Ontinyent perd el nord
Guillem Llin
Una de les pitjors coses que pot passar-li a un col·lectiu (per exemple,
un poble) és perdre el nord. I aquesta circumstància, en el cas
d’Ontinyent, es va donar dissabte 29 de setembre de 2012.
En el transcurs del IX Congrés nacional del Bou en Corda es va produir, també, la primera víctima mortal d’aquesta festa. Una activitat que tots els anys provoca algun mort arreu dels pobles on es celebra. I Ontinyent no s’ha escapat aquesta vegada.
Ocorreguda la tragèdia, calia pensar que la festa quedava suspesa. Així va ser per a la resta de bous que quedaven per a eixe dia. Però l’associació d’hostalers va seguir com si res no haguera passat, i eixa mateixa nit van continuar la festa; en aquest cas, la paral·lela, la lúdica, muntada per fer més gran aquella.
Reconec que és discutible suspendre el bou un dia o donar-lo per conclòs en haver passat la tragèdia. Però no és gens discutible que, aquella mateixa nit, amb els familiars i amics del finat plorant, a les poquíssimes hores d’haver mort, i encara sense soterrar, que els hostalers no tingueren la sensibilitat d’haver suspès l’acte (cal suposar que pels diners que deixaven d’ingressar) demostra que a ells no els importava res més que guanyar diners. Tot la resta se'ls en fot. Hom -jo- senzillament no vol ni pensar la de colps de cap que s’haurien pegat contra les cantonades si la gota freda arriba a anul·lar l’acte. Fins a obrir-se el cap.
El fet demostra que Ontinyent ha perdut el nord. Lamentablement. Perquè la decisió no ha estat solament dels hostalers, amb la seua actitud deplorable. Ací, el primer que ha fallat en anteposar el compte de resultats per davant de qualsevol sensibilitat com a poble, ha estat l’alcalde, Jorge Rodríguez. Una ordre seua hauria estat suficient. No s’ha donat. Però hi ha més responsables. La mateixa organització del bou en corda, que suspén el bou i no és capaç de pressionar els hostalers i dir-los que el poble està de dol. Les festes de la Puríssima també han demostrat una insensibilitat que desfà tota lògica. No sé el grau d’involucració que han tingut en l’organització, però és evident que des del moment que figura el seu nom en la cartelleria anunciadora de l’activitat, tenen la seua part de responsabilitat.
Ontinyent ha donat mostres d’una deshumanització galopant, alarmant. Si davant un mort, a més a més ontinyentí, som capaços com a col·lectiu d’apartar-lo a un racó per seguir amb (en aquest cas) la festa, demostrem una mancança de principis i d’escrúpols senzillament greu, molt greu, inquietant. Per posar el pèls de punta. Descanse en pau l’infortunat ontinyentí.
En el transcurs del IX Congrés nacional del Bou en Corda es va produir, també, la primera víctima mortal d’aquesta festa. Una activitat que tots els anys provoca algun mort arreu dels pobles on es celebra. I Ontinyent no s’ha escapat aquesta vegada.
Ocorreguda la tragèdia, calia pensar que la festa quedava suspesa. Així va ser per a la resta de bous que quedaven per a eixe dia. Però l’associació d’hostalers va seguir com si res no haguera passat, i eixa mateixa nit van continuar la festa; en aquest cas, la paral·lela, la lúdica, muntada per fer més gran aquella.
Reconec que és discutible suspendre el bou un dia o donar-lo per conclòs en haver passat la tragèdia. Però no és gens discutible que, aquella mateixa nit, amb els familiars i amics del finat plorant, a les poquíssimes hores d’haver mort, i encara sense soterrar, que els hostalers no tingueren la sensibilitat d’haver suspès l’acte (cal suposar que pels diners que deixaven d’ingressar) demostra que a ells no els importava res més que guanyar diners. Tot la resta se'ls en fot. Hom -jo- senzillament no vol ni pensar la de colps de cap que s’haurien pegat contra les cantonades si la gota freda arriba a anul·lar l’acte. Fins a obrir-se el cap.
El fet demostra que Ontinyent ha perdut el nord. Lamentablement. Perquè la decisió no ha estat solament dels hostalers, amb la seua actitud deplorable. Ací, el primer que ha fallat en anteposar el compte de resultats per davant de qualsevol sensibilitat com a poble, ha estat l’alcalde, Jorge Rodríguez. Una ordre seua hauria estat suficient. No s’ha donat. Però hi ha més responsables. La mateixa organització del bou en corda, que suspén el bou i no és capaç de pressionar els hostalers i dir-los que el poble està de dol. Les festes de la Puríssima també han demostrat una insensibilitat que desfà tota lògica. No sé el grau d’involucració que han tingut en l’organització, però és evident que des del moment que figura el seu nom en la cartelleria anunciadora de l’activitat, tenen la seua part de responsabilitat.
Ontinyent ha donat mostres d’una deshumanització galopant, alarmant. Si davant un mort, a més a més ontinyentí, som capaços com a col·lectiu d’apartar-lo a un racó per seguir amb (en aquest cas) la festa, demostrem una mancança de principis i d’escrúpols senzillament greu, molt greu, inquietant. Per posar el pèls de punta. Descanse en pau l’infortunat ontinyentí.
Et felicito per l'entrada que has escrit, posant nom als (i)responsables que no han sabut reaccionar al sentiment de dolor i pena de tots els ontinyentins i participants del congrés d'altres ciutats.
ResponEliminaGuillem pense igual que tu som pijors les persones que el propi bou cal reflexionar el valor que li fiquem a cada coso caldria pensar un poc mes en els altres i el seus sentiments
ResponEliminaSaro