Un veí se'n va de campanya (electoral)

Una idea fantàstica

Veient l’altre dia una pel·lícula de dibuixos animats d’Asterix, Les dotze proves, amb el meu fill major, però que és xicotet, em va vindre a la ment una idea fantàstica. Tant em va emocionar, que no vaig poder dormir, i ahir, de bon matí, vaig anar a parlar amb el candidat que té un local d’assegurances. No estava, en va dir un xicot que em va atendre. Lògic, dic que, per la campanya electoral, s’hauria agafat dos setmanes sabàtiques. Em va dir que no, que d’això res. Aleshores, li vaig exposar la idea al noi confiant en que li ho fera saber al candidat.

Ontinyent està mal. Ho diuen tots. El remei que he discorrit és convertir-la de la nit al matí en una ciutat rica. Com? Ací està la cosa. Molt fàcil, i no sé com no se m’havia ocorregut abans. Anem a fer d’Ontinyent una ciutat de l’amor. La ciutat de l’amor. Hi ha dos formes: una, fent un complex gran, però molt gran, enorme, mastodòntic; i dos, fer moltes cases de l’amor, xicotetes, amb encanto. Personalment m’incline per aquesta segona opció, perquè em sembla més acollidora. Així posaríem a Ontinyent en el mapa, fent-la famosa, i a més l’enduríem un grapat d’euros bestial que ens entraria a xorro. De moment, hi hauria que reclutar una bona quantitat de dones i homes, però això, veient l’atur que hi ha, no seria cap problema. Després, és qüestió de portar els homes, i les dones a la ciutat de l’amor. A Benidorm hi ha molt turistes estrangers de la tercera edat i amb molt bon poder adquisitiu, i solament seria cosa de posar autobusos perquè vingueren. O, fins i tot, anar allí. La muntanya a Mahoma o Mahoma a la muntanya. El cas és que els alemanys, britànics, francesos, series clients preferencials perquè pagarien ben bé per donar-los una estona d’amor. Així Ontinyent podria eixir de l’estacador d’una vegada per totes.   

Al remat, el xic que m’atenia, no sé que pensava. Va posar cara un poc rara. Tant és així, que dubte que li ho haja dit al candidat. I a l’alcaldessa no vullc dir-li-ho, perquè segur que s’apropia de l’idea. O si no li agrada, que s’enfade, perquè m’han dit que té molt mal geni.