dimarts, 17 de juliol de 2012

Gaudint del Torrater

Paco Garrido i Amo

L’altre dia, sobre les 8 de la vesprada tornava de donar una volta pel Torrater. La meua sorpresa va ser que l’aparcament del cementeri estava ple de cotxes, quan és prou inusual que a aquesta hora hi haguera tant de vehicle, i cal aclarir que a l’hora que era el cementeri està tancat.

Vaig deduir que tota aquesta gent, estava gaudint d’aquest meravellós paratge, de manera diferent, uns fent esport, altres simplement oxigenant-se d’un poc d’aire pur, i molts altres s’inhibeixen de l’estrés diari i la problemàtica econòmica i social, un lloc que es pot considerar l’únic pulmó verd del nostre voltant, o millor dit pulmonet.

Cal veure com la senda dels Enginyers, últimament està molt transitada. És un sender menut i de bon caminar per a donar xicotetes passejades en les quals permet una bona vista de la Vall d’Albaida. Encara que hi han zones de manca d’ombres per culpa dels incendis, el passeig pot ser molt gratificant i per assaborir-lo millor, vos aconselle que siga de bon matí o a la posta de sol.

Però molts dels usuaris desconeixen alguns detalls d’aquest xicotet recorregut.

Passat el cementeri, un senyal a la nostra esquerra ens indica sender PR-V121, senda dels Enginyers, doncs bé, a pocs metres podem observar a mà esquerra i per baix de nosaltres, unes ruïnes, que segons ens conten, són les restes d’una antiga nevera amb la particularitat de tenir la base quadrada. Continuant per la senda apleguem al barranc de les Neus, cal dir que per a mi és el millor tram, on encara es conserva l’antiga pineda amb exemplars magnífics formant un corredor ombrívol.

Des d’una de les revoltes de la senda tenim unes magnifiques vistes i podem  apreciar l’impressionant treball de construcció dut a terme, i al fons del barranc trobem la cova del Pilar (de molt difícil accés) i, prop d’ací, una sima artificial, que segons m’han dit era el respirador d’un projecte oblidat d’un futur túnel.

Després, a mà dreta, ens apareix l’indicador de l’alt de les Olles o l’alt del Torrater. Aquesta pujada no vos l’aconselle a no ser que esteu preparant algun entrenament. Des d’ací d’alt podeu encisar-vos amb la vista, però no és completa la satisfacció, perquè estàs acompanyat d’una sèrie d’antenes de telecomunicació, que fa perdre tot el seu encant.

Sense fer cas de la pujada, continuem per la part inferior, aquesta zona està prou desproveïda d’arbrat, però s’aprecia un bon desenvolupament del matollar i al final de la pujada, podem trobar una pineda jove, la qual recientment a estat sotmesa a treballs d’aclarida i sanejament.

Ara, en un passejar planet entrem en el barranc de Bunyol, on les vistes són impressionants. Més endavant la senda és converteix en una pista ampla que ens du per davant d’una novedosa torre elèctrica, encara que si es fixem la senda està localitzada a la nostra esquerra. La pista ampla ens introdueix per dintre d’una xicoteta i jove pineda i a esquenes nostres deixem els bancals del Galindero, on podem veure els recents treballs de reforestació i recuperació d’aquest indret, on en la part baixa podem trobar les ruïnes d’una xicoteta construcció i un pou.

Desprès de la pujada anem a trobar-se amb l’enllaç de la pista del Torrater, on gaudirem d’una formidable panoràmica de la Mariola i dels pobles veïns d’Agres i Alfafara i arribat aquest punt ja és hora de tornar cap casa, amb una passejada tranqui-la i relaxada i possiblement en una actitud més positiva.

La veritat és que és l’únic verger que ens queda en el nostre entorn, i ara es hora de protegir-lo i estimar-lo, i no es cosa d’uns quans, es cosa de tots, perquè durant molts anys ha sigut la sustentació de moltes famílies i l’orgull de tots els ontinyentins.

El temps del recorregut és aproximadament de 2 ½ h. i dificultat mitja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada