGAsYHQ/s1600/APUNTS%2BDEL%2BLLOMBO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="1600" height="573" src="https://1.bp.blogspot.com/-47d7Hxr7FZQ/YAv_ktRLYkI/AAAAAAAAFlY/UeNZSsz1u-cAhONEq1ZdNL_6yqxc8KhZQCLcBGAsYHQ/w640-h573/APUNTS%2BDEL%2BLLOMBO.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="text-align: left;"><p style="font-size: x-large; text-align: center;"><span style="font-size: x-large; text-align: left;"><br /></span></p><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: left;">Al llarg dels seus 30 anys d'existència, l'Associació Veïnal el Llombo ha publicat més de mig centenar de llibres. Ho ha fet sense cap de suport de l'Administració, més enllà que, puntualment, hagen donat suport econòmic a una proposta. </div></span></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">Reprenem el fil on el vam deixar. I a partir d'ara, setmanalment, aniran apareixent els llibres amb una sinopsis del mateix perquè cadascú sapiga de què va. També publicarem la fitxa tècnica. </span></p>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-57426098479884884432018-07-30T00:00:00.000+02:002018-07-30T00:00:12.895+02:00Levante-EMV<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-size: x-large;"><b>Publica la ressenya de l'aparició de</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-size: x-large;"><b>"La derrota perpètua"</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-l0EW5XP6WBw/W1yYfUhWTQI/AAAAAAAAFTA/zsRdi4EdEwQMw-K6fGC-tztpzG1p0dIcQCLcBGAs/s1600/354343fd-f01f-4c98-9e2b-c1bea305d9ea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://4.bp.blogspot.com/-l0EW5XP6WBw/W1yYfUhWTQI/AAAAAAAAFTA/zsRdi4EdEwQMw-K6fGC-tztpzG1p0dIcQCLcBGAs/s640/354343fd-f01f-4c98-9e2b-c1bea305d9ea.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="color: purple; font-size: large;">El diari <i>Levante-EMV </i>va publicar el divendres de la setmana passada aquesta ressenya de l'aparició del llibre <i>La derrota perpètua</i>. En la publicació de la mateixa ha col·laborat l'Associació de Veïns el Llombo i l'EPA Sant Carles d'Ontinyent. Així mateix cal fer constar que a nivell d'ajuntament ha participat el de Xàtiva. </span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-6380998831871136742018-07-29T00:00:00.000+02:002018-07-29T00:00:01.795+02:00Palmeres <div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><b>La rotonda de les palmeres secalloses</b></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-xXlWvnA5MMI/W1yT1yusNII/AAAAAAAAFSc/aoc50IklzOEVIrHLuqZMSdTEEQ1lKm6hQCLcBGAs/s1600/1d365c4e-3bd1-4e53-8956-91e1ca0d8eac.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/-xXlWvnA5MMI/W1yT1yusNII/AAAAAAAAFSc/aoc50IklzOEVIrHLuqZMSdTEEQ1lKm6hQCLcBGAs/s640/1d365c4e-3bd1-4e53-8956-91e1ca0d8eac.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-1b_-AZETuJE/W1yT5oGc9DI/AAAAAAAAFSg/itNpSj7gwfYoSrvY80jzoyBMo4qiBnRhQCLcBGAs/s1600/8ad29d35-7cce-4a0d-98b2-b8706acab43b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-1b_-AZETuJE/W1yT5oGc9DI/AAAAAAAAFSg/itNpSj7gwfYoSrvY80jzoyBMo4qiBnRhQCLcBGAs/s640/8ad29d35-7cce-4a0d-98b2-b8706acab43b.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-QeQrZgIfHhg/W1yT93hCeLI/AAAAAAAAFSk/u25s0DBDdV45E6xNGN4ovvR38Cd_7dRjQCLcBGAs/s1600/d8578a24-4060-4998-89e1-3c7e457b88f5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-QeQrZgIfHhg/W1yT93hCeLI/AAAAAAAAFSk/u25s0DBDdV45E6xNGN4ovvR38Cd_7dRjQCLcBGAs/s640/d8578a24-4060-4998-89e1-3c7e457b88f5.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Cosa d'un any després d'haver-se plantat aquestes palmeres en la rotonda que dona accés al poliesportiu, no semblen oferir la millor imatge. Estan secalloses i, fins i tot, una ha corregut més, i ja s'ha secat. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Com és un assumpte de gustos, hi haurà qui li agradaran les palmeres. De fet, necessiten molt poca aigua. És un arbre del desert i d'indrets on a penes plou. Però què volem que els digam? A nosaltres no ens agraden. Perquè ni fan ombra ni res.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Es dirà que en un rotonda perquè fer ombra. És cert. Però la 'moda' de les palmeres la va incorporar durant la seua alcaldia Lina Insa. Ella va poblar de palmeres l'avinguda de Daniel Gil, i allí sí que s'agrairia una mica d'ombra. Una palmera és un pal llarg amb un paraigües allà dalt. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-21011258943801460422018-07-27T20:00:00.000+02:002018-07-27T20:00:09.918+02:00Una de jocs<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b>A veure si sabeu qui és aquest jove</b></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-jH8pGfAyCVE/W03NftoGmhI/AAAAAAAAFQc/cBfU80bUWOE81KpsBnDXiOSHofCpeHW1wCLcBGAs/s1600/bobby-charlton.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="695" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-jH8pGfAyCVE/W03NftoGmhI/AAAAAAAAFQc/cBfU80bUWOE81KpsBnDXiOSHofCpeHW1wCLcBGAs/s640/bobby-charlton.jpg" width="616" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">A veure si amb aquestes 10 dades sabeu qui és aquest jove, amb el cap embenat i que, segons sembla, es troba en un hospital.</span><br />
<span style="color: blue; font-size: large;">1) Ha sigut un gran esportista.</span><br />
<span style="font-size: large;">2) Per més senyes, que li pegava puntades de peu a un baló, és a dir, futbolista.</span><br />
<span style="color: blue; font-size: large;">3) Tot i que no era davanter, sinó mig-campista, marcava molts de gols. </span><br />
<span style="font-size: large;">4) Tant és així, que va ser un any "Bota de Oro".</span><br />
<span style="color: blue; font-size: large;">5) Posats a delimitar-lo geogràficament, és d'una illa.</span><br />
<span style="font-size: large;">6) Per més senys, se li va concedir el títol de "Sir".</span><br />
<span style="color: blue; font-size: large;">7) Com encara està viu, li diuen de nom Robert. </span><br />
<span style="font-size: large;">8) Jugava en un equip angles de reconeguda història.</span><br />
<span style="color: blue; font-size: large;">9) Va ser campió d'Europa amb el seu equip i del món amb la seua selecció.</span><br />
<span style="font-size: large;">10) Va sobreviure a un accident d'aviació, d'on és la foto ací presa.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ara, la solució, ací baix.</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">a</span><br />
<span style="font-size: large;">b</span><br />
<span style="font-size: large;">b</span><br />
<span style="font-size: large;">b</span><br />
<span style="font-size: large;">b</span><br />
<span style="font-size: large;">b</span><br />
<span style="font-size: large;">bo</span><br />
<span style="font-size: large;">bo</span><br />
<span style="font-size: large;">bo</span><br />
<span style="font-size: large;">bo</span><br />
<span style="font-size: large;">bob</span><br />
<span style="font-size: large;">bobb</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby c</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby ch</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby cha</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby char</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby charl</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby charlt</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby charlto</span><br />
<span style="font-size: large;">bobby charlton</span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-27323270997845111782018-07-26T17:51:00.000+02:002018-07-26T17:51:07.446+02:00La rebotiga<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>Històries de darrere </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>(Al voltant de "La derrota perpètua")</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Dy6KPnrpRsw/W1iNE_HoL2I/AAAAAAAAFRE/zjesbOnJtggOS4aX3JAvDO1RD53MS8KoACLcBGAs/s1600/37830863_2003914129628363_28959482713210880_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="852" data-original-width="640" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-Dy6KPnrpRsw/W1iNE_HoL2I/AAAAAAAAFRE/zjesbOnJtggOS4aX3JAvDO1RD53MS8KoACLcBGAs/s640/37830863_2003914129628363_28959482713210880_n.jpg" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Guillem Llin Llopis</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;">Hui em permetran que parle un poc de la història de darrere del llibre "La derrota perpètua". Història de l'editorial. D'una menuda editorial, d'Alzira i Sueca. Ells són Arturo Blasco i Laura Granell. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-3TEOFeRbiJ8/W1mEvPY1rPI/AAAAAAAAFRQ/Uwl9AWuqenkjQ6a48SeskdSqqZPzn9TbACLcBGAs/s1600/00e925d7-f953-4005-aa48-b301d31e9956.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-3TEOFeRbiJ8/W1mEvPY1rPI/AAAAAAAAFRQ/Uwl9AWuqenkjQ6a48SeskdSqqZPzn9TbACLcBGAs/s400/00e925d7-f953-4005-aa48-b301d31e9956.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La maquetació és molt original.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-pjg5UV_M1fw/W1mE0TI42OI/AAAAAAAAFRU/8ySKCkJ1tywmtTCeOe3sUzLHrND5iz6hACLcBGAs/s1600/3c83954c-522a-41da-8cf9-a813c9191a51.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-pjg5UV_M1fw/W1mE0TI42OI/AAAAAAAAFRU/8ySKCkJ1tywmtTCeOe3sUzLHrND5iz6hACLcBGAs/s400/3c83954c-522a-41da-8cf9-a813c9191a51.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un senzill cop d'ull i se sap si el deportat va morir en el camp de concentració.<br />
