Recuperant les arrels

Una història entranyable

Salvador Fayos el dia de la seua boda

Fa uns mesos va aparéixer publicat a Vilaweb-Ontinyent la història de Salvador Fayos Gomar, un veí de la Pobla del Duc que va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen i va aconseguir sobreviure. La publicació es va fer de comú acord amb els editors del llibre, del qual es imminent la publicació i, perseguia, en el fons, tractar de saber més del pobletà. 

De la Pobla del Duc van hi anar a parar al camps de concentració nazis tres veïns, tots tres independentment entre ells. A més a més, els tres havien eixit del poble de menuts per anar a buscar-se la vida a altres indrets. Saber d'ells era una tasca molt complexa, excepte Eusebio Pimentel, que se'n va vindre a viure a Ontinyent. Cal dir que els tres van sobreviure a l'horror del camp de concentració, i s'ha pogut esbrinar que va ser d'ells abans d'entrar en el camp; i una vegada eixit del mateix, excepte de Juan Bataller Abargues, de qui se li perd el rastre l'11 d'abril de 1945 al ser alliberat del kommando de Weferlingen, del camp de Buchenwald.  

Salvador Fayos va ser un home extraordinari. Un supervivent nat. Va aconseguir sobreviure al kommando de Steyr, tot i caure malalt. Fou traslladat al camp principal, a Mauthausen, on es va recuperar, i  va veure com el 5 de maig de 1945 els nord-americans entraven a alliberar el camp. Els nazis havien fugit tres dies abans. 

En un primer moment es va traslladar a París, on els francesos tenien el centre d'operacions per controlar els deportats i fer-los els reconeixements mèdics i veure les diferents possibilitats que tenien tant a nivell d'habitatge, feina, etc. o si necessitaven repós per recuperar-se de la bestiesa viscuda.  

Estació del ferrocarril de Narbonne

Salvador Fayos es va traslladar al sud de França, prop de la frontera amb Espanya. En concret, a la població de Narbonne, en el departament d'Aude, on un any després d'eixir del camp de concentració s'havia casat amb una jove, Josephine Also, exiliada com ell i que era del municipi de Santa Bàrbara, en la comarca tarragonina del Montsià. Entra a treballar de paleta a una empresa del poble, i la seua vida l'ha refeta en un temps record. Encara més quan en 1947 naix el primer fill de la parella, Salvador. 

En 1951 naix Josephine. El matrimoni té la parelleta i sembla que venen temps de felicitat. Però no. Perquè mig any després Salvador Fayos mor en una explosió d'un carro de combat alemany quan estava desballestant-lo en l'estació Quai Alberny, de Narbonne. 

La recerca que vam fer dels descendents de Salvador Fayos fou intensa. Així vam saber que en 2015 havia mort la viuda, a la mateixa població de Narbonne. Es vam dedicar a cridar per telèfon als que tingueren de cognom 'Fayos' i foren residents a Narbonne o prop. Vam contar amb la col·laboració entusiasta de Casimir Romero qui domina perfectament el francés. Vam trobar una série de fills d'exiliats (fonamentalment de la comarca de la Safor), però no als familiars de Salvador Fayos Gomar. 

Al publicar-ho en Vilaweb-Ontinyent, ho va veure una pobletana que resideix a Benimaclet, la qual coneixia a una neboda de Salvador Fayos que viu a Figueres, capital de la comarca gironina de l'Alt Empordà. Ella va ser qui ens va posar en contacte amb els fills del nostre personatge. 

Val a dir que a hores d'ara els dos fills, Salvador i Josephine, amb les seues respectives parelles, han vingut a la comarca de la Vall d'Albaida per conéixer les arrels de son pare. Han estat a la Pobla del Duc, a Ontinyent, al cementeri d'Ontinyent on hi ha un monument que recorda als deportats, i a l'Associació de Veïns el Llombo on han descobert un poc (o un molt) les seues arrels valencianes.  

Guillem Llin Llopis