divendres, 22 de juny de 2018

L'"Avenida"

L’avinguda del Comte de Torrefiel,
embrió del Llombo



Va ser el 8 de novembre de 1920 quan el Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent, en sessió ordinària, va decidir obrir un carrer de 20 metres d’amplària que eixint pràcticament des de la soca del campanar anara en línia recta a enllaçar amb la carretera a Bocairent. La situació de crisis que vivia el poble i la manca d’espai on edificar, van ser propulsores de la iniciativa que els polítics del temps van encarar en encert.

Hi va haver un personatge cabdal per aconseguir obrir la nova via: Vicente Puigmoltó Rodríguez-Trelles, el comte de Torrefiel, fill d’Enrique Puigmoltó y Maians, militar i amant de la reina Isabel II, i segons totes les cròniques, pare del rei Alfons XII. Val a dir que en 1857 (any del naixement d’Alfons) Isabel estava casada, però no així Enrique, qui no contrauria matrimoni fins set anys després amb Julia Fuster. Aquesta moriria aviat, i després de casar-se per segona vegada, amb 57 anys complits, amb Albina Rodríguez-Trelles en l’any 1886, tindrien un fill, Vicente, qui vindria al món en 1889.

La participació del comte de Torrefiel en l’obertura del nou vial va ser decisiva. La majoria dels terrenys per on tenia que passar l’Avenida, era del més granat de la burgesia del poble, i va tindre que ser la influència del comte qui fera possible la venda dels terrenys davant les reticències de part de part dels propietaris. Així trobem com a titulars segons el llibre d’actes del Ple municipal a la “Señora condesa viuda de Torrefiel, doña Rosa Mompó, viuda de Pla, doña Regina Casanova Albert, doña Josefa Ferri, viuda de Gironés, doña Elisa Gironés, don José Simó Marín, don Gonzalo Sanchiz Mayans, don Lamberto Rodríguez Trelles, don José Sanz Ferri, Excmo. Sr. marqués de Vellisca, doña Consuelo Montés Delgado de Molina, don José Delgado de Molina Segura, don Rafael Soriano Asensi, doña Concepción Pastor, don Matías Beneyto Micó de Matías, y don José Delgado de Molina Segura”.


Finalment, l’amplària del carrer no seria de 20 metres, sinó de 16. I van començar a construir-se habitatges ací i allà. El primer de tots ells, la caserna de la guàrdia civil. Davant l’urgent necessitat de fer-ne una nova, a l’haver-se declarat insalubres les dependències del vell quarter ubicat al carrer de Tomàs Valls. En nou edifici començaria aviat i s’acabaria en 1923. En els primers anys, pràcticament tots els habitatges que es fan són imponents. Com la casa de José Delgado de Molina [els actuals jutjats], en 1925; la casa Moscardó [on està l’edifici la Palmera], en 1929; el Centro Parroquial, en 1929; l’almàssera, al voltant de l’any 1929, o el col·legi públic Joaquín Costa, abans dit María Cristina, en 1934.

Així doncs els primer habitants del Llombo van ser els guàrdies civils i les seues famílies, entre els quals trobem l’única nativa d’Ontinyent: María Tormo Montés, qui amb 17 anys es casa amb José Sanz Torres, natural de la ciutat de València, de 23 anys d’edat, el qual estava ja adscrit a Ontinyent com a guàrdia civil en la vella caserna de Tomàs Valls, i comencen a viure en l’edifici recent construït.

La procedència de la resta dels primers habitants foren de la Vall d’Albaida (10, de Quatretonda, la Pobla del Duc, Alfarrasí, Montaverner, Albaida, l’Olleria i Atzeneta d’Albaida¸ a més a més la d’Ontinyent), d’altres comarques valencianes (11, de la Safor, la Costera, l’Alcoià, la Foia de Bunyol, el Comtat i l’Alt Palància; a més a més el de València) i solament hi havia dos casos de fora del País Valencià: Yeste (Albacete) i Molina de Segura (Múrcia). Els primers 13 guàrdies civils estaven dotze d’ells casats, i el restant era viudo i tenien en total 23 fills, tots ells menors d’edat. De les 51 persones que vivien hi havia tres de la tercera edat (eren pares d’algun matrimoni) 25 adults (els guàrdies més les esposes) i 23 menors (els fills). 
Guillem Llin Llopis


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada