diumenge, 26 d’octubre de 2014

Bienvenido



FABRA VE A ONTINYENT


La notícia es  feia publica el dissabte en el diari Levante. Alberto Fabra, vindrà a presidir l’acte de celebració dels 130 anys de la Caixa Ontinyent.
No sé com li haurà sentat la notícia de vindre a Ontinyent al senyor president. Segurament des de ixe dia, no haurà pogut dormir, ja que el senyor Fabra, sempre que ha vingut a Ontinyent ho ha fet “amagant-se” i molt resguardat per la seua policia autonòmica. Una mostra palpable de que no coneix Ontinyent i la seua gent, de per sí, pacífica.
Una altra cosa és que vostè no tinga la consciència tranquil·la per la forma com la Generalitat que vostè presideix ens ha tractat. Un tracte com per a sentir-se orgullosos de ser valencians i del govern que tenim.
Vostè sap que tenim motius per fer-li, no una manifestació, sinó quaranta. Per les obres i equipament de l’Echegaray; per les mentires del nou hospital,de les que deuria caure’ls la cara de vergonya, i de la que perviu un lletrero de cinquanta mil euros; de la supressió de la partida de la rotonda de l’avinguda del Comte de Torrefiel, que segons el senyor Filiberto, el senyor Vila, i per si faltava algú, el senyor Domine, ja deuria estar finalitzada; de la creació del Consorci de residus, que per art de bili birloque, tindrà la virtut de pujar-nos el rebut de fem als usuaris per beneficiar als amiguets; podríem seguir, però per finalitzar, vull recordar-li les estranyes maniobres, que segons la Plataforma del tren, no te altra finalitat que carregar-se la línea Xàtiva-Alcoi. Això si, vostè podrà anar en tren AVE de Castelló a Alacant.
Senyor Fabra, tenim motius més que suficients per dir-li que... no vinga. Però una vegada la cosa està feta, ens agradaria que la rebuda fora apoteòsica, com en els anys cinquanta, en la plaça de la Concepció, en banda de música desfilant darrere de les autoritats cap al centre de cultura, cantant la cançó de “Bienvenido mister Marshal”. Evidentment, cantada en castellà, per a que el senyor Fabra l’entenga: "Le recibimos, Alberto Fabra con alegría...”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada