Reedició

Aquest mes de juliol es publica l'edició corregida i augmentada de
"Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944)"

Aquest mes de juliol, en que es commemora el 80 aniversari del començament de la Guerra Civil, es reedita un llibre que, quan es va publicar al 2009, es va exhaurir de seguida. Ara, després de cinc anys de treball a la recerca de les dades del que van ser protagonistes indesitjats d'aquella guerra, es posa a la venda l'edició corregida i augmentada.

El llibre, que compta amb la col·laboració de l'Associació de Veïns el Llombo no té el suport de cap organisme oficial perquè així ho ha preferit l'autor, Guillem Llin.

L'obra de 254 pàgines, està dedicada bàsicament a les llistes que s'han confeccionat durant els darrers cincs anys. Així, a banda de les que ja es van publicar en la primera edició, s'han ampliat les mateixes i, a més a més, el lector trobarà els més de 550 ontinyentins que se'n van anar voluntaris a la guerra, amb l'edat, professió, estat civil, domicili i destinació. Encara que la quantitat és enorme, no està completa la llista, perquè en els convulsos anys 30 del segle passat, no tota la documentació s'ha conservat.

Es poden trobar així mateix els prop de 200 orfes de menys de 12 anys que va deixar la guerra, i al voltant de 120 viudes que va provocar la contesa, amb nom i cognoms, edat, parentesc i la causa de la mort, recalcant, no obstant, que les dos llistes estan incompletes.

També estan els llistats dels presoners a València en el temps de la República, els captius en el franquisme, amb prop de 300 noms i cognoms, data de naixement, professió i on estaven empresonats una vegada conclosa la guerra; i els internats en els Batallons de Treballadors. Altra relació que també apareix és la dones antifeixistes que hi havia i els xiquets desplaçats des dels diferents punts de la geografia espanyola a les colònies d'Ontinyent.

El lector trobarà, també, aquells que se'n van anar a l'exili, relació absolutament incompleta, perquè és del tot impossible saber quants se'n van anar fora de les fronteres per por al regim imperant. I la relació d'aquells que, derrota sobre derrota, van ser deportats als camps de concentració, amb la novetat que s'han incorporat tres noms a la primera relació publicada en 2009, i que també tenen relació amb Ontinyent. Fins i tot, s'ha sabut ara que va hi haver un ontinyentí que va morir en el camp de concentració d'Auschwitz. També incorpora aquesta segona edició la relació dels soldats o civils que van morir a l'Hospital Internacional d'Ontinyent, que era un dels més avançats de la part republicana.

Amb tot, la part més complexa de l'obra la representen els aproximadament 200 ontinyentins que van perdre la vida en el front de batalla. Queda clar que ni estan tots els que són i, probablement, tampoc siguen tots els que estan. Perquè la guerra té aquestes incerteses, absolutament indesxifrables. Però sí que s'ha aconseguit una aproximació notable de posar negre sobre blanc a les víctimes anònimes que el conflicte armat va deixar pel camí.

Tots aquestes llistes, més les que van aparéixer en la primera edició, com van ser els assassinats en els primers mesos de la guerra, els saqueigs i confiscació de bens, els comités, la composició de l'Ajuntament d'Ontinyent en els tres anys que va durar el conflicte, els afusellats posteriorment, els diferents canvis en la toponímia ontinyentina, amb l'explicació de cada nom què volia dir o qui era, amb la correlació de totes les denominacions hagudes, ajuden a fer-se una visió més real del que va passar,

Amb tant de nom calia un índex onomàstic per facilitar la localització dels que van ser protagonistes indesitjats de la guerra. Al llarg de 18 pàgines, i a tipografia format 9, hi ha més de 2.000 noms ordenats alfabèticament per facilitar la tasca.

Per a la realització d'aquest llibre s'ha comptat amb les llistes de Josep Gandia Calabuig, Vicente Gabarda Cebellán, Joan Josep Torró Martínez i Josep Màrius Climent i ha tingut la col·laboració d'Antonio Calzado Aldaria i Tomàs Bordera Bordera.