El dia després
En el final del mes de març, em
assistit a una carrera contra el rellotge de inauguracions de tot tipus, a
càrrec de tots els grups polítics que han tingut responsabilitats de govern, be
siga en ajuntaments, comunitats o fins i
tot del govern de la nació. Tots han entrat en el joc de voler mostrar lo be
que havien fet les coses. El motiu de tant inauguració, es que el dilluns 30 de
març finalitzava el temps que marcava la llei per poder inaugurar qualsevol
cosa, ja que al se’n demà –31 de març– començava la campanya electoral de les
municipals i autonòmiques.
Ja tenim per davant una altra
campanya electoral, i en van..., en la
que de nou, assistirem a una altra carrera contra el rellotge, en la que tots, ens
faran mil i una promeses i intentaran convèncer-nos de les bondats del seu
programa electoral. Una cosa que evidentment està molt bé, saber el que volen
fer els nostres governants amb els diners de tots.
En aquest temps de inauguracions
em sabut que el deute de la Generalitat Valenciana –reconegut a dia de hui–, és
de 40.000 milions d’euros; si, ho ha llegit be, quaranta mil milions d’euros.
No volem entrar en com em arribat
a aquest desgavell en els conters de la Generalitat, 40.000 milions en deute;
el que si desitjaríem, es que a l’hora de fer promeses electorals, que tots els
partits de la Comunitat foren conscients, que no és que no hi ha un euro en
caixa, es que, el bon govern que em tingut al llarg de més de vint anys, ens ha
deixat endeutats fins les celles. Que
sense diners, no es pot fer res, i que estan en perill serveis imprescindibles
per a la ciutadania.
Partint d’eixa realitat, els
candidats deuen ser responsables amb allò que li prometen a la ciutadania, per
tal de previndre el que es poden trobar al se’n demà de guanyar les eleccions.
La ciutadania està farta de que la tracten d’una manera infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada