Uns demòcrates
Estem que no
podem dormir; per dir-ho clar, estem acollonits. Els missatges que ens arriben dels
polítics de dreta, que han deixat la poltrona, són
preocupants.
Resulta que s’han
celebrat les eleccions municipals i autonòmiques, baix les directrius dictades
pels polítics; uns polítics que en prop de quaranta anys no han segut capaços d’adaptar les
normes electorals als nous temps que es preveia, per què les normes que hi havia els
beneficiaven –a ells–.
Ara resulta que
partits democràtics, que han concorregut a unes eleccions “legals”, són
tractats d’antissistema, comunistes,
i no sé quantes coses més; i que deixaran la nació arruïnada. I això ho diuen
polítics que, alguns d’ells, han governant d’una manera prepotent al llarg de
vint o vints i cinc anys, i que en el cas de la Comunitat Valenciana se l’han
deixà en fallida i amb un deute de 40.000 (quaranta mil milions de deute). Tot
una lliçó de coherència.
Per cert, que
Rita Barberà, després de 24 anys al front de l’Ajuntament, ha donat un exemple
de “demòcrata”, al no voler arreplegar l’acta de regidora de l’Ajuntament de
València, per no tindre que passar-li la vara d’Alcalde a Joan Ribó. Com han fet Leon de la Riva, Teòfila Martínez, Ana Botella i un grapar més.
Per les seues
obres els coneixereu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada