Escracher

 

Escracher

 

Els mitjans de comunicació ens sorprenen cada dia en noves expressions que prou sovint, no sabem el que volen dir. La que més està sonant últimament és la paraula: Escracher.

Una paraula d’origen argentí, que és utilitzada per a denominar –i demonitzar– a tots aquells que, afectats pels desnonament (desahucios), es dediquen a perseguir i segons alguns a “acossar” als polítics. Un tema del que ja parlàvem la setmana passada, en referència  a la denuncia que havia posat contra d’ells, el diputat Estaban González Pons; i que havia segut recolzat en la seua decisió per tots els grups polítics, i fins i tot per nosaltres.

Ara bé, des de aquell dia, sembla que s’ha destapat una “caça de bruixes” contra la Plataforma anti Desahucios, ja que per comportaments més o menys criticables d’alguns dels seus membres –o no membres–, des de alguns mitjans de comunicació i les instàncies oficials com la delegada del Govern Cristina Cifuentes o el Ministre del Interior, una els acusa de “filoetarras o kaleborrocas”, en referència a la ETA, i l’altre recolza públicament les expressions de la primera; i es dicten normes per a que els “escrachers” siguen identificats per la policia. Això és eficiència!

Sembla que els polítics han perdut el nord, per què, en la que està “caiguent”, de paro, retirada d’ajudes, estafes bancàries, ERES, tirant al carrer als inquilins que no poden pagar, etc., sense que els polítics reaccionen, i per un altre costat, donant cabaçades de diners als bancs, comparar als manifestants que ho han perdut tot, amb els que pegaven tirs en el País Basc, sembla un poc fort. La mateixa Constitució que recolza els drets dels polítics, es la que reconeix el dret al treball i a una vivenda digna.

No està lluny el dia, en que un ciutadà puga ser detingut per manifestar-se en la via pública, mentre “corruptes” o bandes d’atracadors amb un grapat de robatoris a les seues esquenes es passegen pel carrer, desprès d’haver-los pillat “infragantis” en espera de judici. Tot arribarà.

I mentre tant, seguim preguntant-nos: No és conscient la classe política de que la societat, farta d’injustícies, pot esclatar?