dimecres, 16 de setembre de 2015

Un treball del número 87 de la revista "el Llombo"

L’hora de la veritat per a Jorge Rodríguez




L’alcalde i la mà dreta
“El gran actiu de Jorge Rodríguez, de portes cap a fora, és el seu caràcter, el tindre habilitats amb la gent, el què en castellà es diu ‘tener don de gentes’. Açò, i més tenint en compte de l’època d’on veníem, on hi havia una alcaldessa que l’última paraula l’havia de dir sempre ella, encara resulta més cridaner”, assegura Leocadi (nom inventat), un funcionari municipal amb una certa relació amb el gabinet d’alcaldia i que vol preservar la seua identitat.

“De tota manera, si jo fora socialista, a qui li faria un reconeixement enorme seria al secretari de l’alcalde, el periodista xateví Ricardo Gallego. D’ell, més que de Rodríguez, és el mèrit d’haver trencat la banca traient 14 regidors en les últimes eleccions locals”, continua Leocadi.

Ricard Gallego, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i màster en Comunicació Política i Electoral per l’Autònoma de Barcelona, era allà per 2010 el delegat del diari Levante-EMV a Xàtiva i d’ell depenia l’edició macrocomarcal del diari (la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés). Home d’idees socialistes, el popular Alfonso Rus, home fort aleshores en tot en Xàtiva i president de la Diputació de València, va exigir al signar un contracte publicitari de la Diputació amb el diari que Gallego abandonara periodísticament Xàtiva. No el volia a sa casa. Així va ser com va aterrar en València en la delegació d’esport. Del seu exili el va traure Jorge Rodríguez al ser elegit alcalde i se’l va portar a Ontinyent.  


Mèrits propis o aliens?
Creus que els mèrits de Rodríguez han estat tants? li preguntem a un expresident de l’Associació de Veïns el Llombo, qui és un magnífic analista de la realitat local. La resposta és clara. “El mèrit de Rodríguez ha estat saber jugar les seues cartes millor que ningú. Ací, s’han ajuntat el menjar i les ganes de menjar. Rodríguez, ha sabut vendre la faena que s’ha fet, l’haja fet qui l’haja fet, i la resta de forces polítiques, ho han fet rematadament mal. Tots. Compromís i Esquerra Unida per no defensar la seua parcel·la front a les ingerències propagandistes socialistes. I després, el PP, que ha estat desaparegut en combat 4 anys. Es diria que Filiberto Tortosa creia que de 5 o 6 mil vots no baixaria, perquè era el sòl del PP. Però quan el desconnectes, l’electorat acaba passant factura”. 

“La dràstica reducció del dèficit municipal ha estat mèrit de Compromís. Però qui l’ho reconeix? Una ínfima part d’ontinyentins. ‘L’Ontinyent participa’ ha estat mèrit d’Esquerra Unida. Qui els ho reconeix? Ningú. D’una i altra cosa, per al poble, han segut mèrits de Jorge Rodríguez. Ha sabut vendre-ho”, acaba l’expresident.


Els mitjans dependents
Si al fet de saber comunicar el què s’ha fet, com “ho hem fet”, s’afegeix la factura municipal publicitària, potser tingam la quadratura del cercle, expressió que els agrada als socialistes d’Ontinyent.

Per què cap mitjà de comunicació critica a l’alcalde o el que fan els socialistes?, li preguntem a Víctor (nom inventat) un periodista local en l’atur que segueix tota l’actualitat del poble: “El Periòdic d’Ontinyent ha esdevingut la voz de su amo, el doberman de Loclar s’ha convertit en un xiuaua, Ràdio Ontinyent s’ha convertit en altaveu del bé-bo-i-barat que són els qui manen, els socialistes; la MK Televisió i la Televisió Comarcal actuen per diners. Fins i tot, un mitjà suposadament imparcial com Vilaweb s’ha escorat perillosament cap al rodriguisme”.

Alguna cosa deu hi haver quan a començaments d’enguany, la Diputació de València, aleshores sota la presidència del xateví Alfonso Rus, va concedir 40.000 euros a Ontinyent per canviar els jocs dels parcs. En la mateixa partida a Xàtiva se’n van concedir prop de 200.000 euros per al mateix concepte. Doncs bé, Ràdio Ontinyent ha venut la notícia com què “la Diputación de Valencia, que preside Jorge Rodríguez, ha concedido...”, o el dissabte 1 d’agost de 2015, El Periòdic d’Ontinyent va eixir al carrer amb ¡14 fotografies! en les quals apareixia Jorge Rodríguez.

“En el diari El Mundo va eixir publicat fa unes setmanes un reportatge sobre els homes del president. Apareixia Jorge Rodríguez flanquejat per Ricard Gallego i Manuel Reguart, fill del que fou alcalde d’Ontinyent. Perquè en un diari d’àmbit estatal, per més que tinga edició al País Valencià, apareix sovint Rodríguez i sempre per bé? Doncs, probablement, perquè El Mundo és l’únic diari que disfressa el publireportatge com a informació o reportatge. És a dir, ixen noticies de Rodríguez, sí, però pagant-les. Açò que dic és una suposició, però amb moltes probabilitats de ser certa.

De Las Provincias i Levante-EMV, parlen bé perquè els interessa”, acaba aquest professional en l’atur.

Els interessa. Paraules clau. Perquè ací és on entra en joc el periodista Ricard Gallego.


Factura publicitària desbocada
“Ho he dit als partits polítics amb representació municipal durant molt de temps. Porte anys dient-ho. Què l’Ajuntament d’Ontinyent estava gastant-se més de 200.000 euros a l’any en publicitat. Ningú s’ha volgut donar compte fins que estàvem damunt de les eleccions locals i que eixa publicitat tenia un fi, com era beneficiar a l’alcalde infinitament més que a l’Ajuntament”, ens conta Andreu (nom inventat), un polític exregidor de l’Ajuntament d’Ontinyent. No eren 120.000 euros els que figuren en el pressupost d’enguany? D’on eixen els diners? “Una alcaldia té recursos suficients per traure’ls d’altres partides pressupostaries sense que ningú s’assebente. En la legislatura passada es van gastar com a poc un milió d’euros i, probablement, en quede no sé si curt o molt curt.”

Algú s’imagina que el cost en publicitat siga tant elevat què iguale a l’activitat què es fa i s’anuncia? Doncs sí. En el manual de Ricard Gallego està. Figura que el mateix cost ha de tindre, posem per cas, els Jocs Florals d’Ontinyent (nom inventat) que la difusió de l’acte, la qual cosa no deixa de ser una exageració.

[En 2011, en plena època de retallades, A les associacions de veïns –sense anar més lluny– se’ns va retallar el 67% de la subvenció. Va baixar de 3.000 a 1.000 euros. El Llombo va estar d’acord, la qual cosa li va valdre crítiques d’altres col·lectius que, ara, temps passat, hem de reconéixer que tenien raó. Perquè l’Ajuntament va incrementar, ja en el 2011, primer any de l’alcaldia de Jorge Rodríguez, la partida pressupostaria en publicitat d’una forma exponencial.]


Mèrits, però tots?
Què ha fet bé en els quatre anys d’alcaldia de Jorge Rodríguez? Evidentment, algunes coses, però menys de les que s’ha apuntat al seu bagatge. La primera i més important, rebaixar el nivell de crispació que hi havia. El seu tarannà és excel·lent i una de les seues principals armes polítiques. “Ontinyent participa” i la reducció del deute, ja ho hem parlat. Apropiar-se no es sinònim de mèrit. Algunes empreses, xicotetes, han vingut al poble. Deixant clar que han passat a millor vida les empreses mitjanes a Ontinyent, i que totes són xicotetes, potser d’alguna d’elles siga mèrit de Rodríguez. La Universitat? En aquest cas ha estat una confluència d’interessos mutus que l’entitat que presideix Esteban Morcillo haja apostat, en temps de retallades, per Ontinyent. Sí, perquè la Universitat de València, la més antiga del País Valencià, s’havia quedat endarrerida front a la Universitat Politècnica de València, que tenia ja un Campus com cal a Gandia i un altre a Alcoi. La Universitat de València, amb Campus a València i a Burjassot (com si fora València) tenia una extensió educativa a Ontinyent. Si no fem alguna cosa, es quedem endarrerits, qui sap si per sempre. Solució: a Ontinyent fem un Campus universitari. És a dir, que en aquest aspecte ha estat la conseqüència d’una necessitat mútua.

