La dignitat d'un poble

Maneres de (no) defensar la dignitat d’un poble

Aquesta setmana hem assistit a un episodi desconcertant. I com la revista el Llombo està a hores d’ara en impremta, no podrà recollir res de l’acte al qual ens referim i del que hem tingut referències per la premsa, ja que l’Ajuntament no ens va convocar al mateix. 

Estem referint-nos a l’homenatge a l’enginyer Arturo Llorca, autor del pont del Salt del Bou, i al que els responsables de la Generalitat valenciana li han posat el nom d’aquest funcionari. 

Vaja per davant que no tenim res contra el malaguanyat Arturo Llorca Acebedo. L’home va fer una tasca perfecta, com era d’esperar, al fer la infraestructura com a responsable del Servei Territorial de Carreteres de València de la Conselleria de Infraestructures, Territori i Mede Ambient. 

Però ací no parlem d’açò. Volem parlar de dignitat, la d’un poble, Ontinyent.

Quan va entrar en funcionament el pont del Salt del Bou en novembre de 1997, ningú va voler vindre a inaugurar-lo. El motiu estava clar: l’obra l’havia projectada i feta el govern socialista i aleshores la Generalitat havia canviat d’inquilí, estava el PP. A més a més, a Ontinyent, l’alcalde que hi havia era socialista. Parlant clar: a la Generalitat els va caure del cul. 

En 2002, amb motiu del 5é aniversari del pont sense inaugurar, l’Associació va idear fer una pantomima d’inauguració per denunciar el fet. Però al transcendir l’acte, i voler un partit polític sumar-se, vam desconvocar l’acció. 

Ara, quan no hi ha res que inaugurar (ni ací ni en cap lloc) ens pareix insòlit que des de la Generalitat es munte aquesta paròdia i que l’Ajuntament d’Ontinyent, amb l’alcalde Jorge Rodríguez al front, és sume —no sabem si amb entusiasme o no—, però que es sume. 

El pont deu dir-se del Salt del Bou. Un topònim acendrat en la història del poble i en el punt on se troba la infraestructura. Què no els agrada el nom? Doncs ho sentim molt. 

A més a més, hi ha que recordar que a meitat de la dècada dels noranta, al fer-se els centres de salut del Barranquet i de Sant Josep, l’aleshores regidor de Sanitat, Ricardo García, va voler posar-los nom —als centres i a l’hospital— de tres metges del poble, Sayas, Riera i Rovira, i des de la Generalitat van dir que no, que Ontinyent II, Ontinyent III i Hospital d’Ontinyent. 

A què ve ara aquest muntatge de posar el nom del pont a una persona de fora? A que ve posar una placa, en castellà, quan ací el poble parla en valencià? El més vergonyós i trist de tot és que la primera autoritat municipal, l’alcalde Jorge Rodríguez, haja participat del paperot. Perquè Ontinyent té una dignitat.