Un president boig
Ahir, Francisco Camps, en un míting a Castelló, se li va escalfar la boca, o ell és així, i va soltar: "A mí mis abuelos me transmitieron ternura, cariño. La ternura y el cariño que los abuelos transmiten forma parte de la educación esencial de cualquier persona. El Gobierno de Rodríguez Zapatero comenzó con la historia de un abuelo, el abuelo de Rodríguez Zapatero, que pareció no le transmitió la ternura y el cariño que normalmente le transmiten los abuelos a sus nietos". Val a dir que l’avi de Zapatero va ser afusellat al començament de la guerra per mantenir-se fidel a la Segona República. Cosa que Camps sap ben bé, la qual circumstància ens indica que era conscient plenament del que deia.
De Camps ja res estranya. Ni que cada vegada quede més clar que és un corrupte, ni les seues declaracions extemporànies, ni que s’amaga quan la veu mal parada, ni la seua voluntat inquisidora. El curita —com se’l coneix— és, amb molta diferència, el president més indigne i patètic que ha tingut mai València i els valencians.
Tant és així, que no sé si al llegir les seues declaracions la sensació que m’ha embargat ha segut de ràbia, llàstima o rialla. Perquè Camps es troba en un estadi en el qual la raó no sap on la té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada