Per un campus universitari

Apostar per la Universitat

En les últimes setmanes està parlant-se molt sobre l’Extensió Universitària d’Ontinyent. Primer, que si hi havia perill de desaparició, degut principalment a la pobra implicació de l’Ajuntament en el projecte universitari, en el que alguns, trobaven a faltar, l’empenta d’aquell primer grup de gent que van fer possible l’Extensió Universitària i, sobre tot, del ja desaparegut director general de Caixa Ontinyent, Francisco Sanchis.

Lluís Vives, seu universitària

Després, que si milloraven les expectatives universitàries a Ontinyent, gràcies a l’aposta personal del rector Esteban Morcillo i del delegat del rector, l’ontinyentí José Pla Barber, o siga de la Universitat.

Afortunadament –per a Ontinyent– les notícies favorables al voltant de la Universitat han seguit produint-se. Així, el dijous 24 de març, apareixia publicat als mitjans de comunicació: “La Universitat iniciará en septiembre la construcción del nuevo aulario de Ontinyent”. En la notícia es deia que el rector Morcillo i l’alcaldessa van firmar el dia d’abans un conveni per a realitzar activitats de formació de personal i investigació aplicada. La informació es completava amb una fotografia de l’alcaldessa i el degà de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física, Víctor Tella, visitant les instal·lacions del poliesportiu municipal, i apuntaven la possibilitat de impartir en Ontinyent el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Sabem, que aquestes notícies i visites en plena precampanya electoral són part del cerimonial polític i solen tindre poca credibilitat, però a pesar d’això estem esperançats, sobre tot, per la postura favorable del rector Esteban Morcillo.

En unes circumstàncies tan adverses com les que està passant Ontinyent, la nostra ciutat necessita recuperar part de la importància industrial passada, però també –o més encara– necessita convertir-se en una ciutat de serveis. I això passa directament per apostar fort, per un projecte de futur com és el de la Universitat.

Apostar vol dir, a més de fer gestió i de dedicar recursos econòmics, facilitar la seua expansió futura.

Si està previst que totes les instal·lacions queden unificades en l’edifici del Lluís Vives, i que junt al pati està previst construir els aularis, no estaria gens malament, que en una aposta de futur, es reservaren tots els terrenys que fiten amb el Lluís Vives; així, tot el nucli de cases o solars que forma l’avinguda del Comte de Torrefiel, l’avinguda del Llombo, el carrer d’Echegaray i el carrer de Joan Coromines, quedaria per a usos municipals i, si fora necessari, per a futures ampliacions de la Universitat. Sabem que part dels terrenys que fiten amb el Lluís Vives són de propietat particular i que algun constructor tenia previst fers pisos, però de moment tot està parat.

Per això pensem que aprofitant l’actual situació (la construcció està parada), seria un bon moment de fer gestions per tal d’adquirir els terrenys. Fórmules hi ha moltes per que passen a ser de propietat municipal com, per exemple, la que es va seguir en els terrenys del nou hospital, que segons van dir i recalcar els responsables municipals, no ha costat ni un euro.

En la presentació del nou hospital, la senyora alcaldessa va dir que Ontinyent havia perdut dos oportunitat de tindre un bon hospital: una va ser abans de construir-se el Lluís Alcanyís, i l’altra quant en l’any 94 es van invertir molts diners reformant el Xalet de les Boles.

Si això és així –valga el joc de paraules–, tots deuríem aprendre del nostres errors, i no entropessar sempre en la mateixa pedra. Què seria per tercera vegada.