dimarts, 31 de juliol de 2012


 Pobre sr. Montoro



En van resultar patètiques les paraules del ministre d’Hisenda sr. Montoro quan va dir: “Es que, no hay dinero…”. No se si dir que en va donar llàstima, o ganes de dir-li: I com és això?

Eixa és la forma que te de donar confiança als mercats? O… és la forma de justificar els retalls bestials que estan aplicant, i que està encabronant a la societat espanyola?

 Per què dos dies desprès de fer aquestes –desafortunades– declaracions i alguna més en el mateix tò patètic, la prima de riesgo arribava als 610 punts –640 uns dies desprès–.

Que lluny està el sr. Montoro patètic de hui, amb aquell que fa uns mesos, sortia a la tribuna del Congrés de Diputats, quasi diàriament, amb un somriure burló, denunciant la ineficàcia del govern de Zapatero, diguent-li, que si no sabia el que tenia que fer, que els deixaren a ells –al PP– que si que sabien el que calia fer. No recolzant cap de les mesures que intentava aplicar aquell  govern, i criticant-les per antisocials i inútils.

En la seua bogeria dialèctica, va arribar a dir –segons va afirmar una diputada canària– que “deixaren caure Espanya que el PP l’alçaria”. Unes declaracions que han confirmat altres diputats i que vostè ha segut incapaç de desmentir, i que en lloc de caure-li la cara de vergonya quan li ho van recordar, es va limitar a fer una “gracieta”. Unes paraules, que a la fi, s’han tornat en contra de vostè.

Possiblement es mereixia una lliçó d’humilitat –vostè i algun company més– el que passa es que la seua ineficàcia l’estem pagant tots. Zapatero ho va fer malament, però vostès han demostrat que no tenien cap vareta màgica per a “levantar España”. Fins i tot se’ls està acabant el recurs a la herència rebuda, per què ja estan huit mesos en el govern, i en política el temps vola.   

Per ací solem dir que “un bolet és una lliçó”. A vostè, de sobte, li a desaparegut el somriure burló, i en lloc de solucions màgiques, sembla estar pegant canyades de cego i tirant balons fora.

Soles cal desitjar, que a partir d’ara, els polítics –tots– aprenguen la lliçó i no tornen a fer gracietes amb coses sèries des de cap tribuna.
                                                                                                   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada