F.M.I.

El Fondo Monetari Internacional (FMI)

El Fondo Monetari Internacional, es un organisme, com el seu nom indica, internacional, integrat per gent suposadament intel·ligent i sabuda en temes de diners, i que es dedica a marcar les directrius de les mesures que cal prendre, per tal de que les nacions “prosperen”.

Sembla que està integrat per gent convençuda que te la veritat absoluta, i que està per damunt del bé i del mal.

Per exemple, u pot tindre un comportament més que dubtós o ser un presumpte violador; però no passares, ja que el càrrec i el sou que cobra li dona la respectabilitat que pel seu comportament no es mereix. Viatgen en avions particulars, pernocten en hotels de 3000 euros la nit; i mengen...

Eixa gent, posada a dit en el seu càrrec, per no se sap ben bé qui. Que pot cobrar tres-cents mil o un milió o deu d’euros a l’any, que tenen totes els despeses pagades i una targeta VISA ORO en la butxaca, es permeten o millor dit, es senten legitimats per a dir, que en Espanya cal baixar els sous dels treballadors un deu per cent, i pujar el IVA.

En lo llestos que són estos individus –o indivídues– del F.M.I., pareix que no coneixen això dels pollastres  i el terme mig que diu: “si u es menja quatre pollastres i un altre cap, el terme mig diu que s’han menjat dos pollastres cada u.

En lo llestos que són estos del F.M.I. no saben que quant es trau el sou mig del mercat de treball, es suma el que cobra, per exemple, un directiu que percep  tres-cents mil euros a l’any, i el que percep deu mil euros a l’any.

Com se li pot dir a un treballador espanyol que té un sou de huit cents o nou cents euros al mes –en pagues i tot–, i que segurament te un parell de fills estudiant i està pagant una hipoteca. Que per a eixir de la crisi el primer que hi ha que fer és baixar-li el sou un deu per cent i pujar-li el IVA.

Sincerament, llestos crec que no són; més be pareixen uns manats, ja que es dediquen a marcar les directrius que marquen qui els paga.

M’ha vingut a la memòria, una frase molt escoltada de xiquet que deien els majors: “Li agradaria que el món fora un ou per a poder-se’l beure ell soles”.