dilluns, 22 d’octubre de 2012

sanitat


Sanitat baix mínims




 Es parla molt de les retallades que estan portant-se a terme per tot arreu, retallades que no se les creguem del tot fins que no ens arriben directament a nosaltres. Així sabem, per exemple, que s’ha aplicat el “copago”, per què quant anem a la farmàcia, a uns els han pujat el percentatge a pagar, i altres que no pagaven (els jubilats) ens fan pagar part del import de les medicines; a altres, per què no tenen mestres per a els seus fills, etc. Unes retallades que ara si, han arribat a la medicina primària. 
Soc un de tants usuaris assignat a l’ambulatori del Barranquet. En el mes de juliol es va jubilar el metge que jo tenia assignat, Dr.  Rafael Mahíques. Davant les retallades que estaven portant-se a terme sobre tot en Sanitat, en vaig preguntar en que m’afectaria la jubilació del meu metge: el substituirien o no? No sé si es pot dir que el van substituir, ja que en el seu lloc van posar al metge que exerceix de coordinador. En principi tot correcte.
El passat 9 d’octubre, dia dels valencians, vaig entrar per Internet, per agafar número per a el dia 10, i o casualitat, me’l donava per a el dia... 18; huit dies de demora per a una consulta al meu metge de capçalera, quina barbaritat! Evidentment, quan u esta fotut no pot esperar huit dies, així és que el dia 10, abans de les huit del matí estava fent “cola” a la porta de l’ambulatori per agafar torn, on ja hi havia una vintena de persones: qui és l’últim?
–Número per a el substitut del Dr. Maiques.
–Per a hui no pot ser per que no ve el seu metge.
Sembla que quan exerceix de coordinador, no passava visita als malalts, així que li vaig dir que me’l donara per a un altre metge, per que ho necessitava precís, però l’encarregada va dir que no podia ser, que tenia que tornar al se’n demà.
Al dia següent –divendres–, a les 7’45 altra vegada davant l’ambulatori: Qui és l’últim?  A l’hora de donar els números, a un parell de dones que anaven davant de mi, els van dir el mateix que a mi el dia d’abans: que tornaren al se’n demà que el seu metge no visitava eixe dia (que era divendres). A mi en van donar número per a les dotze: No pot ser abans?
–No pot ser!
 Què haguera passat si en lloc d’anar a les set quaranta cinc, haguera anat a les nou i mitja per número? Que possiblement fins a tres dies després –dilluns– no m’haguera visitat el metge. O... presentar-me en urgències per a que en visitaren. És això vol l’administració, que col·lapsem les urgències?
Este es un cas més que posa de manifest, el deteriorament que dia a dia sofreix la sanitat valenciana.
                                                                                                                  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada