Justícia a dos velocitats

Al jutge Elpidio Silva

He sentit a tant periodista i opinador políticament correcte, criticar el paripé que s’ha muntat en el judici contra el jutge Elpidio Silva: de que o tenia tot preparat, que si els numerets que va escenificar no corresponien, que si estava preparant-se la campanya electoral, que si... En fi tantes coses s’han criticat d’aquest judici, que necessite dir alt i clar, que a mi m’ha agradat.

M’agrada per moltes coses; primer, per què va ser capaç de ridiculitzar –així com sona– la justícia que patim. Una opera bufa que va poder veure tot el món. Per cert, que això també és marca Espanya.

Segon, per què no podem oblidar que és el segon jutge –recordem a Baltasar Garzón– que es condemnat per investigar “malament”, segons la fiscalia, casos de corrupció que perjudiquen a gent poderosa. Una justícia lenta “segons en quí”.

I tercer, el jutgen Elpidio Silva sap que ja està condemnat, i que li cauran damunt de vint a quaranta anys de inhabilitació com a jutge; una circumstància que acabarà la seua carrera professional. Quant u està en eixa situació, té tot el dret a usar els mitjans legals que han segut utilitzats en la seua contra, per a inhabilitar-lo. Màxim quant és injust.