dimecres, 24 de setembre de 2014

José Ramón Cerdà Bellver

El valencià, la llengua de casa

"Mare no vaig a l´escola
que el mestre no em deixa parlar
en la llengua que a casa
sempre hem parlat. 

Diu que parlar així
és de maleducat. 

I que és la meua llengua
jo li he contestat. 

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat. 

Que problema tinc jo,
és molt fort el que em passa,
pense en valencià
el que sempre hem parlat a casa. 

Per més facilitat
escric en castellà,
que és la llengua que obligat
en l'escola m'han ensenyat. 

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat. 

Moltes vegades pense... 
Que fart estic!!!
sempre que faig un escrit
he de traduir el que dic. 

No se per que collons
m'han posat este castic. 

De que em deixen tranquil
són les ganes que tinc.

Mare no vaig a l´escola
que el mestre m'ha pegat
i per parlar-li en valencià
m'ha dit maleducat.

Tan greu és expressar-me
en la llengua que tant estime? 
 Som oberts i confiats
i no tenim maldat. 

Nomes exigisc per a mi
i els meus paisans,
poder expressar-nos i viure
i sentir-nos... VALENCIANS!!! " 

Aquest poema ha estat agafat de la pàgina de Facebook de José Ramón Cerdà Bellver, de Xàtiva i descendent de Ramon Morales Espí, alcalde d'Ontinyent en guerra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada