dilluns, 23 de juliol de 2018

Memòria històrica



La solidaritat arriba a Ontinyent


De la solidaritat d'uns, a la repressió dels altres


[De la revista "el Llombo"]

El viejo topo fou (i és) una revista mensual de tipus cultural i política, editada a Barcelona, tal vegada la de major èxit en la transició. Els seus treballs conviden sovint a la reflexió i a l’anàlisi. Es va publicar de 1976 fins 1982, desapareixent aleshores i reapareixent en 1993 fins l’actualitat. Com a particularitat, mai a pagat als escriptors cap article dels que han eixit publicats. En la primera etapa es va publicar 69 números. A hores d’ara, va pel número 365.

En un dels darrers números abans de deixar de publicar-se va aparèixer l’article “Voluntarias de la Libertad. Mujeres en las Brigadas Internacionales”, de la historiadora Fernanda Romeu Alfaro. En ell, es fa una aproximació a les dones voluntàries que van vindre a la contesa espanyola, canalitzades fonamentalment al món de la sanitat. Com diu l’autora “el propòsit d’aquest article es posar de manifest el paper fonamental que van tindre les dones estrangeres voluntàries que van vindre a donar suport a la República”. A partir del mes d’octubre de 1936 en que comencen a vindre a la zona republicana, les infermeres tenen una consciència social molt definida. Així podem trobar testimonis que van vindre per lluitar per la llibertat dels espanyols i l’esperança de tots els europeus, malgrat tindre que conviure en un escenari bèl·lic de trinxeres, fronts de batalla, hospitals, refugis, i ciutats en guerra. Cal tenir present que fou la primera vegada que moltes dones es van atrevir a viatjar voluntàriament a un país estrany que es trobava en guerra, amb el perill de morir, però que ho van fer, arriscant-se, per una causa justa. Així, per Una Wilson, Mary Lowson i Agnes Hodgson, van traure la convicció de haver lluitat: “per la raó més justa de totes les causes: la de la llibertat”. Per a Aileen Palmer “La seua estada a Espanya havia sigut, en bastants aspectes, ‘la primavera’ de la seua vida”
Tot i que l’autora reconeix que la llista no es completa, en el treball apareixen els noms de moltes (no sé si totes o no) de les infermeres que van vindre a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. A més a més, hi ha una relació de infermeres, bàsicament, d’Albània, Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Canadà, Cuba, Xipre, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Irlanda, Lituània, Letònia, Noruega, Nova Zelanda, Palestina, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa, Turquia, Unió Soviètica i Iugoslàvia.

En l’article parla de les 196 voluntaris belgues d’ascendència jueva en la guerra civil enrolats en les Brigades Internacionals. La preparació del grup de 26 infermeres auxiliars, moltes d’elles familiars de voluntaris masculins al front de batalla es va fer en Antwerpen, i se’ls va conèixer com “les mamàs belgues” i, van anar a treballar, totes elles, a l’hospital d’Ontinyent, una vegada realitzat el període d’entrenament. Així mateix parla de que posteriorment, moltes d’elles foren deportades pels nazis a camps de concentració, morint una bona part d’aquestes dones solidàries. 

Però a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent hi van haver més infermeres que les de Bèlgica, també hi van haver d’Àustria, Holanda, Hongria, Polònia, Romania i Suïssa. Segons l’esmentat article, les infermeres foren aquestes:

Àustria: Gertrude Greisinger, cap d’infermeria.

Bèlgica: Sara Altman, infermera; Sara Blitzer, infermera auxiliar; Paja Frieda Buchalter, infermera auxiliar; Uka Donotszenko, infermera auxiliar; Françoise Durbet, infermera; Lily Friedman, infermera auxiliar; Gitla Gelibter, infermera auxiliar; Rajza Goldfinger, infermera auxiliar; Genia Gross, infermera auxiliar; Margaretha de Groot, infermera auxiliar; Olga Hartmat, infermera auxiliar; Henia Hass, infermera auxiliar; Ivonne Van de Keukelaere, infermera auxiliar; Gitla Gustawa Kinzclewska, infermera auxiliar; Adèle Korn, infermera auxiliar; Rose Leibovic, infermera auxiliar; Syna Leja Berger, infermera auxiliar; Bertha Lewkowitz, infermera auxiliar; Feigla Luftig, infermera auxiliar; Golda Luftig, infermera auxiliar; Rachel Luftig, infermera auxiliar; Marusia Merel, infermera auxiliar; Stunea Osnos, infermera auxiliar; Rachel Ovlianetsky, infermera auxiliar; Rachel Wacsman, infermera auxiliar; Hilda Gitel Wajusztein, infermera auxiliar; Lili Weiss, infermera auxiliar. A banda apareix una doctora Löwenthal, que o bé va estar com a infermera auxiliar o com a doctora.

Holanda: Janningje Schadelee, infermera, va estar en diversos hospitals de les Brigades Internacionals: Ontinyent, Conca i Benicàssim; Gertrud de Vries, infermera, va estar en diversos hospitals de les Brigades Internacionals: Albacete i Ontinyent.

Cal ressenyar que les infermeres holandeses, en un número al voltant de 20 graduades en hospitals dels Països Baixos, estaven totes elles adscrites a les Brigades Internacionals.

Hongria: Olga Hartmat, infermera; Józsefné Révesz, infermera auxiliar; Laura Steiner, infermera auxiliar.

Polònia: Genia Gross, infermera, adscrita a les Brigades Internacional, va estar als hospitals d’Ontinyent i Benicàssim; Adèle Korn, infermera, adscrita a les Brigades Internacionals, va estar tot el temps a Ontinyent.

Romania: Rachel Blanetzky, infermera auxiliar; Lily Friedman, infermera auxiliar, adscrita a les Brigades Internacionales, va estar tot els temps a Ontinyent; Rose Lebovivi, infermera auxiliar, adscrita a les Brigades Internacionals, va estar tot el temps a Ontinyent; Rachel Vacsman, infermera, adscrita a les Brigades Internacionals, va estar tot el temps a Ontinyent.

Suïssa: Graziella Berta, metgessa, adscrita a les Brigades Internacionals, va estar tot el temps a Ontinyent.

Fora del cas ontinyentí, parla també d’altres hospitals i d’altres infermeres, com l’alemanya Augusta March, que era infermera auxiliar i anava en una columna de milicians que havia eixir de Barcelona (en bona lògica cal pensar que seria la columna Durruti), però que va ser apressada per l’enemic i afusellada, en 1936, per les tropes franquistes.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada