L’Església no respecta l’última voluntat

Què putada, Maria!

Redacció

El matrimoni format pel propietari i rentista Francisco Nadal Úbeda (Ontinyent, 1820) i Carmen Insa Sanchis (Ontinyent, 1827) van tenir únicament un fill: José, qui va vindre al món en 1849 i va estudiar la carrera d’advocat. Vivien al carrer Major [actual carrer de Maians], número 22. En altra dependència del mateix edifici vivia el germà de Francisco, Rafael Nadal Úbeda (Ontinyent, 16.09.1808-04.05.1882), qui era trinitari agregat a la parròquia de Sant Carles. Eren una de les famílies més benestants del poble.

José es va casar amb Isabel Guerrero Díaz (Estepona, 1849), matrimoni que li va permetre pujar diversos graus en l’escalafó de les famílies adinerades ontinyentines. Vivien –sempre van viure– al número 18 del carrer Arquebisbe Segrià que, posteriorment, en les primeres dècades del segle passat, va passar a ser el número 20. Els seus descendents es coneixen popularment com les Senyoretes de Nadal.

Isabel i José van tindre set fills, tots ells nascut a Ontinyent, dels quals solament en sobreviurien tres: Pepito (1879. Va morir el 01.10.1887); Antonio (1882. Va morir el 29.03.1886); Maria (1884. Va morir als dies de nàixer, el 02.11.1884); Rafael (1886. Va morir el 15.11.1887); José  (?), Carmen (1889) i Maria Catalina (1890). La mare va morir a Ontinyent el 23 de març de 1905, i just un any després moriria el pare, el 2 de març de 1906. Cap dels tres fills que van arribar a l’edat adulta va tindre posteriorment descendència.

La mare Isabel tenia almenys una germana, Antonia (Estepona, 1848), qui segons certes fons es va casar amb Cristóbal Navarro. 

De la unió, no van tindre cap fill. Però altres informacions diuen que no estaven casats, malgrat que els nebots eren els mateixos. Al cementeri d’Ontinyent està soterrada Antonia, però no així Cristòbal. Antonia va morir el 9 d’abril de 1928. I la dona vivia a Ontinyent i segons les informacions estretes d’internet, Cristóbal li va sobreviure bastants anys, morint en la dècada dels quaranta del segle XX. Vol dir que s’ha havien separat? No ho sabem.

Dos anys abans de morir, el 30 de setembre de 1926, Antonia fa testament al poble davant el notari Juan Gil Quintá. En el mateix estipula que Maria Catalina Nadal serà la hereva universal de la seua fortuna. Cal dir que els seus germans José i Carmen eren els legataris del patrimoni de Cristóbal Navarro. La intenció d’Antonia, és que en el cas que no hi haja cap hereu, es forme una fundació per poder estudiar les dones pobres. Així està reflectit en la clàusula desena del seu testament: “Convençuda la testadora que, per manca d’estudis, no ha pogut complir en aquest món la missió que Déu li confiés, per no tenir en el seu temps la dona dret a cursar una carrera, la qual cosa ha estat el major dolor de la seua vida, vol, ara que s’ha reconegut aquell dret, que no pateixi una altra dona el mateix, per la qual cosa estableix a Estepona una Fundació per costejar els estudis de dones pobres de dit poble, donant preferència a les carreres de Lleis i Filosofia i Lletres.

Al capdavant d’aquesta Fundació estaran amb el caràcter d’administradors l'alcalde del poble, el jutge de primera instància, la mestra nacional més antiga si està en ple ús dels seus drets civils i una altra senyora en qui es done aquesta circumstància designada per aquesta mestra.

Si aquesta mestra no estigués en ple ús dels seus drets civils, el seu lloc l'ocuparà una senyora a qui concorri aquesta circumstància per la citada mestra. Aquests administradors, reunits en Junta, tindran totes les facultats que les lleis els concedeixin i personalitat jurídica prou per a l'exercici de totes les accions.

La Fundació portarà el nom de la testadora i la Junta la presidirà l’alcalde.”

Carmen Nadal Guerrero mor a Ontinyent el 21 d’agost de 1959, el germà José, mor, també a Ontinyent, el 26 d’abril de 1969. 

Finalment, Maria Catalina, l’última de les Senyoretes de Nadal fa el traspàs el 23 de març de 1978. Com a anat quedant-se sola, la seua fortuna és immensa. Al seu testament, consta de tres parts. Una, a la Fundació Guerrero, que són els béns procedents  que li va llegar en el seu dia sa tia Antonia Guerrero. Altra, a la Fundació Nadal, que eren els béns heretats del seu germà José Nadal on hi havia el 50% del llegat de Cristóbal Navarro. I una tercera part que eren els béns de Carmen (amb l’altre 50% del llegat de Cristóbal Navarro) i Maria Nadal. Aquesta tercera part, a la seua vegada, es divideix el 15% al Seminari Metropolità de València; parròquia de Los Remedios d’Estepona, el 30%; Obres Missionals Pontifícies, 15%; Càrites Ontinyent, 10%; ermita Santa Anna (en realitat Casa d’Exercicis), 10% i parròquia Santa Maria d’Ontinyent, 20%. Eixa era la voluntat de Maria Catalina Nadal Guerrero, però no sabia que pel mig es posaria l’Església. La realitat d’Ontinyent la saben ja. S’ha dit moltes vegades. Els diners se’n han anat. A València. A l’arquebisbat. El rector que hi havia, d’infaust record, Fernando Cremades Costa, va ser traslladat de poble, i el rector actual de Santa Maria, Juan Melchor Seguí Sarrió no sembla gens reivindicatiu, més bé el contrari. Una de les poquíssimes inversions que s’han fet amb diners de l’herència Nadal, el ‘Proyecto Hombre’, han anat a construir-lo en terme d’Albaida (d’on és ell). Com si en els 125,43 quilòmetres quadrats que té el d’Ontinyent (un dels més grans de tota València) no hi haguera lloc. O, si es prefereix, en les 150.938 fanecades que té el terme municipal.

La ciutadania ontinyentina és així. Tot el que no siga festes de moros-i-cristians, bous, festes-de-la-puríssima, i més festes diverses, no importa.

Però no és cosa solament d’Ontinyent. L’Església ‘actua’ així. A Estepona (Màlaga) passa tres quarts del mateix: la major part dels diners han sigut ‘desviats’ al compte del bisbat malagueny, mentre el susdit bisbat s’ompli la boca dient que “respecta i seguirà complint, amb fidelitat, la voluntat de la testadora”. Mentrestant, la universitat d’Estepona segueix esperant. Ha fet ara 40 anys de la mort de Maria Nadal.