Fora d’aquestes coses, quin gran projecte ha aconseguit Rodríguez? L’hospital? L’institut? El tren? La rotonda del Llombo? No, cap. Ni una rotonda que, segons els últims estudis, costa uns 300.000 euros, l’ha aconseguida. Encara que en seu descàrrec cal apuntar que amb la Generalitat Valenciana en estat de virtual fallida i de color polític diferent, poques coses es podien traure.


Què ha passat amb el llibre del Meló d’Or?
Cap, ningú dels implicats (polítics de l’anterior corporació, de l’actual, i funcionaris “a mi no em claveu en cap embolic”, ens va arribar a dir-nos un d’ells) ha volgut parlar sobre el què ha passat amb l’edició del llibre El Meló d’Or d’Ontinyent. Durant la passada legislatura, el Meló d’Or va tindre un defensor fidel, constant i decidit com va ser el regidor de Medi Ambient, Fran Quesada. Dins la promoció del meló, estava preparant-se un llibre: El Meló d’Or d’Ontinyent. No l’hem vist, encara. Però sabem que apareix una presentació a càrrec de Jorge Rodríguez i cap de Fran Quesada, quan estava previst que figurara. Què s’ha fet la introducció de l’anterior regidor de Medi Ambient? I, sobretot, s’han fet una o dues impressions? S’ha destruït la primera impressió?

A tot açò, a pesar d’anunciar-se en novembre de 2014 que l’Ajuntament anava a pagar les subvencions a les entitats com el Llombo abans d’acabar el 2014, aquest és el moment (setembre de 2015) que el Llombo no ha vist ni un euro de la dita subvenció, tot i presentar-la correctament en temps i forma.


Per què s’exposa dos vegades l’exposició d’Ovidi?
Ens alegrem sobremanera que a l’Ajuntament d’Ontinyent li haja entrar l’Ovidimania. D’altra manera no s’explica que a començament d’any feren una exposició del pintor Antoni Miró sobre l’Ovidi Montllor i que, ara, la tornen la fer. La-ma-te-i-xa. L’anterior vegada la va portar de franc el Casal Jaume I. Però aquesta vegada ens asseguren que no. Hi ha més entitats, com el sindicat CCOO. Ha vingut debades? Qui l’ha portada? Per què es torna a exhibir? Ens fa mal olor el muntatge, perquè ens pareix inversemblant que ningú a l’Ajuntament no s’haja donat compte.


Per què ningú vol donar la cara?
Sorprén que en democràcia la majoria del interlocutors amb els que hem parlat per fer aquest reportatge no estiga disposat de bones a primeres a que el seu nom aparega. O reticències parcials o absolutes. En vista de l’èxit hem optat per mantindre l’anonimat de tots els entrevistats. Per què hi ha por si no estem vivint en un estat policial?


El futur està per escriure
Ontinyent podrà amb el pas del temps vanagloriar-se de tindre un polític anomenat Jorge Rodríguez? El temps ho dirà. Amb tot, arriba l’hora de la veritat, ara, Rodríguez tindrà que decidir. I fer. No es qüestió de dir el que la gent vol sentir, solament. Ricard Gallego se’n ha anat a la Diputació de València on, entre altres coses, tindrà que gestionar el capítol de publicitat, que segons el pressupost aprovat per a l’any 2015 per l’ens provincial, serà sis vegades superior al de l’Ajuntament d’Ontinyent, superior al milió dos-cents mils euros. També Rodríguez ha renunciat, o renunciarà, al sou municipal i cobrarà únicament de la Diputació de València, cosa que l’honra. Ens trobem davant el moment determinant. Cal tenir present que Rodríguez és el tercer president ontinyentí de la Diputació. És un fet històric. Caldrà veure com s’escriuen les pròximes pàgines, perquè seran determinants per saber si hi ha fusta de líder i Ontinyent pot aspirar a tot amb un polític jove o si no es compleixen les previsions. Ara, per exemple, aquesta tardor, haurà d’enfrontar el tema del consorci de residus, el COR, on haurà de convèncer als responsables de la conselleria de Medi Ambient què és millor el Pla de Minimització que el COR, i que té als ciutadans d’Ontinyent i de tota la comarca en suspens. Per exemple. Una bona prova per saber què hi ha.  

Equip d’investigació


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada