Associació de Veïns el Llombo

LES MANIES

Diuen que les manies no les curen els metges, i jo estic preocupat per què li he pres mania, no ho puc evitar. I el cas es que fins no fa massa temps, despertava en mi una certa admiració.

Ell és un home d’aparença tranquil·la i moderada,  un empresari d’èxit, president d’una important cadena de comerços, tingut com a model a seguir, per l’èxit en la gestió al front de la seua empresa –de la que en considere un client... acceptable–. Una empresa, que a pesar de la crisis, ha seguit una política d’expansió, que a ell l’ha pujat a les més altes quotes de poder, estiguen considerat com un dels homes més rics del món.

Este home, que és un triomfador en l’ample sentit de la paraula (mèrit d’ell evidentment), va fer unes declaracions públiques arran de la crisi, en les que, d’alguna forma va dir que ací teníem que implantar el model de treball de la Xina.

Sempre mirant cap Alemanya, i ara tenim que ser com Xina. Que vol que treballem molt –jornades llargues i diumenges i tot– cobrar poc i que no tinguem cap de dret? Sincerament, que un empresari tingut com a referència en tot l’estat espanyol, que ha atresorat una immensa fortuna,  pense d’eixa manera, va causar en mi una gran decepció.

Què pensa dels seus treballadors? Que són uns malfeiners?

Sincerament, en la que està caient sobre la classe treballadora en retalls de sous, EREs, paro i pèrdua de drets, que un empresari de referència propose implantar el model xinés, és per a posar-se a tremolar.

Des de aquell dia de les declaracions, li he pres mania, i cada vegada que entre als seus establiments me’n recorde d’ell i en cabrege. I com no es qüestió d’anar al metge a que en recepte tranquil·litzants –10 % de copago sanitari per jubilats i 40% per a els treballadors– he decidit entrar als seus establiments  les menys vegades precises –si pot ser gens millor– i així m’estalvie el cabreig i les pastilles per als nervis. De segur que a ell un client menys no li representarà res i seguirà sent un referent empresarial. Si be a mi en deixa preocupat el pensament d’ell, i d’altres empresaris “il·luminats”, que volen reactivar l’economia, retallant els drets i els salaris.

Que Deu ens trobe confessats!