Opinió

El PP segresta TVE

Guillem Llin

Es veia vindre. El PP ha segrestat TVE. No havia estat el millor exemple l’anterior majoria absoluta dels populars (2000-2004). Aleshores, com ara, van entendre la televisió pública com una televisió del partit.

Es veia vindre. El PP de democràtic té poca cosa. O potser, res. La majoria absoluta obtinguda en 2011 li donava llibertat de moviments i era un bon moment per veure si és un partit polític que finalment se centra (porta anys anant cap el mig i cada vegada està més escorat en les posicions extremes). Era, com dic, una bona ocasió per veure si han aprés la lliçó de la democràcia. Però no.

No. Perquè de bones a primeres van canviar la llei per nomenar el president de TVE. On feia falta consens ara amb majoria absoluta n’hi ha prou. La majoria absoluta dels populars. I, amb l’estiu, s’han carregat als qui, amb esforç i treball, havien alçat l’audiència des de l’anterior pas del PP per la casa. Periodistes com Juan Ramón Lucas, Ana Pastor o Toni Garrido han sigut cessats per qüestions ideològiques. Trist, però real.

Però fins aquesta setmana no s’havia vist al vertader PP en acció. Dilluns, dia 10, anunciava que tres contertulis “d’esquerra” havien estat acomiadats: Antón Losada, Fernando Berlín i el ex director de Público, Jesús Maraña. El mateix dilluns, en Los Desayunos, era entrevistat el ministre d’Indústria, José Manuel Soria. Per la nit, era Mariano Rajoy qui no responia ni una pregunta dels periodistes que havien acudit a entrevistar-lo en horari prime-tame.

El dimarts 11, era la presidenta del PP en Catalunya, —més PP!— Alicia Sánchez Camacho qui advertia de tots els mals haguts i per haver si la gent anava a la manifestació del 11-S a Barcelona. Per la nit, mentre la BBC obria amb la manifestació, TVE la relegava a la 5na notícia (la 12 en l’escaleta de titulars, on no va aparéixer) i va informar a les 21:21 hores.

Hui, dia 12, s’ha confirmat que Edurne Uriarte, dona del ministre insuficient d’Educació, José Ignacio Wert, ha estat fitxada com a contertulia de Los Desayunos.

Tot aquest cúmul de notícies, totes en la mateixa línia, donen a entendre una cosa: Franco es viu a hores d’ara i la transició a la democràcia va ser una enganyifa monumental. El PP, com Franco, són igual de demòcrates. Pobra democràcia!

PD. També ahir dia 11, la taula del Congrés de Diputats va rebutjar, amb els vots majoritaris del PP, que es debatisca la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la TV3 i que havien signat més de 650 mil persones. Ni parlar-ne. Com és evident, al PP li importa una bleda l’opinió ciutadana, siguen d’una, 10, 100 o 650.000 persones.