dimecres, 18 de juliol de 2012


L’hospital com a símbol
El tòpic típic a l’hora d’encarar qualsevol article sobre la crisi és recórrer a un símbol per explicar-la. No podia ser d’altra forma en aquesta terra valenciana nostra, tan donada a crear símbols com a discutir sobre ells i on l’oferta simbòlica és tan àmplia com variada.
Però no per més usat, aquest recurs és menys efectiu. I, en aquest sentit, el projecte del nou hospital d’Ontinyent es presta com pocs per a entendre què ens suposa la crisi econòmica i, més concretament com ens afecta la gestió que els nostres polítics fan d’ella. Precisament ara, en què haurem de pagar una part de l’import dels medicaments per culpa del nou sistema de copagament farmacèutic –encara que, més bé, podríem dir-li de repagament, perquè se suposa que això ja ho paguem a través dels nostres impostos–, és un cas il·lustratiu.
A Ontinyent i a la Vall d’Albaida fa anys que es reclama un nou hospital. No un qualsevol, un que siga més gran i millor que l’actual,que incompleix les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut quan a oferta de llits d’hospital per habitant (deu llits per cada mil habitants, mentre que amb l’actual hospital hi ha un per cada mil), depén del de Xàtiva i no té serveis essencial com la Unitat de Cures Interactives (UCI).
Moltes vegades ens han promés que es construiria i més d’una ens han presentat el projecte. No obstant això, per inoperància o per incompetència l’hospital no està (l’únic que hi ha d’ell és un cartell que ha costa 18.000 euros en mig d’un descampat al costat de la depuradora). I ara tampoc se l’espera.
Hui el nou hospital comarcal està més lluny que fa un any, quan l’expresident Camps va vindre a presentar la maqueta, donant-lo per fet. La Conselleria de Sanitat va anunciar en octubre passat la paralització indefinida de la seua construcció (juntament amb la d’altres quatre). És més, el conseller Luis Rosado va declarar que aquests projectes sols es reprendrien “quan la societat valenciana es puga permetre el luxe” de fer-ho.
Les prioritats es demostren amb fets i el nou hospital simbolitza que als nostres governants els importem ben poc. Però la terminologia també és reveladora i, en aquest cas, destapa prioritats errònies. Perquè un nou hospital no és un luxe, com tampoc els medicaments. No ho demanem per caprici, sinó per necessitat: en això ens va la sanitat, que és com dir que algun dia ens pot anar la salut.
Adrià Calatayud, Levante 3 de juliol de 2012
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

EL CARTEL: MIREN, COMPAREN I... VALOREN!
Sempre hem estat  interessats en tot el que es relaciona amb el nou hospital, i per això em cregut convenient publicar un article aparegut en un mitja de comunicació; article que subscrivim al 100% i al que no més li trobem un però, i és la valoració que fa del cartell de l’hospital, i que l’autor el xifra en 18.000 euros. Un preu que considerem “insignificant” i que, davant l’obscurantisme oficial, en el seu dia nosaltres el vam xifrar en uns 30.000 euros, i cosa curiosa, ningú ens ho va rebatre.
La casualitat ha fet que, tres anys després, haja caigut a les nostres mans un document, d’un cartell idèntic, i, com en un joc d’endevinalles, volem que siguen vostès mateix els que, desprès de comparar... posen el preu que creguen que val el cartell anunciador de l’hospital d’Ontinyent. Vostès mateix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada