El que faltava

Ex Molt Honorable President:

De tots és coneguda la situació per la que està passant Espanya i evidentment Catalunya. Una, situació de crisi generalitzada: atur, retalls en sanitat i educació; retalls en ajudes a la dependència i als aturats, desnonaments, etc., en la que la ciutadania està desencantada i cabrejada.

Una situació de cabreig a la que evidentment ha contribuït i molt, el comportament de la classe política; uns per lladres i altres per defensar-los o amagar-los, quant estava més que demostrat que alguns d’ells, d’una forma “immoral” han furtat els milions d’euros a mans plenes.

Una situació en la que bastant sovint, s’ha recordat i enyorat la figura dels polítics de la transició. Entre eixos polítics de la transició estava vostè senyor Pujol, com una figura importantíssima. Recordem les seues declaracions, donant lliçons de moral, parlant de dignitat, honradesa, etc., envoltat de la senyera, i a un costat una foto de família nombrosa, feliç i sembla que catòlica.  

Una figura –la de vostè senyor Pujol–, que junt a la foto familiar que, en el dia de hui està arrossegant-se pel fang. Una foto familiar que ja no inspira dignitat, ni confiança, ni honradesa, sino més be tot el contrari: desencant, quant no odi.

Senyor Pujol, no més faltaven les seues declaracions –i dona el mateix la xifra en milions d’euros que siguen al final– per a que la classe política quede un poc més emmerdada. El PP no sabia –no sap– que te una caixa B com diu el jutge, i que mols dels seus alts dirigents cobraven “sobres”. En Andalusia ningú sabia res dels ERES, o els cursos de formació (també en Madrid). En Valencia ningú sabia res de la Gurtel i com desapareixien els diners. I ara va, i en Catalunya no sabia ningú, que vostè –o els seus fills–, mentre s’envoltava en la bandera catalana, cobraven comissions. És això possibles? Ningú sabia res?

Una de dos, o eren tots uns inútils, o... anaven tots a lo mateix. Ara senyor Pujol, ja que ha caigut, almenys caiga amb dignitat que se li suposava.