dimecres, 18 de juliol de 2018

Fa 50 anys


Ontinyent munta el pollastre

A la dreta, Eduardo Sancho

[De la revista "el Llombo"]

El cas dels guàrdies municipals porta cua en l’àmbit social i polític. El divendres 30 de desembre de 1977, el programa Aitana del Centre regional de TVE a València emet al migdia un reportatge sobre Ontinyent arran del succés luctuós. És un documental sensacionalista que aboca molts estereotips sobre la ciutat des del pitjor angle possible. Ontinyent es pren la notícia a pit. Potser es veja en massa coses reflectit i a ningú li agrada que li ensenyen les vergonyes. Aleshores no hi ha vídeos per gravar el documental i l'opinió popular fa que l'assumpte guanye en indignació.

El darrer dia de l'any es convoca un Ple municipal extraordinari amb un únic punt de l'ordre del dia: el reportatge d’Aitana.

L'alcalde Antonio Serna, i a la seua dreta, el primer tinent d'alcalde, Emilio Reig

Pren la paraula l'alcalde Antonio Serna i diu que a l'espai televisiu “han herido profundamente el alma de los ontinyentinos por su falta de objetividad y de verdad; por su destemplanza, inoportunismo y tendenciosidad, que han constituido un auténtico atentado contra la sensibilidad, honestidad y civismo de la población de Ontinyent, que ha manifestado su legítima irritación y repulsa libre y espontáneamente desde el instante mismo en que aquel programa se iba emitiendo”.

El Ple aprova, en primer lloc, demanar una còpia del reportatge i el text íntegre a Televisió Espanyola, per determinar “si procede iniciar acción judicial o, cuando menos, exigir cuantas explicaciones sean necesarias, si las hay, para justificar tan desafortunada emisión”. En segon lloc, reservar-se el dret, com a part interessada, per a lliurar el documental per qualsevol mitjà legal “sin prejuicio de las acciones judiciales que sean procedentes”. En tercer lloc, comunicar l'enèrgica protesta al ministre de Cultura, al governador civil, al president de la Diputació, al delegat provincial del Ministeri de Cultura i al director regional de RTVE. I en quart lloc, remetre un escrit als mitjans de comunicació Las Provincias, Levante, Hoja del Lunes i Valencia semanal, de València; Información, d'Alacant i La Verdad, de Múrcia (Aitana es veia també a Múrcia), per tal de rebutjar el reportatge sobre Ontinyent.
Eduardo Sancho, director d'Aitana

Entre el reportatge –que pocs han vist– i el Ple, al poble no es parlarà d'altra cosa. Com que els mitjans de comunicació es fan ressò del malestar ciutadà, el corresponsal de TVE a Ontinyent, Mariano Magdalena, que no té res a veure amb el guió del documental, presenta la dimissió en senyal de protesta, i perquè la gent del carrer creu que n’és un dels culpables.

El Ple de 12 de gener de 1978 torna a incidir en el reportatge. RTVE ha enviat el text íntegre, però no l'enregistrament. Tampoc no es diu res del text ni hi ha cap censura. Segons sembla, el text és prou aproximat a la realitat del poble. Algunes coses, tot i inexactes, són detalls menors que no tenen cap incidència: el nombre d'habitants d’Ontinyent o el preu de l’entrada al Poliesportiu. Sí que es parla d'un intent de violació, però és que el divendres 18 de març de 1977, en la falla infantil que aleshores es plantava a Sant Rafael, un grup de joves entre 15 i 17 anys va intentar violar una xiqueta de 13 anys. Els autors van ser detinguts. Això és el que publica l'Onclar de l'època. Altres testimonis asseguren que tot va ser una confusió, una broma desafortunada de jovençols. De tota manera, el periòdic local no publica cap “fe d'errates”.

Els membres del Consistori volen aconseguir el programa: “reiterar a Radio Televisión Española, Programa Regional Aitana, en Valencia, que se remita a esta Corporación Municipal la programación emitida sobre Ontinyent entre las 14 horas y las 14,30 horas del día 30-12-77”, amb “la indicación del nombre y apellidos del colaborador de Radio Televisión Española que hizo el reportaje, y esperar a la contestación que se sirvan dar las autoridades a las que se remitió la certificación del repetido acuerdo para adoptar las decisiones que procedan”. De totes les entitats a què se'ls va enviar la nota sobre el malestar, tan sols va contestar la Diputació. Després, va venir el silenci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada