Què fàstic de persona!!!

Aznar,  l’individu indesitjable

Aznar, el polític indesitjable

Cada vegada que ix Aznar en els mitjans de comunicació donant el seu punt de vista i consells polítics m’entren arcades. Sí, perquè el temps posa a cadascú en el seu lloc. I el lloc d’Aznar, és de la podridura. Aleshores, un personatge com ell, que vullga sentar càtedra, per ahí no passe. Anem a fer una repassada a la seua labor en el govern popular.

1. L’AVE. Abans d’ahir (el 26 de juny), el Tribunal de Comptes Europeu va dictaminar que l’Estat espanyol ha dilapidat en un projecte, el de l’AVE, milions i milions d’euros, en línies ruïnoses, de nul retorn. Doncs bé, el creador i impulsor del projecte de l’AVE va ser José María Aznar i no Felipe González. González va fer la línia Madrid-Sevilla (que també té collons la cosa) i res més. Aznar, i la seua parafernàlia que des de Madrid s’havia d’arribar a qualsevol capital de província en menys de dos hores. A més de tota la crítica contundent del Tribunal de Comptes Europeu (a bones hores, la crítica), cal afegit el greuge comparatiu. Per exemple els ciutadans d’Alcoi o Ontinyent per anar a València. Segons Aznar són menys persones que els madrilenys.

2. L’atemptat dels 192 morts. Aznar, per la seua megalomania i per les seues ànsies de notorietat, va dir que Iraq tenia bombes de destrucció massiva, es va fer la foto de les Açores, ens va portar a una guerra i, en contrapartida, molt probablement, els islamistes es van venjar fer els atemptats de Madrid que van costar 192 morts. Molt probablement per culpa d’Aznar. I en el súmmum de la cara dura va voler descarregar la culpa sobre ETA.

3. Beneficiar a l’Església en contra del poble. Aznar va firmar el decret pel qual els bisbes tenien la mateixa consideració que un notari a l’hora de dir si una propietat era de l’Església. Però a diferència dels notaris, aquests no tenien ni que estudiar ni fer res, solament dir que la propietat era de l’Església. Així, centenars, milers d’espais que eren del poble, se’ls va apropiar l’Església catòlica... gràcies a una aberrant disposició que va fer Aznar.

4. Bombolla immobiliària. Encara que no va ser l’únic responsable de la bombolla immobiliària, sí que va tindre una responsabilitat capital. Per què va ser ell el que va convertir tot el territori en urbanitzable, amb la qual cosa es van disparar les pretensions dels especuladors.

5. Corrupció. El niu de corrupció que va general el PP en l’època d’Aznar és enorme. El cas Gürtel, el més gran de la història, i totes les ramificacions que ha tingut, van ser obra d’Aznar. Els governants del partit (per exemple Rajoy, tot i que no està clar que no estiga brut) han tingut que carregar al llarg dels anys amb aquesta rèmora de l’època d’Aznar.

6. Privatització d’empreses públiques i rentables. La privatització d’empreses com Endesa, Argentaria, Iberdrola, Telefònica, Repsol, Campa, Tabacalera, empreses totes elles solvents i que deixaven uns bon grapat de milions a l’any en les arques de l’Estat via dividends, van ser venudes per col·locar els amics i de passada, poder presentar uns balanços atípics, però que eren absolutament enganyosos. Si es ven una empresa, ja no es teua, i ja no es pot tornar a vendre. Moltes d’elles, a més a més, eren de sectors estratègics de l’Estat.

7. Recentralització de l’Estat. No és el mateix un espanyol castellà que un espanyol gallec, o basc. La uniformitat, tots teniu que passar per l’Espanya uninacional, en lloc de l’Espanya plurinacional s’ha revelat com el problema més gros que tenen que resoldre els polítics a hores d’ara. El culpable d’aquesta deriva és Aznar.

8. Politització de la Justícia. L’estat té tres potes: el poder legislatiu, el poder judicial i el poder executiu. Mala cosa és quan es barregen per interessos partidistes i espuris. Aznar va començar a voler controlar el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional posant jutges de la seua corda ideològica. Així ha acabat desacreditant-los per complet.