El que van morir estan tatxats, els que van eixir amb vida, no.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;">Quan les coses no es fan per diners, normalment es nota. I aquest és un bon exemple. El que ens hajen deixat posar les mans en el llibre fins el darrer moment diu molt a favor d'ells. La paciència, la dedicació, l'estima i l'afecte que han dedicat a aquest llibre (i supose que a qualsevol altre llibre que facen) es nota en el resultat final. Ho fan per vocació (de fet, un llibre com aquest no el compres per menys de 25 euros quan "La derrota perpètua" està a la venda en 18 euros). És alguna cosa més: és, senzillament, estima, amor, pels llibres. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-FotrvZo1SCg/W1mE8-p4TII/AAAAAAAAFRY/1ND2zPSeUucUdrx9vT5nHDMuP1RKqp_KQCLcBGAs/s1600/22db880c-3858-44a6-bc8f-5d3af89ba40d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-FotrvZo1SCg/W1mE8-p4TII/AAAAAAAAFRY/1ND2zPSeUucUdrx9vT5nHDMuP1RKqp_KQCLcBGAs/s400/22db880c-3858-44a6-bc8f-5d3af89ba40d.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les cites estan destacades</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-DUsI1D8Wh5g/W1mFBElvnGI/AAAAAAAAFRc/Z4mbiE00C9EDxb9z2PuLNETH247ktnjNQCLcBGAs/s1600/565e3a31-a852-4eb4-9ba2-fbdc066ce7bf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-DUsI1D8Wh5g/W1mFBElvnGI/AAAAAAAAFRc/Z4mbiE00C9EDxb9z2PuLNETH247ktnjNQCLcBGAs/s400/565e3a31-a852-4eb4-9ba2-fbdc066ce7bf.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Difícilment hi ha dos pàgines que siguen idèntiques</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;">Crec sincerament que el haver-nos deixat clavar cullerada fins el darrer segon abans d'entrar en impremta ha estat un encert. Perquè s'han millorat coses (aparentment insignificants) que a la llarga, fan el llibre una obra única en cert aspectes. També s'ha de reconéixer, per contra, que qui ha fet la maquetació, ens ha hagut de patir. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-6-58T-xpwxk/W1mFIpaLyLI/AAAAAAAAFRk/eJHjx4FJ5Hs1tg12GqDg7XKoNdzgXWTywCLcBGAs/s1600/cb5f3edb-e637-42cd-8d18-c9c1442b4ad5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-6-58T-xpwxk/W1mFIpaLyLI/AAAAAAAAFRk/eJHjx4FJ5Hs1tg12GqDg7XKoNdzgXWTywCLcBGAs/s400/cb5f3edb-e637-42cd-8d18-c9c1442b4ad5.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exemple de maquetació original, dalt i baix</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-MOcQmv10RJA/W1mFPZpfO0I/AAAAAAAAFRs/rZG0DpqK68AhhB523AJGutSnvqOJINFiACLcBGAs/s1600/589820b0-4e15-4230-ac33-3e793508f90d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-MOcQmv10RJA/W1mFPZpfO0I/AAAAAAAAFRs/rZG0DpqK68AhhB523AJGutSnvqOJINFiACLcBGAs/s400/589820b0-4e15-4230-ac33-3e793508f90d.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;">Als editors els recomanaria (si és que sóc per recomanar alguna cosa) que els llibres que facen que els posen en el carrer amb tot el cor. Com ha estat "La derrota perpètua". Gràcies!!!</span></div>
Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-82844659155277944102018-07-25T12:21:00.000+02:002018-07-25T12:21:12.453+02:00Vall si, Vall no<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b style="background-color: white;">Qui és de la Vall?</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b style="background-color: white;"><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GWcAjyzlidU/W1DImipgNPI/AAAAAAAAFQs/jb2XsqoZ1XQszD7fStjhhvsa8p-CS84twCLcBGAs/s1600/portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1178" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-GWcAjyzlidU/W1DImipgNPI/AAAAAAAAFQs/jb2XsqoZ1XQszD7fStjhhvsa8p-CS84twCLcBGAs/s640/portada.jpg" width="470" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b style="background-color: white;"><br /></b></span></div>
<br />
<span style="font-size: medium;">Guillem Llin Llopis</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span><span style="font-size: large;">Al realitzar el llibre <i>La derrota perpètua</i> uns dels nombrosos entrebancs que ens van trobar afectava solament a la Vall. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Les altres dues comarques (la Costera i la Canal de Navarrés) no tenien el problema per una senzilla raó que eren de la zona respectiva aquells que, havent viscut, havien acabat en un camp de concentració. En la Canal hi havia un deportat nascut en Barcelona, però no presentava major problema per quan dos germans que també foren deportats eren de la Canal. Solament que els pares se'n van anar un temps d'emigrants a Barcelona, on va nàixer aquest fill. Era lògic i raonable posar els tres germans junts. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tampoc la Costera tenia el problema. Perquè si bé hi havia un deportat nascut a Caudet, vivia a Xàtiva. Però cap de la Costera (que se sàpia) vivia fora de la comarca. Aleshores era per interpretar que tots aquells que van viure en la Costera eren de la comarca.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Altra cosa distinta passà a la Vall d'Albaida, on hi ha deportats que, de ben menuts, havien emigrat amb els pares a altres indrets en busca d'una vida millor. Ara mateix, que recorde, estan els exemples de Rafael Torró Garrigós (se'n anà a Barcelona ben menut) i José Moll Momparler (era d'Aielo de Rugat, però se'n anà a França, on es va casar i va tindre tres fills francesos en el moment de la deportació).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Però també hi havia, en contrapartida, qui havia nascut en altres zones, fora de la comarca, i havien fet ací tota la seua vida en la Vall fins la guerra civil. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Així doncs, qui és de la comarca? El que naix i se'n va? El que ve de menut i es queda? Tots? </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tots no era lògic. Si un se'n va de menut i és de la Vall, no es coherent que 'també' ho siga aquell que ve de xicotet. Vaig optar pel que diuen els Registres Civils, que a fi de comptes, és el que compta. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Així doncs, estan tots els nascuts a la Vall, la qual cosa no vol dir que estiguen tots els que, en 1936, vivien a la Vall d'Albaida i a la seua capital, Ontinyent. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;">Significa això que eixos deportats queden en l'oblit? No. Rotundament. Perquè hi haurà ocasió de restituir-los la memòria com toca. I de fet, així es farà. Però en aquest llibre, no era l'ocasió. O per dir-ho amb altres paraules, no tocava.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-80599283990477060562018-07-24T20:20:00.003+02:002018-07-24T20:20:27.300+02:00Al carrer<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;"><b>S'ha publicat "La derrota perpètua"</b></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-vf0UEMaSPTg/W1dsp-cZ9JI/AAAAAAAAFQ4/EOUceCYJa9AiK72RmRC9VpwN_sxNKA2pQCLcBGAs/s1600/2f29f41e-a517-46ad-b7ae-dd0c6701dd88.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="976" data-original-width="1194" height="522" src="https://4.bp.blogspot.com/-vf0UEMaSPTg/W1dsp-cZ9JI/AAAAAAAAFQ4/EOUceCYJa9AiK72RmRC9VpwN_sxNKA2pQCLcBGAs/s640/2f29f41e-a517-46ad-b7ae-dd0c6701dd88.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">"La derrota perpètua", el llibre que durant any i mig han treballat de valent els autors per recollir els deportats als camps nazis de la Vall d'Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés ja està en les llibreries. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">De la mà de Reclam Editorial, una menuda productora d'Alzira i Sueca, s'ha fet un llibre extraordinari i a un preu senzillament únic. 18 euros, format 17 per 24 centímetres, a dos tintes tot el llibre i 320 pàgines, són exemples que donen fe de la faena ben feta i no per diners.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L'Associació de Veïns el Llombo ha col·laborat en aquest projecte. Modestament, com no podia ser d'altra manera. Però ha col·laborat. També l'EPA d'Ontinyent. I l'Ajuntament de Xàtiva. </span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-87259174280654693922018-07-23T12:59:00.000+02:002018-07-23T12:59:07.430+02:00Memòria històrica<br />
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="color: purple; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;"><b>La solidaritat
arriba a Ontinyent</b></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-kvhCuzEpV9o/W03L3m2hkPI/AAAAAAAAFQI/Z5d0fykOWsE60ljVOfb4xcVcCNfi3YLfQCLcBGAs/s1600/campo%2Bde%2Blos%2Balmendros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="965" data-original-width="1600" height="384" src="https://4.bp.blogspot.com/-kvhCuzEpV9o/W03L3m2hkPI/AAAAAAAAFQI/Z5d0fykOWsE60ljVOfb4xcVcCNfi3YLfQCLcBGAs/s640/campo%2Bde%2Blos%2Balmendros.jpg" width="640" /></a></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-G62QWINErak/W03LiwbRSCI/AAAAAAAAFP8/HLQe9HDwFp0_IQuncTcWZWiBtmznwDuFACLcBGAs/s1600/.....jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1065" data-original-width="1600" height="424" src="https://3.bp.blogspot.com/-G62QWINErak/W03LiwbRSCI/AAAAAAAAFP8/HLQe9HDwFp0_IQuncTcWZWiBtmznwDuFACLcBGAs/s640/.....jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-size: large;">De la solidaritat d'uns, a la repressió dels altres</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;">[De la revista "el Llombo"]<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-fareast-language: CA;">El viejo topo</span></i><span style="mso-fareast-language: CA;"> fou (i és) una revista mensual de tipus cultural i política, editada a
Barcelona, tal vegada la de major èxit en la transició. Els seus treballs
conviden sovint a la reflexió i a l’anàlisi. Es va publicar de 1976 fins 1982,
desapareixent aleshores i reapareixent en 1993 fins l’actualitat. Com a
particularitat, mai a pagat als escriptors cap article dels que han eixit
publicats. En la primera etapa es va publicar 69 números. A hores d’ara, va pel
número 365. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><span style="mso-fareast-language: CA;">En un dels darrers
números abans de deixar de publicar-se va aparèixer l’article <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Voluntarias de la Libertad. Mujeres en las
Brigadas Internacionales”</i>, de la historiadora Fernanda Romeu Alfaro. En
ell, es fa una aproximació a les dones voluntàries que van vindre a la contesa
espanyola, canalitzades fonamentalment al món de la sanitat. Com diu l’autora
“el propòsit d’aquest article es posar de manifest el paper fonamental que van
tindre les dones estrangeres voluntàries que van vindre a donar suport a la
República”. A partir del mes d’octubre de 1936 en que comencen a vindre a la
zona republicana, les infermeres tenen una consciència social molt definida.
Així podem trobar testimonis que van vindre per lluitar per la llibertat dels
espanyols i l’esperança de tots els europeus, malgrat tindre que conviure en un
escenari bèl·lic de trinxeres, fronts de batalla, hospitals, refugis, i ciutats
en guerra. Cal tenir present que fou la primera vegada que moltes dones es van
atrevir a viatjar voluntàriament a un país estrany que es trobava en guerra,
amb el perill de morir, però que ho van fer, arriscant-se, per una causa justa.
Així, per Una </span><span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Wilson, Mary
Lowson i Agnes Hodgson, van traure la convicció de haver lluitat: “per la raó
més justa de totes les causes: la de la llibertat”. Per a Aileen Palmer “La
seua estada a Espanya havia sigut, en bastants aspectes, ‘la primavera’ de la
seua vida” <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><span style="mso-fareast-language: CA;">Tot i que l’autora reconeix
que la llista no es completa, en el treball apareixen els noms de moltes (no sé
si totes o no) de les infermeres que van vindre a l’Hospital Militar
Internacional d’Ontinyent. A més a més, hi ha una relació de infermeres,
bàsicament, d’</span>Albània, Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica,
Bulgària, Canadà, Cuba, Xipre, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria,
Irlanda, Lituània, Letònia, Noruega, Nova Zelanda, Palestina, Polònia, Romania,
Suècia, Suïssa, Turquia, Unió Soviètica i Iugoslàvia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">En l’article parla de les 196 voluntaris belgues
d’ascendència jueva en la guerra civil enrolats en les Brigades Internacionals.
La preparació del grup de 26 infermeres auxiliars, moltes d’elles familiars de
voluntaris masculins al front de batalla es va fer en Antwerpen, i se’ls va
conèixer com “les mamàs belgues” i, van anar a treballar, totes elles, a
l’hospital d’Ontinyent, una vegada realitzat el període d’entrenament. Així
mateix parla de que posteriorment, moltes d’elles foren deportades pels nazis a
camps de concentració, morint una bona part d’aquestes dones solidàries.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Però a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent hi
van haver més infermeres que les de Bèlgica, també hi van haver d’Àustria,
Holanda, Hongria, Polònia, Romania i Suïssa. Segons l’esmentat article, les
infermeres foren aquestes:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Àustria: <span style="mso-fareast-language: CA;">Gertrude
Greisinger, cap d’infermeria.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><span style="mso-fareast-language: CA;">Bèlgica: Sara
Altman, infermera; Sara Blitzer, infermera auxiliar; Paja Frieda Buchalter, infermera
auxiliar; Uka Donotszenko, infermera auxiliar; Françoise Durbet, infermera; Lily
Friedman, infermera auxiliar; Gitla Gelibter, infermera auxiliar; Rajza
Goldfinger, infermera auxiliar; Genia Gross, infermera auxiliar; Margaretha de
Groot, infermera auxiliar; Olga Hartmat, infermera auxiliar; Henia Hass, infermera
auxiliar; Ivonne Van de Keukelaere, infermera auxiliar; Gitla Gustawa
Kinzclewska, infermera auxiliar; Adèle Korn, infermera auxiliar; Rose Leibovic,
infermera auxiliar; Syna Leja Berger, infermera auxiliar; Bertha Lewkowitz, infermera
auxiliar; Feigla Luftig, infermera auxiliar; Golda Luftig, infermera auxiliar; Rachel
Luftig, infermera auxiliar; Marusia Merel, infermera auxiliar; Stunea Osnos, infermera
auxiliar; Rachel Ovlianetsky, infermera auxiliar; Rachel Wacsman, infermera
auxiliar; Hilda Gitel Wajusztein, infermera auxiliar; Lili Weiss, infermera
auxiliar. A banda apareix una doctora Löwenthal, que o bé va estar com a
infermera auxiliar o com a doctora. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Holanda: Janningje
Schadelee, infermera, va estar en diversos hospitals de les Brigades Internacionals:
Ontinyent, Conca i Benicàssim; Gertrud de Vries, infermera, va estar en
diversos hospitals de les Brigades Internacionals: Albacete i Ontinyent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Cal ressenyar que
les infermeres holandeses, en un número al voltant de 20 graduades en hospitals
dels Països Baixos, estaven totes elles adscrites a les Brigades
Internacionals. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Hongria: Olga
Hartmat, infermera; Józsefné Révesz, infermera auxiliar; Laura Steiner, infermera
auxiliar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Polònia: Genia
Gross, infermera, adscrita a les Brigades Internacional, va estar als hospitals
d’Ontinyent i Benicàssim; Adèle Korn, infermera, adscrita a les Brigades
Internacionals, va estar tot el temps a Ontinyent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Romania: Rachel
Blanetzky, infermera auxiliar; Lily Friedman, infermera auxiliar, adscrita a
les Brigades Internacionales, va estar tot els temps a Ontinyent; Rose Lebovivi,
infermera auxiliar, adscrita a les Brigades Internacionals, va estar tot el
temps a Ontinyent; Rachel Vacsman, infermera, adscrita a les Brigades
Internacionals, va estar tot el temps a Ontinyent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Suïssa: Graziella
Berta, metgessa, adscrita a les Brigades Internacionals, va estar tot el temps
a Ontinyent. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: large;">Fora del cas
ontinyentí, parla també d’altres hospitals i d’altres infermeres, com
l’alemanya Augusta March, que era infermera auxiliar i anava en una columna de
milicians que havia eixir de Barcelona (en bona lògica cal pensar que seria la
columna Durruti), però que va ser apressada per l’enemic i afusellada, en 1936,
per les tropes franquistes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-26478518835636648752018-07-22T12:50:00.000+02:002018-07-22T12:50:17.935+02:00Un oblit molt sospitós<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b>La premsa silencia la retirada dels honors a Franco</b></span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b></b></span><br />
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b></b></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
[De la revista "el Llombo"]<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">El Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent celebrat el dia 26
d’abril de 2018 va decidir, a instàncies de Compromís, retirar-li a l’anterior
cap de l’Estat, el dictador feixista Francisco Franco, els honors de que tenia
a Ontinyent. El títols d’alcalde perpetu i fill adoptiu i predilecte va deixar
de ser-ho, uns títols que dataven de la reunió de la Comissió Gestora celebrada
el 9 de desembre de 1946.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-Ur-Qov_MDgc/W03JZmY1SaI/AAAAAAAAFPk/cieiZXDAhwUpK-Ycpnr52QyzYTYaz4_NACLcBGAs/s1600/4c20b940-b8c4-430c-81ba-c1cc84246155.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1215" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-Ur-Qov_MDgc/W03JZmY1SaI/AAAAAAAAFPk/cieiZXDAhwUpK-Ycpnr52QyzYTYaz4_NACLcBGAs/s640/4c20b940-b8c4-430c-81ba-c1cc84246155.jpg" width="484" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: large;">Ni una paraula de la retirada dels honors al dictador</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">La decisió es va adoptar per unanimitat de tots els grups
polítics. PSOE, PP, Compromís, EU i C’s van votar tots en el sentit de retirar
els honors. No hi ha haver cap discrepància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Ara bé, qui al dia següent seguira les notícies no la
trobaria en cap lloc, excepte en la pàgina 21 del diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Levante</i>. Cap altre mitjà, ni <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las
Provincias</i>, ni Ontinyent Digital, ni Vilaweb Ontinyent, ni Ràdio Ontinyent,
ni la TV Comarcal es van fer ressò de la notícia (parlem digitalment, per
internet, però cal pensar que el que no recull la xarxa tampoc ho fa en altres
suports). Ni eixe mateix cap de setmana els periòdics <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’Informador</i> (de Xàtiva i gratuït), i els dos d’Ontinyent, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Loclar</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Periòdic d’Ontinyent</i> es van ‘assabentar’ de la informació (en
aquests casos, al ser en paper, parlem de la premsa escrita). <o:p></o:p></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-ygFQK3nfAWc/W03JfC1l9DI/AAAAAAAAFPo/0ySVfCBoA-4gVoe1BBvvumpU64DZwk0CACLcBGAs/s1600/39b9e0ab-f5fc-4dd9-805a-8a754fdf0cd1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-ygFQK3nfAWc/W03JfC1l9DI/AAAAAAAAFPo/0ySVfCBoA-4gVoe1BBvvumpU64DZwk0CACLcBGAs/s640/39b9e0ab-f5fc-4dd9-805a-8a754fdf0cd1.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: large;">Ni una paraula de la retirada dels honors al dictador</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Per què aquest silenci de tots, a excepció de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Levante</i>? Es van alinear els planetes?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Quan tots els mitjans callen una informació és per
preocupar-se. Els mitjans de comunicació no estan fent cap servei públic. Al
contrari. Perquè hi ha interessos, que traduït vol dir pressions. I per què uns
mitjans ‘independents’ es pleguen a les pressions polítiques? Pressions
polítiques que es fàcil endevinar d’on provenen si tenim en compte la
composició municipal. El no voler alçar la llebre, apart de ser covard (Franco
fa 43 anys que ha mort) és estúpid, sobretot quan hi ha unanimitat. Si aquesta
notícia no apareix enlloc, què podem esperar dels mitjans de comunicació local
en altres tipus d’informació?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">En el cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Loclar</i>
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Periòdic d’Ontinyent</i> és
doblement sagnant. Els estudiosos (i qualsevol veí, que en un moment donat
tinga la curiositat de voler esbrinar-ho), el recurs més fàcil i directe que
tenen passats els anys es acudir a la premsa. Però en aquest cas ni per un
mitjà ni per l’altre l’Ajuntament ha retirat els honors a Franco. L’única forma
de saber la veritat és acudir al llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament
d’Ontinyent o veure la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el Llombo</i>.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-54614453937477690882018-07-21T12:45:00.000+02:002018-07-21T12:45:12.187+02:00Pàgines de l'exili<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;"><b>Prats de Molló</b></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-GTaf_dJb6dc/W03IawXhekI/AAAAAAAAFPI/-BPUSGcbV4Mt72sEr3bEQioTYUAAt8OvQCLcBGAs/s1600/%2540576_1392877540pratsmollo01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1245" data-original-width="1600" height="496" src="https://2.bp.blogspot.com/-GTaf_dJb6dc/W03IawXhekI/AAAAAAAAFPI/-BPUSGcbV4Mt72sEr3bEQioTYUAAt8OvQCLcBGAs/s640/%2540576_1392877540pratsmollo01.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
Pere Calder [de la revista "el Llombo"]</div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">El dia 10 de febrer, després de dues nits de dormir
damunt la neu, el meu tinent coronel cap de la nostra Base ens dóna l’ordre de
destruir el material topogràfic i les cartes militars i de pujar fins al coll d’Ares
per tal de passar la frontera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Tenim la carn endurida pel fred, i ens movem amb
lentitud; estem tristos per tantes coses que no ens pot doldre gaire l’inutilitzar
uns aparells que hem tractat amb miraments durant mesos i mesos, i que ens
semblava que havien d’ajudar una mica a aconseguir que no ens passés el que ens
està passant ara. Fem servir les mires d’eina destructora, i esbotzem els
teodolits, els nivells i els telèmetres, insensibles de tan tensa que està la
nostra sensibilitat. Després, fem una pila amb els trespeus, les caixes i els
mapes i hi calem foc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Abans d’emprendre la pujada, Ramon Capdevila, enginyer agrònom
en temps de pau i sots-oficial cartògraf durant la guerra, fa una col·lecta de
terrossos de sucre entre els companys de la secció. A Camprodon, en un magatzem
abandonat, en vam trobar grans quantitats i tots en portem les butxaques
plenes. En Capdevila, en aquests moments, afegida a la pena general en té una
altra de ben pròpia: a la sortida de Molló, la tarda abans, trobàrem una mula
abandonada. Encara portava les sàrries posades, tal com devia dur-les quan els
soldats se n’incautaren, i estava lligada a un arbre amb una corda tan curta
que no podia ajupir el cap per menjar la mica d’herba dels voltants. A tots ens
va fer una mica de llàstima, però a en Capdevila el sofriment de la bèstia li
va causar una gran impressió; va deslligar-la, per endur-se-la amb nosaltres
muntanya amunt, i li lliurà la seva ració de sucre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Tcf5bGO2J9s/W03Ih2KwfqI/AAAAAAAAFPM/sZe07JEycEYrAcdoVvApvHud4f-eLAATwCLcBGAs/s1600/%254022.02.1939.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="424" src="https://2.bp.blogspot.com/-Tcf5bGO2J9s/W03Ih2KwfqI/AAAAAAAAFPM/sZe07JEycEYrAcdoVvApvHud4f-eLAATwCLcBGAs/s640/%254022.02.1939.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Ara que sabem que a Franja no deixaran entrar l’animal
encara que participa de la nostra derrota, en Capdevila es resigna a deixar-lo
amb una contrarietat visible. Construeix un morralet amb un tros del seu capot
militar, hi col·loca els terrossos de sucre que li donem i el penja al coll de
la mula.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Hi ha milers de soldats acampant dalt de la carena,
esperant l’ordre de passar a França. Gairebé tothom ha portat fins aquí la seva
màquina de guerra i pertot arreu hi ha munts de fusells, metralladores i caixes
amb municions i bombes de mà. Alguns no s’avenen que els feixistes es quedin
tranquil·lament aquest material i el destrueixen febrosament. El cel rep rauxes
de metralladora i bombes vençudes obren la terra en una paròdia del seu destí
propi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">El barranc que recull les aigües de la collada està ple d’esquelets
de cotxes i camions militars. És una mena de joc que els homes fan greument:
quan el camí que porta a la frontera s’estreny i no permet el pas dels
vehicles, els conductors els ruixen amb benzina, els encenen i els estimben cap
al fons del «thalweg».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple
de totes les coses que deixem darrere nostre. Quatre anys abans, en una
excursió de vacances, jo havia recorregut aquest mateix indret amb una colla d’amics;
era una de les èpoques millors de la meva vida i em sentia plenament feliç.
Treballava en una feina del meu gust, tenia en vies de realització una de les
ambicions que m’estimava més i estava a punt de casar-me. Amb la meva dona,
dibuixant com jo, projectàvem els mobles de casa nostra i els fèiem construir a
gust nostre; sentíem tan afermat el benestar que ens semblava que no hi havia
res al món que pogués desfer-lo. I en el transcurs de quatre anys m’havia
casat, havia tingut un fill, havia viscut la revolta militar i conegut la
guerra i la desfeta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Rta4vwJhUxM/W03Ip06ia7I/AAAAAAAAFPQ/_uBVt_AltgY3UODBXNY-iLblVslQgUGSgCLcBGAs/s1600/%2540prats%2Bde%2Bmollo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1145" data-original-width="1600" height="456" src="https://3.bp.blogspot.com/-Rta4vwJhUxM/W03Ip06ia7I/AAAAAAAAFPQ/_uBVt_AltgY3UODBXNY-iLblVslQgUGSgCLcBGAs/s640/%2540prats%2Bde%2Bmollo.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta
ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens
morir-me. El Pirineu és ara l’esvoranc del gran esquinç, que desfà Catalunya i
amb ella la nostra vida. No podria explicar aquesta desolació que ens volta;
tots estem una mica malalts per les nits passades al ras en aquestes muntanyes
de neus eternes. Hi ha caravanes de ferits mal curats i amb la carn gangrenada,
que s’aguanten drets i caminen perquè els sosté l’obsessió de fugir. He vist
dones i criatures mortes a la vora dels camins, de misèria, de fred o de
cansament; i cares, milers de cares primes, pàl·lides, amb una resta de
voluntat a la mirada, la mica de voluntat que ens resta a tots plegats per a
seguir caminant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">A més del sofriment moral, ens afeixuga el sofriment
físic. Gairebé tots tenim els peus llagats; i la disenteria i la sarna són
afecciona corrents entre nosaltres. Jo gairebé no puc parlar, perquè cada
vegada que ho intento em fa mal el pit i he de tossir; per altra banda no tinc
gens de ganes de dir res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Des d’un revolt del camí, veiem les banderes que marquen
la línia divisòria i els capots blaus dels primers soldats francesos. Ens
aturem per a contemplar aquest nou espectacle i en Cluselles, que s’ha passat
hores senceres sense parlar, ens diu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">—Sap greu que no haguem pogut conservar els teodolits.
Potser ens haurien servit per a guanyar-nos la vida a l’altra banda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">«Guanyar-nos la vida a l’altra banda!» És la primera
vegada que ens fem aquesta reflexió; fins avui ni ens hem adonat de la nostra
situació i ens manteníem aferrats a tota mena d’esperances. Acollíem els rumors
més diversos sense sospesar-los gaire per por de trobar-los absurds. Ens deien
que a l’altra vessant del Pirineu hi havia unes quantes divisions de
senegalesos preparades per a venir a lluitar amb nosaltres, i que la Gran
Bretanya havia pres partit resoltament per a evitar que perdéssim la guerra. No
podíem trobar-ho exagerat, perquè ens semblava que el món havia d’alçar-se per evitar
que Catalunya fos vençuda i humiliada, i estalviar que nosaltres n’haguéssim de
fugir perquè ens l’estimem massa. Crèiem que el món era prou madur perquè
aquestes coses ja no fossin possible, i ens semblava que es mobilitzarien tots
els homes de bona voluntat per a donar-nos la mà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Però ara vivim aquest èxode que hauria d’avergonyir
Europa, formem part d’aquesta riuada de cinc-centes mil persones que fugen, i
no sabem en què creure i ja ens comenta a fer mal la por que mai més no podrem
creure en res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Ningú no sap el que ens espera a França. Tots ens fem una
mica la il·lusió, però, que almenys ens podrem rentar, canviar-nos la roba i
dormir sota cobert. Donem per fet que algú tindrà cura de les nostres nafres i
enmig de la nostra pena això ens serveix de conhort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">A les tres de la tarda arribem al coll d’Ares. Ens
sorprenen els vestits nous,l’aspecte sanitós i l’aire tranquil dels gendarmes,
i ells no es cansen de proclamar la seva sorpresa pel nostre aspecte miserable.
El contacte amb una gent que encara conserva il·lusions més o menys puerils ens
deixa perplexos; els gendarmes, encarregats de desarmar-nos, fan aquesta feina
com un joc. Cada cop que troben una bona pistola, la miren i la sospesen,
assagen la seva habilitat en desarmar-la i no dissimulen el seu acontentament.
No és pas que els estigui permès quedar-se-les perquè les amunteguen a terra a
mesura que les recullen, però el fet de poder jugar-hi una mica ja els va bé.
Ens sentim absents de les seves preocupacions, ens meravella massa que els passi
quelcom que fa pocs mesos ens passava a nosaltres i ens comencem a adonar que
alguna cosa, en la nostra vida, s’ha trencat per sempre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">L’oficial que m’ha pres l’arma s’interessa extraordinàriament
pels prismàtics «Zeiss» que porto penjats al coll. Em demana que els hi deixi,
i un cop els té a les mans brilla en els seus ulls una flameta d’il·lusió i de
cobejança que em fa somriure. Els comprova, mira i remira per totes bandes i
quan ha constatat que són bous em pregunta amb una certa timidesa si els hi
voldria vendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Aquest home no s’ha fet ben bé càrrec del que ens està
passant. ¿Quin valor es deu pensar que poden tenir per mi aquests prismàtics, i
els seus diners i totes les transaccions que em pugui proposar? Si ell podia
adonar-se del buit terrible de la meva ànima, de l’angoixa mortal que em domina
i de la nul·la importància del poc que tinc en comparació del molt que perdo,
no tindria aquesta por que té ara que se li frustri el negoci. Li dic que ja se’ls
pot quedar, simplement, perquè jo tampoc no sabria què fer-ne, i això li sembla
tan fora de lloc que em mira llargament. Endevino que es pensa que sóc un ase
que no sé comprendre el valor dels prismàtics, o bé que els he robat i que em
costa tan poc de perdre’ls com m’han costat de guanyar. Veig que opta per no amoïnar-s’hi;
es fica la mà a la butxaca, m’allarga trenta francs i em diu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">—Preneu-los. Allà baix us faran falta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ImI1WbRX92Y/W03I0R9-Q9I/AAAAAAAAFPY/u4nH2t5mr5ATvZNLdwdfKR0W4s4brRdtACLcBGAs/s1600/%2540prats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1092" data-original-width="1600" height="436" src="https://2.bp.blogspot.com/-ImI1WbRX92Y/W03I0R9-Q9I/AAAAAAAAFPY/u4nH2t5mr5ATvZNLdwdfKR0W4s4brRdtACLcBGAs/s640/%2540prats.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Els prenc, perquè és més curt acceptar-los que negar-me a
fer-ho. En aquests moments sento una gran indiferència, una lassitud extremada
que m’afecta tan l’esperit com el cos. Voldria acotxar-me en un llit ben tou, i
dormir durant molt temps i potser no despertar-me mai més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">A les quatre de la tarda obren la frontera i els
gendarmes ens deixen passar. Vet aquí la terra de França, neta, tranquil·la,
sense cap neguit que trenqui la quietud del seu paisatge. Les poques cases de
pagès que veiem des de la carena estan senceres i les xemeneies fumen amb una normalitat
que ja gairebé desconeixíem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Emprenem el descens cap al poble, febrosament, posant a
contribució les poques forces que ens queden. Ens domina l’obsessió d’un llit i
un sostre acollidor. De fet no ens atreviríem pas a demanar tant; un tou de
palla en una quadra ens faria ben feliços. Poc sospitem, ara, el martiri que
ens espera a Prats de Molló!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">«Pàgines d’exili», Revista dels Catalans d’Amèrica [Mèxic],
núm. 2 (novembre 1939), P. 69-74.</span><o:p></o:p></div>
<br />Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-32980689449423348422018-07-20T12:40:00.000+02:002018-07-20T12:40:03.490+02:00Revista de premsa<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b>L'últim dia de la Monarquia</b></span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-DIQ40d-OG-A/W03HdQ7DWrI/AAAAAAAAFO8/UBXTIrKny7kEdonzRHkBnK89bgulTUpGACLcBGAs/s1600/Madrid_-_Manifestacion_republicana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="1600" height="236" src="https://4.bp.blogspot.com/-DIQ40d-OG-A/W03HdQ7DWrI/AAAAAAAAFO8/UBXTIrKny7kEdonzRHkBnK89bgulTUpGACLcBGAs/s640/Madrid_-_Manifestacion_republicana.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
Josep Fontana [Público]<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">La derrota electoral del 12 d'abril de 1931 va sumir en
el desconcert al govern de la monarquia. L’ambaixador nord-americà a Madrid
comunicava que havia passat a Washington, però afegia que això no implicava que
s’anés a passar de la monarquia a la república, sinó, com a molt, que hauria
molt aviat un canvi de ministeri.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">L’endemà, 13 d’abril, augmentava l’agitació als carrers,
mentre el cap del govern, almirall Aznar, contestava als periodistes, que li
preguntaven si hi hauria crisi de govern: “Què més crisi volen vostès que la
d’un país que se’n va a dormir monàrquic i es fa de dia republicà?”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Mentrestant, el rei intentava negociar, a esquena dels
seus ministres, amb el comitè revolucionari, proposant-li que el 10 de maig es fessin,
organitzades pel govern actual, unes eleccions a corts constituents en què el
país determinés “el règim que volia donar-se”. Però la pròpia dinàmica de l’agitació
popular feia inviable aquesta proposta, com se li va respondre al rei cap a
mitjanit. Unes hores abans Aznar havia presentat ja la dimissió del seu govern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Amb aquests antecedents s’iniciava el 14 d’abril, l’últim
dia de la monarquia. Cap a les set del matí Alfonso XIII va trucar al
subsecretari de Governació, Mariano Marfil, que estava a la Puerta del Sol, i
li va preguntar si hi havia manifestacions i què cridaven, alhora que ordenava
al capità de guàrdia que sortís a la plaça i acabés amb les protestes: “No vull
escàndols al carrer”. El capità que va rebre l'ordre li va dir a Marfil: “Digui-li
a sa majestat que, per obeir les seves ordres, estic disposat a sortir jo sol a
la Puerta del Sol perquè les turbes em destrossar, si volen. Però no puc
ordenar a la força que surti, perquè no em obeirien els soldats”. Marfil ho va
explicar al rei, que va dir: “És el que faltava per saber. Gràcies, Mariano”.
Per Miguel Maura “aquest va ser l’instant en què el rei va adoptar la decisió
suprema d’abandonar Espanya”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Al matí Mola va anar a veure al seu ministre José María
de Hoyos, qui es va sorprendre en saber que s’havia proclamat la República a
Eibar i va observar que els ministres pensaven que el que succeïa no era greu i
que tot s’arreglaria quan el rei nomenés un nou govern aquell mateix dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Alfonso demanava mentrestant que es pregunte de quin camí
podia eixir d’Espanya amb seguretat, i se li va dir que per Cartagena “a
condició que es faca ràpidament”. A les onze va encarregar a Romanones que
s'entrevistés amb els membres del comitè revolucionari per negociar la
transferència de poders. Va parlar amb Alcalá Zamora, qui li va dir: “Cal que
aquesta mateixa tarda, abans de posar-se el sol, emprengui [la família reial]
el viatge”. Alcalá explicaria després que la capitulació de la corona “va ser
oferta per aquella, sense donar-nos temps a exigir-la, com ja havíem decidit”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">A la tarda el rei va emprendre el camí per embarcar a
Cartagena, deixant a Madrid a la reina i els infants, que marxarien pel seu
compte en tren. Els uns i els altres es van deixar oblidada a la capital a la
vella i malalta infanta Isabel, ‘la Chata’. Mentrestant, el poble de Madrid
cridava als carrers: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-fareast-language: CA;">“No se ha marchao, que le hemos
echao”</span></i><span style="color: black; mso-fareast-language: CA;">.</span></span><o:p></o:p></div>
<br />Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-59421860707933133802018-07-19T12:36:00.000+02:002018-07-19T12:36:06.130+02:00El valencià que jo encara vaig conéixer<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b>Delícia i frustració d’un llibre</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-aZS45TS3Oo4/W03GjSWWDaI/AAAAAAAAFOw/GVlhvBg217kx4NvyCO1jrH_GZcgx1ZLlACLcBGAs/s1600/d385c11f-541c-4cae-8b78-6d60620f235c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1055" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-aZS45TS3Oo4/W03GjSWWDaI/AAAAAAAAFOw/GVlhvBg217kx4NvyCO1jrH_GZcgx1ZLlACLcBGAs/s640/d385c11f-541c-4cae-8b78-6d60620f235c.jpg" width="422" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
[De la revista "el Llombo"]</div>
<br />
<span style="font-size: large;">El passat mes d’abril va eixir un llibre d’autoedició absolutament deliciós i frustrant, cosa que tot seguit en aquest article explicaré: El valencià que vaig conèixer, del bocairentí Francesc Molina i Pérez. Un llibre que recull més de dos mil entrades com un diccionari d’accepcions en clar desús, unes; o que s’han perdut ja definitivament en la nostra parla quotidiana, altres, passant a formar part de la defunció del nostre patrimoni fonètic. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Malgrat el discurs uniformitzador, intransigent i unionista de que el valencià és una llengua protegida, la relació de mots en decadència ens demostra ben a les clares que no és així. Dins d’aquest discurs, pretesament aglutinador però força excloent, s’han perdut moltes més paraules en els darrers 40 anys que en la dictadura. Açò és possible també per la influència abassegadora dels mitjans de comunicació en castellà i com a conseqüència d’un major moviment de les persones que abans, cosa que fa que el valencià és contamine del castellà, sobretot, i de l’anglés, en menor mesura. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tornant al llibre, com molt bé apunta Molina en la introducció, em deixat en pocs anys de costat expressions com “vés alerta no t’he espatles” i les hem substituït per un viciat “vés en cuidao no te fages mal”. I açò passa quan en els col·legis s’ensenya valencià. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Expressions com mandra, mallol, contarella, clapir, patoc, encanyar, eixerri, sapastre, pegomastre, cingla, soligner, pastanaga, gustatxo, fènyer, vatua, mussola, fortor, mullisnar o borinot fan d’aquest llibre un material deliciós. La part negativa ve per socialment com estem arraconant (o estan fent-nos arraconar) el valencià. </span><br />
<div>
<br /></div>
Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-31916126498052381012018-07-18T12:32:00.000+02:002018-07-18T12:32:02.732+02:00Fa 50 anys<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="ES"><b><span style="color: blue; font-size: x-large;">Ontinyent munta el pollastre</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-LDuafm4vgn8/W03FV9gd6OI/AAAAAAAAFOc/65RasdJHCrU56CUh6SQlBiNd7tL8HeJSwCLcBGAs/s1600/jesus%2Balvarez%252C%2Bdavid%2Bcubedo%2Bi%2Beduardo%2Bsancho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1027" data-original-width="1600" height="410" src="https://4.bp.blogspot.com/-LDuafm4vgn8/W03FV9gd6OI/AAAAAAAAFOc/65RasdJHCrU56CUh6SQlBiNd7tL8HeJSwCLcBGAs/s640/jesus%2Balvarez%252C%2Bdavid%2Bcubedo%2Bi%2Beduardo%2Bsancho.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: large;">A la dreta, Eduardo Sancho</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">[De la revista "el Llombo"]</span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES">El cas dels guàrdies municipals porta cua en l’àmbit social i polític.
El divendres 30 de desembre de 1977, el programa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aitana</i> del Centre regional de TVE a València emet al migdia un
reportatge sobre Ontinyent arran del succés luctuós. És un documental
sensacionalista que aboca molts estereotips sobre la ciutat des del pitjor
angle possible. Ontinyent es pren la notícia a pit. Potser es veja en massa
coses reflectit i a ningú li agrada que li ensenyen les vergonyes. Aleshores no
hi ha vídeos per gravar el documental i l'opinió popular fa que l'assumpte
guanye en indignació. </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES">El darrer dia de l'any es convoca un Ple municipal extraordinari amb un
únic punt de l'ordre del dia: el reportatge d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aitana</i>.</span><span lang="ES" style="color: black; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span lang="ES"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-Z3v5BoeI-Uo/W03Ma6EhljI/AAAAAAAAFQQ/mUcxOgirVqE2_AtwfzQKiPH0q7hWpVLPgCLcBGAs/s1600/p%2B268.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1157" data-original-width="1600" height="462" src="https://3.bp.blogspot.com/-Z3v5BoeI-Uo/W03Ma6EhljI/AAAAAAAAFQQ/mUcxOgirVqE2_AtwfzQKiPH0q7hWpVLPgCLcBGAs/s640/p%2B268.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: large;">L'alcalde Antonio Serna, i a la seua dreta, el primer tinent d'alcalde, Emilio Reig</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="ES"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES">Pren la paraula l'alcalde Antonio Serna i diu que a l'espai televisiu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“han herido profundamente el alma de los
ontinyentinos por su falta de objetividad y de verdad; por su destemplanza,
inoportunismo y tendenciosidad, que han constituido un auténtico atentado
contra la sensibilidad, honestidad y civismo de la población de Ontinyent, que
ha manifestado su legítima irritación y repulsa libre y espontáneamente desde
el instante mismo en que aquel programa se iba emitiendo”.</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES">El Ple aprova, en primer lloc, demanar una còpia del reportatge i el
text íntegre a Televisió Espanyola, per determinar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“si procede iniciar acción judicial o, cuando menos, exigir cuantas
explicaciones sean necesarias, si las hay, para justificar tan desafortunada
emisión”. </i>En segon lloc, reservar-se el dret, com a part interessada, per a
lliurar el documental per qualsevol mitjà legal <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“sin prejuicio de las acciones judiciales que sean procedentes”.</i> En
tercer lloc, comunicar l'enèrgica protesta al ministre de Cultura, al
governador civil, al president de <st1:personname productid="la Diputació" w:st="on">la Diputació</st1:personname>, al delegat provincial del Ministeri de
Cultura i al director regional de RTVE. I en quart lloc, remetre un escrit als
mitjans de comunicació <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las Provincias</i>,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Levante</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hoja del Lunes </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Valencia
semanal</i>, de València; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Información</i>,
d'Alacant i <st1:personname productid="La Verdad" w:st="on"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Verdad</i></st1:personname>, de Múrcia (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aitana</i> es veia també a Múrcia), per tal
de rebutjar el reportatge sobre Ontinyent.</span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-fD4TmQ0qjwo/W03Fmn3uvbI/AAAAAAAAFOg/hVfqbA5RYaYlmC8WWzYBfWvroUvY7N5ZQCLcBGAs/s1600/eduardo%2Bsancho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="306" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-fD4TmQ0qjwo/W03Fmn3uvbI/AAAAAAAAFOg/hVfqbA5RYaYlmC8WWzYBfWvroUvY7N5ZQCLcBGAs/s640/eduardo%2Bsancho.jpg" width="434" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: large;">Eduardo Sancho, director d'Aitana</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt;">
<span lang="ES"><span style="font-size: large;">Entre el reportatge –que pocs han vist– i el Ple, al poble no es parlarà
d'altra cosa. Com que els mitjans de comunicació es fan ressò del malestar
ciutadà, el corresponsal de TVE a Ontinyent, Mariano Magdalena, que no té res a
veure amb el guió del documental, presenta la dimissió en senyal de protesta, i
perquè la gent del carrer creu que n’és un dels culpables. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt;">
<span lang="ES"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES">El Ple de 12 de gener de 1978 torna a incidir en el reportatge. RTVE ha
enviat el text íntegre, però no l'enregistrament. Tampoc no es diu res del text
ni hi ha cap censura. Segons sembla, el text és prou aproximat a la realitat
del poble. Algunes coses, tot i inexactes, són detalls menors que no tenen cap
incidència: el nombre d'habitants d’Ontinyent o el preu de l’entrada al
Poliesportiu. Sí que es parla d'un intent de violació, però és que el divendres
18 de març de 1977, en la falla infantil que aleshores es plantava a Sant
Rafael, un grup de joves entre 15 i 17 anys va intentar violar una xiqueta de
13 anys. Els autors van ser detinguts. Això és el que publica l'<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Onclar</i> de l'època. Altres testimonis
asseguren que tot va ser una confusió, una broma desafortunada de jovençols. De
tota manera, el periòdic local no publica cap “fe d'errates”.</span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES">Els membres del Consistori volen aconseguir el programa: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“reiterar a Radio Televisión Española,
Programa Regional Aitana, en Valencia, que se remita a esta Corporación
Municipal la programación emitida sobre Ontinyent entre las 14 horas y las
14,30 horas del día 30-12-<st1:metricconverter productid="77”" w:st="on">77”</st1:metricconverter></i>,
amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“la indicación del nombre y apellidos
del colaborador de Radio Televisión Española que hizo el reportaje, y esperar a
la contestación que se sirvan dar las autoridades a las que se remitió la
certificación del repetido acuerdo para adoptar las decisiones que procedan”. </i>De
totes les entitats a què se'ls va enviar la nota sobre el malestar, tan sols va
contestar <st1:personname productid="la Diputació. Després" w:st="on">la
Diputació. Després</st1:personname>, va venir el silenci. </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-24423964726489569862018-07-17T09:39:00.004+02:002018-07-17T09:39:52.471+02:00Ara fa mig segle<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>Temps de glòria</b></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-QrDd2xjS4E0/W02dBioJg5I/AAAAAAAAFOQ/h_tMWuebIawOW_yVahUTLg5W_ubcRsE1wCLcBGAs/s1600/67-68%252C%2Bcampio%2Bde%2Bliga.%2Bmoreno%252C%2Bbermudez%252C%2Bbisbal%252C%2Blucas%252C%2Bpons%252C%2Bfernandez%252C%2Bnoverges%252C%2Bfigueirido%252C%2Bgarzon%252C%2Bcambra%252C%2Bsanchis%252C%2B2A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1212" data-original-width="1600" height="484" src="https://2.bp.blogspot.com/-QrDd2xjS4E0/W02dBioJg5I/AAAAAAAAFOQ/h_tMWuebIawOW_yVahUTLg5W_ubcRsE1wCLcBGAs/s640/67-68%252C%2Bcampio%2Bde%2Bliga.%2Bmoreno%252C%2Bbermudez%252C%2Bbisbal%252C%2Blucas%252C%2Bpons%252C%2Bfernandez%252C%2Bnoverges%252C%2Bfigueirido%252C%2Bgarzon%252C%2Bcambra%252C%2Bsanchis%252C%2B2A.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">L'equip de l'Ontinyent CF que es va proclamar campió en la lliga </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b><span style="color: blue;">[Aquest article va apareix en castellà, signat per Guillem Llin a la revista <i>Crònica</i> al número 135, de 18 de juny de 1993, tot just quan es complien 25 anys del fet. Ara, s’ha traduït al valencià i s’han introduït algunes modificacions al text].<span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div>
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Europa es trobava immersa en temps d’utopia. Eslògans del
tipus “Prohibit prohibir” o “Fes l’amor i no la guerra” estaven de plena
vigència, com a conseqüència del famós maig revolucionari francés. El de 1968. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Mentrestant, Ontinyent vivia la seua particular croada o
utopia, condensada en tres intenses setmanes. Període de temps que desembocaria
en una realitat exultant. El despertar a la realitat i veure’s en Segona
Divisió del futbol espanyol. Però aquesta vegada tenia més mèrit. Hi havia un
únic grup de Segona (20 equips) en lloc dels dos de l’ocasió precedents (40
equips). El dia 16 de juny es complirà mig segle d’aquella fita històrica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Tot havia començat a finals del mes de maig. L’equip del
Clariano, guiat per la mà mestra i enyorada de Paco Roig [després seria alcalde
socialista del seu poble, Tabernes Blanques, agafat a València) es proclamava
campió del grup IX de la Tercera Divisió, en pugna amb l’Oliva, qui al perdre
al Clariano, va dir adéu a totes les opcions de lideratge. Van ser els homes de
l’equip que presidia Enrique Terol al que adquirien, per mèrits propis, el dret
a jugar la promoció d’ascens a la divisió de plata del futbol espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">La dramàtica
eliminatòria contra el Cacereño<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">El sorteig va emparellar l’Ontinyent amb l’equip
extremeny. Primer en Càceres. La vesprada del diumenge 26 de maig de 1968
saltaren a la gespa de l’Estadi Municipal de Càceres, els jugadors Moreno,
Bermúdez, Bisbal, Úbeda, Lucas, Pons, Sanchis, Figueirido, Garzón, Noverjes i
Jaime Portalés. Tenien un objectiu: obtenir un bon resultat per al partit de
tornada. Però no ho van aconseguir. El Cacereño va desbordar l’Ontinyent tot el
partit. La vesprada va ser negra. Al concloure el partit el marcador senyalava
4-1 favorable als de casa. I sort que Sanchis va marcar el gol de l’Ontinyent.
Si quedava alguna esperança, calia agafar-se a ella. Els aficionats
ontinyentins van sentir amb gran desencís com l’advocat Antonio Lacueva –qui
s’havia casat i havia fet coincidir el viatge de noces i esportiu per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>retransmetre el partit– anava cantat els
gols... en contra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">No hi havia temps per a res. Tocava plantar-se. Perquè el
2 de juny de 1968 era el partit de tornada en el Clariano. Almenys, els
seguidors estaven convençuts que els jugadors estaven disposats a deixar-se la
pell en el dificilíssim intent de superar l’eliminatòria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Aquesta vegada Paco Roig va introduir dos canvis en
l’equip. El catarrogí Lucas i l’ontinyentí Sanchis van deixar el seu lloc a
Chulvi i Cambra. Amb l’afició totalment bolcada amb els seus, l’Ontinyent de
seguida va acorralar la porteria del Cacereño. Tenia que remuntar tres gols de
desavantatge.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">El partit se li va posar bé al Ontinyent. Abans d’arribar
a la mitja hora de partit, ja guanyava per 2-0. Però un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">inoportú</i> gols dels extremenys, posava les coses molt difícils. Al
descans, 2-1. I 45 minuts per davant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">En el segons temps, l’afició va vibrar amb l’equip com
poques voltes s’ha vist en la seua dilatada història. Un Ontinyent absolutament
descabellat va escombrar del terreny de joc al Cacereño. En van entrar dos
gols, però podien haver estat mitja dotzena. Figueirido, Cambra i Garzón, per
dos vegades, foren els golejadors. Per cert, Garzón, aniria als jocs olímpics
de Mèxic i seria traspassat al Sabadell, aleshores en Primera Divisió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Estavem en el punt de partida. 4-1 i 1-4. Empat. Així
doncs, hi havia que dirimir qui passava en un tercer partit, de desempat, en
camp neutral. El dimarts 4 de juny, en l’estadi Antonio Borrachero, camp on
jugava el Plus Ultra (eren altres temps, pels noms) hi havia que quedar-ne
solament un. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Fins a Madrid es va organitzar i es va desplaçar un grup
de seguidors. Així i tot, estaven en clara minoria fronts els extremenys.
Aquesta vegada un únic canvi respecte al partit precedent [cal tindre present
que aleshores si no es lesionava algun jugador, no es podia fer cap canvi],
Lucas per Chulvi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Comença el partit amb por per part dels dos equips. El
Cacereño s’espolsa abans l’angoixa i comença a atacar la porteria defensada per
Moreno. Per sort, eixa vesprada, Moreno li havia posat a la porteria un rètol
imaginari d’imbatible. Jugant-se l’últim quart d’hora, el riojà Bermúdez, qui
havia passat a jugar de davanter centre, va marcar el gol que va valer una
eliminatòria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">La recompensa per haver guanyat l’eliminatòria? 1.000 pessetes
per els titular i 400 pessetes pels suplents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">Ara la Cultural
Leonesa<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Superat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’enfrontament agònic amb el Cacereño, esperava ja el següent rival, la
Cultural Leonesa. El diumenge 9 de juny, s’enfronten en el Clariano. Els
mateixos jugadors que havien guanyat a Madrid, adquirien la responsabilitat
d’intentar continuar la gesta. Era el quart partit en 14 dies, i els
desplaçaments per carreteres aleshores tercermundistes. Tot i això, l’Ontinyent
va donar una lliçó de punt d’honor, i va guanyar per 2-0, amb gols de Garzón i
Bermúdez, a qui altra vegada l’entrenador havia col·locat de davanter centre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Set dies després, el 16 de juny de 1968, arribava l’hora
de la veritat en el camp de la Fuentecilla, de Lleó. A diferència de l’anterior
ascens, en Múrcia, on l’equip va viatjar arropat per l’afició, aquesta vegada
ho va fer tot sols. I amb no poques suspicàcies, per un presumpte intent de
compra de l’eliminatòria, el que va propiciar la resposta ontinyentina: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“El Onteniente, ni se compra ni se vende”</i>.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">La ciutat estava materialment pegada als aparells de
ràdio, on Antonio Lacueva, contava què anava passant. La renda de dos gols,
s’entoixava decisiva. Però la Cultural Leonesa es va avançar: 1-0. La por en el
cos. Fins que en la segona part, Bermúdez (qui? Si no!!!) va marcar el gol de
l’empat amb el que l’Ontinyent CF anava a aconseguir ser equip de Segona
Divisió. Aquesta vegada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les primes foren
més quantioses. 2.500 pessetes per als titulars, i 1.000 pessetes per als
suplents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">L’apoteosi<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Retornava així l’Ontinyent a una categoria perduda uns
anys abans arran dels incidents produïts en un Ontinyent-Mestalla i que van
suposar la sanció més dura –i injusta– que s’ha posat mai a cap d’equip de
futbol de categoria nacional. Tretze partits (tot el que quedava de campionat)
el camp tancat i tindre que anar-se’n al desterrament, al Collao alcoià, cosa
que va propiciar la caiguda en picat de l’equip del Clariano. En aquella sanció
exemplaritzant, el València va fer valdre el seu fort pes perquè un modest
equip valencià fora castigat sense cap contemplació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Al dia següent, una pancarta amb un emotiu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Bienvenidos campiones”</i>, col·locada al
pont de Santa Maria, saludava als autèntics ídols locals. A primera hora de la
nit, entrava per la carretera d’Almansa, l’autobús cap a l’Ajuntament. I
posteriorment, la visita a la capella de la Puríssima. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: large;">Els jugadors Moreno, Fernández, Bermúdez, Bisbal, Úbeda,
Chulvi, Lucas, Pons, Sanchis, Cambra, Figueirido, Garzón, Jaime Portalés,
Noverjes, Mario... l’entrenador Paco Roig, el president Enrique Terol acabaven
d’escriure la millor pàgina de la història de l’esport rei. </span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-69152802432569808962018-07-16T18:37:00.000+02:002018-07-16T18:37:17.347+02:00Errata<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-size: x-large;"><b>No és <span style="background-color: white; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;">Rafael Torró Donat</span></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple; font-size: x-large;"><b><span style="background-color: white; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-eV9tYCKpO2Q/W0t3aMcH77I/AAAAAAAAFN4/OVdzCjJR0ls8n66Xm_FreF59kx7FlOvawCLcBGAs/s1600/19410127%252C%2BRDV%2B3%252C%2BRafael%2BDonat%2Ben%2BFran%25C3%25A7a%2Ben%2B%252B-1939.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1417" data-original-width="1028" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-eV9tYCKpO2Q/W0t3aMcH77I/AAAAAAAAFN4/OVdzCjJR0ls8n66Xm_FreF59kx7FlOvawCLcBGAs/s640/19410127%252C%2BRDV%2B3%252C%2BRafael%2BDonat%2Ben%2BFran%25C3%25A7a%2Ben%2B%252B-1939.jpg" width="464" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: small;">Rafael Donat Vidal fotografiat en un paratge desconegut. Fotografia: familiars de Rafael Donat.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: purple; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><span style="color: purple; font-family: Trebuchet MS, Trebuchet, sans-serif; font-size: medium;">Al repesar els noms dels deportats em hem donat compte que hi ha un Rafael Torró Donat, quan es deia Rafael Donat Vidal, germà de qui era alcalde aleshores d'Ontinyent, José Donat Vidal.</span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="color: purple; font-family: Trebuchet MS, Trebuchet, sans-serif; font-size: medium;">Tots el demès noms sí estan bé.</span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="color: purple; font-family: Trebuchet MS, Trebuchet, sans-serif; font-size: medium;">Com també està bé al llibre. </span></span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-59039334039524272152018-07-14T20:15:00.000+02:002018-07-16T20:54:46.033+02:00El Llombo i Paco Muñoz, amics per sempre<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>El Llombo recolza la petició de l'Alta Distinció de la Generalitat per a Paco Muñoz</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-1ddttwsHCto/W0nMyAaA2FI/AAAAAAAAFNs/tr4auX-XhtIqa1-zwS2W84rtaNcRNAxSQCLcBGAs/s1600/PACO%2BMU%25C3%2591OZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="426" src="https://2.bp.blogspot.com/-1ddttwsHCto/W0nMyAaA2FI/AAAAAAAAFNs/tr4auX-XhtIqa1-zwS2W84rtaNcRNAxSQCLcBGAs/s640/PACO%2BMU%25C3%2591OZ.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">L'Associació de Veïns el Llombo recolza l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana que cada any es lliura en la festa dels valencians, el 9 d'Octubre. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Entre el Llombo i Paco Muñoz hi ha alguna cosa més que una bona amistat. No debades, ens ha visitat per quatre vegades, com a cantautor i com a conferenciant, i en totes elles s'ha vist rodejat d'un públic nombrossísim i fidel. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">A més a més considerem que Paco es mereixedor per la seua carrera (musical, en valencià, dedicada en bona part als infants, per la terra) de rebre l'homenatge dels valencians.</span>Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-2329001168087274862018-07-13T18:56:00.000+02:002018-07-13T18:56:02.900+02:00Valldalbaidins al camps de concentració<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: medium;"><span style="color: purple; font-size: x-large;"><b>Tots els noms</b></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: medium;"><span style="color: purple; font-size: x-large;"><b><br /></b></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-txV_w-by8FI/W0HfXedOrgI/AAAAAAAAFNU/_F-js_VqnC0gdVobr2TZ23RegQwQHlkxwCEwYBhgL/s1600/19401213%252C%2BBCP%2B7%252C%2Bfoto%2Bbruno%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="352" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-txV_w-by8FI/W0HfXedOrgI/AAAAAAAAFNU/_F-js_VqnC0gdVobr2TZ23RegQwQHlkxwCEwYBhgL/s640/19401213%252C%2BBCP%2B7%252C%2Bfoto%2Bbruno%2B1.jpg" width="414" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: small;"><b>Bruno Cloquell Pallás, deportat i mort a Mauthausen</b>.<br />Fotografia cedida per la família</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><span style="color: purple;"><br /></span></span>
<span style="font-size: large;"><span style="color: purple;">Bautista Navarro Gimeno (Castelló de Rugat, 11.04.1916–Gusen, Àustria, 29.09.1941).</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: purple;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Gonzalo Ureña Donat (Ontinyent, 30.08.1897–Mauthausen, Àustria, 12.12.1940).</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: purple;">Vicente Sais Micó (Ontinyent, 08.11.1916–Gusen, Àustria, 27.11.1941).</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: purple;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Miguel Belda Belda (Aielo de Malferit, 28.01.1918. Va sobreviure i va morir a Villepinte, França, 19.04.1995).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">José Moll Momparler (Aielo de Rugat, 07.11.1897–Gusen, Àustria, 07.08.1941).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Bruno Cloquell Pallás (el Ràfol de Salem, 29.05.1913–Gusen, Àustria, 04.01.1942).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">Rafael Torró Garrigós (Ontinyent, 15.11.1907–Mauthausen, Àustria, 24.04.1944).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Francisco Santamaria Tortosa (Ontinyent, 20.11.1904–Gusen, Àustria, 05.03.1942).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">Rafael Torró Donat (Ontinyent, 11.07.1911–Hartheim, Àustria, 16.10.1942).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Virgilio Torró Calatayud (Ontinyent-Fontanars dels Alforins, 29.01.1911–Gusen, Àustria, 23.10.1941).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">Vicente Gandia Reig (Ontinyent, 18.05.1912. Va sobreviure i va morir a Champigny, França, xx.07.1997).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Eusebio Pimentel Perelló (la Pobla del Duc, 20.12.1913. Va sobreviure i va morir a Alacant, 24.05.1996).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">Salvador Fayos Gomar (la Pobla del Duc, 12.08.1913. Va sobreviure i va morir a Narbonne, França, 20.06.1952).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">José María Martí Belda (Ontinyent, 26.07.1914. Va sobreviure i va morir a Ontinyent, 26.01.1992).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">Madrich Berliner Luftig (Ontinyent, 02.08.1938–Auschwitz-Bikernau, Polònia, 12.09.1942).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Salvador Bataller Anduig (Castelló de Rugat, 13.05.1909–Bergen-Belsen, Alemanya, 24.06.1944).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple; font-size: large;">Juan Bataller Abargues (la Pobla del Duc, 04.02.1904. Va sobreviure, i malgrat tots els esforços per saber alguna cosa d'ell, continua sense saber-se res una vegada abandonat el camp de concentració de Buchenwald, on estava pres).<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: purple; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Vicente Casanova Payá (Agullent, 19.09.1907–Mauthausen/Gusen, Àustria, 1944/45).</span><span style="color: purple;"><o:p></o:p></span></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div>
</div>
Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5281518434583300371.post-18821211551937577522018-07-12T21:05:00.000+02:002018-07-12T21:05:17.217+02:00Deportats als camps de concentració<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><b>Finalment, són 18 valldalbaidins</b></span><br />
<span style="font-size: x-large;"><b>els deportats als camp nazis</b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-FskM-hgaojE/W0I_OXIoh-I/AAAAAAAAFNc/Eh4erpYVWaUJbTHTfoIQ34K6iJ5djfQzgCLcBGAs/s1600/LVG19271217-007%2Bjuan%2Bbataller%2Babargues.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1353" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-FskM-hgaojE/W0I_OXIoh-I/AAAAAAAAFNc/Eh4erpYVWaUJbTHTfoIQ34K6iJ5djfQzgCLcBGAs/s640/LVG19271217-007%2Bjuan%2Bbataller%2Babargues.jpg" width="540" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: small;">Retall del diari "La Vanguardia" del dissabte 17 de desembre de 1927 en el que es recull el nom de Juan Bataller Abargues, que s'ha d'incorporar a files, i en no haver-lo trobat, diuen que serà declarat desertor si no apareix. En eixe moment, Bataller es trobava complint el servei militar en qualitat de voluntari en Fuenlabrada (Madrid). </span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Finalment, ni 16 ni 17. Són 18 els deportats als camps de concentració nazis de la comarca de la Vall d'Albaida. I s'ha aconseguir refer els periples del què va ser d'ells abans de la guerra, de després de la guerra, del camp de concentració i, de cinc del que van eixir amb vida. De tots menys d'un. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El protagonista és diu Juan Bataller Abargues. Cap de les vies d'investigació seguides per tractar de saber d'ell ha donat resultat positiu fins ara. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El llibre apareix sense estar esbrinat on va anar una vegada aconseguida la llibertat del camp de concentració de Buchenwald. És l'únic deportat de la Vall que es desconeix què va ser d'ell.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Però els autors no han tancat la recerca. No desisteixen. Ara, s'ha obert una altra via d'investigació que, cal esperar, done resultats positius. Però hi ha més vies. De fet, els autors tenen el convenciment que en un període, màxim de dos o tres anys, se sabrà que va ser de Juan Bataller Abargues. </span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Associació de Veïns el Llombohttp://www.blogger.com/profile/01506369212508534641noreply@blogger.com0