On estaven vostès?
Vicente Simó Sendra
La setmana
passada vam reproduir en este blog, l’article d’opinió de Vicente Simó Sendra La derrota de Almansa 300 años después. Ens
va parèixer interessant la seua publicació per l’anàlisi que fa de la situació
de les entitats financeres en la Comunitat Valenciana i quí es el que les fa.
Un article en el que estem plenament d’acord i fins i tot podem subscriure tots
el que ens sentim valencians de veres. El que passa es què Vicent Simó Sendra, parla
de la situació valenciana des de una actitud distant; com si arribara ara
mateix, i pensem que això no és així.
Si no estem
equivocats, Vicente Simó Sendra prové d’una família de terratinents convertits
en empresaris de bastant importància al llarg de quasi un segle en la Comunitat
Valenciana, i molt estimada i respectada en Ontinyent; una família important
també dins del Banco de Valencia, amb
lligams importants dins la burgesia valenciana, en la que el seu pare D. José
Simó Aynat, va arribar a ser president provincial honorífic de l’Associació de
la Lluita contra el Càncer. I segons referències, vostè també va fer els seus
“pinitos” en política.
Estem convençuts
que tot el que diu en el seu article és el que realment pensa, i és d’agrair;
com també ho és, el que encapçale una plataforma en defensa dels
afectats-perjudicats per la nefasta gestió duta a terme en el Banco de Valencia.
Però a l’hora de parlar de la “segona desfeta” aquesta vegada no d’Almansa,
sinó de València, i a càrrec del PP com vostè be puntualitza, alguns pensem recorrin
al castellà allò de: “a buenas horas mangas verdes” o en un llenguatge més
d’ací això de: “després del burro mort, la sivà al rabo”.
Sr. Simó, el
“Pacto del pollo”, que li va donar la majoria absoluta a Eduardo Zaplana, i de
passada es va menjar a “Unión Valenciana”, va ser propiciat per grups
empresarials, cosa que en un principi ens pot parèixer normal. Però... on estava
l’empresariat valencià i la burgesia valenciana, quant el sr. Zaplana va
començar a unflar de polítics els òrgans de direcció de les caixes valencianes
per tal de dominar-les, i es va llançar a fer
Terres Mítiques i totes les grans obres i desficacis que van vindre
després? On estaven vostès?
Col·laborant amb
ell! I fins i tot entrant com a socis en alguns dels seus projectes.
Sr. Simó, un
sector important de la societat valenciana podem acceptar que en un primer moment,
empresariat i gent important de València, seguiren de bon grau les idees del
PP, però les hemeroteques demostren clarament, com fins els últims anys, els
presidents dels empresaris –i vostè els coneix be– han actuat contínuament com
a “palmeros” del PP i de les seues polítiques, que finalment ens han portat a
la situació actual. Sense que cap veu “important” desqualificara les polítiques
que estava imposant el PP. Així és que, un poc de culpa si que tenen.
Per això és d’agrair,
que encara que siga un poc tard, el grup que vostè representa, haja vist la
llum al final del túnel del PP.
Ara no més cal
desitjar-los molta sort. I que de una vegada per totes, empresaris, burgesia
valenciana (si la hi ha) i tota la gent “important”, actuen com a vertaders
valencians, per a que pugam eixir del pou en que ens ha enfonsat les
polítiques del PP, com vostè bé
puntualitza en el seu article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada