dilluns, 26 de novembre de 2012

Els desnonaments


No hi ha ningú que prenga mesures?


El passat divendres 9 de novembre, en Barakaldo, una dona de 53 anys, casada i amb un fill de 23 anys es tirava pel balcó quant van arribar els encarregats de tirar-la al carrer dels seu piso.
Esta notícia en va possar, com se sol dir de “mala llet”, cosa que lamente, per què quant u està així, no te la tranquil·litat suficient per a ser reflexiu. Però… es difícil ser reflexiu, quant era la tercera persona que es tirava pel balcó per la mateixa causa en a penes tres mesos. Algú pot arribar a comprendre, fins a quin punt de desesperació van arribar estes persones, per fer el que van fer?
Una setmana abans, un veí entrava en una sucursal bancària, i després de fer eixir fora a tots els treballadors i clients, li prenia foc. En teoria, este senyor és per a la societat que vivim i per a la Llei, un delinqüent, i amb tota seguretat, pagarà per eixe fet. Dona el mateix, per quin motiu li prenguera foc a la sucursal bancària; no importava tampoc si tenia un negoci, s’havia quedat sense financiació, i per un deute de 20.000 euros, el banc li llevara una finca valorada en molts més diners.
Per contra, els bancs que han portat fins la desesperació a estes persones que s’han tirat pel balcó i al veí que va incendiar la sucursal, no han fet altra cosa que complir la llei: cobrar allò que li devien, encara que fora amb una usura que tomba de cul.
Si una societat es capaç d’admetre estes injustícies, es que és una “ merda de societat”. I si els polítics que tenim: els de ara i els de abans, no són capaços de donar solució als problemes que te la societats actual, és que són “una merda de polítics”.
Cóm pot ser que mentre la gent, desesperada (500 desnonaments diaris), es tira pel balcó, el tema principal siga la possible independència de Catalunya o, pitjor encara, si Cristiano Ronaldo està trist o no, o si el Madrid no guanyarà la lliga?
Cóm pot ser que es traga la Constitució per parlar dels estatuts d’autonomia, i no es comente res dels articles constitucionals que parlen: del dret a l’honor, dret al treball, dret a una vivenda digna, dret a una educació i sanitat dignes, dret...
Hi ha un bon grapat  d’articles constitucionals més, que parlen dels drets dels ciutadans, i que en els difícils anys que estem passant, devien ser una prioritat; articles que són premeditadament ignorats per la classe política.
Si una llei permet, que desprès d’estar mitja vida pagant la vivenda, que a u li la lleven, i que damunt tinga que seguir pagant-li al banc la resta de vida, és a tots els efectes una llei injusta, encara que u haja firmat quaranta papers.
Com pot ser que uns governants que han segut capaços de reformar la Constitució en un “plis plas”, per garantir que en cas de necessitat, els primers en cobrar siguen els bancs, hagen segut incapaços de modificar la llei que regula els deshaucis que té  més d’un segle d’antiguitat? En què estan pensant?
Sincerament, crec que no pensen –o soles pensen en els seus interessos– per que si sapigueren el mal que estan fent-li a la nació –Espanya– a la que tant diuen defensar, actuarien d’altra manera.
No pot ser que a un treballador que perd el lloc de treball, damunt li lleven la vivenda; i que a altres els deixen un sou de misèria. I davant la manca d’expectatives, la gent més preparada, se’n va d’Espanya. Com sempre.
Antigament, als xiquets en l’escola ens deien d’una forma solemne allò de: “La Patria es tu madre”. Doncs bé, una mare mai abandona als seus fills, i si finalment els abandona, es que és una “mala mare” i per tant...     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada